Història i Teoria de l'Antropologia I
Codi: 107237 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Antropologia Social i Cultural | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Valdés Gázquez
- Correu electrònic:
- maria.valdes@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No és necessari cap prerequisit per cursar aquesta assignatura. Ara bé, es recomana cursar-la abans de realitzar Història i Teoria de l'Antropologia II.
Objectius
Aquesta assignatura té com a propòsit traçar el desenvolupament històric de l'antropologia social i cultural des de la seva consolidació com a disciplina acadèmica a la segona meitat del segle XIX fins el final del període d'entreguerres europeu-nordamericà. El seu objectiu primordial és presentar un quadre de referència històric per a la comprensió de les primeres teories clàssiques de forma que l'alumne pugui situar amb coherència les lectures que es fan de forma dispersa i que són sistematitzades de formes molt diferents en la resta d'assignatures del Grau. En finalitzar el curs l'alumnat hauria de ser capaç de donar raó de:
a) Les característiques generals, teòriques i metodològiques de les diferents escoles o corrents que s'han succeït en aquest període de la història de l'antropologia;
b) Les tesis i desenvolupaments principals de cadascun dels autors/es considerats/des
Resultats d'aprenentatge
- CM12 (Competència) Integrar adequadament les teories associades a la història de l'antropologia.
- KM10 (Coneixement) Reconèixer la història de la teoria antropològica, la gènesi i l'evolució dels seus conceptes bàsics i fonaments d'epistemologia.
- KM12 (Coneixement) Identificar la producció de coneixement etnogràfic i teories en contextos locals i problemàtiques diverses.
- SM15 (Habilitat) Associar la connexió històrica entre el coneixement etnogràfic i el desenvolupament teòric a través de la bibliografia pertinent.
- SM17 (Habilitat) Generar idees amb un vocabulari específic i teòric antropològic.
Continguts
Bloc temàtic I. Els antecedents de l'antropologia
1. L'antropologia abans de l'antropologia. La reflexió sobre l'alteritat abans del s. XIX.
2. Els antecedents immediats dels treballs antropològics de la Il·lustració.
3. Antropologia i Colonialisme
4. Altres teorias sobre la raça (Sessió de discusió. Lectura: Anténor Firmin. El aporte epistemológico a los estudios afrodescendientes y antirracistas Elinet Daniel Casimir)
Bloc temàtic II. L'evolucionisme victorià anglosaixó
1. Influències clau més enllà de l'herència il·lustrada: C. Darwin i H. Spencer; K. Marx.
2. Aspectes de teoria i mètode de l’orientació evolucionista.
3. L.H. Morgan, paradigma d'autor evolucionista (1818-1881)
4. Eleanor Leacock, Morgan y Engels ante el patriarcado, el evolucionismo y el colonialismo (Sessió de discussió. Lectura: "The Engels-Morgan Revolution in Human History" a "Introduction" a The Origin of the Family, Private Property and the State de Engels (1972, pp.7-25).
Bloc temàtic III: El particularisme històric: Boas
1. Aspectes de teoria i mètode de l’orientació difusionista.
2. El desenvolupament històric de l'antropologia cultural als Estats Units
3. Particularisme històric: l'aportació de Franz Boas (1858-1942)
4. Raça ciència i relativisme en el particularisme històric. (Sessió de discussió. Lectura Boas, F. (1998). El problema racial en la sociedad moderna)
Bloc temàtic IV: El naixement de l'Antropologia Social
1. Influència de la sociologia francesa: Emile Durkheim (1858-1917) i el “fet social”.
2. Marcel Mauss (1872-1950) i altres precursors de l'antropologia social.
3. L’estructural funcionalisme britànic: Raddcliffe-Brown i Malinowski
4. Malinowski i el treball de camp (Sessió de discussió. Lectura: "Malinowski y el colonialismo: la etnografía como herramienta de poder" (Marcela Coello, Revista AIBR, 2018).
Bloc temàtic V: Línies continuadores del llegat boasià: l'escola de cultura i personalitat
1. L’Antropologia Lingüística i el relativisme cultural
2. L’escola de Cultura i Personalitat: influències i fases
3. Les aportacions de Margaret Mead (1901-1978) i Ruth Benedict :
4. L’emergència del gènere i la universalitat de l’adolèscenica. (Sessió de discussió. Lectura: Margaret Mead o la dificultad de ser una mujer genial al comienzo de la modernidade. Almudena Hernando)
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 30 | 1,2 | CM12, KM10, KM12, SM15, SM17 |
| Seminaris | 10 | 0,4 | CM12, KM10, KM12, SM15, SM17 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories individuals i en grup | 5 | 0,2 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Elaboració de treballs | 30 | 1,2 | CM12, KM10, KM12, SM15, SM17 |
| Estudi i treball personal | 40 | 1,6 | CM12, KM10, KM12, SM15 |
| Lectures obligatòries | 10 | 0,4 | CM12, KM10, KM12, SM15 |
A. Classes teòriques i pràctiques dirigides pel professorat: Classes magistrals amb suport de TIC i seminaris de debat en gran grup i discussió de textos.
B. Cerca de documentació, lectura de textos, redacció de treballs.
C. Estudi: Realització d'esquemes, mapes conceptuals i resums.
D. Tutories: Atenció personalitzada a l'estudiant al despatx o a l'aula. L'horari i lloc d'atenció a l'alumnat serà proporcionat el primer dia de classe i estarà penjat a l'Aula moodle.
MATERIAL DOCENT
Per poder seguir el ritme docent del curs, cal que els alumnes realitzin un seguit de lectures obligatòries que s'indicaran a l'inici de l'assignatura.
La bibliografia general recollida en aquesta Guia Docent ofereix manuals que s'espera que els estudiants util'litzin per a complementar el temari més enllà del que s'explica a l'aula. Durant el transcurs de les sessions presencials pot ser que es recomani altra literatura complementària.
DINÀMICA DE TREBALL
El curs es compon de 5 blocs temàtics. Cada bloc temàtic pot anar acompanyat d'una o vàries lectures obligatòries (capítol de llibre o article) que seran la base per a la discussió a classe al final de cada bloc temàtic. Les lectures obligatòries complementen els apunts i també serà material a tenir en compte per als treballs d'avaluació. Es pot demanar algun treball individual o grupal sobre un llibre sencer o monografia ubicada en algun dels temes, que serà indicada pel professor/a o bé a escollir per l'alumnat d'entre un llistat. Les lectures obligatòries dels comentaris i el calendari de lliurament dels treballs i l'examen es donaran el primer dia a classe i a l'aula moodle.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Lliurament de treballs en grup | 30% | 10 | 0,4 | CM12, KM10, SM15, SM17 |
| Participació a classe i discussió de textos | 20% | 10 | 0,4 | CM12, KM10, KM12, SM15, SM17 |
| Proves escrites | 50% | 5 | 0,2 | CM12, KM10, KM12, SM15 |
L'avaluació de la assignatura s'entén com un procés continu i progressiu, que s'estén durant tot el període lectiu i es desenvolupa a partir de la realització de diferents activitats d’avaluació:
Mòdul de treballs (30% de la nota final):
Treball en grup o individual a realizar a partir d'una proposta feta al professorat. Les pautes per a la realització del treball i la rúbrica d'avaluació es donaran durant el primers dies de classe. El lliurament serà mitjançant una presentació oral.
Mòdul de participació (20% de la nota final): aquest mòdul no és recuperable.
Aquesta activitat té com a objectiu reflexionar i debatre sobre els temes tractats a cada bloc temàtic contemporani, aprofundint en les dimensions i la influència a la antropologia contemporània. Es tracta d'una activitat grupal on les estudiants hauran de participar activament en una taula rodona-debat. Hauran de plantejar i debatre conceptes clau de la lectura obligatòria. Cada dia de debat es faran tres taules rodones de 30 minuts cadascuna. A cada taula rodona (màxim 6 persones) s'hauran d'exposar i debatre els conceptes i arguments de les autores de les lectures, amb la moderació del professorat de l'assignatura. Per tal de garantir l'equitat avaluativa, els debats s'enregistraran a l’aula. L´assistència a tots els debats és obligatòria.
Mòdul de proves escrites (50% de la nota final):
Es faran dos exàmens (25% cada un) sobre el temari treballat a classe i les lectures obligatòries.
En el moment de realització de cadaactivitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Per considerar superada l’assignatura cal obtenir una nota final mínima de 5. La nota final serà el resultat de la suma de les notes ponderades de cada mòdul segons el seu percentatge de la nota final.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà l'alumnat (a l'aula i via Campus Virtual) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Al principi de curs es lliurarà el cronograma amb les dates de lliurament del treball, discussions de les lectures obligatòries i realització dels exàmens. Les dates, però, poden estar subjectes a canvis derivats del desenvolupament del curs. També es lliurarà el llistat de les lectures obligatòries, que estaran disponibles en format PDF al Campus Virtual.
AVALUACIÓ ÚNICA
El professorat informarà de la data d'avaluació única a l'alumnat que hagi optat per aquesta modalitat.
L'avaluació única de l'assignatura consistirà en la realització d'un examen final (50% de la nota), i el lliurament d'un assaig individual (30% de la nota) i el lliurament un conjunt de ressenyes de les lectures obligatòries del curs (20% de la nota)
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
L'absència o lliurament fora de termini de les activitats d'avaluació, sense una causa degudament justificada i acreditada, significa queaquella activitat no serà avaluada. No s’acceptaran evidències d'avaluació que no s’ajustin als estàndards de format de les pautes i rúbriques de realització dels treballs.
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL:
Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d’informació, correcció de textos o traduccions. l’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
SOBRE PLAGI EN ELS TREBALLS I/O CÒPIA EN ELS EXAMENS:
S'aplicarà la normativa vigent : Article 116. Resultats de l’avaluació (Article modificat per Acord de Consell de Govern de 19 de març de 2015):
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
QUALIFICACIÓ DE "NO AVALUABLE"
En el cas d'avaluació continuada, l’estudiant rebrà la qualificació de "No Avaluable" sempre que no hagi realitzat els dos exàmens i/o no hagi presentat el treball en grup, excepte per causes justificades i degudament acreditades. En tot cas, l’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En el cas d'avaluació única, l'estudiant rebrà la qualificació de "No Avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
CRITERIS DE RECUPERACIÓ
El procés d’avaluació contempla sistemes de recuperació. Podrà optar a recuperació l’alumnat suspès que compleixi els criteris per ser avaluable (és a dir, que hagi fet els dos examens i lliurat el treball en grup, en el cas d'avaluació continuada o realitzat l'examen final i lliurat l'assaig individual i les ressenyes de les lectures obligatòries, en el cas d'avaluació única) però no hagi assolit la nota mínima per superar l'assignatura.
En el cas d'optar pel sistema d'avaluació única, per poder optar a la recuperació s’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada
Per participar al procés de recuperació el professor/a pot exigir a l’estudiant haver obtingut una qualificació mínima final de 3,5.
Poden quedar excloses del procés de recuperació (amb el vistiplau de la coordinació d’estudis i del centre) aquelles activitats que el professor/a consideri que no són recuperables, per exemple: presentacions orals, treballs en grup, tasques relacionades amb l’activitat docent diària.
Bibliografia
ADAMS, William Y. (1998). The Philosophical Roots of Anthropology. Stanford University: CSLI Publications.
AZCONA, Jesús (1987). Para comprender la antropología, Estella, Verbo Divino, (vol. 1, "La historia"; vol. 2, "La cultura").
BARNARD, Alan & SPENCER, Jonathan (1996 [2002]). Encyclopedia of social and Cultural Anthropology, London: Routledge.
BARTH, Fredrik et alt. (2012). Una disciplina, cuatro caminos. Antropología británica, alemana, francesa y estadounidense. Buenos Aires: Prometeo Libros.
BONTE, Pierre & IZARD, Michael (1996). Diccionario de Etnología y Antropología, Madrid: Akal.
BOHANNAN, Paul y GLAZER, Mark (1992). Antropología. Lecturas, Barcelona: McGraw Hill Interamericana.
CARO BAROJA, Julio (1991). Los fundamentos del pensamiento antropológico moderno, Madrid: CSIC.
DARNELL, Regna (comp.) (1974). Readings in the History of Anthropology, New York: Harper & Row Publishers,
DESCOLA, Ph. et alt. (1988). Les idées de l'anthropologie, París: A. Colin.
DUCHET, Michele (1976). Introducción. Antropología e historia en el Siglo de las Luces. México: Siglo XXI Editores.
ENCICLOPEDIA INTERNACIONAL DE LAS CIENCIAS SOCIALES, dirigida por David L. Sills [Ed. Española, director Vicente Cervera Tomás], Madrid: Aguilar, 1974-1977.
ERIKSEN, Thomas Hylland & NIELSEN, Finn Sivert (2001). A history of Anthropology. London: Pluto Press.
EVANS-PRITCHARD, E.E. (1987). Historia del pensamiento antropológico, Madrid: Cátedra.
HARRIS, Marvin (1983 [1968]). El desarrollo de la teoría antropológica,Madrid: Siglo XXI.
KAHN,J.S. (ed.) (1975). El concepto de cultura: textos fundamentales, Barcelona: Anagrama.
KILANI, Mondher (1996). Introduction à l'anthropologie, Paris: Editions Payot.
KUPER, Adam (1988). The Invention of Primitive Society. Transformations of an Illusion, New York: Routledge,
KUPER, Adam J. (1996). Ortodoxia y tabú. Apuntes críticos sobre la teoría antropológica. Barcelona: Universitat Autónoma de Barcelona.
LECLERCQ, George (1973). Antropología y colonialismo. Madrid: Alberto Corazón Editor.
LLOBERA, J.R. (1975). La antropología como ciencia, Barcelona, Anagrama (especialmente, Llobera, J.R.: "Postcriptum: algunas tesis provisionales sobre la naturaleza de la antropología", pág. 373-287)
LOMBARD, J. (1972). L´anthropologie britannique contemporaine, París: P.U.F.
LOMBARD, J. (1997). Introducción a la etnología, Madrid: Alianza editorial.
LOWIE, R.H. (1946). Historia de la etnología, México: F.C.E.
MARZAL, M. (2016 [1996]). Historia de la Antropología. Volúmenes II (Antropología Cultural) y III (Antropología Social), Quito: Ediciones Abya-Yala
MAUSS, Marcel (1971). Sociología y Antropología. Madrid: Editorial Tecnos.
MERCIER, P. (1995). Historia de la antropología, Madrid: Península.
PALERM, A. (1974). Historia de la etnología: los precursores, México, Instituto Nacional de Antropología e Historia.
PALERM, A. (1976). Historia de la etnología: los evolucionistas México, Instituto Nacional de Antropología eHistoria.
PALERM, A. (1977). Historia de la etnología: Tylor y los profesionales británicos, México, Instituto Nacional de Antropología e Historia.
ROSSI, I. y O'HIGGINS, E. (1981). Teorías de la cultura y métodos antropológicos, Barcelona: Anagrama.
STOCKING, G. W. (1982). Race, Culture and Evolution. Essays in the History of Anthropology, Chicago: University of Chicago Press.
STOCKING, G. W. (1982). Introduction to A Franz Boas Reader. The Shaping of American Anthropology, 1883-1911, Chicago: University of Chicago Press.
STOCKING, G. W. (ed.) (1985). Observers observed. Essays on Ethnographic Fieldwork [His-tory of Anthropology (I)], Madison: University of Wisconsin Press.
STOCKING, G. W. (ed.) (1985). Objects and Others. Essays on Museums and Material Culture [History of Anthropology (III)], Madison, University of Wisconsin Press.
STOCKING, G. W. (ed.) (1986). Malinowski, Rivers, Benedict and Others. Essays on Culture and Personality [History of Anthropology (IV)], Madison: University of Wisconsin Press.
STOCKING, G. W (1987). Victorian Anthropology, New York: The Free Press
STOCKING, G. W. (1987). The Progress of Civilization in the Enlightment. En Victorian Anthropology. Nueva York: The Free Press.
STOCKING, G. W. (1987). The Science of Progress in France. En Victorian Anthropology. Nueva York: The Free Press.
STOCKING. G. W. (1999). After Tylor. British Social Anthropology, 1888-1951, London: The Athlone Press.
VALDÉS, María (1998). El pensamiento antropológico de Lewis H. Morgan. Bellaterra : UAB, Publicacions d’Antropologia Cultural.
VALDÉS, María (2006). El pensamiento antropológico de Franz Boas.Bellaterra : UAB, Publicacions d’Antropologia Cultural.
ZEITLIN, Irving (1982). El iluminismo: sus fundamentos filosóficos. En: Ideología y teoría sociológica (pp. 13-20). Buenos Aires: Amorrortu.
Programari
AULA MOODLE AL CAMPUS VIRTUAL
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |