Logo UAB

Narrativa Audiovisual

Codi: 105019 Crèdits: 12
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Comunicació Audiovisual OB 1

Professor/a de contacte

Nom:
Ludovico Longhi
Correu electrònic:
ludovico.longhi@uab.cat

Equip docent

Joaquin Puig Gonzalez
Ángel Custodio Gómez González

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Coneixements bàsics de: 

1) Història de la literatura i de l'art universals

2) Teoria general de la imatge i la construcció audiovisual

3) Funcionament d'editors senzills de video i àudio

 

Objectius

L'objectiu de l'assignatura és capacitar l'alumne en la contemplació de diferents teories narratives i dramatúrgiques, així com habilitar el reconeixement d'estructures narratives en continguts audiovisuals modèlics.

 
 
 

Resultats d'aprenentatge

  1. CM02 (Competència) Construir noves formes d'explicar històries en productes audiovisuals integrant la perspectiva de gènere a partir de la síntesi dels diversos models narratius.
  2. CM02 (Competència) Construir noves formes d'explicar històries en productes audiovisuals integrant la perspectiva de gènere a partir de la síntesi dels diversos models narratius.
  3. KM04 (Coneixement) Identificar les formes narratives bàsiques presents en els productes audiovisuals.
  4. KM05 (Coneixement) Relacionar els models narratius literaris amb els models narratius específics de la comunicació audiovisual.
  5. KM05 (Coneixement) Relacionar els models narratius literaris amb els models narratius específics de la comunicació audiovisual.
  6. KM06 (Coneixement) Reconèixer les característiques de la narració radiofònica, audiovisual i transmediàtica.
  7. SM03 (Habilitat) Analitzar la narrativa de productes radiofònics, audiovisuals i transmediàtics.

Continguts

L'assignatura Narrativa audiovisual se centra en l'estudi dels mecanismes i elements narratius que formen part de la construcció dels relats audiovisuals. La seva vessant teòrica i pràctica fa que els objectius siguin dobles, primer adquirir els coneixements necessaris en la construcció dels relats audiovisuals i, d'altra banda, aplicar-los en el procés de construcció tant escrita com audiovisual.

L'assignatura, tot i ser anual, es divideix en dues parts, cadascuna de les quals tindrà els següents continguts teòrics:

1r semestre: l'origen del cinema com a dispositiu narratiu

1 Principis historiogràfics: la nova història

2. Del cinema mostratiu al cinema narratiu

- El mode de representació primitiu: Germans Lumière i les primeres companyies franceses, Edison i les primeres companyies americanes.
- L'escola de Brighton
- Les produccions nòrdiques
- Les innovacions italianes
- David Wark Griffith

 


2n semestre: Conceptes bàsics de la Narrativa

2. Introducció a la narrativa audiovisual: Definició i perspectives d'estudi. Models de món. Codis i estructures de la narració audiovisual.

La narració com a procés: tema, trama i història.
Mimesi i diègesi
El narrador i la veu en la narració audiovisual
Personatges: rols i funcions

L'espai i el temps en la narració audiovisual: característiques i perspectives de les coordenades temporals i espacials.
3. La enunciació audiovisual. Principals figures enunciatives. Punt de vista i focalització.

4. Els components de la història: els personatges, les accions i les transformacions en un relat audiovisual.

5. Teories de l'adaptació i la intermedialitat

L'adaptació literària:de la novel·la al cinema ila televisió
L'adaptació teatral: del teatre al cinema i la televisió.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Magistral 30 1,2
Pràctiques i projecte 75 3
Tipus: Supervisades      
Examen 6 0,24
Tipus: Autònomes      
Treball autònom 174 6,96

Les sessions de l'assignatura es desenvoluparan mitjançant diferents tipus d'activitats, agrupades en classes magistrals, seminaris i pràctiques. Les classes magistrals s'impartiran en una mateixa aula amb el grup complet; els seminaris i les pràctiques es desenvoluparan en tres subgrups diferenciats, cadascun d'ells en la seva aula i en els laboratoris de pràctiques, amb un professor o professora diferent

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència activa a les classes i projeccions 1er semestre 10% sobre la nota del 1er semestre 3 0,12 KM04, KM05
Examen teóric 1r semestre 20% sobre la qualificació del 1r semestre 2 0,08 KM06, SM03
Examen teóric 2n semestre 20% sobre la qualificació del 2n Semestre 2 0,08 KM04, KM05, KM06, SM03
Planificació i escriptura del remake 1er semestre 70% sobre la qualificació del 1er Semestre 3 0,12 CM02, KM04, KM05, KM06
Pràctiques 2º semestre 50% sobre la nota del 2º semestre 3 0,12 KM04, KM05, KM06, SM03
Seminaris 2º semestre 30% sobre la qualificació del 2º semestre 2 0,08 CM02, KM05

La nota final de l’assignatura serà la mitjana obtinguda entre les qualificacions finals de les dues parts que la conformen, cadascuna amb un pes del 50 %, segons el criteri següent:

Avaluació 1r Semestre

  1. Assistència activa a classes i projeccions: 10 %

  2. Examen teòric: 20 %

  3. Anàlisi i reescriptura d’una seqüència cinematogràfica de cinema mut:
    a) Redacció del guió desglossat: 30 %
    b) Reescriptura audiovisual: 40 %

Per aprovar l’assignatura és imprescindible l’assistència tant a classe com a totes les sessions de tutoria relacionades amb el procés de realització del remake.

Només es podrà recuperar l’examen teòric.

Avaluació 2n Semestre

  • Participació als seminaris, realització i exposició dels mateixos: 30 %

  • Examen teòric: 20 %

  • Pràctiques: 50 %

Per superar l’assignatura, és obligatòria l’assistència a classe, així com la presentació de totesi cadascuna de les activitats avaluables. Caldrà aprovar almenys dues de les tres parts avaluables per poder fer la mitjana de les qualificacions de l’assignatura.

Es podrà recuperar:

a) L’examen teòric, sempre que l’alumne o alumna ho sol·liciti, i hagi obtingut una nota mínima global de 3.

b) Les pràctiques, sempre que l’alumne o alumna ho sol·liciti.

c) La qualificació final podrà augmentar si l’alumne o alumna, havent obtingut almenys un 8, realitza una prova de síntesi al final del període de recuperació.

Els seminaris d’anàlisi no són recuperables, igual que la darrera de les pràctiques.

 

Bibliografia

Bibliografia obligatòria

1r semestre

TALENS, Jenaro i ZUNZUNEGUI, Santos (eds.) (1998): Historia general del cine. Volumen I: Orígenes del cine. Madrid: Cátedra.
BURCH, Noël (2006): El tragaluz del infinito: Contribución a la genealogía del lenguaje cinematográfico. Madrid: Cátedra.
GUBERN, Román (2016): Historia del cine. Barcelona: Anagrama.
THOMPSON, Kristin i BORDWELL, David (1996): El arte cinematográfico. Madrid: Cátedra.

2n semestre

CUEVAS, Efrén (2014): La narratología audiovisual como método de análisis. Portal de la Comunicació Incom: UAB. (Lliçons). Disponible a: https://incom.uab.cat/portalcom/wp-content/uploads/2020/01/53_esp.pdf
STAM, Robert (2009): Teoría y práctica de la adaptación. Mèxic: Textos de difusión cultural / UNAM. Disponible a: https://guion2.weebly.com/uploads/1/5/0/9/15091428/teora_y_practica_de_la_adaptacin.pdf

 

Bibliografia bàsica

1r semestre

FIELD, Syd (1994): El libro del guion: Fundamentos de la escritura de guiones. Madrid: Plot Ediciones.
SNYDER, Blake (2010): ¡Salva al gato!: El libro definitivo para la creación de un guion. Barcelona: Alba.
GARCÍA, Raúl (2023): Manual del artista de Storyboard. Barcelona: La Cúpula.

2n semestre

BORDWELL, David. La narració en el cinema de ficció. Barcelona: Paidós, 1996.
CHATMAN, Seymour. Història i discurs. L’estructura narrativa a la novel·la i al cinema. Madrid: Taurus, 1990.
CRUZ, Coral. Imatges Narrades: Com fer visible allò invisible en un guió de cinema. Barcelona: Laertes, 2014.
GAUDREAULT, André.; JOST, François. El relat cinematogràfic. Barcelona: Paidós, 1995.
GENETTE, Gérard. Figures III. Barcelona: Lumen, 1989.
McCULLERS, Carson. “El mudo” i altres textos. Barcelona: Seix Barral, 2017.
SÁNCHEZ PIÑOL, Albert (2021): Les estructures elementals de la narrativa. Barcelona: La Campana.

Bibliografia complementària

1r semestre

RUIZ ÁLVAREZ, Luis Enrique (2000): Obras Pioneras Del Cine Mudo. Orígenes y Primeros Pasos (1895-1917). Bilbao: Ediciones Mensajero.
RUIZ ÁLVAREZ, Luis Enrique (1997): Obras maestras del cine mudo: época dorada (1918-1930). Bilbao: Ediciones Mensajero.
ABEL, Richard (ed.) (2005): Encyclopedia of Early Cinema. London: Routledge.

2n semestre

BALLÓ, J. i Pérez, X. (1995): La llavor immortal: els arguments universals en el cinema. Barcelona: Anagrama.
CATALÀ, Josep M. (2001): La posada en imatges. Barcelona: Paidós.
CATALÀ, Josep M. (2009): Passió i coneixement. El nou realisme melodramàtic. Madrid: Cátedra.
DARLEY, Andrew (2002): Cultura Visual digital. Espectacle i nous gèneres en els mitjans de comunicació. Barcelona: Paidós.
GORDILLO, Inmaculada (2009): Manual de narrativa televisiva. Madrid: Editorial Síntesis.
GUARINOS, Virginia (2009): Manual de narrativa radiofònica. Madrid: Editorial Síntesis.
LAVANDIER, Yves (2003): La dramatúrgia. Els mecanismes del relat: cinema, teatre, òpera, televisió, còmic. Madrid: Ediciones Internacionales Universitarias.
SÁNCHEZ NAVARRO, Jordi (2006): Narrativa audiovisual. Barcelona: Editorial UOC.


Programari

Celtx, DaVinci Resolve

 
 

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PLAB) Pràctiques de laboratori 41 Català/Espanyol anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 42 Català/Espanyol anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 43 Català/Espanyol anual matí-mixt
(TE) Teoria 4 Espanyol anual matí-mixt