Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Història del Periodisme

Codi: 104985 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Periodisme OB 3

Professor/a de contacte

Nom:
Maria Teresa Ferre Panisello
Correu electrònic:
teresa.ferre@uab.cat

Equip docent

Maria Teresa Ferre Panisello

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

És recomanable haver assolit els coneixements de les matèries Història de la Comunicació i Història Contemporània de Catalunya i Espanya.


Objectius

L'objectiu de la assignatura és apropar l'alumnat al coneixement de la producció informativa dels segles contemporanis, partint del periodisme durant el segle XVII, tant des de la teoria com des de la pràctica periodística. Es tractarà la transició del periodisme artesanal al periodisme industrial i la seva evolució, la importància del periodisme de masses i la transformació fins al naixement de les actuals formes de periodisme digital. L'enfocament prioritza la dimensió de la construcció de la realitat social elaborada a partir del discurs periodístic.

Tenint com a marc de referència les grans tradicions periodístiques internacionals d'alguns països d'Europa Occidental i dels Estats Units, l'àmbit principal d'estudi és el periodisme català. En paral·lel, també s'estudiarà de forma comparada el periodisme espanyol. L'estudi històric i crític d'aquestes tradicions pretén habilitar els/les estudiants per entendre els reptes als que s'enfronta avui el periodisme.

Un dels objectius específics d’aquesta assignatura és identificar i emprar diferents fonts mediàtiques significatives per entendre la incidència del periodisme en el seu context històric de producció. També conèixer el paper que han jugat els mitjans i els professionals de la comunicació en la lluita i la defensa de la llibertat d’expressió al llarg de la història contemporània.

En cada apartat es farà esment del context social, polític, tecnològic, empresarial i professional. També del periodisme en relació als altres àmbits de la comunicació social. Així mateix, el contingut de l'assignatura serà sensible a la diversitat cultural i als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.


Competències

  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Aplicar el mètode científic adequadament, plantejar hipòtesis relatives a la comunicació periodística, validar i verificar les idees i els conceptes, i ressenyar correctament les fonts.
  • Demostrar l'esperit crític i autocrític.
  • Demostrar un coneixement adequat de la realitat sociocomunicativa de Catalunya en el context espanyol, europeu i mundial.
  • Diferenciar les principals teories de la disciplina, els seus camps, les elaboracions conceptuals, els marcs i els enfocaments teòrics que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents àmbits i subàrees, i adquirir un coneixement sistemàtic de l'estructura dels mitjans de comunicació.
  • Divulgar els coneixements i les innovacions de l'àrea.
  • Identificar les tradicions periodístiques contemporànies catalana, espanyola i internacional i les seves modalitats d'expressió específiques, així com la seva evolució històrica i les teories i conceptes que les estudien.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Valorar la diversitat i la interculturalitat com a base per a treballar en equip.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  2. Aplicar de manera transversal els mètodes científics en l'anàlisi de la relació entre canvi tecnològic, el canvi social i accessibilitat als mitjans.
  3. Descriure la realitat sociocomunicativa de Catalunya en el context espanyol i europeu des del punt de vista polític.
  4. Descriure l'estructura, el funcionament i la gestió de l'empresa de comunicació.
  5. Desenvolupar l'esperit crític i autocrític.
  6. Divulgar els coneixements i les innovacions de l'àrea.
  7. Explicar la realitat sociocomunicativa de Catalunya en el context espanyol i europeu des del punt de vista econòmic i el teixit empresarial.
  8. Explicar l'evolució de la tradició periodística contemporània catalana i espanyola.
  9. Identificar els fonaments de les teories i de la història de la comunicació.
  10. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
  11. Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
  12. Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
  13. Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  14. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  15. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  16. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  17. Valorar la diversitat i la interculturalitat com a base per a treballar en equip.

Continguts

Tema 1. Presentació de l'assginatura. La Història del Periodisme com a objecte d’estudi.

Tema 2. Els orígens de la modernitat: el periodisme artesà. El model absolutista francès i l’alternativa anglesa cap al model liberal. L’excepció catalana del XVII i l’aspiració castellana al model absolutista.

Tema 3. El periodisme a l’era industrial (1848-1873). La irrupció d'un nou públic consumidor: les capes populars de les grans ciutats. Els models europeus i americans. El retard històric en la creació de la democràcia liberal i les especificitats del periodisme industrial a Catalunya i Espanya.

Tema 4. El periodisme de masses (1874-1914). Migracions i creixement urbà: nous públics potencials. El protagonisme de Pulitzer i Hearst als EUA, la premsa popular francesa i el "New Journalism" anglès. Els inicis de la cultura i la comunicació de masses a Catalunya i Espanya. La Renaixença i l’emergència del periodisme contemporani. La crisi del 98.

Tema 5. El món amb imatges. Fotoperiodisme: dels inicis a finals del segle XIX fins a la “nova forma de comunicació visual” durant la Guerra Civil espanyola. Noticiaris cinematogràfics: naixement, irrupció del cinema sonor i decadència. 

Tema 6. Primer terç del segle XX. El naixement de la propaganda durant la IGM. La consolidació del periodisme industrial de masses a Barcelona i Madrid. La  irrupció de la ràdio durant la Dictadura de Primo de Rivera. El cicle republicà. L’època daurada de la premsa a Catalunya i a Espanya.

Tema 7. La Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial des de la perspectiva periodística. El franquisme: autoritarisme, oficialisme i uniformitat periodística. (1939-1966)

Tema 8 L’evolució del periodisme després de la II Guerra Mundial: l’era de la televisió. L’impacte de la llei Fraga del 1966 en el sistema comunicatiu franquista. Vietnam: la primera guerra televisada.

Tema 9. Cap al final de la guerra freda. Crisi de la Dictadura franquista, Transició democràtica i reconstrucció de la cultura periodística catalana i espanyola.

Tema 10. Transformacions del periodisme en les darreres dècades del segle XX. El model estàndard d’informatiu de televisió i les cadenes tot notícies amb la CNN com a paradigma. El naixement del periodisme electrònic o digital (el ciberperiodisme).

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Avaluació 4 0,16 2, 8, 9
Explicacions teòriques 30 1,2 2, 8, 9
Tipus: Supervisades      
Seminaris i pràctiques 22 0,88 2, 8
Tutories 8,5 0,34 2
Tipus: Autònomes      
Estudi personal 17,5 0,7 2, 8, 9
Lectures 14 0,56 2, 8, 9
Treball de curs 25 1 2, 4, 6, 8

La metodologia combina explicacions teòriques amb activitats dirigides presencials, activitats supervisades i treball autònom. L'aprenentatge està basat en l'anàlisi i la resolució de casos pràctics i, pel que fa al treball de curs, en la metodologia d’aprenentatge autèntic. S'estimula la capacitat d'anàlisi crítica, el treball en equip i l'estudi personal, que es reforçarà amb materials i activitats que permetran l’autoavaluació.


a) Classes presencials teòriques: exposició de continguts a través de classe magistral, comentari de textos periodístics i científics i activitats dirigides a l’aula. Les sessions de teoria promouran la participació activa de l’alumnat amb exercicis pràctics.

b) Sessions de debat: una part de les sessions de seminari es desenvoluparan com a debat i estaran dedicades a analitzar casos concrets a partir de materials periodístics històrics.

c) Classe inversa: una de les sessions de seminari empra la metodologia de la classe inversa per fomenta el treball col·laboratiu entre l’alumnat.

d) Exposicions orals: tant a les sessions de teoria com a les de seminari l’alumnat haurà de dur a terme alguna exposició oral d’alguns dels continguts de la matèria treballats prèviament o a l’aula.

e) Aprenentatge autèntic: El treball de curs d’aquesta assignatura es materialitza en un format periodístic per fomentar la praxis de la futura professió de l’alumnat. En modalitat d’avaluació continuada es fa en grup i en format pòdcast en el marc d’un projecte d’innovació docent, compartit amb altres assignatures teòriques de la facultat:  (Estructura de la comunicació (primer curs), Tecnologies de la Informació i la Comunicació (segon curs), i Producció Periodística Multiplataforma (UABmèdia) (quart curs). Pel que fa a l’alumnat d’avaluació única el treball és la realització individual d’un reportatge històric escrit.

f) Altres: visita a l’Hemeroteca General de la UAB. Sessió panoràmica per submergir-se en els fons històrics que custodia l’hemeroteca a partir d’una tria de materials especial relacionada amb els continguts de l’assignatura.

 

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el primer dia de classe i estarà disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de la matèria.

El professorat que imparteix la docència d’aquesta assignatura pot indicar als estudiants que, per al correcte desenvolupament de la classe i per tal de garantir la bona convivència a l’aula, no es poden utilitzar dispositius electrònics o pantalles mentre duri la classe, excepte quan s’indiqui el contrari per a alguna situació o activitat docent en concret.

En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen parcial - 1 30% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 13, 16
Examen parcial - 2 30% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 13, 16
Podcast 40% 25 1 2, 5, 6, 8, 9, 11, 12, 14, 15, 16, 17

A) AVALUACIÓ CONTINUADA

Els requeriments per aprovar l'assignatura en avaluació continuada són els següents:

1.- Realització de dos exàmens parcials. La matèria avaluable es referirà al conjunt de lectures del curs, així com a les explicacions, debats i activitats realitzades, tant a les sessions teòriques com a les de seminari. La primera prova tindrà lloc durant el mes de novembre i la segona es durà a terme al mes de gener. Cadascuna d'aquestes proves representa un 30% de la nota final.

2.- Seguiment de les activitats pràctiques programades i participació al seminari. L'assistència a les sessions de seminari és obligatòria. Per tal de poder-se presentar a les proves d'avaluació i lliurar el treball de curs s'ha d'assistir com a mínim al 70% de les sessions.

3.- Realització d'un treball de curs en format pòdcast en equips de cinc o sis  estudiants. El/la professor/a del seminari haurà d'aprovar la temàtica i l'estructura, que es correspondrà al període històric estudiat al seminari. Així mateix el/la professor/a del seminari s'encarregarà de fer-ne el seguiment al llarg de el curs. Aquest treball representa el 40% de la nota final.

Qualificació final

Per tal de superar l'assignatura s'hauran de realitzar i aprovar (es considera aprovat a partir de 5) els dos exàmens parcials, el treball de curs en format podcast i també s'haurà d'haver assistit al 70% mínim de sessions de seminari.

En la modalitat d’avaluació continuada, segons el punt 9 de l’article 266 de la Normativa Acadèmica de la UAB, “quan es consideri que l’estudiant no ha pogut aportar prou evidències d’avaluació s’ha de qualificar aquesta assignatura com a no avaluable”.

Així doncs, respecte al treball de curs, en el cas de no tenir aprovada la proposta inicial, o que no sigui lliurat, es considerarà com no avaluable. Aquesta qualificació al seminari significa també un "no avaluable" de l'assignatura.

Sistema de recuperació

L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d’activitats, el pes de les quals sigui d’un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura.

Pel que fa als exàmens parcials es podrà recuperar aquesta part de la matèria amb una altra prova teòrica, sempre que la qualificació superi el 3,5. En cas contrari, caldrà presentar-se a un examen final.

L'alumnat que no hagi superat la teoria de l'assignatura superant les dues proves parcials, haurà de realitzar un examen alternatiu escrit, que constarà d'un tema a desenvolupar i diferents preguntes curtes relatives tant a la teoria com al seminari. La nota màxima assolible en aquesta prova és un 5 sobre 10. En cas de suspendre, la nota resultant serà la qualificació final de l’assignatura.

Respecte al seminari, si l'avaluació del pòdcast no resultés positiva hi haurà un període de reelaboració per poder obtenir una qualificació màxima de 5 punts sobre 10.

 

B) AVALUACIÓ ÚNICA

 Els requeriments per aprovar l'assignatura en avaluació única són els següents:

 1.-Realització d'una prova teòrica dividida en dues parts. La primera part correspondrà a un tema per fer-ne una síntesi general, mentre que la segona seran una sèrie de qüestions concretes i específiques. La matèria avaluable es referirà al conjunt del contingut teòric del curs, així com a les explicacions i debats de classe, tant les relatives a les sessions teòriques com al seminari. Aquest examen es realitzarà durant el mes de gener. (40% de la nota final).

 2.- Lliurament d'una ressenya crítica d'una obra de la bibliografia de referència de curs inclosa a la guia docent o d’una d’alternativa específica d’un període, mitjà o professional concret. L’obra escollida haurà de ser aprovada prèviament pel professorat responsable de teoria de l’assignatura.  (20% de la nota final).

 3.- Realització individual d'un reportatge històric escrit. El/la professor/a del seminari haurà d'aprovar la temàtica i l'estructura, que es correspondrà al període històric estudiat al seminari. Així mateix el/la professor/a del seminari s'encarregarà de fer el seguiment de la seva realització al llarg de el curs, per la qual cosa podrà demanar els diferents lliuraments que consideri. (30% de la nota final).

 4.- El dia mateix dia de la prova teòrica s’haurà de fer una presentació oral tant del reportatge històric com de l’obra ressenyada. (10% de la nota final).

 L'alumnat d'avaluació única haurà d'assistir a la visita a l'Hemeroteca General i a aquelles sessions de seminari que tinguin com a objectiu el debat de materials històrics a l'aula.

Qualificació final

Per tal de superar l'assignatura s'haurà de realitzar i superar la prova teòrica, lliurar i aprovar la ressenya crítica, així com el reportatge històric.

Les dates de lliurament final, tant de la ressenya com del reportatge, es comunicaran a través del campus virtual. Al llarg del curs el professor responsable del seguiment podrà demanar lliuraments previs quan ho consideri necessari.

L'alumnat que no hagi superat la prova de teoria de l'assignatura haurà de realitzar una prova final tipus test relativa a tot el temari. La nota màxima d'aquest examen serà de 5 sobre 10.

En el cas que l'avaluació de la ressenya i el reportatge històric no resultessin positius, hi haurà un període de reelaboració per poder obtenir una nota màxima de 5 sobre 10.

 

C) ALUMNAT A PARTIR DE LA SEGONA MATRÍCULA

A partir de la segona matrícula, tant l’alumnat  que es va presentar en modalitat avaluació  continuada i va superar el seminari, com l’alumnat que es va presentar en modalitat única i va aprovar la part pràctica de l’assignatura (reportatge i ressenya crítica), només s’haurà d’avaluar del contingut teòric de la matèria.

L’avaluació es durà a terme amb un examen final, el format de qual és un tema a desenvolupar i deu preguntes de síntesi. Aquesta prova té opció de recuperació, que es farà amb un examen test. Pel que fa a la recuperació, no hi ha nota mínima per presentar-se,  però és imprescindible haver fet l'examen final per optar-hi.

En el cas de l’alumnat que no superés la part pràctica de l’assignatura, la prova de síntesi s’avaluarà amb un examen que inclourà contingut teòric de l’assignatura i un cas d’estudi pràctic relatiu al període històric treballat al llarg del curs al seminari. Aquesta prova té opció de recuperació sense nota mínima per presentar-se i es farà amb un examen test.

La qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi. En el supòsit que no se superi la recuperació de l'examen final, la qualificació definitiva de la matèria serà la que s'obtingui en la prova de recuperació. 

En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) exclusivament en transcripcions d’entrevistes i traduccions i correccions de textos al llarg del procés de treball de curs del seminari.  L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

El/la alumne que incorri en qualsevol irregularitat (còpia, plagi o suplantació d'identitat) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'una activitat o prova d'avaluació serà qualificat amb un zero de
l'assignatura.


Bibliografia

ALBERT, Pierre (2018). Histoire de la presse. París: Presses Universitaires de France.

ALMUIÑA, Celso y SOTILLOS, Eduardo (coord.) (2002). Del Periódico a la Sociedad de la Información. Madrid: Sociedad Estatal España Nuevo Milenio, 3 vols.

ALTÉS, Elvira (2007). Les periodistes del temps de la República. Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya.

ÁLVAREZ, Jesús Timoteo (1987). Historia y modelos de la comunicación en el siglo XX. El nuevo orden  Informativo. Barcelona: Ariel Comunicación.

BARBIER, Frederic i BERTHO LAVENIR, Catherine (1999). Historia de los medios: de Diderot a Internet. Buenos  Aires: Colihue.

BARRERA, Carlos (coord.) (1999). Del gacetero al profesional del periodismo. Evolución histórica de los  actores humanos del cuarto poder. Madrid: Fragua.

BARRERA, Carlos (coord..) (2004). Historia del Periodismo Universal. Barcelona: Ariel.

BORDERIA, Enrique, LAGUNA, Anatonio y MARTINEZ, Francesc A. (2015). Historia social de la comunicación. Mediaciones y públicos. Madrid: Síntesis.

BRIGGS, Asa y BURKE, Peter (2002). De Gutenberg a Internet. Una historia social de los medios de comunicación. Madrid: Taurus.

CANOSA, Francesc (ed.). (2016). Història del Periodisme de Catalunya. Barcelona: Sàpiens i Generalitat de Catalunya  (3 vols).

CARRASCO, Mavi, CORCOY, Marta i PUIG, Montserrat. (2011) Periodistes en temps difícils. http://periodistesentempsdificils.adpc.cat/

CHARLE, Christophe (2004). Le siècle de la presse (1830-1939). París: Seuil.

COHEN, Daniel (2000). Yellow Journalism: Scandal, Sensationalism and Gossip in the Media. Brookfield: Twenty-First Century Books

ESPINET, Francesc i TRESSERRAS, J. Manuel (1999). La gènesi de la societat de masses a Catalunya. 1888 - 1939. Bellaterra: UAB Servei de Publicacions.

FERRÉ PANISELLO, Teresa (2018). El fotoperiodista como mito: Robert Capa y Agustí Centelles ante la guerra civil españolaComunicación Y Sociedad, (33), 249–276. https://doi.org/10.32870/cys.v0i33.6913

FERRÉ PAVIA, Carme (ed.) (2009). Un país de revistes. Història dels magazíns en català. Barcelona: APPEC

FUENTES, J. Francisco i FERNÁNDEZ SEBASTIÁN, Javier (1997). Historia del periodismo español. Madrid: Síntesis.

GÓMEZ MOMPART, Josep Lluís y MARIN OTO, Entic (ed.) (1999).  Historia del Periodismo Universal. Madrid: Síntesis.

GONZÁLEZ, Pablo, ANTEBI, Andrés, FERRÉ, Teresa, ADAM, Roger (2015). Repòrters gràfics. Barcelona 1900-1939. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

GRIFFITHS, Dennis (2006). Fleet Street, Five hundred years of the press. London: British Library.

GUILLAMET, Jaume (2003). Història del periodisme. Notícies, periodistes i mitjans de comunicació. Aldea Global: UAB, UJI, UV, UPF.

GUILLAMET, Jaume  (2022). El periodisme català contemporani. Diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. 00000026.pdf

HUERTAS, Josep M. (2005). Elplat de llenties: periodisme i transició a Catalunya (1975-1985). Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya.

HUERTAS, Josep M. (dir.) (2001). 200 anys de premsa diària a Catalunya (1792-1992). Barcelona: Fundació Caixa Catalunya

LANGA, Concha (2010). Claves de la Historia del Periodismo a Reig, Ramon (coord.). Sevilla: Asociación Universitaria Comunicación y Cultura.  https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=512122

PERALES GARCÍA, Cristina (2014). Premsa i autodeterminació : Catalunya i Euskadi dins l'Espanya de la Transició. Barcelona: Editorial UOC

PIZARROSO, Alejandro (1990). Historia de la propaganda. Madrid: Eudema

RUEDA, J. Carlos; GALÁN, Helena i RUBIO, Angel Luis (2014). Historia de los medios de comunicación. Madrid: Alianza Editorial.

SÁIZ, Mª Dolores i SEOANE, Mª Cruz (2007). Cuatro siglos de periodismo en España. De los avisos a los periódicos digitales. Madrid: Alianza.

SÁIZ, Mª Dolores i SEOANE, Mª Cruz (1990). Historiadel Periodismo en España. Madrid: Alianza.  (3 vols). 

SESMA, Nicolás (2023). Ni una, ni grande, ni libre. Barcelona: Editorial Crítica.

SCHUDSON, Michael (1981). Discovering the News: A Social History Of American Newspapers. Nova York: Basic Books.

SOUSA, Jorge Pedro (2011). Historia crítica del fotoperiodismo occidental. Sevilla: Comunicación Social Ediciones y Publicaciones

SUNKEL, Guillermo (2002). La prensa sensacionalista y los sectores populares. Bogotà: Editorial Norma.

TORRENT, Joan i Tasis, Rafael (1966 ). Història de la premsa catalana. Barcelona: Ed. Bruguera (2vols.).

VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel (2023) [1985]. Crónica sentimental de la Transición. Barcelona: Folch&Folch

 Al llarg del curs s’incorporarà al Campus Virtual material bibliogràfic, documental, recursos web i podcast més específic per períodes històrics i amb informació contextual.


Programari

L'assignatura no requereix el domini de cap programari específic, més enllà dels paquets d'ofimàtica usuals, els programes de presentacions i eines del campus virtual que es poden fer servir per treballar col·laborativament.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(SEM) Seminaris 11 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 12 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 13 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 21 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 22 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 23 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català primer quadrimestre matí-mixt