Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Antropologia Social i Cultural | FB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha prerequisits.
Aquesta assignatura pretén introduir l'estudiantat d'Antropologia en la perspectiva sociològica, treballant les seves característiques principals i les eines conceptuals i teòriques bàsiques a través d'una metodologia innovadora que integra el pensament visual, el teatre social i l'aprenentatge col·laboratiu. L'objectiu bàsic és facilitar la reflexió crítica sobre la condició social de l'ésser humà i la comprensió dels fenòmens socials i de les seves dinàmiques de permanència i canvi, promovent una mirada sociològica que enriqueixi la formació antropològica i permeti a l'estudiantat analitzar la realitat social de manera rigorosa i creativa des d'una perspectiva interdisciplinària.
L'assignatura busca desenvolupar competències teòriques sòlides que permetin dominar els conceptes fonamentals de la sociologia i comprendre les principals perspectives teòriques que han configurat el pensament sociològic contemporani, establint ponts conceptuals amb l'antropologia cultural i social. Simultàniament, es fomenta el pensament crític per desenvolupar l'imaginació sociològica que connecti les experiències individuals amb les estructures socials més àmplies, qüestionant les evidències socials i analitzant críticament els processos de construcció social de la realitat, les dinàmiques de poder, desigualtat i transformació social en diferents contextos culturals.
La metodologia innovadora integra el Teatro del Oprimido d'Augusto Boal com a eina d'aprenentatge i transformació social que connecta amb les pràctiques etnogràfiques participatives, el pensament visual mitjançant mapes mentals i creació de personatges per organitzar els continguts sociològics i antropològics, i dinàmiques col·laboratives que fomentin el diàleg intercultural i la construcció col·lectiva del coneixement. Aquestes estratègies pedagògiques busquen desenvolupar competències comunicatives eficaces, habilitats per al treball de camp etnogràfic i la capacitat de crear narratives socials que donin veu a diferents perspectives i experiències humanes des del respecte a la diversitat cultural.
Finalment, l'assignatura promou la consciència social i l'acció transformadora, reconeixent el potencial de la sociologia com a eina complementària a l'antropologia per al canvi social i desenvolupant sensibilitat vers les problemàtiques socials contemporànies, la diversitat humana i els processos de globalització que afecten les comunitats locals. Aquestes finalitats es desenvolupen mitjançant una metodologia participativa que situa l'estudiantat al centre del procés d'aprenentatge, convertint l'aula en un espai de reflexió crítica, creativitat i compromís actiu amb la construcció d'una societat més justa i equitativa que valori la diversitat cultural i els drets humans universals.
Bloc 1. Els clàssics de la disciplina
Els grans clàssics europeus: Marx, Durkheim, Weber. Els temes principals inclouen la classe social i l'alienació; poder i autoritat; el treball i la divisió del treball; vida urbana i modernitat.
Bloc 2. Relacions socials i pràctica cultural
Els temes principals inclouen: la presentació de la persona en la vida quotidiana; el capital cultural i social; i la confiança social al context de la globalització i transformació.
Bloc 3. Identitat, desigualtat i discriminació
Els temes principals inclouen: Identitat i diversitat en el marc de la globalització; la construcció i la desigualtat de: gènere, diversitat religiosa i noves desigualtats educatives.
Bloc 4. Ciutadania i pertinença
Els temes principals inclouen: migració i integració; memòria i, molt especialmente, processos de socialització.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Debats, seminaris i teoria | 90 | 3,6 | |
Tipus: Supervisades | |||
Assaig i pensament visual | 44 | 1,76 | |
Tipus: Autònomes | |||
Presentacions | 9 | 0,36 |
La metodologia d'aquesta assignatura combina diferents estratègies didàctiques per afavorir un aprenentatge significatiu i participatiu, integrant metodologies docents innovadores que promouen l'autonomia de l'estudiantat i la construcció col·laborativa del coneixement.
Estratègies metodològiques
(a) Classes magistrals impartides pel professorat responsable de l'assignatura, orientades a la presentació dels conceptes i arguments centrals de la matèria seguint el contingut del programa acadèmic. Aquestes sessions no segueixen necessàriament un ordre cronològic, sinó que s'estructuren per facilitar la comprensió conceptual i temàtica.
(b) Tallers participatius que combinen aprenentatge autònom amb presentació pública dels resultats. En aquest àmbit es desplegarà de manera destacada el Teatre de l'Oprimit (A. Boal) com a metodologia docent innovadora d'aprenentatge, una estratègia pedagògica transformadora que permet a l'estudiantat explorar realitats socials complexes mitjançant la pràctica teatral crítica.
(c) Exercicis pràctics fonamentats en les lliçons impartides i en les lectures assignades, que consoliden l'aprenentatge teòric a través de l'aplicació pràctica.
Desenvolupament de les activitats formatives
Classes magistrals
Les sessions teòriques promouen activament la participació de l'estudiantat mitjançant preguntes per al debat i la discussió crítica. S'implementarà el pensament visual com a eina d'aprenentatge a través de:
Tallers
Els tallers constitueixen espais de treball col·laboratiu sobre els continguts de l'assignatura, partint de les classes teòriques i les lectures prèviament assignades. S'estructuren en tres dinàmiques específiques amb calendari consensuat:
Metodologies docents innovadores implementades
Aquesta assignatura incorpora diverses metodologies innovadores per enriquir l'experiència formativa:
Aquestes estratègies metodològiques afavoreixen un aprenentatge actiu, crític i participatiu que connecta la teoria sociològica amb la pràctica reflexiva i l'expressió creativa.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assaig | 40 | 1 | 0,04 | CM02, KM02, KM03, SM01, SM04 |
Exàmen | 40 | 4 | 0,16 | CM02, KM02, SM01, SM04 |
Presentacions i pensament visual | 20 | 2 | 0,08 | KM02, KM03, SM01 |
L'assignatura s'avalua mitjançant un sistema d'avaluació continuada que integra diferents instruments i estratègies d'avaluació formativa i sumativa, coherents amb les metodologies docents innovadoras implementades i orientades a l'avaluació competencial de l'estudiantat.
Sistema d'avaluació continuada
1) Participació continuada i exposició grupal mitjançant portfolio (20%)
Descripció de l'activitat: Participació activa en les sessions i presentació col·laborativa de conceptes o textos mitjançant la creació d'un portfolio grupal que documenti el procés d'aprenentatge.
Característiques:
Competències avaluades:
2) Assaig original integrador (40%)
Descripció de l'activitat: Elaboració d'un assaig acadèmic original que integri les lectures assignades, les pràctiques teatrals realitzades i les reflexions crítiques desenvolupades al llarg del curs.
Característiques:
Competències avaluades:
3) Proves escrites (40% total)
Descripció de l'activitat: Dues proves escrites individuals distribuïdes temporalment per avaluar l'assimilació progressiva dels continguts teòrics i la capacitat d'aplicació pràctica.
Característiques:
Les proves segueixen el calendari oficial de proves de la Facultat
El format d'avaluació basat en la comprensió, anàlisi crítica i aplicació dels continguts més que en la memorització
Competències avaluades:
Criteris d'avaluació
Consideracions generals del sistema d'avaluació
Aquest sistema d'avaluació opera exclusivament mitjançant avaluació continuada, sense contemplar l'opció d'avaluació única. L'estudiantat ha de participar necessàriament en el seguiment complet del procés avaluatiu per assolir els objectius de l'assignatura.
L'avaluació s'estructura en coherència amb les metodologies docents innovadores implementades —Teatre de l'Oprimit, pensament visual i aprenentatge col·laboratiu—, prioritzant l'avaluació formativa amb retorn constant de feedback que faciliti l'aprenentatge progressiu. El sistema promou activament l'aprenentatge col·laboratiu i la construcció social del coneixement, avaluant tant els processos d'aprenentatge com els resultats obtinguts per garantir una formació integral.
Normativa de recuperació
L'estudiantat podrà accedir a la recuperació sempre que hagi completat un mínim del 66% de les activitats de l'avaluació continuada. La nota màxima en recuperació no està limitada, excepte en casos específics justificats a la guia docent. Per accedir a la recuperació es podrà establir una nota mínima de 3,5punts com a requisit, sense que aquest llindar pugui ser superior.
Condicions de no avaluabilitat i irregularitats acadèmiques
L'estudiantat serà considerat no avaluable quan no hagi lliurat més del 30% de les activitats programades. En casos de plagi o conducta fraudulenta, s'aplicarà una qualificació de 0 punts a l'activitat afectada, i si es detecten diverses irregularitats, la nota final de l'assignatura serà de 0 punts, sense possibilitat de recuperació.
Respecte a l'ús d'Intel·ligència Artificial (IA), aquest queda restringit i requereix identificació explícita de les eines utilitzades, acompanyada d'una reflexió crítica sobre el seu ús. La manca de transparència en l'ús d'IA es considera plagi.
Distribució de la qualificació final
Instrument d'avaluació |
Pes |
Modalitat |
Participació i portfolio grupal |
20% |
Grupal |
Assaig original integrador |
40% |
Grupal/Individual |
Prova escrita mig curs |
20% |
Individual |
Prova escrita final |
20% |
Individual |
TOTAL |
100% |
Mixt |
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
Bauman, Zygmunt (2006). Modernidad y Holocausto (3ª. Ed.). Madrid. Sequitur. (seleccions).
Berger, Peter L. (1986). Invitació a la sociologia: una perspectiva humanística. Barcelona. Herder.
Boal, Augusto (2009). Teatro del oprimido. Alba Editorial.
Bourdieu, Pierre i Wacquant, Loïc J. D. (1994). Per a una sociologia reflexiva. (seleccions)
Cardús, Salvador (1999). La mirada del sociòleg: què és, què fa, què diu la sociologia. Barcelona. Proa.
De Cisneros, Juan Carlos (2024). Teatro Social en la Educación: Metodología Innovadora y Participativa. Blog Personal. Retrieved from https://jcdecisneros.com/2024/05/16/teatro-social-en-la-educacion-metodologia-innovadora-y-participativa/
Dennis, Kingsley L. (2022), Asalto a la realidad, Barcelona, Blume.
Despret, Vinciane (2022). A la salud de los muertos: Relatos de quienes quedan. La Oveja Roja.
Frazer-Carroll, Micha (2024). Món de bojos: Les polítiques de la salut mental. Tigre de Paper.
González, María, Pareja, Diego, & Gea, Miguel (2022). El pensamiento visual a través de los mapas mentales en la formación de maestros de Educación Primaria. ArtsEduca, 32, 147-160.
Gracia, Carla (2022), Amb ulls de dona, Barcelona, Univers.
Marx, Karl i Engels, Friedrich (1997) Manifiesto comunista. Madrid. Akal. (seleccions)
Portes, Alejandro et al. (2006). La asimilación segmentada sobre el terreno: la nueva segunda generación al inicio de la vida adulta. Migraciones. (19):7-58 (seleccions)
Putnam, Robert D. (1995). Bowling Alone: America's declining social capital. Journal of Democracy. 65-78 (seleccions)
Putnam, Robert D. (2003). El declive del capital social: un estudio internacional sobre las sociedades y el sentido comunitario. Barcelona. Galaxia Gutenberg.(seleccions)
Ritzer, George (1996). La 'McDonalización' de la Sociedad: un análisis de la racionalización en la vida cotidiana. Barcelona. Ariel. (seleccions)
Roy, Olivier (2010). La santa ignorancia: el tiempo de la religión sin cultura. Barcelona. Ediciones Península. (seleccions)
Sorvari, Marja (2022). Travelling (Post)Memory: Maria Stepanova's In Memory of Memory. 10.1007/978-3-030-95837-4_5.
Stolcke, Verena i Wolfson, Leopoldo (2000). La 'naturaleza' de la nacionalidad. Desarrollo Económico, 40 (157), 23-24.
Weber, Max (1994). L'ética protestant i l'espirit del capitalisme. Barcelona. Edicions 62. (seleccions)
Es comentarà a classe en inicar el curs.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |