Medicina i Societat Contemporànies
Codi: 106236 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Ciència, Tecnologia i Humanitats | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Miquel Carandell Baruzzi
- Correu electrònic:
- miquel.carandell@uab.cat
Equip docent
- Sandra Elena Guevara Flores
- (Extern) Celia Miralles Buil
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Cap
Objectius
Aquesta assignatura aborda l’anàlisi de la medicina com a fenomen polític, social i cultural, i examina, entre altres temes, les concepcions històriques sobre la salut i la malaltia, la relació entre professionals sanitaris i pacients, l’emergència de la salut pública, la cultura material de la medicina o els reptes actuals de la salut global. Així, l’assignatura explora la influència dels factors socioculturals en la construcció dels conceptes de salut i malaltia i l’aparició dels determinants de la salut.
Competències
- Desenvolupar i comunicar oralment i per escrit els objectius i resultats de projectes de recerca sobre ciència, tecnologia i societat utilitzant tècniques de gestió de la informació científica.
- Explicar els conceptes fonamentals relacionats amb la vida, el seu origen i la seva evolució, i en especial els que fan referència als conceptes de salut i malaltia al llarg de la història.
- Identificar les diverses concepcions filosòfiques, ètiques i sociològiques sobre la ciència i la tecnologia i reconèixer-ne l'evolució al llarg de la història.
- Reconèixer la dimensió política, social i cultural del desenvolupament de la ciència i la tecnologia en les diferents etapes històriques.
- Treballar en equip de manera col·laborativa.
Resultats d'aprenentatge
- Comprendre la persona humana com un ésser multidimensional, en el qual la interrelació de factors biològics, psicològics, socials, ecològics i històrics condicionen i modifiquen els estats de salut i malaltia, així com les seves manifestacions.
- Descriure els condicionants històrics del procés de globalització dels problemes sanitaris i les estratègies internacionals en matèria de salut.
- Desenvolupar actitud crítica a través de l'estudi de controvèrsies de la història de la medicina.
- Desenvolupar una visió diacrònica del paper que tenen els centres assistencials i els agents sociosanitaris, per avaluar-ne la contribució, en el passat i en l'actualitat, en la lluita contra la malaltia i la millora de la salut de la població.
- Detallar els condicionants històrics en la configuració dels diversos sistemes nacionals de salut.
- Fer treballs de caràcter grupal.
- Identificar els orígens i la institucionalització de l'activitat científica, així com les bases epistemològiques del pensament científic en ciències de la salut.
- Prendre consciència de l'estreta dependència que hi ha entre les condicions de vida i la distribució social dels estats de salut i malaltia de la població.
- Reconèixer els elements essencials de la professió mèdica com a resultat d'un procés evolutiu, científic i sociocultural, incloent-hi els principis ètics, les responsabilitats legals i l'exercici professional centrat en el pacient.
- Reconèixer els estats de salut i malaltia com construccions socialment determinades que canvien segons les cultures i el curs del temps.
- Utilitzar correctament les bases de dades i obres de referència bibliogràfica, enciclopèdica i lexicogràfica en ciències de la salut.
Continguts
Bloc 1: Humanitats, Medicina i Història
Bloc 2: La teoria microbiana de la malaltia
Bloc 3: Medicina i món global
Bloc 4: Comunicació de la salut i activisme
Bloc 5: Aproximacions crítiques a la medicina
Bloc 6: Medicina als carrers de Barcelona
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| PRÀCTIQUES D'AULA (PAUL) | 16 | 0,64 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| TEORIA (TE) | 33 | 1,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10 |
| Tipus: Supervisades | |||
| PRESENTACIÓ / EXPOSICIÓ ORAL DE TREBALLS | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| ELABORACIÓ DE TREBALLS | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| ESTUDI PERSONAL | 14 | 0,56 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10 |
| LECTURA D'ARTICLES / INFORMES D'INTERÈS | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11 |
La metodologia d'ensenyament-aprenentatge de l'assignatura comprèn tres tipus d'activitats: activitats presencials dirigides, activitats supervisades i activitats autònomes. Les activitats presencials dirigides consistiran en classes teòriques i pràctiques d’aula on l'equip docent exposarà el marc en el qual s'enquadren els continguts i fonaments de l'assignatura recollits en el programa. Les activitats supervisades consistiran en sessions programades d'assessorament acadèmic. Les activitats autònomes es dedicaran a l'estudi per part de l'alumnat, la lectura i la realització de treballs acadèmics.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació als debats | 10% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Presentació oral | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Teoria: Avaluacions escrites | 60% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10 |
L'avaluació d'aquesta assignatura consta de:
1. Assaig curt a mig curs 20%
2. Presentació oral: 30%
3. Assaig final: 40%
4. Participació a classe i resolució de problemes 10%
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
És requisit indispensable per a aprovar l'assignatura haver tingut una nota mínima de 5 punts sobre 10 en l'assaig final i en el total de l'assignatura.
L’estudiant rebrà la qualificació de ‘No avaluable’ sempre que no hagi lliurat més del 30 % de les activitats d’avaluació.
AVALUACIÓ ÚNICA
L’avaluació única consisteix en un assaig llarg sobre un tema escollit amb un pes de 40%, elaboració d’un assaig curt amb un pes del 20% i defensa oral amb un pes de 30%.
Per tal que l'avaluació sigui efectiva, el/la estudiant ha de superar cadascuna de les diferents proves per separat i cal obtenir una nota final mínima de 5 punts sobre 10.
Bibliografia
Bibliografia específica
Barona Vilar, Josep Lluís, editor. Manual de Historia de la Medicina. Valencia: Editorial Tirant lo Blanch; 2023.
Barona Vilar, Josep Lluís. Introducció a la medicina. València: Universitat de València; 1992.
Cooter, Roger: Pickstone John V. Companion to medicine in the twentieth century. London-New York: Routledge; 2003.
Harding, Sandra G. Ciencia y feminismo. Madrid: Morata; 1996.
Han, B.-C. La sociedad paliativa. Madrid: Herder Editorial. 2021
Han, B.-C. La sociedad del Cansancio. Barcelona: Herder Editorial. 2022.
Jackson, Mark. A Global History of Medicine, 2018.
López Piñero, José María. La medicina en la historia. Madrid: La Esfera de los Libros; 2002.
López Piñero, Jose María; Terrada Ferrandis, Maria Luz. Introducción a la medicina. Barcelona: Crítica; 2000.
Porter, Roy. Blood and Guts: A Short History of Medicine, 2003.
Rodríguez Ocaña, Esteban. Por la salud de las naciones. Higiene, microbiología y medicina social. Madrid: Akal; 1992.
Saborido, Cristian. Filosofía de la medicina. Tecnos; 2020.
Bibliografia de consulta
Cooter, Roger: Pickstone John V. Companion to medicine in the twentieth century. London-New York: Routledge; 2003.
Ripoll Miralda, Jaume. Grec mèdic: guia per identificar termes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; 2018.
Bernabeu Mestre, Josep. El llenguatge de les ciències de la salut. Introducció a la formació de termes mèdics. València: Conselleria de Sanitat i Consum de la Generalitat Valenciana / Universitat d'Alacant; 1995.
Cueva Martín, Alejandro de la; Aleixandre Benavent, Rafael; Rodríguez i Gairín, Josep Manuel. Fonts d'informació en ciències de la salut. Valencia: Universitat de València; 2002.
Fausto-Sterling, A. Sexing the body Gender politics and the construction of sexuality. New York: Basic Books; 2000.
Aresti Esteban, N. Médicos, donjuanes y mujeres modernas: los ideales de feminidad y masculinidad en el primer tercio del siglo X. Zarautz: Universidad del País Vasco; 2001.
Sánchez Villam, M. C. Entre materia y espíritu. Modernidad y enfermedad social en la España Liberal (1833-1923). Madrid: CSIC. 2017.
Schiebinger, L. ¿Tiene sexo la mente? Las mujeres en los orígenes de la ciencia moderna, Madrid: Cátedra. 2004.
Programari
No cal cap programari específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |