Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística | OB | 3 |
Estudis de Català i Espanyol | OT | 3 |
Estudis de Català i Espanyol | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No n'hi ha.
Els objectius de l'assignatura Llengua estàndard: aplicacions professionals a l’era digital són que l’alumnat estudiï el concepte de varietat estàndard, el seu procés de construcció i els trets que la caracteritzen, sobretot en els mitjans de comunicació de massa, i també que adquireixi les tècniques i conegui els principals recursos per a l’aplicació del corpus normatiu de la llengua catalana en els principals sectors, principalment els digitals.
1. El concepte de varietat estàndard i els trets que la caracteritzen
2. La varietat estàndard als mitjans de comunicació escrits i audiovisuals
3. Les editorials i els nous formats digitals
4. Eines per a l’aplicació de la normativa (webs terminològiques, gramàtiques, diccionaris, llibres d’estil, etc.).
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques, seminaris de discussió de textos, correcció d'exercicis | 45 | 1,8 | 3, 5, 6, 9, 12, 13, 14, 17, 18, 25, 27 |
Tipus: Supervisades | |||
Elaboració d'exercicis i treballs tutoritzats | 25,5 | 1,02 | 3, 5, 6, 9, 12, 13, 17, 18, 24, 25, 27 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de bibliografia, estudi | 75 | 3 | 3, 5, 6, 9, 12, 13, 17, 18, 24, 25, 26, 27 |
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà de les modificacions que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Participació activa | 10% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
Prova escrita | 50% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
Prova oral | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
Avaluació contínua
L’avaluació contínua es basarà en evidències de tres tipus:
- Participació activa (10%).
- Lliurament d'exercicis i treballs (40%). Data: 9 d'abril de 2026.
- Prova escrita (50%). Data: 1 de juny de 2026.
Avaluació única
L'avaluació única comprèn aquestes activitats, que es lliuraran l'1 de juny de 2026:
- Activitats complementàries (10%).
- Lliurament d'exercicis i treballs (40%).
- Prova escrita (50%).
Per aprovar l’assignatura caldrà treure una nota mínima de 5.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions. La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l’avaluació continuada.
L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació. S’aplicarà el mateix criteri de no avaluable que per l’avaluació continuada.
Per optar a la recuperació cal complir dues condicions: (1) haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura i (2) tenir una nota d’avaluació continuada compresa entre 3,5 i 4,8. En l'avaluació única s'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment, s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Avui (1997). Llibre d’estil. Barcelona: Empúries.
Bassols, Margarida; Segarra, Mila [ed.] (2009). El col·loquial dels mitjans de comunicació. Vic: Eumo.
Bastardas, Albert (1996): Ecologia de les llengües. Barcelona: Proa.
Calafat, Rosa (2010). Per a un ús ètic del llenguatge. Barcelona: Angle (https://llenguanacional.cat/pdf/LN74_16.pdf).
Casals, Daniel (2001): “Les polèmiques entre lights i heavies. Repercussions del debat en l’elaboració dels models lingüístics per als mitjans de comunicació en català”, Pradilla, Miquel Àngel (ed.). Societat, llengua i norma. A l’entorn de la normativització de la llengua catalana. Benicarló: Alambor («Llengua i País», 6), p. 127-162
Casals, Daniel (2001): “El primer llibre d’estil de les emissores radiofòniques de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (I): Orientacions per a l’ús de la llengua a Catalunya Ràdio i RAC”, Llengua & literatura, 12, p. 339-374
Casals, Daniel (2007): Ràdio en català. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Casals, Daniel [ed.] (2015): Quan la llengua ven. Estudis de llenguatge publicitari català. Aachen: Shaker.
Casals, Daniel (2017): “Ensuring the quality of language standardization: The training of advertising announcers in Catalan”, Catalan Journal of Communication & Cultural Studies, vol. 9, núm. 1, p. 145-161.
Casals, Daniel (2024): El concurs de correcció de textos (1929), de Pompeu Fabra, a La Publicitat. Barcelona: Publicacions del'Abadia de Montserrat.
Casals, Daniel; Faura, Neus (2010): El català als mitjans de comunicació. Barcelona: Editorial UOC.
Casals, Daniel; Massanell, Mar [eds.] (2020): La premsa, la ràdio i la televisió com a agents difusors de coneixements lingüístics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Casals, Daniel; Massanell, Mar [eds.] (2023): Els mitjans escrits i audiovisuals com a formadors lingüístics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Casals, Daniel; Massanell, Mar; Segarra, Mila [eds.] (2018): L'extensió social de la normativa als mitjans de comunicació. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Casals, Daniel; Torrent, Anna M.; Bassols, Margarida (2017): Allò que el corrector no s'endugué. La correcció postdigital. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
Coromina, Eusebi. (2008): El 9 Nou / El 9 TV. Manual de redacció i estil. Vic: Eumo Editorial.
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2006): ésAdir [http://esadir.cat]
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2010): Llibre d’estil de la CCMA [http://www.ccma.cat/llibredestil]
Eliasson, Stig (2013): "Language ecology in the work of Einar Haugen". A: W. Vandenbussche, E. H. Jahr and P. Trudgill [eds.], Language Ecology of the 21st Century: Linguistic Conflicts in their Social Environment, Oslo: Novus Forlag, pp. 15-63.
Ferré, Carme; Nogué, Anna (2010): Llibre d’estil. Agència Catalana de Notícies. Barcelona: UOC.
Gifreu, Josep (2014): El català a l'espai de comunicació. El procés de normalització de la llengua als mèdia (1976-2013). Barcelona: Universitat de València, Universitat Autònomade Barcelona, Universitat Jaume I i Universitat Pompeu Fabra.
Grup d’Estudis Catalans (1992). El barco fantasma. Barcelona: Llibres de l’Índex.
Haugen, Einar (1983): "The implementation of Corpus Planning’". A: Juan Cobarrubias i Joshua A. Fishman (ed.), Progress in Language Planning: International Perspectives. Berlin: Mouton de Gruyter, p. 269-289.
Institut d'Estudis Catalans (1990 [1999]3): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica. Barcelona: IEC.
Institut d'Estudis Catalans (1992 [1999]4): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia. Barcelona: IEC.
Institut d'Estudis Catalans (1995 [2007]2): Diccionari de la llengua catalana [https://dlc.iec.cat/]
Institut d'Estudis Catalans (2018): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. III. Lèxic. Barcelona: IEC.
Institut d'Estudis Catalans (2016): Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: IEC [https://giec.iec.cat/inici].
Institut d'Estudis Catalans (2017): Ortografia catalana. Barcelona: IEC [https://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf].
Institut d'Estudis Catalans (2018): Gramàtica essencial de la llengua catalana. Barcelona: IEC [https://geiec.iec.cat/inici].
Institut d'Estudis Catalans (2019): Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana. Barcelona: IEC [https://gbu.iec.cat/inici].
Lamuela, Xavier (1994), Estandardització i establiment de llengües. Barcelona: Edicions 62.
Mollà, Toni [ed.] (1998): La política lingüística a la societat de la informació. Alzira: Bromera.
Televisió de Catalunya (1995): El català a TVC. Llibre d’estil. Barcelona: Edicions 62, TVC.
Programari per processar textos, elaborar presentacions digitals i enregistrar vídeos.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |