Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Llenguatge Audiovisual

Codi: 105007 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Comunicació Audiovisual OB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Fernanda Pires De Sa
Correu electrònic:
fernanda.pires@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Aquesta assignatura no té prerequists específics, però s’entén com una continuïtat de diverses matèries cursades a primer curs. En aquest sentit, es recomana aplicar els coneixements, les competències i les habilitats adquirides a les assignatures Llenguatges Comunicatius Escrits i Audiovisuals, Narrativa Audiovisual i Fonaments Tecnològics de l'Audiovisual,


Objectius

L’assignatura s’integra dintre de la matèria “Llenguatge audiovisual” que proporciona coneixements específics sobre l’estructura expressiva de les formes sonores i visuals que caracteritzen els missatges audiovisuals (televisió, cinema, ràdio, multimedia i xarxes socials).

L’objectiu de l’assignatura és formar els estudiants per a que coneguin la teoria i la tècnica de l’expressió televisiva i cinematogràfica en els seus diferents formats i puguin aplicar aquests principis de manera creativa a la realització de productes audiovisuals. 


Resultats d'aprenentatge

  1. CM11 (Competència) Aplicar els procediments tècnics, narratius i estètics audiovisuals en l'elaboració de productes innovadors.
  2. CM12 (Competència) Validar la viabilitat dels missatges de comunicació en funció del potencial impacte social i comercial que tenen.
  3. CM13 (Competència) Avaluar de forma comunicativa llenguatges sonors o llenguatges audiovisuals en funció del tipus de producte creat.
  4. CM13 (Competència) Avaluar de forma comunicativa llenguatges sonors o llenguatges audiovisuals en funció del tipus de producte creat.
  5. KM17 (Coneixement) Identificar els diferents codis de l'expressió audiovisual.
  6. KM18 (Coneixement) Determinar el valor comunicatiu dels diferents codis de l'expressió audiovisual.
  7. SM16 (Habilitat) Utilitzar l'eficàcia comunicativa, la innovació i la sensibilitat estètica dels diferents recursos retòrics de la comunicació audiovisual en la construcció de missatges.
  8. SM17 (Habilitat) Adaptar l'ús dels llenguatges audiovisuals a les diferents necessitats de creació de continguts del sector professional.

Continguts

1. Organització de la producció

2. Llenguatge audiovisual, mitjans interactius i xarxes socials

3. Posada en escena

4. Composició

5Moviments de càmera i les seves funcions

6. El muntatge i la construcció del discurs i de la temporalitat narrativa

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Pràctiques de laboratori 33 1,32
Sessions magistrals 15 0,6
Tipus: Supervisades      
Tutories 7,5 0,3
Tipus: Autònomes      
Lectures, preparació de practiques, preparació de proves, etc. 87 3,48

L'adquisició de coneixements es farà a través de diversos procediments metodològics que inclouen classes magistrals i pràctiques de laboratori.

S’incorporarà la metodologia de treball de l’aprenentatge basat en projectes (ABP), que vertebra transversalment totes les activitats formatives de l’assignatura. Excepte l’examen.

En les sessions magistrals teòriques es farà l'exposició dels continguts del l'assignatura. Pel que fa a les pràctiques, es realitzaran en grup als platós de televisió i en les sales d'edició que serviran per aplicar a casos reals que han après a les sessions teòriques prèvies. El seu disseny i preparació -juntament amb els diferents documents relacionats- formaran part de la feina autònom previst en l'assignatura.

Es durà a terme un examen amb l'objectiu de conèixer el grau de coneixements teòrics assolit, així com la capacitat per aplicar-los.

Els estudiants podran realitzar tutories opcionals amb els seus professors.

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.

El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen escrit 30% 2,5 0,1 CM13, KM17, KM18
Informes de pràctiques i documents de producció. 30% 1 0,04 CM11, CM12, CM13, KM17, KM18, SM16, SM17
Pràctiques de laboratori 40% 4 0,16 CM11, SM16, SM17

Es farà tres tipus d’avaluació: A) examen escrit, B) pràctiques de laboratori i C) informes de pràctiques documents de producció.

LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ SÓN:

A) Examen escrit, 30% sobre la qualificació final. 

S'implementarà l'aprenentatge basat en projectes (ABP) que consisteix en el disseny, la preparació i l’elaboració d’un projecte audiovisual amb diversos lliuraments de distintes parts del projecte amb retroalimentació i possibilitat de millora d'aquestes lliuraments. Aquest projecte es desenvoluparà al llarg de l’assignatura a través de diverses activitats avaluables d’anàlisi i de creació audiovisual que es consteixen de:  

B) Pràctiques de laboratori, 40% sobre la qualificació final.

C) Informes de pràctiques, documents de producció, 30% sobre la qualificació final. 

Per a superar l’assignatura és imprescindible realitzar les diferents activitats d’evaluació programades. La nota final resultarà de la suma de la puntuació obtinguda en les diferents activitats.

No es farà mitjana si la nota de qualsevol activitat d'avaluació sigui inferior a 5.

Avaluació única

Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.

Recuperació

L’alumnat tindrá dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.

Les pràctiques de laboratori queden excloses del procés de recuperació (les competències i les habilitats no adquirides al llarg del curs difícilment es poden assoliren un parell de setmanes).

L'alumnat que hagi participat a l'avaluació ordinariai suspengui podrà recuperar la nota sempre que hagi obtingut una nota mínima de 3,5.

Encara que l'alumnat aconsegueixi una nota superior a 7 en l'activitat de recuperació, la seva nota màxima en aquesta activitat serà un 7.

Segona Matrícula

En cas de segona matrícula, l’alumnat podrà fer una prova única de síntesi que inclourà dues parts: 1) una prova escrita individual amb preguntes teòriques i pràctiques, 2)i el lliurament de dos productes audiovisuals, que seran encarregats prèviament per la professora i s’hauran de lliurar el mateix dia de la prova escrita. La qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació obtinguda en la prova de síntesi.

No Avaluable

En aquesta assignatura, es qualificarà com a no avaluable l’estudiant que no es presenti a realitzar alguna de les activitats d’avaluació previstes en les dates indicades al calendari docent, sense cap motiu degudament justificat (com ara malaltia amb justificant mèdic, defunció d’un familiar proper, citació judicial, o altres situacions similars degudament acreditades).

Plagi

En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del proccés disicplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irresgularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.

 

Inteŀligència artificial

Per a aquesta assignatura, es permet l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com ara la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció o l’elaboració d’esborranys de textos que posteriorment seran editats i millorats per l’alumnat. També es permet la utilització d’àudio i vídeo generats amb IA en parts no significatives dels seus treballs audiovisuals, com transicions visuals o sonores, elements decoratius, o representacions de situacions que serien difícils de gravar sense disposar de recursos audiovisuals avançats. Aquests materials no han de substituir el contingut principal ni les aportacions analítiques de l’alumnat, que ha de garantir que en posseeix els drets d’ús i que compleix amb la normativa de propietat intel·lectual vigent. L'alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

 


Bibliografia

Bibliografia Bàsica

- Cancho García, Nuria E. i García Torres, Marco A. 2018. Planificación de proyectos audiovisuales. Publicaciones Altaria: Barcelona. (Cap 3, 4, 6)

- Castillo, José María. 2016. Televisión, realización y lenguaje audiovisual. Madrid: Instituto RTVE.(Cap 1, 5, 7, 10, 12)

- Clayton, Rafe. 2019. Filmmaking Theory for Vertical Video Production. En The European Conference on Media, Communication & Film. The International Academic Forum. Disponible en: http://papers.iafor.org/wp-content/uploads/papers/euromedia2019/EuroMedia2019_52556.pdf

- Consell de l’Audiovisual de Catalunya. 2019. Recomanacions per a una publicitat igualitària: Els beneficis d’incloure la perspectiva de gènere en la comunicació publicitària. Disponible enhttps://www.cac.cat/sites/default/files/2019-07/Recomanacions_publicitat_igualitaria_CA.pdf

- Consell de l’Audiovisual de Catalunya. 2013. Superar els estereotips en els mitjans de comunicació audiovisual: Recomanacions. Disponible en: https://www.cac.cat/sites/default/files/2018-04/Superar_estereotips.pdf

- Fernández Díez, Federico i Martínez Abadia, José. 2018. Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. Barcelona: Ed. Paidos (Cap. 3, 6, 13, 15)

- Navarro-Güere, Héctor. 2023. El vídeo en formato vertical. Una revisión de la literatura en comunicación. Revista Mediterránea de Comunicación/Mediterranean Journal of Communication, 14(1), 69-81. https://www.doi.org/10.14198/MEDCOM.23028

- Nielsen, Jakob Isak. 2007. Camera Movement in Narrative Cinema-Towards a Taxonomy of Functions [Tesis doctoral, Aarhus Universitet]. https://pure.au.dk/portal/en/publications-research/camera-movement-in-narrative-cinema(2db25920-e87a-11dd-8f9a-000ea68e967b).html

- Poell, Thomas, David B. Nieborg, i Brooke Erin Duffy. 2022. Platforms and cultural production. Cambridge: Polity

- Ross, Miriam. 2020. Reconfigurations of Screen Borders: The New or Not-So-New Aspect Ratio. En Susanne Ø. Sæther y Synne T. Bull (eds), Screen Space Reconfigured (pp.105-126). Amsterdam: Amsterdam University Press

- Rozados, Andrés, Calvete-Lorenzo, Sara i Sosa-Fernández, Rocío del Pilar. 2024. Producciones audio-visuales en formato vertical: el caso de Snap Originals. El consumo de ficción en 9:16. Palabra Clave, 26(4), e2646. https://doi.org/10.5294/pacla.2023.26.4.6

- Sued, Gabriela. E. (2022). Culturas algorítmicas: Conceptos y métodos para su estudio social. Revista Mexicana de Ciencias Políticas y Sociales, 67(246). https://doi.org/10.22201/fcpys.2448492xe.2022.246.78422

 

Bibliografía complementària

- Barroso, Jaime. 2008. Realización audiovisual, Madrid: Ed. Síntesis

- Bestard, María Luciano. 2011. Realización audiovisual. Barcelona: UOC

- Bordwell, David. i Thompson, Kristin. 1995. El arte cinematográfico. Barcelona: Ed. Paidós.

- Cury, Ivan. 2009. Dirección y producción en televisión. Un enfoque basado en el formato. Andoain: Escuela de Cine y Video

- Millerson, Gerald. 2009. Realización y producción en televisión. Barcelona: Ed. Omega

- Morales, Fernando. 2013. Montaje audiovisual. Teoría, técnica y métodos de control. Barcelona: Ed. UOC

- Quintana, Ángel. 2011. Después delcine.Imagen y realidad en la era digital. Barcelona, Acantilado

- Sánchez, José. 2016. Poéticas del entretenimiento: imagen, movimiento y narración en el cine de Steven Spielberg. Disponible: https://eprints.ucm.es/id/eprint/39200/1/T37797.pdf

- Scheleser, Max. 2021. Smartphone Filmmaking: Theory and Practice. New York: Bloomsbury Academic.

- Scolari, Carlos A. 2013.Narrativas Transmedia: Cuando todos los medios cuentan. Barcelona: Deusto

 


Programari

Da Vinci Resolve o programari d’edició de vídeo similar.

Es recomana consultar els tutorials publicats a la web de la Facultat:https://www.uab.cat/web/coneix-la-facultat/serveis-de-la-facultat/laboratoris-audiovisuals/tutorials-videos-laboratoris-audiovisuals-fcc-1345828154136.html


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PLAB) Pràctiques de laboratori 41 Català/Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 42 Català/Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 43 Català/Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 4 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt