Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Seminari Monogràfic de Literatura Espanyola

Codi: 106381 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura OT 4
Llengua i Literatura Espanyoles OT 3
Llengua i Literatura Espanyoles OT 4
Estudis d'Anglès i Espanyol OT 3
Estudis d'Anglès i Espanyol OT 4
Estudis de Català i Espanyol OT 3
Estudis de Català i Espanyol OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Guillermo Seres Guillen
Correu electrònic:
guillermo.seres@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Atès que l'estudiant ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i les obligatòries, haver adquirit les competències bàsiques, haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d'expressió que pogués cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final. Les activitats, pràctiques i treballs presentats a l'assignatura hauran de ser originals i no s'admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats a qualsevol suport. L'eventual presentació de material no original sense indicar-ne adequadament l'origen comportarà, automàticament, la qualificació de suspens (0). Així mateix, es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. Això no obstant, podrà aplicar les normes específiques que li pugui indicar el professor de l'assignatura, si així ho creu necessar


Objectius

Són objectius específics i formatius de l'assignatura:
Conéixer i interpretar els principals autors i antologies de narrativa breu dels textos literaris espanyols des dels segles XII al XVII.
Aplicar els coneixements adquirits de l'entorn de la producció literària en prosa a l'anàlisi dels textos literaris i d'un text determinat.
Comentar fragments de textos o textos dels principals gèneres i subgèneres literaris en prosa breu, estudiats al curs, des dels segles XII al XVII.
Identificar la presència de tradicions clàssiques o forànies als textos literaris en prosa espanyols.
Identificar la presència de tradicions literàries espanyoles anteriors als textos literaris espanyols en prosa breu dels segles XII al XVII.
Analitzar i identificar la presència de criteris estètics a l'avaluació històrica de la narrativa breu de la literatura espanyola de l'Edat Mitjana i el Segle d'Or.
 
 
 

Competències

    Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Aplicar els coneixements sobre literatura espanyola i hispanoamericana a la identificació dels gèneres, moviments, corrents, tendències i estils.
  • Comentar textos literaris en espanyol i en xinès, situar-los en el seu moment històric i relacionar-los amb el corrent literari al qual pertanyen.
  • Fer lectures i interpretacions crítiques de textos a partir dels conceptes lingüístics i literaris adquirits.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Utilitzar amb precisió les tècniques de recopilació, organització i ús de la informació i documentació.
    Llengua i Literatura Espanyoles
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Aplicar els principis ètics científics al tractament de la informació.
  • Aplicar les tècniques i mètodes propis de l'edició crítica i del processament digital a l'anàlisi i tractament de textos escrits i d'arxius multimèdia.
  • Assessorar organitzacions i institucions sobre qüestions lingüístiques o literàries.
  • Demostrar el coneixement normatiu de la llengua espanyola i el seu domini en totes les seves aplicacions a l'àmbit acadèmic i professional.
  • Identificar els períodes, tradicions, tendències, autors i obres més significatives de la literatura en llengua espanyola en el seu context historicosocial.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Reconèixer les principals teories, temes i gèneres de la literatura en els diferents països de parla hispànica.
  • Utilitzar les eines digitals i les fonts documentals específiques per a la captació i l'organització d'informació.
    Estudis d'Anglès i Espanyol
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Analitzar de manera crítica la producció lingüística, literària i cultural en anglès i en espanyol aplicant les tècniques i els mètodes propis de l’edició crítica i del processament digital.
  • Aplicar els conceptes, els recursos i els mètodes adquirits a l’estudi de la llengua anglesa i de l’espanyola en un context social global i multilingüe.
  • Aplicar els principis ètics científics al tractament de la informació.
  • Demostrar el coneixement normatiu de la llengua espanyola i el seu domini en totes les seves aplicacions a l'àmbit acadèmic i professional.
  • Demostrar habilitats per desenvolupar-se de manera professional en els àmbits de les aplicacions lingüístiques, la docència i la gestió literària i cultural en anglès i espanyol.
  • Demostrar habilitats per treballar de manera autònoma i en equip a fi d'assolir els objectius planificats en contextos multiculturals i interdisciplinaris.
  • Elaborar argumentacions aplicables als àmbits de la literatura, de la cultura, de la teoria literària, de la llengua i la lingüística, en espanyol i en anglès, i avaluar-ne la rellevància acadèmica.
  • Fer treballs escrits o presentacions orals efectius i adaptats al registre adequat en diferents llengües.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Reconèixer els períodes, les tradicions, les tendències, els autors i les obres més significatives de la literatura en llengües anglesa i espanyola en el seu context historicosocial.
  • Utilitzar les eines digitals i les fonts documentals específiques per a la captació i l'organització d'informació.
    Estudis de Català i Espanyol
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Analitzar els principals factors de variació lingüística del català i de l’espanyol, siguin historicopolítics, diatòpics, semàntics o pragmàtics, i la seva evolució al llarg de la història i a l’actualitat.
  • Aplicar els principis ètics científics al tractament de la informació.
  • Aplicar les tècniques i mètodes propis de l'edició crítica i del processament digital a l'anàlisi i tractament de textos escrits i d'arxius multimèdia.
  • Demostrar el coneixement normatiu de les llengües catalana i espanyola i el domini en totes les aplicacions en l’àmbit acadèmic i professional.
  • Demostrar habilitats per desenvolupar-se de manera professional en els àmbits de les aplicacions lingüístiques, la docència i la gestió literària i cultural en català i espanyol.
  • Demostrar habilitats per treballar de manera autònoma o en equip per assolir els objectius planificats, si escau en contextos multiculturals i interdisciplinaris.
  • Elaborar argumentacions aplicables als àmbits de la filologia catalana i espanyola, de la teoria literària i de la lingüística, i avaluar-ne la rellevància acadèmica.
  • Elaborar estudis de caràcter històric sobre les tendències, els gèneres i els autors de la tradició literària catalana i espanyola.
  • Fer treballs escrits o presentacions orals efectius i adaptats al registre adequat en diferents llengües.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Reconèixer els períodes, tradicions, tendències, autors i obres més significatius de la literatura en llengua catalana i espanyola en el seu context historicosocial.
  • Utilitzar les eines digitals i les fonts documentals específiques per a la captació i l'organització d'informació.

Resultats d'aprenentatge

  1. Adquirir consciència de la diversitat lingüística i cultural per a una bona tasca d'edició.
  2. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  3. Analitzar de manera crítica la informació digital, avaluar la seva finalitat i rellevància.
  4. Analitzar de manera crítica la informació digital i avaluar-ne la finalitat i rellevància.
  5. Analitzar retòricament textos de qualsevol època.
  6. Analitzar un text literari des del punt de vista lingüístic.
  7. Analitzar una situació i identificar els punts de millora des del punt de vista lingüístic.
  8. Aplicar eines de la teoria literària a l'anàlisi d'un text
  9. Aplicar els diferents instruments d'anàlisi a diferents tipus d'obres literàries.
  10. Aplicar i utilitzar els mitjans i instruments digitals adequats a l'ensenyament dels continguts filològics.
  11. Aplicar la tecnologia digital a la transcripció i edició de textos.
  12. Argumentar sobre diversos temes i problemes literaris a propòsit d'obres diferents i avaluar-ne els resultats.
  13. Avaluar les possibilitats d'aplicació de les TIC a les mateixes matèries de recerca i estudi.
  14. Classificar els textos segons el gènere literari i l'estructura que se'n deriva.
  15. Comentar textos literaris, aplicant els instruments adquirits, d'acord amb el context històric i sociocultural.
  16. Concebre i desenvolupar nous àmbits i estratègies de transferència científica, cultural i patrimonial a la societat.
  17. Conèixer els diferents tests estadístics relacionats amb les variables paramètriques i no paramètriques en una anàlisi filològica.
  18. Construir un text escrit amb correcció gramatical i lèxica.
  19. Delimitar les característiques de la llengua literària.
  20. Descriure els fenòmens lingüístics que identifiquen una tipologia textual.
  21. Desenvolupar habilitats per utilitzar eines digitals des del punt de vista lingüístic.
  22. Detectar els errors relacionats amb tots els nivells d'anàlisi lingüística.
  23. Discriminar i reunir la bibliografia crítica bàsica que ha conformat el camp d'estudi de les principals obres i autors de la matèria.
  24. Distingir les fonts literàries d'un text i els seus vincles amb la tradició occidental.
  25. Esmenar un text sobre bases científiques i metodològiques.
  26. Extreure fonts de dades per obtenir material pedagògic dels diferents corpus i aplicar-lo a les disciplines relacionades amb la filologia espanyola.
  27. Fer edicions col·laboratives i socials.
  28. Fer prediccions i inferències literàries sobre el contingut d'un text.
  29. Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
  30. Fer servir les eines digitals per recollir, classificar, interpretar i analitzar dades rellevants relacionades amb l'estudi de la llengua.
  31. Identificar com pot incidir la gestió i difusió de dades digitals en el context lingüístic.
  32. Identificar els errors en una tradició textual.
  33. Identificar els principals temes, èpoques i trets d'estil d'un autor literari.
  34. Identificar les implicacions ètiques i jurídiques del nou context de recerca, gestió i difusió de dades en l'era digital.
  35. Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement lingüístic.
  36. Identificar les peculiaritats i l'aportació de la tradició hispànica en els estudis de crítica textual.
  37. Identificar les principals figures d'expressió i contingut en tots els gèneres: poesia, teatre i prosa.
  38. Interpretar i il·lustrar els principals conceptes lingüístics i literaris.
  39. Justificar el procés de transmissió d'un text, els seus arguments i conclusions.
  40. Plantejar nous mètodes i aproximacions teòriques i pràctiques a l'edició crítica.
  41. Prendre consciència de la variació lingüística diastràtica, diafàsica i diatòpica, així com dels diferents contextos culturals, per aconseguir una bona edició de textos.
  42. Prendre consciència dels diferents contextos jurídics i de respecte a l'ètica i els drets morals i de còpia relacionats amb el text.
  43. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  44. Proposar nous mètodes i solucions alternatives que es reflecteixin en els projectes editorials creats.
  45. Proposar nous mètodes i solucions alternatives que estiguin fonamentats en raons lingüístiques.
  46. Proposar projectes editorials que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
  47. Reconèixer els grans gèneres des de la perspectiva de la poètica i la seva evolució al llarg dels segles.
  48. Reconèixer les característiques principals d'un període literari i el seu programa ideològic estètic.
  49. Relacionar els recursos lingüístics de l'espanyol amb la seva funció literària.
  50. Relacionar i avaluar la rellevància de la variació lingüística en la transmissió, transcripció i edició dels textos hispànics.
  51. Resoldre problemes de manera autònoma.
  52. Resumir els principals arguments d'un text.
  53. Ser capaç de planificar estratègies metodològiques fent servir les TIC.
  54. Solucionar els principals problemes relacionats amb la normativa que poden aparèixer en un text.
  55. Suggerir recursos i mètodes propis de les humanitats digitals aplicats a l'anàlisi textual que facilitin la comprensió dels textos i la seva relació amb altres textos literaris.
  56. Suggerir recursos i mètodes propis de les humanitats digitals relacionats amb qüestions fòniques, morfològiques i sintàctiques de la llengua espanyola.
  57. Transmetre informació rellevant sobre la tradició textual, tant per a un públic especialitzat com a no especialitzat, utilitzant la terminologia i els conceptes adequats.
  58. Utilitzar eines digitals en un procés filològic d'edició de textos, des de la localització de fonts crítiques a la confrontació, la transcripció i la documentació per a l'anotació i disposició del text.

Continguts

Al llarg de les sessions s'analitzarà l'evolució dels diferents tipus i orígens dels relats curts i faules, des dels apòlegs i els exemples, folklòrics i populars (orals o tradicionals), de tradició oriental (v. g. Calila e Dimna), Llibre dels gats.., mossegades d'or, a apòcrifes), de tradició esòpica, procedents dels exemplars i sermonaris (dominics i franciscans), paràboles bíbliques, la tradició àrab, les cultes (dístics de Cató, apotegmes, facècies, o adagis d'Erasme); els acudits, les florestes, els bestiaris, etc., i com s'influeixen recíprocament. El conte literari durant el segle XVI i XVII viu una esplendor similar a la de tota la literatura espanyola; el gènere s'obre a diferents manifestacions que van des de contes curts com els de Juan de Timoneda, molt semblants als acudits actuals, a les novel·les de María de Zayas. La narrativa didàctica utilitzarà també el conte per ensenyar models als nous cortesans, seguint aquesta màxima d'«endolcir la medicina» que havien après a El comte Lucanor, del senyor Juan Manuel. Apareixen, així, obres com Avisos i guia de forasters que vénen a la cort, d'Antonio Liñán, o altres, com Pero Mexía, Luis de Pinedo, Juan de Mal Lara, Melcior de Santa Cruz, Lucas Gracián Dantisco, Luis de Zapata Chaves, Miguel de Luna, Agustí de Rojas Villandrando, Seba <spanclass="jCAhz ChMk0b">Jerònim d'Alcalá, etc.
 
Temes
1. Amenitat i ensenyament. La tradició oriental (Calila e Dimna, Mil i una nits, Sendebar, Llibre dels gats, Llibre dels dotze savis) i occidental (Disciplina clericalis, Lucidari, Poridat de les poritats, Dístics de Cató, Bocats d'or, la pervivència de Fedre i Esopo.
2. La tradició culta, i la popular i els motius folklòrics. Oralitat i escriptura. Els bestiaris i altres col·leccions. Els sermonaris i exemplars.
3. El comte Lucanor i els Càstigs i documents del rei don Sancho IV i les col·leccions en què convergeixen les tradicions. Les interpolacions al Llibre de bon amor i al Rimat de palau, de López d'Ayala.
4. Les recopilacions del segle XVI: Timoneda (El Patrañuelo, Bon avís i portacontes, Sobretaula i alleujament de caminants), Antonio Liñán i Verdugo (Guia i avisos de forasters que vénen a la cort).
5. Les antologies braquilògiques i de facecias: Melcior de Santa Cruz, Floresta espanyola; Juan Rufo, Les sis-centes apotegmes; Juan de Mal Lara; Luis de Zapata Chaves, Gracián Dantisco; Avisos de Pellicer.
6. La novel·la cortesana: Cervantes, Tirso, Zayas. Influència italiana i originalitat. Amb marc narratiu i “intercolumnis” (Eslava, Lope, Zayas, etc.) o sense. El caràcter miscel·lani davant de la novel·la ajustada a la retòrica i la poètica. La novel·la episòdicament interpolada (Alemany, Rojas Villandrando, Cervantes, Sebastián Mey). 7. Els gèneres mixtos (picaresca i cortesana o fantasia moral.): Castell Solórzano, Sales Barbadillo.
 
 

Lecturas obligatorias

Manuel, Juan, El conde Lucanor

Timoneda, Juan de, El patrañuelo (Cervantes virtual)

Santa Cruz, Melchor de, Floresta española

Vega, Lope de, Novelas a Marcia Leonarda.

Zayas, María de, Desengaños amorosos / Antonio Liñán y Verdugo, Avisos y guía de forasteros que vienen a la corte (Cervantes virtual)


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
classes magistrals i seminaris 60 2,4 5, 8, 9, 10, 11, 12, 15, 24, 26, 27, 32, 33, 36, 37, 39, 40, 43, 50, 51, 55
Tipus: Supervisades      
Tutories 15 0,6 5, 8, 10, 13, 21, 24, 26, 28, 33, 37, 38, 39, 49, 54, 57
Tipus: Autònomes      
Estudi personal i preparació de treballs 50 2 16, 17, 18, 21, 22, 24, 26, 27, 28, 31, 33, 35, 38, 45, 47, 48, 54

 
 

L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'alumne es distribueix de la manera següent:

· Activitats dirigides (35%). Aquestes activitats es divideixen en classes magistrals i en pràctiques i seminaris dirigits pel professor, en què es combinarà l'explicació teòrica amb la discussió de tot tipus de textos.

· Activitats supervisades (10%). Es tracta de tutories programades pel professor, dedicades a la correcció i comentari de problemes en els diferents nivells d'anàlisi literària.

· Activitats autònomes (50%). Aquestes activitats inclouen tant el temps dedicat a l'estudi personal com a la realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics, així com a la preparació de presentacions orals.

· Activitats d'Avaluació (5%). L'avaluació de l'assignatura es durà a terme mitjançant presentacions orals i proves escrites.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat escrita sobre lectures obligatòries 30 % 15 0,6 12, 16, 21, 29, 39
Examen parcial 1 35 % 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56, 57, 58
Examen parcial 2 35 % 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56, 57, 58

 
Avaluació continuada:
 
Per a l'avaluació es tindran en compte tres evidències, que consistiran en:
 
- Dos exàmens parcials (35% cadascun).
- Una activitat escrita sobre les lectures obligatòries que es realitzarà a l'aula (30%). 

En el moment de la realització de cada activitat d’avaluació el professorat informarà als estudiants sobre el procediment i data de revisió de les qualificacions.

Per aprovar l’assignatura cal obtenir, com a mínim, un 5 a la mitjana ponderada de les activitats d’avaluació.

Els estudiants que no arribin a aquesta nota i que hagin estat prèviament avaluats d’un mínim de les dues terceres parts de l’assignatura, podran participar en la recuperació, sempre que hagin obtingut una nota mitjana mínima de 3,5. La nota obtinguda a la recuperación substituirà la qualificació aconseguida inicialment per al càlcul final de la media ponderada.

L’estudiant rebrà la qualificació de No Evaluable quan no hagi realitzat més del 30% de les activitats d’avaluació.

La realització de faltes d'ortografia, lèxic i sintaxi tindrà una penalització de 0,25 sobre la nota final de cadascuna de les activitats. 

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

 

Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.

 
 
 
 

Bibliografia

Manuals

Deyermond, Alan, Literatura medieval española, Barcelona, Ariel, 1975.

Canavaggio, Jean, dir., Historia de la literatura española. I-III. Edad Media. El siglo XVI. El siglo XVII, Ariel, Barcelona 1995.

García López, Jorge, Eugenia Fosalba y Gonzalo Pontón, Historia de la literatura espanola, dir. José Carlos Mainer, 2: La conquista del Clasicismo (1500-1598), Crítica, Barcelona, 2013.

Guillén, Claudio, El primer Siglo de Oro. Estudios sobre géneros y modelos, Crítica, Barcelona, 1982.

Jones, Royston O., Historia de la literatura española, 2, Siglo de Oro: prosa y poesía, Ariel, Barcelona, 1974.

Lacarra, María Jesús, y Juan Manuel Cacho, Entre oralidad y escritura: la Edad Media, en José-Carlos Mainer (dir.), Historia de la literatura española, vol. 1, Crítica, Barcelona, 2012.

Pedraza Jiménez, Felipe B., Manual de Literatura Española: Vols. 1-3,Cénlit Ediciones, Navarra, 1998.

Rico, Francisco, dir., Historia y critica de la literatura española, I, Alan Deyermond, ed., Edad Media, Crítica, Barcelona, 1980; Primer suplemento, íbid., 1991.

Rico, Francisco, dir., Historia y critica de la literatura española, Crítica, Barcelona, 1980; vol. III: Bruce W. Wardropper, ed., Siglos de Oro: Barroco (y Primer suplemento, editado por Aurora Egido, 1992).

Rico, Francisco, dir., Historia y critica de la literatura española, Crítica, Barcelona, 1980; vol. II: Francisco López Estrada, ed., Siglos de Oro: Renacimiento (y Primer suplemento, 1992).

Ruiz Pérez, Pedro, Historia de la literatura española, dir. JoséCarlos Mainer, 3: El siglo del Arte nuevo (1598-1691), Crítica, Barcelona, 2010. 

Vàrvaro, Alberto, Literatura románica de la Edad Media. Estructuras y formas, Ariel, Barcelona, 1983.

 

Bibliografia específica

Aragüés Aldaz, José, Ramon Llull y la literatura ejemplar, Universidad, Alicante, 2016.

¾ , “Deus concionatur”. Mundo predicado y retórica del “exemplum” en los Siglos de Oro, Amsterdam, Rodopi, 1999.

Baquero Goyanes, Mariano, “Novela y comedia en el siglo XVII”, en Serta Philologica. F. Lázaro Carreter, Cátedra, Madrid, 1983, pp. 13-29.

https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/comedia-y-novela-en-el-siglo-xvii-0/html/

Biglieri, Aníbal A., Hacia una poética del relato didáctico. Ocho estudios sobre “El Conde Lucanor”, North Carolina Univ. Press, Chapel Hill, 1989.

Bizzarri, Hugo Óscar, “La littérature parémiologique castillane durant l’imprimerie primitive (1471-1520)”, en Tradition des proverbes et des “exempla” dans l'Occident médiéval, eds. H. O. Bizzarri y M. Rohde, De Gruyter, Berlín, 2009, pp. 299-331.

- , La otra mirada: el “exemplum” histórico, Münster, Lit Verlag, 2019.

- , y Leandro A.Teodoro, eds., “Exemplum” y discurso ejemplar en la Península Ibérica, Cultura Acadèmica, Sao Paulo, 2024.

Bonilla, Rafael, ed., Novelas cortas del siglo XVII, Cátedra, Madrid, 2010.

- ,  José Ramón Trujillo y Begoña Rodríguez, eds., Novela corta y teatro en el Barroco español (1613-1685), Madrid,Sial, 2012

Bremond, Claude, J. Le Goff y J.C. Schmitt, L’Exemplum”, Brepols, Turnhout, 1982.

Caldera, Ermanno, “Retorica, narrativa e didattica nel Conde Lucanor”, Miscellanea di Studi Ispanici, XIV (1966), pp. 5-120.

Canavaggio, Jean, ed. La invención de la novela, Madrid, Casa de Velázquez, 1999.

Cándano Fierro, Graciela, Estructura, desarrollo y función de las colecciones de “exempla” en la España del siglo XIII, UNAM, México, 2009.

Cervantes, Miguel de, Novelas ejemplares, ed. Jorge García López, Espasa-Calpe, 2015.

Chartier, Roger, “Lecturas y lectores ‘populares’ desde el Renacimiento hasta la época clásica”, en Historia de la lectura en el mundo occidental, eds G. Cavallo y R. Chartier, Taurus, Madrid, 1998, pp. 413-44.

Chevalier, Maxime, Cuentecillos tradicionales en la España del Siglo de Oro, Gredos, Madrid, 1975. 

- , Cuento tradicional, cultura, literatura (siglos 16-19, Universidad, Salamanca, 1999.

- , Cuentos españoles de los siglos XVI y XVII, eTaurus, Madrid, 1982.

- , Cuentos folklóricos en la España del Siglo de Oro, Crítica, Barcelona, 1983

- , Folklore y literatura, Crítica, Barcelona, 1978. 

- , Lectura y lectores en la España del siglo XVI y XVII, Turner, Madrid, 1976

- , Quevedo y su tiempo. La agudeza verbal, Crítica, Barcelona, 1992.

Colón Calderón, Isabel, La novela corta en el siglo XVII, Laberinto, Madrid, 2001.

- , et. al., eds. (2013): Los viajes de Pampinea: “novella” y novela española en los Siglos de Oro, Madrid, Sial, 2013.

Delcorno, Carlo, “Exemplum”, e letteratura tra Medioevo e Rinascimento, Il Mulino, Bolonia, 1989.

Espinosa, Aurelio María, Cuentos españoles recogidos de la tradición oral de España, 3 vols., CSIC, Madrid, 1946; reed. 2009. 

La fábula en la prosa castellana del siglo XIV: “Libro del caballero Zifar”, “Conde Lucanor”, “Libro de los gatos”. Una antología, eds. L. Cuesta, H. O. Bizarri, B. Darbord y C. García Lucas, Universidad de Murcia, 2017.

Ferreras Tascón, Juan Ignacio, La novela en el siglo XVII, Taurus, Madrid, 1988.

Formas breves del relato, eds. R. Fonquerne y A. Egido, Universidad de Zaragoza-Casa de Velázquez, Zaragoza, 1986.

Gómez Redondo, Fernando, Historia de la prosa medieval castellana. I. La creación del discurso prosístico: el entramado cortesano, Cátedra, Madrid, 1998, pp. 1093-1204.

González Ramírez, David, y Mª Ángeles González Luque, eds, “‘Compuestas fábulas, artificiosas mentiras’. La novela corta del Siglo de Oro”, eHumanista, XXXVIII (2018), https://www.ehumanista.ucsb.edu/volumes/38 [monográfico sobre novela corta del Siglo de Oro]

Hernández Valcárcel, Carmen, El cuento español en los Siglos de Oro. El siglo XVI, Universidad, Murcia, 2002

https://login.are.uab.cat/login?url=http://site.ebrary.com/lib/bibliotequesuab/Doc?id=11322720

Haro Cortés, Marta, La literatura de castigos en la Edad Media: libros y colecciones de sentencias, Madrid, Laberinto, 2003.

Krömer, Wolfram, Formas de la narración breve en las literaturas románicas hasta 1700, Gredos, Madrid, 1979. 82.09-32 Kro

Lacarra, María Jesús, Cuentística medieval en España: los orígenes, Universidad, Zaragoza, 1979.-¾ , ed., Cuento y novela corta en España. Edad Media, Crítica, Barcelona, 1999.

- , ed., Cuentos medievales de Oriente a Occidente. Calila e Dimna. Sendebar. Libro de los engaños de la mujeres. Siete sabios de Roma, Madrid, Biblioteca Castro, 2016.

- , y Juan Paredes, eds., El cuento oriental en Occidente, Comares, Granada, 2006. 860.09 Cue

Laspéras, Jean-Marie, La nouvelle en Espagne au Siècle d’Or, Universidad-Castillet, Montpellier, 1987.

Libro de Calila e Dimna, eds. Juan Manuel Cacho y María Jesús Lacarra, Castalia, Madrid, 1984.

Lo Nigro, Sebastiano, Tradizione e invenzione nel racconto popolare, Leo Olschki, Florencia, 1964.

Manuel, Juan, El conde Lucanor, ed. G. Serés, Espasa-Calpe/RAE, Madrid, 2022.

Narrativa breve medieval románica, ed. J. Montoya, A. Juárez y J. Paredes Núñez, Impredisur, Granada, 1991.

Narrativa ejemplar y breve medieval, ed. Mª Teresa Miaja, UNAM, México, 2015.

Navas, F. y E. Soriano, eds., Cuentos del Siglo de Oro Castalia, Madrid, 2001.

Núñez Rivera, Valentín, ed., Ficciones en la ficción. Poéticas de la narración inserta (siglos XV-XVII), Universidad Autónoma de Barcelona, Bellaterra, 2013.

Pabst, Walter, La novela corta en la teoría y en la creación literaria, Gredos, Madrid, 1972.

Palafox, Eloísa, Las éticas del “exemplum”. Los “Castigos del rey don Sancho IV”, el “Conde Lucanor” y el “Libro de buen amor”, UNAM, México, 1998.

Palomo, Pilar, La novela cortesana (forma y estructura), Planeta, Barcelona, 1976

Pedrosa, José Manuel, El cuento popular en los Siglos de Oro, Laberinto, Madrid, 2004  860.09"15/16" Ped

https://www.academia.edu/29059608/El_cuento_popular_en_los_Siglos_de_Oro

Propp, Vladímir, Morfología del cuento y Las transformaciones del cuento maravilloso [1928], Fundamentos, Madrid, 1971.

https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/los-cuentos-populares-o-la-tentativa-de-un-texto-infinito-0/html/013093d4-82b2-11df-acc7-002185ce6064_20.html

Rabell, Carmen, El arte nuevo de hacer “novellas”, Tamesis, Londres, 1992

Rodríguez Adrados, Francisco, Historia de la fábula greco-latina, Universidad Complutense, Madrid, 1979, 3 vols.

Rodríguez Cuadros, Evangelina, “Novela cortesana, novela barroca, novela corta: de la incertidumbre al canon”, Edad de Oro, XXXIII (2014), pp. 9-20.

https://revistas.uam.es/edadoro/issue/view/edadoro2014.33 [monográfico sobre novela corta]

Ruiz Pérez, Pedro, “Corta / cortesana. Apuntes a propósito de una denominación problemática para la narrativa barroca”, LEJANA. Revista Crítica de Narrativa Breve, VII (2014), pp. 1-13.

Santa Cruz, Melchor de, Floresta española, eds., M. Chevalier y M. P. Cuartero, Crítica,Barcelona, 1996.

Thompson, Stith, The Folktale [1946], The Dryden Press, Nueva York, 19512 +; trad. española: El cuento folklórico, Ediciones de la Biblioteca, Caracas, 1972.

Timoneda, Juan, Buen aviso y portacuentos, eds, M. Chevalier y M. P. Cuartero, Espasa-Calpe, Madrid, 1990.

- , El Patrañuelo, ed., Rafael Ferreres, Castalia, Madrid, 1971.

- , El Patrañuelo, ed., José Romera Castillo, Cátedra, Madrid, 1984.

https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/el-patranuelo--0/html/fedbc64e-82b1-11df-acc7-002185ce6064_1.html

Tipología de las formas narrativas breves románicas medievales, eds. J. Paredes y P. Gracia, Universidad, Granada, 1998, pp. 103-121.

Tradition des proverbes et des “exempla” dans l'Occident médiéval, eds. H. Bizzarri y M. Rohde, De Gruyter, Berlín, 2009.

Vega Ramos, María José, La teoría de la “novella” en el siglo XVI. La poética neoaristotélica ante el “Decameron”, Johannes Cromberger, Salamanca, 1993

Zink, Michel, La prédication en langue romane avant 1300, Champion, París, 1976.


Programari

 

 No es necessita cap programa especial.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt