Arqueologia Grega
Codi: 106886 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Arqueologia | OP | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Pau De Soto Cañamares
- Correu electrònic:
- paude.soto@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
L'assignatura d'Arqueologia Grega pretén mostrar les característiques bàsiques de la recerca històrico-arqueològica aplicada a l'àmbit geogràfic dels territoris de població i cultura grega, tant a l'àrea grega original (Grècia continental, illes de l'Egeu i costa de l'Anatòlia occidental) com a les zones de poblament colonial (mar Negre, Magna Grècia itàlica, sud de França i costa empordanesa). Aquest curs també vol mostrar l'evolució de la població i els canvis polítics i socials que es van produir a l'Egeu fins a l'hel·lenisme. Es valoraran les aportacions de metodologies instrumentals i tècniques analítiques als debats historiogràfics que ha abordat la disciplina. S'estudiaran els principals descobriments i els punts que han suscitat més controvèrsia de la investigació dels diferents períodes i territoris considerats. Els continguts inclouen les aportacions dels diferents àmbits de la procedència de la informació i les evidències empíriques (bàsicament el registre arqueològic) a partir de les quals s'elaboren les hipòtesis.
Resultats d'aprenentatge
- CM22 (Competència) Incentivar a través de les activitats pràctiques d'aprenentatge el desenvolupament professional individual o en equip de l'arqueologia clàssica.
- KM32 (Coneixement) Reconèixer els debats teòrics i metodològics de l'arqueologia clàssica i la història antiga per a promoure la capacitat crítica i reflexiva.
- KM33 (Coneixement) Analitzar la dada arqueològica clàssica per a relacionar-la críticament amb el marc teòric referent.
- KM34 (Coneixement) Promoure l'estudi i la contextualització dels materials arqueològics clàssics per a identificar patrons socials i cultures antigues concretes o situacions d'aculturació o canvi.
- SM33 (Habilitat) Desenvolupar el pensament crític per a analitzar i valorar els processos de generació d'informació arqueològica del món clàssic i proporcionar una visió pròpia.
- SM34 (Habilitat) Exposar breument els processos històrics de l'antiguitat des de la seva complexitat i les seves expressions arqueològiques.
- SM35 (Habilitat) Desenvolupar habilitats en l'expressió escrita i oral per a presentar resultats d'investigació en arqueologia clàssica tant en l'àmbit acadèmic com divulgatiu.
Continguts
PROGRAMA
1.- Introducció. Marc geogràfic. Història de la investigació. Estat actual de l'arqueologia de la Grècia antiga.
2.- Arqueologia dels primers pobladors (Paleolític-Neolític)
3.- Arqueologia del Bronze
Les illes cíclades
La cultura minoica
La cultura micènica
4.- Arqueologia de l'Edat Fosca (s. XII-VIII)
Període Submicènic i Protogeomètric (s. XII-X)
Període Geomètric (s. IX-VIII)
5.- Arqueologia del món grec històric
Época arcaïca, clàssica i hel·lenisme
Ciutat i camp en el món grec.
La 'chóra' i l'asty'. Les ciutats sense territori.
Territoris polítics, sistemes d’integració política
6.- Grècia després d'Alexandre
7.- Grècia romana
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques i pràctiques a l'aula | 40 | 1,6 | CM22, KM32, KM33, KM34, SM33, SM34 |
| Presentació oral | 5 | 0,2 | KM33, KM34, SM33, SM34, SM35 |
| Supervisió del treball de recerca individual | 5 | 0,2 | CM22, SM34, SM35 |
| Treball de recerca individual | 40 | 1,6 | CM22, KM32, KM33, KM34, SM33, SM34, SM35 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi de textos i materials de classe | 40 | 1,6 | CM22, KM32, KM33, KM34, SM33 |
1) Analitzar les línies de recerca i pensament vigents en l’arqueologia grega, des dels seus orígens fins el moment actual
2) Aportar a l’alumne una visió global de les matèries i camps que formen part del que avui dia anomenen Arqueologia del Món Grec.
3) Reflexionar sobre la vinculació de l’arqueologia del món grec amb d’altres disciplines (història antiga, antropologia, arqueometria...).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen de geografia | 5% | 0,5 | 0,02 | KM34 |
| Examen escrit A | 35% | 2 | 0,08 | KM32, KM33, KM34, SM33, SM34, SM35 |
| Examen escrit B | 35% | 2 | 0,08 | KM32, KM33, KM34, SM33, SM34, SM35 |
| Treball | 25% | 15,5 | 0,62 | CM22, KM32, KM33, KM34, SM33, SM34, SM35 |
1.- Prova teòrica A on entraran els continguts de les classes magistrals i de les lectures proposades. (35 %).
2.- Prova teòrica B on entraran els continguts de les classes magistrals i de les lectures proposades. (35 %).
3.- Prova de geografia (5%)
4.- Treball d’anàlisi i discussió sobre diversos articles científics. (25%).
Avaluació única
Aquesta assignatura contempla l'opció d'avaluació única. S'avaluarà a partir de:
1.- Prova teòrica A on entraran els continguts de les classes magistrals i de les lectures proposades. (70 %).
2.- Prova de geografia (5%)
3.- Treball d’anàlisi i discussió sobre diversos articles científics. (25%).
*La forma, estructura i composició del treball serà explicat i definit a classe. Sense la presentació de tots els components del treball de recerca en els terminis temporals acordats no es podrà aprovar l'assignatura.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
BINTLIFF, J.: “The Origins and Nature of the Greek City-State and its Significance for World Settlement History”, en P. Ruby [dir.], Les princes de la Protohistoire et l’émergence de l’État, Nápoles, 43-56. 1999
BINTLIFF, J.: The Complete Archaeology of Greece. From Hunter-Gatherers to the 20th Century AD, Willey-Blackwell 2012.
BIERS, W.R., The Archaeology of Greece, Nova York, 1987
BORBEIN, A.H.; T. HÖLSCHER i P. ZANKER (eds.), Klassische Archäologie. Eine Einführung, Berlín, 2000.
COHEN, G.M.: The Hellenistic Settlements in Europe, the Islands, and Asia Minor, Berkeley, 1995
COULTON, J.J., Greek Architects at Work, Oxford, 1977
DINSMOOR, W.B., The architecture of Ancient Greece, Londres, 1950
DI VITA, A., “Town planning in the Greek colonies of Sicily from the time of their foundations to the Punic Wars”, en GCNP, 343-363.
ÉTIENNE, R.; MÜLLER, C.; PROST, F. Archéologie Historique de la Grèce Antique, Ellipses, 2006.
GINOUVÉS, R.; MARTIN, R., Dictionnaire Méthodique de l’architecture grecque et romaine. Matériaux, techniques de construction, techniques et formes de décor, Ecole française de Rome et Ecole française d’Athènes, Roma 1985.
GRECO. E., TORELLI, M., Storiadell'urban¡stica. II mondo greco, Roma, 1983
N.B.L. HAMMOND i H.H. SCULLARD, Oxford Classical Dictionnary, Londres 1974.
HÖLSCHER, T., L’Archeologia Classica. Un’introduzione, L’Erma de Bretschneider, Roma 2010.
KURZ, D., BOARDMAN/J., Greek Burial Customs, Londres, 1977
MARCONI, C., The Oxford Handbook of Greek and Roman Art, Oxford University Press, Oxford, 2014.
MARTÍN, R., L'urbanisme dans la Gréce antique. París, 1956
MEE, C. Greek Archaeology. A thematic Approach, Willer-Blackwell, 2011
MORRIS, I.: “An Archaeology of Equalities? The Greek City-States”, ACS, 91-105, 1997
OSBORNE, R.: Greece in the Making, 1200-479 B.C., Nueva York, 1996
OWENS, E.J. The city In the Greek and Roman Worid, Londres, 1991
POLIGNAC, F. De: La naissance de la cité grecque, París, 1984
RILL, T.E., WILSON, A.G.: “Modelling settlement structures in Ancient Greece: new approaches to the polis”, CCAW, 59-95, 1991
SAKELLARIOU, M.B.: The polis-state. Definition and origin, Atenas, 1989
THOMAS, C.G., CONANT, C.: Citadel to City-State: The Transformation of Greece, 1200-700 B.C.E., Indiana University, Bloomington, 1999
WARD-PERKINS, JB.: Cities of Ancient Greece and Italy. Planning in Classical Antiquity, Londres, 1974
Programari
No es demana cap d'especial o específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |