Anàlisi dels Artefactes
Codi: 106857 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Arqueologia | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Francisco Javier Clop Garcia
- Correu electrònic:
- xavier.clop@uab.cat
Equip docent
- Frank Robert Risch
- Sara Díaz Bonilla
- Marcello Peres Castellani
- Maria Beltran Querol
- Antonio Palomo Pérez
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Haver cursat prèviament l’assignatura de Introducció a l’Arqueologia.
Objectius
L’assignatura té com objectiu la introducció als coneixements bàsics de la metodologia i les tècniques d’estudi de laboratori en Arqueologia Prehistòrica. S’introduirà als estudiants en la Arqueometría dels materials lítics, ceràmics, metàl·lics, incidint particularment en com plantejar i desenvolupar l’estudi de les matèries primeres, les tècniques de producció i les modalitats de consum. Els continguts d’aquesta assignatura s’orienten a donar als estudiants els instruments bàsics necessaris per a poder treballar els materials arqueològics amb categoria de documents històrics.
Resultats d'aprenentatge
- CM09 (Competència) Planificar el procés de treball en arqueologia, específicament en les activitats de processament de la informació de camp i d'anàlisi de laboratori, organitzant equips de treball i distribuint diferents tasques entre els integrants per a desenvolupar els objectius previstos.
- KM12 (Coneixement) Classificar analíticament diferents materials i restes arqueològiques, mobles i immobles.
- KM13 (Coneixement) Aplicar tècniques i mètodes multidisciplinaris al processament i l'anàlisi de registres i materials arqueològics als treballs de laboratori i gabinet: anàlisi de ceràmica, lítica, arqueofauna, arqueobotànica i osteoarqueologia, processament i tractament digital d'imatges i dades arqueològiques, estadística i quantificació.
- KM14 (Coneixement) Organitzar les diferents activitats de laboratori en arqueologia i de processament d'informació i imatges arqueològiques en funció de les característiques i els requeriments de l'activitat plantejada.
- SM13 (Habilitat) Aplicar els principals sistemes de classificació tipològica als materials arqueològics de diferents cronologies, atenent-ne les característiques morfològiques, els materials emprats i els processos de desgast i alteració tafonòmica.
- SM14 (Habilitat) Aplicar els principals mètodes, tècniques i instruments d'anàlisi a l'arqueologia de camp (obtenció i processament d'imatges), i als treballs de gabinet (digitalització d'imatges, creació de bases de dades) i laboratori (anàlisi de diferents tipus de restes arqueològiques).
- SM15 (Habilitat) Utilitzar equips tecnològics en el treball de camp i de laboratori: estacions totals, lupes binoculars i microscopis i equips de producció d'imatges.
- SM16 (Habilitat) Utilitzar els procediments bàsics de consolidació i preservació de materials arqueològics al laboratori, avaluant-ne l'aptitud i l'impacte en analítiques futures dels mateixos materials.
- SM17 (Habilitat) Utilitzar equips i eines digitals i informàtiques pròpies de la investigació i la pràctica professional en arqueologia a fi de representar i ordenar els registres arqueològics (estacions totals, càmeres fotogràfiques i programari especialitzat) i de dur a terme anàlisis de diferents tipus de materials (lupes binoculars i microscopis, peus de rei i bàscules digitals, i programari especialitzat).
Continguts
Continguts
BLOC A. GEOARQUEOLOGIA I ARQUEOMETALURGIA (Roberto Risch)
A.1.- ALGUNES NOCIONS DE GEOLOGIA
1.1.- L’estructura de la terra
1.2.- La formació de roques i dipòsits
1.3.- Identificació de minerals i roques
A.2.- METAL·LÚRGIA I L’ESTUDI DELS METALLS (Marcelo Peres)
2.1. Mineria metàl·lica
2.2. Reducció i insuflació d’aire
2.3. Fosa, acabat, us i manteniment
2.4. Tècniques d’anàlisis arqueomètrics
BLOC B.- ESTUDI DE MATERIALS LÍTICS TALLATS (Antoni Palomo)
1.- Introducció: Què ens expliquen els materials lítics?
2.- Tecnologia (Orígens, anàlisi tecnològic i “chaîne opératoire”)
3.- Modes tècnics (Mode 1, Mode 2, Mode 3, Mode 4)
4.- Remuntatges i artefactes retocats
BLOC C.- TECNOLOGIA CERÀMICA (Xavier Clop)
1.- L’estudi de la ceràmica: per què i per a què?
2.- Formes i tipologies: què són? Per a què serveixen?
3.- Matèries primes: selecció, aprovisionament, tractament
4.- Tècniques de modelat
5.- Tractament de les superfícies
6.- Anàlisi estructural de les decoracions
7.- Assecat i cocció
8.- Funció i ús social
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Clases | 15 | 0,6 | |
| Classes pràctiques | 30 | 1,2 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Comentari i discussió dossiers pràctiques (individualment o en grups reduïts) | 15 | 0,6 | |
| Tutories | 5 | 0,2 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura i documentació | 20 | 0,8 | |
| Preparació pràctiques | 25 | 1 |
Activitats dirigides
L’assignatura es centra en l’aprenentatge de l’estudi de diferents tipus de materials arqueològics a partir de sessions teòrico-pràctiques desenvolupades al Laboratori.
1.-Activitats al Laboratori. Es realitzaran sessions teòrico-pràctiques on es combinarà l’exposició de conceptes teòrics, sistemes d’estudi i anàlisi, variables d’estudi, etc. amb la realització d’activitats pràctiques que permetin posar en pràctica i avaluar la capacitat d’obtenció de dades significatives dels conceptes adquirits. Les activitats de pràctiques consistiran en l’exposició i discussió de casos d’estudi, anàlisi de materials arqueològics, etc.
2. Activitat autònoma. A partir de les sessions teòriques d’introducció i els dossiers del’assignatura l’alumnat treballarà amb l’ampliació i l’assimilació dels conceptes bàsics implicats en l’estudi dels materials arqueològics. La seva aplicació durant les pràctiques facilitarà l’adquisició de les capacitats pròpies requerides peldesenvolupament de l’estudi dels diferents tipus de materials arqueològics tractats.
Activitats formatives concretes
1. Pràctica de laboratori (microscòpia): Identificació macro i microscòpica de minerals i roques
Documentació addicional: Campus virtual: Rafael Sánchez López et al.:Cómo hacer más fácil la identificación de minerales y rocas
2. Pràctica de laboratori (microscòpia): Identificació macroscòpica de minerals metàl·lics i restes metal·lúrgiques
Documentació addicional: Campus virtual
3. Pràctica de laboratori: Descripció i anàlisi macroscòpic d’útils lítics relacionats amb la metal·lúrgia
Documentació addicional: Campus virtual
4.- Pràctica de laboratori (microscòpia): Anàlisi de traces de producció en artefactes lítics
Documentació addicional: Campus virtual
5.- Pràctica de laboratori: exposició i discussió de casos d’estudi
Documentació addicional: Campus virtual
6.-Pràctica de laboratori (microscòpia): Identificació de minerals, roques i desgreixants afegits
Documentació addicional: Campus virtual
7.- Anàlisi tecnològica de materials lítics (Artefactes corresponents als Modes tècnics)
Documentació addicional: Campus virtual
8.- Pràctica de laboratori: descripció i anàlisi macroscòpica de materials ceràmics prehistòrics
Documentació addicional: Campus virtual
9.- Pràctica de laboratori: dibuix de materials ceràmics
Documentació addicional: Campus virtual
10.- Pràctica de laboratori: identificació de tècniques de modelat a mà
Documentació addicional: Campus virtual
11.- Pràctica de laboratori: identificació de tractaments de sperfície en ceràmiques a mà.
Documentació addicional: Campus virtual
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i participació en les classes teòrico-pràctiques | 10% | 5 | 0,2 | CM09 |
| Dossier de pràctiques | 30% | 15 | 0,6 | KM12, KM13, KM14 |
| Treball de curs | 60% | 20 | 0,8 | SM13, SM14, SM15, SM16, SM17 |
Les competències seran avaluades mitjançant: treballs i avaluació de les activitats pràctiques (treball amb materials geològics i objectes reproduïts i/o arqueològics, discussió de casos pràctics, comentari sobre articles....)
El sistema d'avaluació s'organitza de la següent manera: Bloc temàtic A: 20% de la nota; Bloc temàtic B: 40% de la nota; Bloc temàtic C: 40% de la nota.
Els continguts d’aquesta assignatura es desenvolupen en classes teòric-pràctiques en les que es descriuen els objectes, s’analitzen i es manipulen mitjançant materials geològics i objectes reproduïts i/o arqueològics. D’aquest treball a l’aula se’n deriven els dossiers de pràctiques i la participació a les classes; i òbviament el treball o proves parcials amb que s’avaluen continguts teòrics i pràctics. Per assolir els aprenentatges dels continguts és fonamental l’assistència a les classes. Es requereix l'assistència com a mínim al 85% de les sessions de cada un dels blocs. En cas contrari, l’avaluació del Bloc serà qualificada amb 0.
A cada un dels mòduls temàtics s'avaluarà de la següent manera:
Assistència i participació a les classes teòric-pràctiques (10% pes global).
Mòdul d’entrega dels dossiers de pràctiques (30% pes global).
Treball de curs o examen final (continguts teòrics i pràctics) (60% pes global).
La nota final serà la mitja de la nota ponderada sobre 100 obtinguda als diferents blocs
Per superar l’assignatura, s’ha d’assolir una puntuació global de 5 enuna escala de 10.
En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluable, el professorat informarà (Moodle, SIA,...) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Per superar l'assignatura és indispensable aprovar els tres blocs temàtics, bé per l'avaluació continuada bé per la prova de recuperació. No aprovar un dels blocs significa no superar l'assignatura.
Es considerarà no avaluable el/la estudiant que no entregui les pràctiques i/o els treballs corresponents de 2 blocs temàtics.
Recuperació: els/les estudiants que no hagin assolit una nota de 5 en algun dels blocs temàtics, i sempre que hagin tingut l’assistència requerida a les sessions dels diferents blocs, podran presentar-se a la prova de recuperació d'aquell o d'aquells blocs temàtics que hagin suspès. La prova de recuperació consistirà en una prova escrita.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica, correcció de textos o traduccions. Es poden contemplar altres situacions, sempre amb el vistiplau del professor/a.
L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.
La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
Bibliografia
Documentació i materials didàctics en general: Campus Virtual i a http://seneca.uab.es/prehistoria/PREHISTORIA ACTIVA
BLOC A. GEOARQUEOLOGIA I ARQUEOMETALURGIA
1. Nocions de geologia.
Bauer, J. (1981). Guía básica de los minerales. Omega, Barcelona.
Bayly, B. Introducción a la petrología. (1982). Ed. Paraninfo, 2ª ed. Madrid.
Coque, R. Geomorfología.Ed. Alianza Universidad.1984.
Klein, C.(1982). Manual de Mineralogía de Dana. Reverté, Barcelona.
Maresch, W., Medenbach, O.,Trochim, H.D. (1990):Rocas. 287 páginas, Blume (editorial).
Melendez,B.,Fuster, J.(2003): Geología.-911 páginas; 9º edición; Thomson Editores, Madrid, España.
Pozo Rodríguez, M. et al. "Geología Práctica. Introducción al reconocimiento de materiales y análisis de mapas". (2004). Ed. Pearson Educación. Madrid.
Rogers, J. W.; Adams,A. S. (1969). Fundamentos de la geología. 446 páginas, Ediciones Omega (Barcelona).
Simons Robinson, E. (1990). Geología Física Básica. 699páginas, Editorial Limusa (México).
Strahler, A. (1992). Geología Física.-629 páginas; Omega Ediciones, Barcelona.
Tarbuck Edward J , Lutgens Frederick K "Ciencias de la Tierra. Una introducción a la GeologíaFísica". (2005). Ed. Pearson-Prentice Hall, 8ª ed. Madrid.
Watt, A. (1986): Diccionario Ilustrado de la Geología Everest. 208 páginas; Editorial Everest, Madrid.
2. Estudi de materials macrolítics.
2.1. Obres generals
AA.VV. (1996),La vie della pietra verde-L’industria litica levigata nella preistoria dell’Italia settentrionale.Omega, Turín.
ADAMS, J.L. (1999), “Refocusing the role of food-grinding tools as correlates for subsistencestrategies in the U.S. Southwest”,American Antiquity, 64(3), pp. 475-498.
ADAMS, J. L. (2002), Ground stone analysis, A technological approach, University of Utah Press.
ADAMS, J., DELGADO, S., DUBREUIL, L., HAMON, C., PLISSON, H. y RISCH, R. (2009), “Functional analysis of macro-lithic artefacts: a focus on working surfaces”, en Farina Sternke, Lotte Eigeland y Laurent-Jacques Costa (eds),Non-Flint Raw Material Use in Prehistory:Old prejudicesand new directions.BAR International Series 1939, Oxford, pp. 43-66.
BEAUNE, S.A. de (2000), Pour une Archéologie du geste, CNRS Editions, Paris.
BRADLEY, R. y EDMONDS, M. (1993),Interpreting the axe trade: production and exchange inNeolithic Britain, Cambridge University Press, Cambridge.
CASTRO, P., CHAPMAN, R., GILI, S., LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C., RISCH, R. y SANAHUJA,M.E. (1999),Proyecto Gatas 2. La dinámica arqueoecológica de la ocupación prehistórica, Junta de Andalucía, Consejería de Cultura, Sevilla.
DELGADO RAACK, S. y RISCH, R. (2009), “Towards a systematic analysis of grain processingtechnologies”. In Araujo, M. de& Clemente, N. (eds), Recent Functional Studies on Non-flint StoneTools: Methodological Improvements and Archaeological inferences, Lisboa (http://www.workshop-traceologia-lisboa2008.com/)
HAYDEN, B. (ed.) (1987), Lithic studies among the contemporary Highland Maya, The University ofArizona Press, Tucson.
RISCH, R. (1998), “Análisis paleoeconómico y medios de producción líticos: el caso de FuenteAlamo”, en Delibes, G. (ed.),Minerales y metales en la prehistoria reciente. Algunos testimonios de su explotación y laboreo en la península ibérica, Universidad de Valladolid, Valladolid: 105-154.
RISCH, R. (2002), Recursos naturales, medios de producción y explotación social. Un análisiseconómico de la industrialítica de Fuente Alamo (Almería), 2250-1400 ANE, P. von Zabern, Mainz.
RISCH, R. (2008) “Grain processing technologies and economic organisation: a case study from thesouth-east of the Iberian Peninsula during the Copper Age”,The Arkeotek Journal, vol.2, n°2(www.thearkeotekjournal.org).
RISCH, R. (2011) “Social and economic organisation of stone axe production and distribution in the western Mediterranean”, en V. Davis y M. Edmonds (eds),Stone Axe Studies III, Oxbow Books, Oxford, pp. 99-118.
RISCH, R., BOIVIN, N., PETRAGLIA, GÓMEZ-GRAS, D., KORISETTAR, R. y FULLER, D.(2011)“The prehistoric axe factory at Sanganakallu-Kugal (Bellary District), southern India”, en V. Davis y M. Edmonds (eds), Stone Axe Studies III, Oxbow Books, Oxford, pp. 189-202.
PETREQUIN, P. y JEUNESSE, C. (1995), La hache de pierre. Carrières vosgiennes et échanges de lames polies pendant le Néolithique (5400-2100 a.J.C.), Editions Errance, Parés.
PETREQUIN, P. y PETREQUIN, A.-M. (1993), Ecologie dun outil: la hache de pierre en Irian Jaya (Indonésie). CNRS, Monographie du CRA 12, París.
SEMENOV, S.A. (1981),Tecnología prehistórica. Estudio de las herramientas y objetos antiguos a través de las huellas de uso, Akal, Madrid.
ZIMMERMANN, A. (1988), “Steine”, en U. Boelicke et al.,Der bandkeramische Siedlungsplatz Langweiler 8, Gemeinde Aldenhoven, Kr. Düren, Rhein.Ausgrab. 28, Bonn.
2.2. Estudis de caracterització
BARRERA MORATE, J.L., MARTINEZ NAVARRETE, M.I., SAN NICOLAS DEL TORO, M. y VICENT GARCIA, J.M. (1987), “El instrumental lítico pulimetado calcolítico de la comarca noroeste de Murcia: algunas implicaciones socio-económicas del estudio estadístico de su petrología ymorfología”,Trabajos de Prehistoria, 44: 87-146.
COONEY, G. y MAUDAL, S. (1995), “Getting to the core of the problem: petrological results from the Irish Stone Axe project”,Antiquity, 69: 969-980.
DELGADO RAACK, S.; GÓMEZ-GRAS, D.; RISCH, R. (2008),“Las propiedades mecánicas de los artefactos macrolíticos: una base metodológica para el análisis funcional”, en Rovira S., Montero Ruiz I. & García Heras M. (eds.),Actas del VII CongresoIbérico de Arqueometría(Madrid, 8-10 octubre de 2007). Madrid, Digital publication of the CSIC:330-345.
MARTINEZ, F. y RISCH, R. (1999),“Caracterización y procedencia de los recursos líticos deGatas”, en Castroet al., “PROYECTO GATAS, 2”, Junta de Andalucía, Consejería de Cultura,Sevilla: 326-337.
OROZCO-KÖHLER, T. (2000), Aprovisionamiento e intercambio: análisis patrológico del utillaje pulimentado en la Prehistoria Reciente del País Valenciano (España), B.A.R. Int.Ser., Oxford.
RICQ-DE BOUARD, M. (1996), Pétrographie et societés néolithiques en France mediterranéenne. L’outillage en pierre polie, Monographies du CRA, 16, Editions du CRNS, Paris.
RICQ-DE BOUARD, M. y FEDELE, F.G. (1993), "Neolithic rock resources across the western Alps: circulation data and models", Geoarchaeology, 8,1: 1-22.
RISCH, R. & MARTÍNEZ FERNÁNDEZ, F. (2008) “Dimensiones naturales y sociales de laproducción de hachas en el noreste de la península Ibérica”,Trabajos de Prehistoria,vol. 65,1, pp.47-71.4.3. Análisis funcional:
ADAMS, J.L. (1989), “Methods for improving ground stone artifacts analysis: experiments in manowear patterns”, en D.S. Amick y R.P. Mauldin (eds),Experiments in Lithic Technology, B.A.R., Int.Ser., 528, Oxford: 259-281.
ADAMS, J.L. (1993), “Mechanisms of wear of ground stone surfaces”,Pacific Coast ArchaeologicalSociety Journal, Quarterly, 29(4): 60-73.
CLEMENTE, I., RISCH, R. y ZURRO, D. (2002), “Complementariedad entre el uso de residuos y rastros de uso para la determinación de los instrumentos de producción: su aplicación a un ejemplo etnográfico del país Dogón (Mali), en CLEMENTE, I., RISCH, R. y GIBAJA, F. (eds.), Análisis funcional: su aportación al conocimiento de las sociedades prehistóricas.British ArchaeologicalReports, 1073, Archaeopress, Oxford: 87-96.
DELGADO RAACK, S. y RISCH, R. (2006b) “Lithic perspectives on metallurgy: an example from Copper and Bronze Age south-east Iberia”, en
L. Longo y N. Skakun(eds), “Prehistoric Technology” 40 years later: Functional Studies and the Russian Legacy. Proceedings of the International Congress, Verona (20th-23rd April 2005), B.A.R. IS1783,Archeopress, Oxford (2008), pp. 235-251.
IBÁÑEZ, J.J. y GONZÁLEZ, J.E. (1995), "Utilización de algunos cantos rodados en el yacimiento magdaleniense de Laminak II (Berriatua, Bizkaia)", Kobie, 21: 172-193.
MENASANCH, M., RISCH, R. y SOLDEVILLA, J.A. (2002), Las tecnologías del procesado de cereal en el sudeste de la Península Ibérica durante el III y II milenio ANE, en Procopiou, H. y Treuil, R.(ed.),Mouldre et Broyer, Publicacions du C.R.N.S., Paris: 81-110.
RISCH, R. (2008), “From production traces to social organisation: towards an epistemology of Functional Analysis”, en L. Longo y N. Skakun (eds), “Prehistoric Technology” 40 years later: Functional Studies and the Russian Legacy. Proceedings of the International Congress, Verona (20th-23rd April 2005), B.A.R., IS 1783, Archeopress, Oxford (2008), pp. 513-521.
RISCH, R. (2003), “Los artefactosmacrolíticos del yacimiento talayótico y postalayótico de Son Ferragut (Sineu, Mallorca)”, en P. Castro, T. Escoriza y M.-E. Sanahuja (eds), Mujeres y hombres en espacios domésticos: trabajo y vida social en la Prehistoria de Mallorca (c. 700-500 cal ANE),B.A.R., Oxford: 306-319.
3. Metal·lúrgia i estudi dels metalls
3.1.-Obres generals
Frére-Sautot, M-Ch. (dir.) (1998). Paléometallurgie des cuivres. Actes du colloque de Bourg-en-Bresse et Beaune 17-18 octobre 1997. Éditions Monique Mergoil, Monographies Instrumentum 5, Montagnac.
Hauptmann, A. (2020). Archaeometallurgy – Materials Science Aspects. Springer, Natural Science in Archaeology, Cham.
Mohen, J.P. (1992). Metalurgia prehistórica. Introducción a la paleometalurgia. Masson, Barcelona.
Montero Ruiz, I. (coord.) (2010). Manual de arqueometalurgia. Comunidad del Madrid, Museo Arqueológico Nacional, Madrid.
Roberts, B.W., Thornton, Ch.P. (ed.). (2014). Archaeometallurgy in Global Perspective. Methods and Syntheses. Springer, New York.
Tylecote, R.F. (1986). The prehistory of metallurgy in the British Isles. The Institute of Metals, London.
Tylecote, R.F. (1992). A history of metallurgy (2nd ed.). Maney for the Institute of Materials, London.
3.2 Les primeres metal·lúrgies del coure i del bronze
Ambert, P., Vaquer, J. (dir.) (2005). La première métallurgie en France et dans les pays limitrophes. Actes du colloque international, Carcassone 28-30 septembre 2002. Mémoire XXXVII de la Société Préhistorique Française.
Chernykh, E.N. (1992). Ancient metallurgy in the USSR: the Early Metal Age, Cambridge University Press, Cambridge.
Craddock, P.T. (1995). Early metal mining and production. Edinburgh. University Press,Edinburgh.
Delibes de Castro, G., Montero Ruiz, I. (coord.) (1999). Las primeras etapas metalúrgicas en la Península Ibérica II. Estudios regionales. Instituto Universitario Ortega y Gasset, Madrid.
O’Brien, W. (2015). Prehistoric copper mining in Europe: 5500-500 BC. Oxford University Press, Oxford.
Radivojević, M., Rehren, Th. (2016). Paint It Black: The Rise of Metallurgy in the Balkans. Journal of Archaeological Method and Theory 23, 200-237.
Roberts, B.W., Thornton, Ch.P. (ed.). (2014). Archaeometallurgy in Global Perspective. Methods and Syntheses. Springer, New York.
3.3 Anàlisis arqueomètrics
AAVV. (2009). Lead isotopes and archaeometallurgy. Edited by F. Cattin, B. Guénette-Beck, M. Besse and V. Serneels. Archaeological and Anthropological Sciences. Special Issue 1(3)
Dolfini, A., Crellin, R.J. (2016). Metalwork wear analysis: The loss of innocence. Journal of Archaeological Science 66, 78-87.
Junghans, S., Sangmeister, E., Schröder, M. (1968). Kupfer und Bronze in der frühen Metallzeit Europas. Romisch-Germanisches Zentralmuseum, Studien zu den Anfangen der Metallurgie 2, Berlin.
Radivojević, M., Roberts, B.W., Pernicka, E., Stos-Gales, Z., Martinón-Torres, M., Rehren, T., Bray, P., Brandherm, D., Ling, J., Mei, J., Vandkilde, H., Kristiansen, K., Shennan, S.J., Broodbank, C. (2019). The provenance, use, and circulation of metals in the European Bronze Age: The state of debate. Journal of Archaeological Research 27, 131-185.
Rovira Llorens, S., Gómez Ramos, P. (2005). Las primeras etapas metalúrgicas en la Península Ibérica III. Estudios metalográficos. Madrid.
Rovira Llorens, S., Montero Ruiz, I., Consuegra Rodríguez, S. (1997). Las primeras etapas metalúrgicas en la Península Ibérica I. Análisis de materiales. Instituto Universitario Ortega y Gasset, Madrid.
Scott, D.A., Schwab,R. (2019). Metallography in Archaeology and Art. Springer, Cultural Heritage Science, Cham.
Wang, Q., Ottaway, B.S. (2004). Casting experiments and microstructure of archaeological relevant bronzes. BAR International Series 1331, Oxford.
BLOC B. Estudi de materials lítics tallats.
Andrefsky jr, W. (2007). "The application and misapplication of mass analysis in lithic debitage studies." Journal of Archaeological Science 34: 302-402.
Andrefsky jr, W., Ed. (2008). Lithic Technology. Cambridge, Cambridge University Press.
Andrefsky jr, W. (2009). "The Analysis of Stone Tool Procurement, Production, and Maintenance." J Archaeol Res 17: 65-103.
Andrefsky, J. W. (2000). Lithics. Macroscopic approaches to analysis, Cambridge University Press.
Williams, J. P. y Andrefsky Jr, W. (2011). "Debitage variability among multiple flint knappers." Journal of Archaeological Science 38(4): 865-872.
Boëda, E., J. M. Geneste, et al. (1990). “Identification des chaînes Operatoires lithiques du Paléolithique Ancien et Moyen.” Paleo 2: 43-80.
Boëda, E. (1994). Le concept Levallois: Variabilité des mèthodes. Paris, CNRS.
Brezillon, M. (1977). La denomination des objects de pierre taillee. Materiaux pour un vocabulaire des préhistoriens de langue française. Paris, CNRS.
Debénath, A. and H. Dibble (1994). Paleolithic Typology. Lower and Middle
Paleolithic of Europe. Philadelphia, University of Pennyslvania.
Demars, P.-Y. and P. Laurent (1992). Types d'outils lithiques du Paleolithique superieur en Europe. Paris, CNRS Plus.
Gibson, K. R. and T. Ingold (1993). Tools, language and cognition in human evolution. Cambridge, University Press.
Inizan, M. L., M. Reduron, et al. (1995). Technologie de la pierre taillèe. Prehistoire de la pierre taille. Meudon, Cercle derecherches et d'etudes préhistoriques.
Inizan, M.-L., M. Reduron, et al. (1995). Technologie de la pierre taillée. Meudon Cedex. France, Cercle de Recherches et d'Etudes Préhistoriques.CNRS.
Karlin, C., Ed. (1992). Connaissances et savoir faire: Comment analyser un processus technique en Prehistoire: Introduction. Tecnologia y Cadenas Operativas líticas. Bellaterra, UAB.
Laplace, G. (1972). “La typologie analytique et structurale: Base rationnelle d'étude des industries lithiques et osseuses.”.
Laplace, G. (1974). “De la dynamique de l'analyse structurale ou la typologie analytique.”.
Leakey, M. D. (1971). Olduvai Gorge. Excavations in Beds I and II, 1960-1963.
Merino, J. M. (1994). Tipologia Lítica. San Sebastian, Munibe.
Mora, R., X. Terradas, et al. (1992). Tecnologia y Cadenas Operativas Líticas. Bellaterra, UAB.
Mora, R., J. Martínez-Moreno and J. Casanova (2008). "Abordando la noción de "variabilidad musteriense" en Roca dels Bous (Prepirineo suroriental, Lleida)." Trabajos de Prehistoria 65(2): 13-28.
Piel-Desruisseaux, J. L. (1989). Instrumental Prehistórico. Forma, fabricación, utilización. Paris, Masson. Revillion, S. and A. Tuffreau (1994). Les industries laminaires au Palèolithique moyen. Paris, CNRS-CRA.
Sonneville-Bordes, D. and J. Perrot (1955). “Lexic typologique du Paléolithique Superieur.” B. S. P. F. L-LI-LII.
Tixier, J., M. L. Inizan, et al. (1980). Préhistoire de la pierre taillée. Terminologie et technologie. Valbonne.
Tixier, J. (1984). Prehistoire de la Pierre Taillee. Economie du débitage laminaire. Valbonne, Cercle de recherches et d'études préhistoriques.
Tixier, J. (1988). Technologie Prehistorique. Journée d'etudes technologiques en préhistoire, CNRS.
Van Peer, P. (1992).The Levallois reduction strategy. Madison, Prehistory Press.
BLOC C. Tecnología cerámica
1. L’anàlisi de la ceràmica: obres generals
ARNOLD, D.E. 1985. Ceramic Theory and Cultural Process, Cambridge University Press, Cambridge.
BALFET, H.; FAUVET, M. F.; MONZON, S. (1989). Lexique et typologie des poteries. Presses du CNRS; 1ª ed.; París.
CLOP GARCÍA, X.; GARCÍA ROSELLÓ, J. (eds.) (2019). Ceràmica prehistòrica. Del fragment a les societats humanes, una investigació global. Servei de Publicacions; Universitat Autònoma de Barcelona; Bellaterra; https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/view/v23
HUNT, A. M. W. (eda.) (2017). The Oxford Handbook of Archaeological Ceramic Analysis. Oxford University PressNew York.
MANEN, C., BINDER, D., SÉNÉPART, I. (eds.) (2010). Premières sociétés paysannes de Méditerranée occidentales. Structures des productions céramiques.Société Préhistorique Française LI, Toulouse.
ORTON, C., TYERS, P.; VINCE, A. 1997. La cerámica en arqueología, Ed. Crítica, Barcelona
RICE, P. (1987). Pottery analysis - a sourcebook, University of Chicago Press, Chicago.
ROUX, V., 2019. Ceramics and society. A technological approach to archaeological assemblages. Springer International Publishing. Cham, Switzerland.
SHEPARD, A. 1980/1954. Ceramics for the archaeologist, Carnegie Institution of Washington, Washington.
2. Matèria prima
ARNOLD, D. (2005). Linking Society with the Compositional Analyses of Pottery: a Model from Comparative Ethnography. In: Livingstone Smith, A., Bosquet, D., Martineau, R. (eds.), Pottery Manufacturing Processes: Reconstitution and Interpretation, 15-21, Archaeopress, BAR Internacional Series 1349, Oxford (Gran Bretaña).
CLOP, X. (2007).Materia prima, Cerámica y Sociedad. BAR Internacional Series 1660 (Oxford, Gran Bretanya).
CONVERTINI, F. (1996). Production et signification de la céramique campaniforme à la fin du 3eme millénaire av. J.-C. dans le Sud et le Centre-Ouest de la France et en Suisse Occidentale. BAR International Series, 656; 1ª ed.; Oxford.
COURTOIS, L. (1976). Examen au microscope pétrographique des céramiques archéologiques. Notes et Monographies techniques, 8; C.R.A.; C.N.R.S.; 1ª ed.; París.
ECHALLIER, J.- C. (1984). Elements de technologie céramique et d'analyse des terres cuites archéologiques. Documents d'Archéologie Méridionale; Methodes et Techniques, 3; 1ª ed; Association pour la Diffusion de l'Archéologie Méridionale; Lambesc.
MIDDLETON, A.; FREESTONE (eds) 1991. Recent developments in ceramic petrology, British Museum Laboratory, London.
NAVARRETE, Mª. S.; CAPEL, J.; LINARES, J.; HUERTAS, F.; REYES, E. (1991). Cerámicas neolíticas de la provincia de Granada. Materias primas y técnicas de manufacturación. Monográfica Arte y Arqueología, 9; 1ª ed.; Universidad de Granada.
OLAETXEA, C. 2000, La tecnología cerámica en la protohistoria vasca, Munibe - Suplemento nº 12, Donostia.
3.- Modelat
Calvo Trias, M. y García Rosselló, J. 2012: “Tradición técnica y contactos: un marco de reflexión centrado en la producción cerámica”. En M. Borrell, J. Borrell, J. Bosch, X. Clop, y M. Molist (eds.): Congrés Internacional Xarxes al Neolític - Networks in the Neolithic. Rubricatum. Revista del Museu de Gavà, 5.Gavà/Bellaterra: 393-401.
Calvo Trias, M. y García Rosselló, J. 2014: “Acción técnica, interacción social y práctica cotidiana: Propuestainterpretativa de la tecnología”. Trabajos de Prehistoria 71 (1): 7-22. https://doi.org/10.3989/tp.2014.12121.
Cámara Manzaneda, J. (2022) Trazas de fabricación, procesos de modelado y ‘maneras de hacer’ en la producción cerámica de la Prehistoria reciente del Levante de la Península Ibérica. Tesis doctoral. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
Garcia Rosselló, J. i Calvo Trias, M. (2013), Making Pots: el modelado de la cerámica a mano y su potencial interpretativo. Oxford: Bar International Series 2540.
García Rosselló, J. y Calvo Trias, M. 2019ba: “Etnoarqueología como experimentación: propuesta para la interpretación de los patrones de fractura”. En X. Clop García y J. García Rosselló (eds.). Cerámica prehistórica. Del fragmento a las sociedades humanas, una investigación global. Treballs d’Arqueologia 23: 181-202. https://doi.org/10.5565/rev/tda.108.
Gelbert, A. 2003: Traditions céramiques et emprunts techniques dans la vallée du fleuve Sénégal. Epistèmes, Ed. de la Maison des sciences de l’homme. Paris.
Gelbert, A. 2005: “Reconaissance des techniques et des méthodes de façonnage par l’analyse des macrotraces: étude ethnoarchéologique dans la vallée du Sénégal”. En A. Livingstone Smith, D. Bosquet, y R. Martineau (eds.): Pottery Manufacturing Processes: Reconstitution and Interpretation. BAR International Series, 1349. Archaeopress. Oxford: 67-78.
Gomart, L. 2014: Traditions techniques et production céramique au Néolithique ancien: Étude de huit sites rubanés du nord est de la France et de Belgique. Sidestone Press. Leiden.
Gomart, L. 2020: “De l’expérimentation à la micro-tomographie. Un exemple : les premières productions céramiques de Méditerranée occidentale”. En S. Beyries (ed.): Expérimentation en archéologie de la préhistoire. Editions des archives contemporaines, Coll. «Sciences archéologiques». France: 15-17.
Gomart, L.; Weiner, A.; Gabriele, M.; Durrenmath, G.; Sorin, S.; Angeli, L.; ... Binder, D. 2017: “Spiralled patchwork in pottery manufacture and the introduction of farming to Southern Europe”. Antiquity 91 (360): 1501-1514. https://doi.org/10.15184/aqy.2017.187.
Gosselain, O. (2002), Poteries du Cameroun méridional: Styles techniques et rap- ports à l’identité, Paris, CNRS Editions, Monographie du CRA 26.
Livingstone Smith, A. (2007), Chaîne Opératoire de la poterie. Références ethnographiques, analyses et reconstitution, Royal Museum for Central Africa (MRAC-KMMA), Tervuren.
Livingstone Smith, A. (2010), ‘Reconstitution de la chaîne opératoire de la poterie. Bilan et perspectives en Afrique sub-saharienne’, a Les nouvelles de l’archéologie 119, pp. 9-12.
Livingstone Smith, D. Bosquet, i R. Martineau (2005), Pottery Manufacturing Processes: Reconstitution and Interpretation. BAR International Series, 1349. Archaeopress. Oxford.
Manem, S. 2020: “Modeling the Evolution of Ceramic Traditions Through a Phylogenetic Analysis of the Chaînes Opératoires: the European Bronze Age as a Case Study”.Journal of Archaeological Method and Theory 27 (4): 992-1039. https://doi.org/10.1007/s10816-019-09434-w.
Roux, V. (2019), Ceramics and society. A technological approach to archaeological assemblages, Cham.
Roux, V. 2009: “Technological Innovations and Developmental Trajectories: Social Factors as Evolutionary Forces”. En M. J. O’Brien y S. J. Shennan (eds.): Innovation in Cultural Systems: Contributions from Evolutionary Anthropology. The MIT Press. Cambridge, Massachusetts, London, 373 England: 217-233.
Roux, V. 2016: Des céramiques et des hommes. Décoder les assemblages archéologiques. Presses universitaires de Paris Ouest. Nanterre.
Roux, V. y Courty, M.-A. 1998: “Identification of wheel-fashioning methods: Technological analysis of 4 th -3 rd millennium BC oriental ceramics”. Journal of Archaeological Science 25 (8): 747-763. https://doi.org/10.1006/jasc.1997.0219.
Thér, R. (2020),‘Ceramic technology. How to reconstruct and describe pottery-forming practices’, a Archaeological and Anthropological Sciences, 12(8).
4.- Decoració
BERNABEU AUBÁN, J.; GARCÍA BORJA, P.; GÓMEZ PÉREZ, O.; MOLINA BALAGUER, Ll. (2011). El componente decorativo en las producciones cerámicas. In Joan Bernabeu Aubán, Manuel A. Rojo Guerra & Lluís Molina Balaguer (coordinadores) Las primeras producciones cerámicas: el VI milenio cal AC en la península Ibérica; Saguntum Extra-12; pp. 17-34; Universitat de València.
DIETLER, M.; HERBICH, I. (1998). Habitus, Techniques, Style: An Integrated Approch to the Social Understanding of Material Culture and Boundaries. En M. T. Stark (ed.): The Archaeology of Social Boundaries: 232 -263. Smithsonian Institutional Press.
ESCRIBÁ RUIZ, Mª P. (2023). Geometría y decoración del Xúquer al Ebre del VI milenio cal BC. Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques, 16; Castelló.
GARCÍA BORJA, P. (2017). Las cerámicas neoliticas de la Cova de la Sarsa (Bocairent, Valencia). Tipología, estilo e identidad. Servicio de Investigaciones Prehistórica del Museo de Prehistoria de Valencia, Serie de Trabajos varios, 120, Diputación de Valencia.
MANEN, C; SALANOVA, L. (2010). Les impressions de coquilles marines à front denté dans les décors des céramiques néolithiques. In C. Manen, F. Convertini D. Binder & I. Sénépart (eds.) Premières sociétés paysannes de Méditerranée occidentale. Structure des productions céramiques; Mémoire de la Société Préhistorique Française, LI; pp. 57-64; Société Préhistorique Française; París.
5. Funció i ús de la ceràmica
BRAUN, D. P. (1983). Pots as tools. Moore, J. A.; Keene, A. S. (Eds.) (1983). Archaeological hammers and theories: pp 107-134. Academic Press; 1ª ed.; New York.
BRONITSKY, G. (1986). The Use of Materials Science Techniques in the Study of Pottery Construction and Use. SCHIFFER, M. B. (1986). Advances in Archaeological Method and Theory, vol 9: pp 209-276. Academic Press; Orlando.
BRONITSKY, G.; HAMER, R. (1986). Experiments in ceramic technology: The effects of various tempering materials on impact and thermal-shock resistance. American Antiquity, 51, 1: pp 89-101.
EVERSHED, R.P. 1995. “Analysis of organic residues from ceramic vessels”, en Shennen, S.J., Bronze Age copper producers of the Eastern Alps - excavations at St.Veit-Klingberg, Rodolf Habelt, Bonn.
HENRICKSON, F.E.; McDONALD, M.M. 1983. “Ceramic form and function: an ethnographic search and an archaeological application”, American Anthropologist, 85: 630-643.
JUHL, K. (1995). The Relation between Vessel Form and Vessel Function. A methodological Study. AmS-Skrifter 14; Arkeologisk museum i Stavanger.
LESURE, R.G. 1998. “Vessel form and function in an Early Formative ceramic assemblage from
SKIBO, J.M. 1992, Pottery Function: a use alteration perspective, Plenum Press, Nueva York.
Programari
No és necessari cap programari específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 11 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 12 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |