Escriptura Periodística II
Codi: 104989 Crèdits: 12| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Periodisme | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Nereida Carrillo Perez
- Correu electrònic:
- nereida.carrillo@uab.cat
Equip docent
- Santiago Javier Justel Vazquez
- Antoni Vall Karsunke
- Nereida Carrillo Perez
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
- Competència d'escriptura en català i en castellà.
- Coneixements bàsics sobre teoria i història del Periodisme.
- Coneixements bàsics sobre teoria dels gèneres periodístics.
- Coneixements contextuals d'actualitat informativa: hàbit de lectura de premsa.
Objectius
- L’alumnat conèixerà la història i la teoria del Periodisme informatiu interpretatiu i dels gèneres de la qualitat periodística, en tots els suports en què es desenvolupin.
- L'alumnat adquirirà coneixements rudimentaris de filosofia del llenguatge, retòrica, narratologia i estilística aplicats a l'anàlisi i l'escriptura dels gèneres informatius interpretatius.
- L'alumnat desenvoluparà pensament crític sobre el paradigma dominant en teoria del periodisme.
- L'alumnat identificarà i caracteritzarà els gèneres periodístics en el seu ús i serà capaç de proposar estratègies compositives i estilístiques que innovin en un sentit de funcionalitat exitosa.
- L'alumnat serà capaç d'escriure de forma solvent textos informatius interpretatius i, concretament, crònica, entrevista i reportatge, en les seves diverses varietats i adaptats als diversos suports.
- L'alumnat reflexionarà sobre com afecten nous fenomens i tendències com ara la desinformació i la IA en el periodisme.
Competències
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Aplicar l'ètica i la deontologia professionals del periodisme, així com l'ordenació jurídica de la informació.
- Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
- Conèixer i aplicar els fonaments teòrics i pràctics de l'escriptura i la narrativa periodístiques i les seves aplicacions en els diferents gèneres, mitjans i suports.
- Demostrar capacitat d'autoaprenentatge i autoexigència per aconseguir un treball eficient.
- Gestionar el temps de manera adequada.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Transmetre informació periodística en el llenguatge propi de cada un dels mitjans de comunicació, en les seves formes combinades modernes o en suports digitals, i aplicar els gèneres i els diferents procediments periodístics.
Resultats d'aprenentatge
- Adequar els textos escrits a les necessitats específiques que impliquen la utilització de tecnologies i els seus sistemes per processar, elaborar i transmetre informació.
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Aplicar els principis deontològics i la norma jurídica en la producció de textos periodístics.
- Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Demostrar capacitat d'autoaprenentatge i autoexigència per aconseguir un treball eficient.
- Distingir les teories de l'escriptura i la narrativa periodístiques per aplicar-les a la notícia i altres gèneres periodístics en premsa escrita.
- Escriure tot tipus de textos informatius per a premsa, ràdio, televisió i multimèdia.
- Gestionar el temps de manera adequada.
- Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
Continguts
1. La història dels gèneres de la qualitat periodística i de la seva funció social.
1.1 El periodisme com a negoci capitalista de la veritat: dinàmiques del camp mediàtic i periodístic i afectacions en el gèneres interpretatius
1.2 La primera definició dels gèneres periodístics: facts are sacred, comments are free, i el facts-facts-facts de Pulitzer. L’establiment de la distinció entre informació, interpretació i opinió. El conflicte incipient entre dos paradigmes de la teoria del periodisme.
1.2.1 Les formes de la incorporació de les veus en els textos. Formes de la citació: directa, indirecta, estil indirecte lliure i altres formes extremes (stream of consciousness).
1.2.2 Aportacions de la lingüística textual i la pragmàtica a l’escriptura informativa: com construïm l’aparença d’objectivitat des de la subjectivitat.
1.3 Una altra tradició del periodisme neix des dels marges: la consolidació del periodisme d'investigació: Nelly Bly, Theodor Dreiser i els muckrakers: Lincoln Steffens, John Reed, Upton Sinclair, Ida Tarbell, etc. El canvi de la mirada: l’observació i el subjecte en el medi. L’aparició de la crònica, l’entrevista i el reportatge com a gèneres narratius.
2. És el periodisme un sacerdoci de la veritat? El conflicte entre positivisme i relativisme i les seves conseqüències polítiques.
2.1 Epistemologia i filosofia del coneixement: què és el llenguatge?
2.2 Aplicació a la feina lingüística i emparauladora del periodisme: paradigma relativista/crític que confronta el paradigma objectivista.
3. La teoria dels gèneres del discurs i dels gèneres periodístics.
3.1 El paradigma objectivista i la seva teoria dels gèneres
3.2 Aportacions de la moderna teoria dels gèneres del discurs: què és un gènere del discurs?
3.2.1 Menes de gèneres: La hibridaciói la innovació com a natura del gènere del discurs.
4. Retòrica i teoria del discurs: pragmàtica i lingüística textual.
4.1 La retòrica: l’ars recta discendi i l’ars bene discendi: la capacitat de trobar en cada assumpte allò que és més apte per persuadir un auditori. Ethos, logos i pathos.
4.2 Retòrica i lògica formal: dues formes oposades de treball argumental i de coneixement lingüístic. La distinció entre veritat, veracitat i versemblança: la retòrica (i el periodisme) comuniquen amb l’eficàcia de la versemblança.
5. El relat i la narratologia.
5.1 El paradigma narratiu: el relat com a forma de conèixer i estructurar l’experiència del real.
5.2 La narratologia: la teoria del relat: les formes de la composició i l’estil. L’escriptura escènica de la literatura realista: detall, escena, diàleg, personatge i punt de vista.
5.3 Elpunt de vista: la instància des d’on s’explica o es mostra la història.
5.4 La trama: els moviments temporals amb que construïm el relat a partir de la història.
5.5 Els personatges i els espais. Personatges principals i secundaris, plans i rodons, evolutius i dinàmics.
6. La tradició del periodisme narratiu: el 'new journalism'
6.1 La tradició nord-americana: el naixement de la cultura pop i l’aparició de nous mitjans i nous periodistas que expliquen la trasnformació social dels 60 i els 70
6. 2 L’escola llatinoamericana: Rodolfo Walsh, Gabriel García Márquez i la Fundació NPI. Tomás Eloy Martínez. La tradició en l’actualitat (Leila Guerrero, MartínCaparrós i altres).
6. 3 L’escola europea: Günter Wallraff, Oriana fallaci, Roberto Saviano.
6.4 El periodisme narratiu a Espanya i Catalunya: des dels manuals de Rafael de Mainar i de l’escola d’El Debate al periodisme innovador de la Barcelona dels anys trenta. José María Carretero i les revistes gràfiques. El periodisme d’Irene Polo; Josep Maria Planas, Eugeni Xammar, Agustí Calvet i Carles Sentís. Les aportacions de la Transició: M. Vicent, Maruja Torres, Montserrat Roig, Baltasar Porcel, Manu Leguineche, M.Vázquez Montalbán, etc.
7. L'entrevista informativa i l'entrevista de personatge i les seves variants.
Història del gènere i les seves característiques constants i variables de funció i de forma. El mètode periodístic: les fonts i el disseny del treball. L’aproximació etnogràfica: el camp i les regles. La responsabilitat de la periodista: prejudicis i estereotips. Mètode: observació i entrevista. Mirada: autoria.
8. La crònica i el seu ventall
Història del gènere i les seves característiques constants i variables de funció i de forma. El mètode periodístic: les fonts i el disseny del treball. L’aproximació etnogràfica: el camp i les regles. La responsabilitat de la periodista: prejudicis i estereotips. Mètode: observació i entrevista. Mirada: autoria.
9. El reportatge
Història del gènere i les seves característiques constants i variables de funció i de forma. El mètode periodístic: les fonts i el disseny del treball. L’aproximació etnogràfica: el camp i les regles. La responsabilitat de la periodista: prejudicis i estereotips. Mètode:observació i entrevista. Mirada: autoria.
10. Els reptes actuals del periodisme
10.1. El periodisme davant la desinformació i la IA
Nota: El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Lectura de textos teòrics i discusió en formats virtuals (xats online) en diàleg amb les sessions de teoria | 30 | 1,2 | 1, 3, 7 |
| Les activitats dirigides es divideixen en classes magistrals (10%), seminaris (20%), pràctiques de laboratoris (15%) i activitats autònomes (55%) | 20 | 0,8 | 1, 3, 7, 8 |
| Les activitats dirigides es divideixen en classes magistrals (10%), seminaris (20%), pràctiques de laboratoris (15%) i activitats autònomes (55%) | 30 | 1,2 | 1, 3, 7, 8 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Lectura de textos exemplars i discusió presencial (debates) sobre cròniques, entrevistes i reportatges | 40 | 1,6 | 1, 3, 7, 8 |
| Tutories i activitats supervisades per a la prova teòrica final. | 40 | 1,6 | 3, 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura de bibliografia recomanada, tant d'exemples periodístics com de referents teòrics. | 40 | 1,6 | 1, 3, 7, 8 |
Habrá clases magistrales, análisis de textos y metodologías innovadoras como gamificación.
Las actividades formativas de práctica contemplan la escritura de prácticas instrumentales, dirigidas a dominar habilidades estilísticas, expresivas y compositivas, y prácticas de los tres principales géneros de la calidad periodística: crónica, entrevista y reportaje
La asignatura contará también con actividades supervisadas.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Pràctiques de gèneres periodístics (7 pràctiques) | 60% | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13 |
| Pràctiques instrumentals (4 pràctiques) | 10% | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Prova teòrica de coneixements | 30% | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
La nota final de l'assignatura es compon d'un 70% de la nota final pràctica més un 30% que val la nota final de teoria. Cal haver superat ambdues per poder ser avaluat amb un aprovat final.
AVALUACIÓ CONTINUADA
L'avaluació de la pràctica estarà basada en els següents percentatges:
A) Pràctiques instrumentals: les practiques de natura instrumental són proves puntuables a classe, generen un 15% de la nota final de les pràctiques.
B) Pràctiques de gèneres periodístics: valdran el 85% de la nota final de pràctiques, i seran:
- Crònica informativa (20%).
- Entrevista informativa (20%)
- Entrevista de personatge/semblança (10%)
- Reportatge (35%)
Per poder ser avaluat, s’haurà d’haver entregat totes les pràctiques puntuables.
L’estudiant pot recuperar les pràctiques sempre i quan la nota suspesa sigui 3,5 o superior.
L'avaluació de teoria estarà basada en una prova teòrica que valdrà el 30% de la nota final.
AVALUACIÓ ÚNICA
L'alumne/a, haurà de presentar-se a una prova teòrica de coneixements (30% de la nota final) i lliurar una crònica informativa (20%), una entrevista (20%) i un reportatge (30%).
SEGONA MATRÍCULA
En cas de segona matrícula, l’alumnat podrà fer una prova de síntesi(30% de la nota final) i lliurar una crònica informativa (20%), una entrevista (20%) i un reportatge (30%).
NO AVALUABLE
L'alumne que no es presenti a la prova teòrica i que no lliuri les pràctiques serà qualificat de no avaluable.
RECUPERACIÓ AVALUACIÓ CONTINUADA
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d’activitats, el pes de les quals sigui d’un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura.
Per optar a la recuperació, l'alumne/a ha d'haver obtingut un 3,5 o més de nota final tant a teoria com a pràctica. La recuperació consistirà en una prova teòrica i el lliurament d'una crònica informativa (20%), una entrevista (20%) i un reportatge (30%) o bé el gènere que s'hagi suspès.
RECUPERACIÓ AVALUACIÓ ÚNICA
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d’activitats, el pes de les quals sigui d’un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura.
Per optar a la recuperació, l'alumne/a ha d'haver obtingut un 3,5 o més de nota final tant a teoria com a pràctica. La recuperació consistirà en una prova teòrica i el lliurament d'una crònica informativa (20%), una entrevista (20%) i un reportatge (30%) o bé el gènere que s'hagi suspès.
PLAGI
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
iNTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia,
especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
ASSISTÈNCIA
L’assistència a classe (teoria i pràctica) és obligatòria. Si no s'assisteix a un 70% de les classes, l'assignatura quedarà suspesa.
Bibliografia
Les lectures del curs s’establiran d’entre les referències aquí sota incloses i d’entre altres referències que es comunicaran al principi de curs:
ANTÓN, J; CAPPARÓS, M; GUERRIERO, L, GONZÁLEZ, E (ed). (2017). Cada mesa un Vietnam (2017). Barcelona: Editorial Jotdown.
BAJTÍN, M. (1989). Estética de la creación verbal. Ciutat de Mèxic: Siglo XXI.
BUOZIS, M. i B. CREECH (2018). “Reading news as narrative. A genre approach to journalism studies”, a Journalism studies, vol. 19, núm. 10, pàg. 1430-1446.
BERGER, J. (2001). El tamaño de una bolsa. Editorial Taurus. Madrid.
CAPOTE, T. (1981). Música para camaleones. Bruguera. Barcelona.
CARRIÓN, Jorge (2012) Mejor que ficción. Crónicas ejemplares. Barcelona: Anagrama.
CASSIRER, E. (1967). Antropología filosófica. Introducción a una filosofía de la cultura. Ciutat de Mèxic: Fondo de Cultura Económica de España.
CHILLÓN, A. (2017). “El concepto de ‘facción’: índole,alcance e incidencia en los estudios periodísticos y literarios”, a Cuadernos.info, núm. 40, pàg. 91-105.
CHILLÓN, A. (1999). Literatura y periodismo. Una tradición de relaciones promiscuas. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra.
DIDION, Joan (2015). El año del pensamiento mágico. Random House.
DI GIROLAMO, C. (1982). Teoría crítica de la literatura. Barcelona: Crítica.
DÍAZ NOCI, J. (2004). “Los géneros ciberperiodísticos: una aproximación teórica a los cibertextos, sus elementos y su tipología”, a II Congreso Iberoamericano de Periodismo Digital. Congrés celebrat a Santiago de Compostel·la, Espanya.
DUCH, L. i A. CHILLÓN (2012). Un ser de mediaciones. Antropología de la comunicación I. Barcelona: Herder.
GADAMER, H. G. (1977). Verdad y método I. Salamanca: Sígueme.
GARCÍA BERRIO, A. i J. HUERTA CALVO (1992). Los géneros literarios: sistema e historia. Madrid: Cátedra.
KAYSER, W. (1972). Interpretación y análisis de la obra literaria. Madrid: Gredos.
LARRONDO, A. (2009). “La metamorfosis del reportaje en el ciberperiodismo: concepto y caracterización de un nuevo modelo narrativo”, a Comunicación y sociedad, vol. 22, núm. 2, pàg. 59-88.
LÓPEZ PAN, F. (1997). “Consideraciones sobre la narratividad de la noticia. El imperio de una sinécdoque”, a Comunicación y sociedad, vol. 1, núm. 10, pàg. 9-60.
NIETZSCHE, F. (2012). Sobre verdad y mentira en sentido extramoral y otros fragmentos de filosofía del conocimiento. Madrid: Tecnos.
RICOEUR, P. (1995). Tiempo y narración, I: Configuración del tiempo en el relato histórico. Ciutat de Mèxic: Siglo XXI.
RICOEUR, P. (2000). “Narratividad, fenomenología y hermenéutica”, a Análisi. Quaderns de comunicació i cultura, núm. 25, pàg. 189-207.
SANTAMARÍA,L. (1994). “Estado actual de la investigación sobre la teoría de los géneros periodísticos”, a Estudios sobre el mensaje periodístico, núm. 1, pàg. 37-56.
SEGRE, C. (1985). Principios de análisis del texto literario. Barcelona: Crítica.
STEENSEN, S. (2009). “What’s stopping them? Towards a grounded theory of innovation in online journalism”, a Journalism Studies, vol. 10, núm. 6, pàg. 821-836.
TALESE, Gay (2012) Vida de un escritor. Madrid: Alfaguara.
-- (2010) Retratos y encuentros. Madrid: Alfaguara.
-- (2011) Honrarás a tu padre. Madrid: Alfaguara.
TERUEL, E. (1997). Retòrica, informació i metàfora. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
VANDIJK, T. (1983). “Estructuras textuales de las noticias de prensa”, a Anàlisi. Quaderns de comunicació i cultura, núm. 7-8, pàg. 77-105.
VAN LEEUWEN, T. (2008). “News genres”, a R. Wodak i V. Koller (eds.), Handbook of Communication in the Public Sphere, pàg. 343-362. Berlín: Mouton de Gruyter.
VÁZQUEZ HERRERO, J. i X. LÓPEZ GARCÍA (2016). “Narrativas digitales y desarrollo social: análisis y caracterización de los géneros de no ficción interactiva”, a R. Mancinas Chávez (coord.), Actas del I Congreso Internacional Comunicación y Pensamiento: comunicracia y desarrollo social. Sevilla: Egregius.
VÁZQUEZ HERRERO, J. i X. LÓPEZ GARCÍA (2016). “El reportaje en los cibermedios: análisis de tres propuestas internacionales 2015-2016”, a V Congrés Internacional de Ciberperiodisme. Congrés celebrat a Porto, Portugal.
VELÁZQUEZ, T. i L. VILCHES (2011). “Las técnicas del análisis socio-semiótico”, a L. Vilches (coord.), La investigación en comunicación. Métodos y técnicas en la era digital, pàg. 237-284. Barcelona: Gedisa. 68
VIDAL CASTELL, D. (2002). “La transformació de la teoria del periodisme: una crisi de paradigma?”, a Anàlisi. Quaderns de comunicació i cultura, núm. 28, pàg. 21-54.
VIDAL CASTELL, D. (2004). “Gèneres del discurs i innovació en el periodisme”, a Quaderns de filologia. Estudis de Comunicació, vol. II, pàg. 31-60
WALLACE, David F. (2011) Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer. Barcelona: Random House Mondadori.
-- (2011) Hablemos de langostas. Barcelona: Random House Mondadori.
-- (2009) Entrevistas breves con hombres repulsivos. Barcelona: Random House Mondadori.
Recursos online
Frausto, S. (2014). “Cómo se edita una historia”, en http://cuadernosdobleraya.com/2013/12/16/como-se-edita-una-historia/.
Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano. Segundo encuentro de cronistas de Indias. Documento en línea en: http://nuevoscronistasdeindias.fnpi.org/el‒documento‒es‒el‒arte‒del‒futuro‒un‒repaso ‒al‒encuentro‒nuevos‒cronistas‒de‒indias‒2/ .
Barber, L. (2009). Why Journalism Matters, en http://www.mediastandardstrust.org/resources/mediaresearch/researchdetails.aspx?sid= 47075.
Programari
No aplicable a la matèria.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 11 | Català | anual | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 12 | Català | anual | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 13 | Català | anual | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 21 | Català | anual | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 22 | Català | anual | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 23 | Català | anual | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | anual | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català | anual | matí-mixt |