Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura | OT | 4 |
Llengua i Literatura Espanyoles | OT | 3 |
Llengua i Literatura Espanyoles | OT | 4 |
Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 3 |
Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 4 |
Estudis de Català i Espanyol | OT | 3 |
Estudis de Català i Espanyol | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Haver cursat de manera satisfactòria els crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i les obligatòries.
No resulta necessari, encara que sempre suposarà un enriquiment, haver cursat les assignatures prèvies de literatura hispanoamericana ofertes en el grau (Introducció, de les Cròniques d'Índies al Modernisme, s. XX).
Tenir coneixements de les normes generals de presentació d'un treball acadèmic, més enllà que l'equip docent especificarà les normes estilístiques requerides per al lliurament de les avaluacions de l'assignatura.
“Últimes tendències de la literatura hispanoamericana” és una assignatura optativa que, des d'un punt de vista historiogràfic, funciona com a última baula de l'obligatòria “Literatura hispanoamericana del XX”. Considerant noves perspectives crítiques i temàtiques que emergeixen des del Sud Global, en l'assignatura s'aborden obres literàries publicades de finals del segle XX, però sobretot en el segle XXI, ficcionales i no ficcionales, mimètiques i no mimètiques, contemplant relats breus, novel·les, cròniques, textos híbrids i textos dramàtics/teatrals, de diferents regions d'Amèrica Llatina (Con sud, els Andes, Centreamèrica, Mèxic i El Carib), i atesos els contextos històric polítics dels quals aquestes emergeixen i a les actuals tensions entre el local i el global, el Centre i la Perifèria.
Així mateix, la lectura de les obres literàries es complementa de lectures teòriques-crítiques. Entre els enfocaments teòrics crítics que es contemplen es troben: els estudis historiogràfics, de la memòria i postmemòria, post(de)colonials, subalterns, de gènere, autoriales, ecocrítica, entre altres. D'aquesta manera, les classes tindran un caràcter teorico-pràctic, a partir de lectures de textos teòrics-crítics i de l'aplicació de les respectives categories d'anàlisis en les obres literàries.
A mode general, l'assignatura busca reflexionar entorn de la relació entre representació literària-cultural i estètiques escripturals amb cos(s), identitat(és) i cultura(s), al mateix temps que problematizar el potencial polític i discursiu de les produccions culturals.
Objectius:
Així mateix, aquesta assignatura busca contribuir a la consecució de les següents Competències Generals de la UAB: G04. “Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere”; i G01. “Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per a donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat”. D'aquesta manera, l'assignatura segueix una perspectiva de gènere i post/decolonial i cerca servir-se de metodologies docents innovadores.
Lectures obligatòries:
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Aquestes activitats es divideixen en classes magistrals i en seminaris i pràctiques dirigits per les professores, en els quals es combinarà l'explicació teòrica amb la discussió dels textos. | 50 | 2 | 1, 2, 3, 5, 8 |
Tipus: Supervisades | |||
Es tracta de tutories i sessions programades amb les professores, dedicades a la correcció i comentari de problemes en els diferents nivells d'anàlisi literària. | 15 | 0,6 | 1, 4, 6, 7 |
Tipus: Autònomes | |||
ACTIVITATS d'AVALUACIÓ. L'assignatura contempla diferents modalitats d'avaluació escrites, individuals i grupals, de diferents característiques i a realitzar tant a l'aula com fora d'ella. | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Aquestes activitats inclouen tant el temps dedicat a l'estudi personal com a la realització de treballs i comentaris analítics. En uns certs blocs, s'implementaran metodologies d'aprenentatge basat en reptes. | 65 | 2,6 | 4, 6, 7 |
L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'alumnat es distribueix de la manera següent:
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe dins del calendari establert pel centre o per la titulació perquè l'alumnat empleni les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura o mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
1 examen | 35% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
1 pòdcast literari | 25% | 0 | 0 | 1, 4, 5, 6, 7, 8 |
1 treball de cartografia-mapa conceptual | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
1 treball de transferència | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
L'avaluació continuada consistirà en:
Totes les dates i requisits de les respectives avaluacions s'indicaran la primera setmana de classes.
Les/els estudiants Erasmus que demanin avançar un examen han de presentar a les professores un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud.
L'avaluació única consistirà en:
La data i característiques de les tres proves de l'avaluació única s'indicarà la primera setmana de classes.
Procediment de revisió de les qualificacions (avaluació continuada i única):
En el moment de realització de cada activitat d'avaluació, les professores informaran l'alumnat del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Requisits per a aprovar l'assignatura (avaluació continuada):
Requisits per a aprovar l'assignatura (avaluació única):
Condicions per a la qualificació “no avaluables”:
Aclariments per a la presentació a recuperació:
Per a efectes de la recuperació de l'avaluació única, s'aplicarà el mateix sistema de recuperació que l'avaluació contínua.
Plagi o conducta fraudulenta:
En cas que l'estudiant cometi qualsevol tipus d'irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, aquest serà qualificat amb 0, independentment del procés disciplinari que pugui derivar-se d'això.
En cas que es verifiquin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'unamateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
El plagi total o parcial suposarà el suspens total de l'assignatura. És a dir, els treballs han de ser originals. No està permesa la còpia total o parcial de materials ja publicatsen qualsevol suport. En cas de presentar material no original sense indicar la seva procedència, la qualificació de l'activitat o treball serà automàticament de suspens (0).
La persistència en errors ortogràfics i d'expressió podran comportaran un descens de la puntuació en la qualificació de la respectiva avaluació.
Per a l'avaluació de l'assignatura s'atendrà al fet que les/els estudiants mostrin les següents capacitats:
Es tindrà en compte el treball de les/us estudiants al llarg de tot el curs, el seu progrés, la seva implicació en el procés d'aprenentatge, així com l'assoliment de les competències assenyalades. Es pretén, igualment, que l'avaluació sigui formativa, això és, integrada i orientada a la millora de l'aprenentatge.
Intel·ligència Artificial(IA)
Aquesta assignatura permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d'informació, correcció de textos o traduccions, a criteri de les professores. En el cas d'assignatures de graus filològics, l'ús de la traducció ha d'estar autoritzat per part de les professores. Es poden contemplar altres situacions, sempre amb l'acord de les professores.
L'estudiant té que (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i en el resultat final de l'activitat.
La no transparència de l'ús de la IA en les activitats avaluables es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l'activitat s'avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Les lectures obligatòries i complementàries de les respectives unitats seran indicades per les professores a l'inici de l'assignatura. Els relats, pròlegs o altres textos breus seran facilitats per les professores al Campus Virtual.
Bibliografia bàsica
ÁGUILA, Gabriela (2023), Historia de la última dictadura militar. Argentina 1976- 1983. Buenos Aires: Siglo XXI.
AZCONA, José Manuel (2010), Violencia política y terrorismo de Estado en Argentina. Del totalitarismo de José Uriburu (1930) a la dictadura militar (1976-1983). Una visión bilateral. Madrid: Biblioteca Nueva.
AÍNSA, Fernando (2014), “Nueva cartografía de la pertenencia. La pérdida del territorio en la narrativa latinoamericana”, en Iberoamericana, XIX, n.º 54, pp. 111-126. Disponible en https://journals.iai.spk-berlin.de/index.php/iberoamericana/article/viewFile/1086/768
BARRÍA JARA, Mauricio y INSUNZA FERNÁNDEZ, Iván (2023), Escenas políticas. Teatro entre revueltas 2006-2019. Chile: Oxímoron.
BARRIENTOS, José Luis (coord.) (2015), Análisis de la dramaturgia argentina actual. Madrid: Editorial Fundamentos.
_____ (2016), Análisis de la cubana argentina actual. Madrid: Editorial Fundamentos.
_____ (2017), Análisis de la dramaturgia colombiana actual. Madrid: EditorialFundamentos.
_____ (2017a), Análisis de la dramaturgia venezolana actual. Madrid: Editorial Fundamentos.
_____ (2018), Análisis de la dramaturgia costarricense actual. Madrid: Editorial Fundamentos.
_____ (2018a), Análisis de la dramaturgia uruguaya actual. Madrid: EditorialFundamentos.
_____ (2019), Análisis de la dramaturgia mexicanaactual. Madrid: Editorial Fundamentos.
_____ (2019a), Análisis de la dramaturgia puertorriqueña actual. Madrid: Editorial Fundamentos.
_____ (2020), Análisis de la dramaturgia chilena actual. Madrid: Editorial Fundamentos.
BASTIDAS PÉREZ, Rodrigo (comp.) (2021), El tercer mundo después del sol. Antología de ciencia ficción latinoamericana. Colombia, Ed. Minotauro. Disponible en <https://pirateca.com/narrativa/el-tercer-mundo-despues-del-sol-rodrigo-bastidas-perez/>.
BUSTAMANTE, Fernanda y AMARO, Lorena (2024), Carto(corpo)grafía. Nuevo reparto de las voces en la narrativa de autoras latinoamericanas del s. XXI. Madrid, Iberoamericana-Vervuet.
CARRIÓN, Jorge (2012), “Prólogo: mejor que real”, en Mejor que ficción. Crónicas ejemplares. Barcelona, Anagrama,pp. 13-37.
COLOMBI, Beatriz (2021), Diccionario de términos críticos de la literatura y la cultura en América Latina. Ciudad Autónoma de Buenos Aires, CLACSO. https://www.clacso.org/wp-content/uploads/2021/11/Diccionario-terminos-criticos.pdf
CORTÉS, Carlos (1999), “La literatura latinoamericana (ya) no existe”, en Cuadernos Hispanoamericanos, n. 592, octubre de 1999, pp. 59-65.
CRENZELK, Emilio (2008), La Historia Política del Nunca Más. La memoria de las desapariciones en Argentina. Buenos Aires: Siglo XXI.
DE LA PUENTE, Maximiliano (2019), Nombrar el horror desde el teatro. Buenos Aires: Eudeba.
FORNET, Jorge “Y finalmente, ¿existe unaliteratura latinoamericana?, en Archivo. Casa América España. Disponible en http://www.casamerica.es/contenidoweb/y-finalmente-existe-una-literatura-latinoamericana.
GALLEGO Cuiñas, Ana (ed.) (2022), Novísimas las narrativas latinoamericanas y españolas del siglo XXI. Madrid, Iberoamericana-Vervuet.
GILBERT, Abel (2021), Satisfaction en la ESMA. Buenos Aires: Gourmet Musical.
GOLUBOV, Nattie (ed. y coord.) (2024), Arte-factos Para los estudios literarios. Ciudad de México, Universidad Nacional Autónoma de México.
GUERRERO, Isabel y SAURA-CLARES, Alba (2024), La escena y lo real en el siglo XXI. Madrid: Visor.
GUERRIERO, Leila (2021), “Escritoras latinoamericanas. Algo está pasando (parte I, II y III), en Lengua. Una revista para leer. Penguin Random House, junio de 2021. <https://www.penguinlibros.com/es/revista-lengua/escritoras-latinoamericanas>.
JARAMILLO Agudelo, Darío (2012), “Collage sobre la crónica latinoamericana del siglo veintiuno”, en Jaramillo Agudelo, D.(ed.), Antología de crónica latinoamericana actual. Barcelona, Alfaguara, pp. 11-47.
JELIN, Elizabeth (2012), Los trabajos de la memoria. Siglo XXI Editores.
LAMUS, Marina (2010), Geografías del teatro en América Latina. Un relato histórico. Bogotá: Luna Libros.
LÓPEZ-PELLISA, Teresa y RUIZ GARZÓN, Ricard (eds.) (2019),Insólitas Narradoras de lo fantástico en Latinoamérica y España. Madrid, Páginas de Espuma.
MARTÍNEZ VALDERAS, Jara; SAURA-CLARES, Alba & LUQUE, Diana (2023), Teatro y artes escénicas en el ámbito hispánico. Siglo XXI. Escenas en diálogo. Madrid: Cátedra.
PÉREZ, Mariana Eva (2022), Fantasmas a escena. BuenosAires: Paidós.
POBLETE, Juan (ed.) (2021), Nuevos acercamientos a los estudios latinoamericanos: cultura y poder. Ciudad Autónoma de Buenos Aires, CLACSO y México, UNAM. Disponible en <http://biblioteca.clacso.edu.ar/clacso/se/20211006114458/Nuevos-acercamientos.pdf>.
RONIGER, Luis et al. (2021), Exilio, diáspora y retorno: transformaciones e impactos culturales en Argentina, Chile, Paraguay y Uruguay. Buenos Aires: Eudeba.
RUSS, Joana ([1983] 2019), Cómo acabar con la escritura de mujeres. Trad. Gloria Fortún. España: Editorial Dos Bigotes y Editorial Barret.
SAAVEDRA, Nadia (2018), “El New Latino Boom”, en Latin American Literature Today, n.º 8, octubre de 2018. <https://latinamericanliteraturetoday.org/es/2018/10/new-latino-boom-naida-saavedra/>.
SARLO, Beatriz (2005), Tiempo pasado. Cultura de la memoria y giro subjetivo. Siglo XXI Editores.
TRELLES PAZ, Diego (ed.) (2008), “Prólogo”, El futuro no es nuestro”. Disponible en <http://www.piedepagina.com/redux/04/08/2008/el-futuro-no-es-nuestro-2>
VILLORO, Juan (2009), “Iguanas y dinosaurios. América Latina como utopía del atraso”, en Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. Disponible en http://www.biblioteca.org.ar/libros/134769.pdf
VOLPI, Jorge (2004), “El fin de la narrativa latinoamericana”, en Revista de Crítica Literaria Latinoamericana, año XXX, n.º 59, Lima-Hanover, 1er semestre, pp. 33-42. Disponible en http://isites.harvard.edu/fs/docs/icb.topic1519915.files/WEEK%207/Volpi%20-%20El%20fin%20de%20la%20narrativa%20latinoamericana.pdf
VOLPI, Jorge (2006), “La literatura latinoamericana ya no existe”, en Revista de la Universidad de México, nº 31, pp. 90-92.
VV.AA (2008), El futuro no es nuestro. Nueva narrativa latinoamericana, en Pie de página. <http://www.piedepagina.com/redux/category/especiales/el-futuro-no-es-nuestro/>.
VVAA (2009), Diccionario de Estudios culturales latinoamericanos. México, Siglo XXI. Disponible en http://elpaginaslibres.files.wordpress.com/2009/12/diccionario-de-estudios-culturales-latinoamericanos.pdf
VVAA (2015), Palabras mayores. Nueva narrativa mexicana. Barcelona, Malpaso.
VVAA (2018), Bogotá39. Nuevas voces de ficción latinoamericanas. Madrid, Galaxia Gutenberg.
VVAA (2021), Granta. Los mejores narradores jóvenes en español. Vol. 2. Barcelona, Candaya.
Microsoft Teams
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |