Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Estudis Anglesos | FB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha preprequisits
L'objectiu general és introduir els estudiants en les principals qüestions, teories i autors de la filosofia del llenguatge, tot proporcionant les eines conceptuals i argumentatives necessàries per reflexionar críticament sobre la naturalesa del llenguatge i la seva relació amb el pensament, el món i la comunicació.
Els objectius específics són:
Entendre les preguntes fonamentals de la filosofia del llenguatge, com ara: Què és el significat? Com es refereixen les paraules a coses del món? Com funciona la comunicació lingüística?
Conèixer els autors i corrents més rellevants.
Diferenciar entre les principals teories del significat.
I. Introducció a les idees fonamentals de la filosofia del llenguatge, amb una atenció especial a la seva aplicació a l’anàlisi lingüística i literària.
· Significat, sentit, referència
· Sintaxi, semàntica, pragmàtica
· Introducció a la lògica formal: proposicional i de primer ordre
II. Semàntica
1. Sentit i referència – Frege
2. Les descripcions definides – Russell
3. Oracions sense valor de veritat – Strawson
4. Ús referencial i ús atributiu de les descripcions – Donnellan
5. Teoria dels feixos descriptius – Searle
6. Teoria causal de la referència i externisme semàntic – Putnam
III. Pragmàtica
7. Teoria dels actes de parla – Austin i Searle
8. Implicatures conversacionals – Grice
9. Teories sobre la metàfora: enfocaments semàntics, pragmàtics i expressius
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes Magistrals | 35 | 1,4 | 2, 3, 5, 6, 7 |
Seminaris | 11 | 0,44 | 3, 4, 7 |
Tipus: Supervisades | |||
tutories | 22 | 0,88 | 1, 4, 5, 6, 8 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi de casos | 31 | 1,24 | 2, 4, 5, 6, 7 |
Lectures bibliografia recomanada | 44 | 1,76 | 3, 6, 7, 8 |
La metodologia del curs combina presentacions de la teoria per part del professorat i activitats participatives en grups petits en forma de seminari.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen tipus test o equivalent | 30% | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8 |
Pràctiques (comentaris de text, presentacions...) | 30% | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Prova de síntesi | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8 |
El mètode d’avaluació constarà de tres proves- Una és una prova tipus text o resposta curta, una prova de síntesi i finalment una part pràctica. Cada prova valdrà un màxim de 10 punts i caldrà una mitjana global obtinguda a partir del sumatori dels resultats de les tres proves ((P1+P2+P3)/3) que doni com a mínim 5 punts per tal d’aprovar l'assignatura. És necessari realitzar obligatòriament les 3 proves per a aprovar.
Recuperació:
La condició necessària per fer la prova de recuperació és haver fet les 3 proves de l’avaluació contínua i tenir com a mínim un 3,5 de nota mitjana.
Avaluació única:
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora
informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
Els estudiants Erasmus que demanin avançar un examen han de presentar al professor/a un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud.
· En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
· En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Acero, J.J, Bustos, E. y Quesada, D., Introducción a la filosofía del lenguaje, Madrid: Cátedra, 1982
Acero JJ (1985), Filosofía y análisis del lenguaje, Madrid, Cincel.
García Suárez (1997), Modos de significar, Una introducción temática a la filosofia del lenguaje, Madrid, Tecnos.
García-Carpintero, M., Las palabras, las ideas y las cosas: una presentación de la filosofía del lenguaje, Barcelona: Ariel, 1996
Pérez Otero, Manuel. Aproximació a la filosofia del llenguatge. Edicions Universitat de Barcelona, 2001/2008.
Valdés Villanueva, L. (2005) La búsqueda del significado: Lecturas de Filosofía del Lenguaje. Barcleona: Tecnos.
No hi ha cap programari específic
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |