Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Comunicació Audiovisual | OB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Per cursar aquesta assignatura es requereix comprensió lectora (castellà i anglès), així com habilitats comunicatives i de redacció en castellà i català adequades a un primer curs de carrera universitària. Complementàriament, per a un millor aprofitament de l’assignatura, es recomana a l'alumnat realitzar els cursos propedèutics de programari d’àudio (Audacity) i vídeo (Da Vinci), organitzats per la facultat.
L'adquisició de coneixements teòrics i pràctics que serveixin de base per comprendre la tecnologia audiovisual, la seva evolució històrica i les perspectives de futur. Tal com es defineix en el pla d'estudis, l'objectiu d’aquesta assignatura és introduir l’alumnat en els fonaments físics de la imatge, de l’audiovisual i del medi sonor, des del seu processament fins a l’explicació dels diferents formats i estàndards.
A més, s’exposaran les nocions bàsiques de les rutines de treball al plató de televisió, en una cabina de ràdio, a l’estudi de fotografia i en una sala d’edició de vídeo.
1. Tecnologia Audiovisual: conceptes bàsics
2. El so: característiques físiques
2.1 Gravació i reproducció sonora
2.2 Rutines bàsiques de producció sonora
3. Imatge fixa i audiovisual: característiques físiques
3.1 Captura de la imatge fixa, gravació i reproducció audiovisual
3.2 Rutines bàsiques de la producció fotogràfica i audiovisual
4. Composició sonora, fotografia fixa i audiovisual
4.1 Intensitat, to, timbre i plans sonors
4.2 Composició de la imatge fixa i audiovisual: regla dels terços, punt d' interès i equilibri visual
4.3 Plans i moviments de càmera en l'audiovisual
5. Edició: conceptes bàsics
5.1 Figures del muntatge sonor
5.2 El tall i les transicions audiovisuals
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 30 | 1,2 | |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 12 | 0,48 | |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi | 20 | 0,8 | |
Lecturas | 16 | 0,64 | |
Preparació de les pràctiques | 36 | 1,44 |
L'assignatura consistirà en classes magistrals, seminaris, pràctiques al plató de televisió, al plató de fotografia, als estudis de ràdio i a les sales de edició.
L'objectiu de les pràctiques és familiaritzar-se amb les tècniques bàsiques de manipulació dels equips de la Facultat (so, fotogràfic i audiovisual), així com l'adquisició de coneixements bàsics sobre muntatge.
Els alumnes treballaran en grups, organitzats per la professora responsable de l'assignatura, per realitzar pràctiques de laboratori.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen | 40% | 3 | 0,12 | KM07, KM08, SM06 |
Participació activa a les pràctiques | 10% | 6 | 0,24 | KM07, SM06 |
Pràctiques | 50% | 27 | 1,08 | KM07, KM08, SM06 |
El sistema d’avaluació continuada està integrat per tres parts diferenciades, cadascuna de les quals s’ha d’aprovar per a superar l’assignatura:
A) Examen teòric: 40%
B) Pràctiques: 50%
C) Participació activa a les pràctiques 10%
L`alumnat que hagi participat de l’avaluació continuada i suspenguin la teoria podran recuperar-la sempre que hagin obtingut una nota mínima de 3,5 punts i hagin realitzat la revisió ordinària. La nota obtinguda serà la nota definitiva d’aquesta part. Les pràctiques i els seminaris no es poden recuperar.
En l'examen s'avaluen els contiguts impartis en teoria i en pràctiques. El dossier i les lectures que s'indiquin són obligatòries i poden tambié ser objecte d'avaluació.
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d’activitats, el pes de les quals sigui d’un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d’avaluació única.
No Avaluable
Segons el punt 9 de l’article 266 de la Normativa Acadèmica de la UAB, "quan es consideri que l’estudiant no ha pogut aportar prou evidències d’avaluació s’ha de qualificar aquesta assignatura com a no avaluable".
Inteŀligència Artificial (IA)
En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l’alumnat en l'anàlisi i la reflexió personal. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Bibliografia bàsica:
Beutler, Roland. (2016). . Springer.Evolution of broadcast content distribution
Chie, S., Zambrano, M., & Medina, C. (2016). Estándares actuales de televisión digital: Una breve reseña., (1), 19-23. Recuperado a partir dePrisma Tecnológico 6. https://revistas.utp.ac.pa/index.php/prisma/article/view/606
Bonet, Montse. (coord.) (2016). . Barcelona: UOC.El imperio del aire. Espectro radioeléctrico y radiodifusión.
Cardon, Dominique. (2018). .Con que sueñan los algoritmos: nuestros sueños en el tiempo de los big data Madrid: Dado ediciones.
Castillo, José Maria (2016). . Madrid: IORTV.Televisión, Realización y Lenguaje Audiovisual
Domínguez, Juan José. (2019). . Madrid: Editorial SíntesisTeoría y técnica del sonido
Fernández-Quijada, David. (2011). . Barcelona: EditorialMedi@TIC. Anàlisi de casos de tecnologia i mitjans UOC.
Fernández-Quijada, David. (2013). .La innovación tecnológica. Creación, difusión y adopción de las TIC, Barcelona: UOC.
Fernández-Lores, S., Martínez-Navarro, G., & Gavilán, D. (2021). Factores de éxito en las webs de contenidos audiovisuales. Análisis cualitativo comparado. Profesional De La información, 29(6). https://doi.org/10.3145/epi.2020.nov.39
Gutiérrez García, María & Perona Páez, Juan José (2002). Teoría y técnica del lenguaje radiofónico / M.. Bosch.Gutiérrez García, J.J. Perona Páez; prólogo de Ramon Pellicer
López-García, Xosé; Silva-Rodríguez, Alba; Vázquez-Herrero, Jorge (2023). "Evolution, trends and future of native media: From avant-garde to the epicenter of the communications ecosystem". Profesional de lainformación, v. 32, n. 2, e320202.
López Martínez, A. (2022) Estudio por operador del mantenimiento, cobertura, costes e interferencias del despliegue 4G en España. Recuperado a partir de http://hdl.handle.net/10017/52150
Martínez Pinzón, G. (2018) Compartición del Espectro Radioeléctrico entre Tecnologías Inalámbricas de Última Generación en la Banda de la Televisión Digital Terrestre. Recuperado a partir de https://riunet.upv.es/handle/10251/102644?show=full
McStay, Andrew. (2010). . Basingstoke: Palgrave Macmillan.Digital Advertising
Morales Morante, Fernando (2013). Montaje audiovisual: teoría, técnica y métodos de control.
Bibliografia complementària:
Martínez Abadia, José. (2005). Manual básico de tecnología audiovisual y técnicas de creación, emisión y . Barcelona: Paidos.difusión de contenidos.
Neira, Elena. (2015). . Barcelona: Editorial UOC.La otra pantalla
Niqui, Cinto. (2011). . Barcelona: Editorial UOC.Fonaments i usos de tecnologia audiovisual digital
Peirano, Marta. (2019). El enemigo conoce el Sistema. Madrid: Debate
L'alumnat utilitzarà programes d'edició audiovisual (Da Vinci) i d'edició sonora (Audacity). Es recomana l'ús de programari lliure.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 41 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 42 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 43 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 44 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 4 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |