Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Estudis Socioculturals de Gènere | FB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Aquesta assignatura no té prerequisits, però es recomana a l'estudiantat que faci ús de la bibliografia complementària que hi ha a la secció de bibliografia.
Cal que l'estudiant tingui els coneixements lingüístics necessaris per a poder expressar-se amb correcció tant per escrit com oralment.
L'assignatura proposa fer un recorregut pels marcs conceptuals bàsics des dels quals s'ha comprès els feminismes a la tradició occidental, així com els canvis de paradigma que justifiquen les diferents conceptualitzacions del gènere, i la seva relació fonamental amb el cos i la identitat. Es plantegen les connexions conceptuals i contextuals, així com els mecanismes i els instruments crítics, que permeten establir relats genealògics en la cronologia dels feminismes, dels quals s'infereixen marcs analítics específics.
BLOC I. Genealogies feministes: accions, posicionaments i mirades
BLOC II: La conformació dels sabers feministes a la història
BLOC III: Relats genealògics interseccionals (Fanzín)
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Presentació del curs. Exposicions teòriques dels principals conceptes. Comentaris de text. Activitats en grup a l'aula i exposicions per part de l'estudiantat. | 45 | 1,8 | |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories i seguiment d'activitats | 20 | 0,8 | |
Tipus: Autònomes | |||
Treball individual sobre les activitats proposades: lectures, preparació d'exposicions i materials. Treball de grup: recerca documental, entrevista, creació del fanzín. | 35 | 1,4 |
En aquesta assignatura es combinaran sessions teòriques i pràctiques a partir de metodologies feministes basades en les arts, per crear de manera col·lectiva, interseccional i transdiciplinar un mapeig de les genealogies feministes.
Per això es faran:
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitat de co-avaluació: Etimologies crítiques feministes | 20 % | 10 | 0,4 | KM30, KM31, KM33, SM29, SM30, SM32 |
Activitat de grup | 45 % | 20 | 0,8 | KM29, KM30, KM31, SM27, SM29, SM30, SM31, SM32 |
Prova escrita | 35 % | 20 | 0,8 | KM29, KM30, KM33, SM29, SM30, SM31, SM32 |
Avaluació continuada
Activitats individuals (55%)
Activitats d'avaluació individual (2 tasques), en les quals l'alumnat reflexionarà sobre problemàtiques relacionades amb els conceptes desenvolupats a classe (bloc I i II).
Activitat grupal (45%)
Elaboració d’un fanzín (Bloc III): En grups d'entre 2 i 5 persones hauran d'escollir un tema relacionat amb els feminismes per així completar la genealogia treballada a classe per crear un fanzín en grup.
L'avaluació de l'assignatura és continuada i pressuposa l'assistència i participació a classe i el seguiment constant del curs. Per presentar-se a recuperació, l’alumnat haurà d’haver realitzat dos terços de les activitats de l’avaluació de l'assignatura. Si l'alumne obté una nota entre 3,5 i 5, tindrà dret a la recuperació. El professorat informarà l'alumnat del procediment i la data de revisió de les qualificacions. La tasca grupal no és recuperable donada la metodologia emprada. El lliurament endarrerit d’una tasca suposarà la penalització de 2 punts. L'estudiantat rebrà una qualificació de "No Avaluat" quan no lliuri alguna de les activitats d'avaluació individuals i grupals o quan no faci la prova escrita.
En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions, i la creació d'imatges. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Avaluació única
Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única.
Ahmed, S. (1998). Differences that Matter: Feminist Theory and Postmodernism. Cambridge University Press.
Amorós, C. y de Miguel, A. (eds.) (2014). Teoría feminista: de la ilustración a la globalización. De la ilustración al segundo sexo. Minerva ediciones.
Anzaldúa, G. 2016. Borderlands / La frontera. La nueva mestiza. Capitán Swing.
Bal, M. (1999). Quoting Caravaggio, contemporary art, preposternous history. University of Chicago Press.
Braidotti, R. (2004). Feminismo, diferencia sexual y sexualidad nómada. Gedisa.
Butler, J. (2002). Cuerpos que importan: sobre los límites materiales y discursivos. Paidós.
Butler, J. (2006). Deshacer el género. Trad. de Patricia Soley-Beltran. Paidós.
Butler, J. (2007). El género en disputa: el feminismo y la subversión de la identidad. Paidós.
Ciriza, A. (2020). Tramar/Urdir/Anudar genealogías feministas situadas. Los desafíos del espacio y el tiempo. La Aljaba, Vol. XXIV: pp. 145-157.
Curiel, O. & Falconí, D. (2021). Feminismos decoloniales y transformación social. Icaria.
Davis, A. (1981/ 2022). Mujeres, raza y clase. Akal.
Federici, S. (2013). Revolución en punto cero. Trabajo doméstico, reproducción y luchas feministas. Traficantes de Sueños.
Foucault, M. (1979). La arqueología del saber. Ed. Siglo XXI.
Foucault, M. (2022). Nietzsche, la genealogía, la historia. Pre-textos Editores.
Gotby, Alva (2023). Ellos lo llaman amor. Verso Libros.
Haraway, D. (1995). Ciencia, cyborgs y mujeres. La invención de la naturaleza. Cátedra.
Haraway, D. (2019). Seguir con el problema, Generar parentesco en el Chthuluceno. Edición Consonni.
Haraway, D. (2023). Mujeres, simios y cíborgs. Alianza Ensayo.
Harding, S. (1987). Introduction: Is There a Feminist Methodology?. In S. Harding (Ed.), Feminism and Methodology (pp. 1-14). Indiana University Press.
https://doi.org/10.1520/STP20024S
hooks, b. (2020). ¿Acaso no soy una mujer?: mujeres negras y feminismo. Consonni.
hooks, b., et al. (2004). Otras Inapropiables: feminismos desde las fronteras. Traficantes de sueños.
Irigaray, L. (1995). La diferencia sexual como fundamento de la democracia. Duoda, Revista d’Estudis Feministes, núm. 8.
Irigaray, L. (2002). Between East and West: from singularity to community. Columbia University Press.
Lorde, A. (2022). Hermana otra. Editorial Horas y horas.
Mohanty, C.T. (2008). Bajo los ojos de occidente. Academia Feminista y discurso colonial. En Liliana Suárez Navaz y Aida Hernández (eds.), Descolonizando el Feminismo: Teorías y Prácticas desde los Márgenes. Cátedra.
Preciado, P. (2008). Testo Yonqui. Sexo, drogas y biopolítica. Anagrama.
Vergès, Françoise (2022). Feminismo descolonial. Traficantes de sueños.
Wittig, M. (2006). El pensamiento heterosexual. Egales.
Wittig, M. (2021 1973). El cuerpo lesbiano. Pre-Textos.
Haraway, D. (1995). Conocimientos situados: La cuestión científica en el feminismo y el privilegio de la perspectiva parcial. En: Ciencia, cyborgs y mujeres. La invención de la naturaleza. Cátedra.
Haraway, D. (2019). Seguir con el problema, Generar parentesco en el Chthuluceno. Edición Consonni.
Haraway, D. (2023). Mujeres, simios y cíborgs. Alianza Ensayo.
Harding, S. (1988). “Is There a Feminist Method?”. Feminism and Methodology. Ed. Sandra Harding. Indiana University Press.
hooks, b. (2020). ¿Acaso no soy una mujer?: mujeres negras y feminismo. Consonni.
hooks, b., et al. (2004). Otras Inapropiables: feminismos desde las fronteras. Traficantes de sueños.
Irigaray, L. (1995). La diferencia sexual como fundamento de la democracia. Duoda, Revista d’Estudis Feministes, núm. 8.
Irigaray, L. (2002). Between East and West: from singularity to community. Columbia University Press.
Lorde, A. (2022). Hermana otra. Editorial Horas y horas.
Mohanty, C.T. (2008). “Bajo los ojos de occidente. Academia Feminista y discurso colonial”. En Liliana Suárez Navaz y Aida Hernández (eds.). Descolonizando el Feminismo: Teorías y Prácticas desde los Márgenes. Cátedra.
Preciado, P. (2008). Testo Yonqui. Sexo, drogas y biopolítica. Anagrama.
Vergès, Françoise (2022). Feminismo descolonial. Traficantes de sueños.
Wittig, M. (2006). El pensamiento heterosexual. Egales.
Wittig, M. (2021 1973). El cuerpo lesbiano. Pre-Textos.
No s'utilitza cap programari en aquesta assignatura.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |