Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Periodisme | FB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Per cursar aquesta assignatura no fa falta cap requisit previ.
Aquesta assignatura proporciona els conceptes generals i les bases teòriques del llenguatge audiovisual com a eina eficaç per a la producció de missatges i continguts periodístics. És la primera aproximació de l'alumnat al llenguatge sonor i audiovisual, explorant les seves característiques, potencial i limitacions des d’una perspectiva crítica i aplicada.
Entre els objectius principals de l’assignatura es troben:
Dotar l’alumnat dels conceptes bàsics i del vocabulari específic del llenguatge audiovisual, aplicant-los en la creació de productes audiovisuals multiformat de no-ficció.
Afavorir l’adquisició, per part de l’alumnat, d’habilitats en la producció de productes comunicatius, promovent el treball en equip de manera professional, inclusiva i col·laborativa.
Fomentar la capacitat d’anàlisi crítica del llenguatge audiovisual i del seu impacte en l’entorn social i mediàtic, a través de la conscienciació sobre els desafiaments globals en entorns locals.
Adaptar els coneixements teòrics a projectes reals mitjançant metodologies actives, com l’Aprenentatge Basat en Reptes (ABR), que connecten l’aula amb l’entorn professional.
Contribuir a la formació professional de l’alumnat mitjançant la creació d’unportafolis amb productes tangibles com a evidència de la seva experiència i de les competències adquirides.
Avaluar el procés col·laboratiu de creació, producció i promoció de continguts comunicatius, així com els resultats obtinguts i la comprensió dels desafiaments abordats
1. Introducció als fonaments dels llenguatges audiovisuals
2. Creació de l'espai audiovisual
3. Creació de l'espai sonor
4. Composició de la imatge
5. Realització de productes audiovisuals
El contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.
El calendari específic amb el contingut de les diferents sessions es detallarà el dia de presentació de l'assignatura. L'alumnat podrà trobar la descripció de cada pràctica al Campus Virtual, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l'adequat seguiment de l'assignatura.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 15 | 0,6 | 6, 8, 10, 16 |
Pràctiques en els laboratoris | 33 | 1,32 | 4, 6, 10, 14, 16 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 10,5 | 0,42 | 6, 10, 15 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures, preparació de practiques, preparació de proves, etc | 87 | 3,48 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
L’assignatura combina classes magistrals, sessions pràctiques, activitats supervisades i activitats autònomes. S’hi implementarà la metodologia d’Aprenentatge Basat en Reptes (ABR), que vertebra les activitats formatives de l’assignatura, amb l’excepció de l’examen teòric.
L’ABR consisteix a afrontar desafiaments/problemes reals plantejats per entitats o institucions de l’entorn. A partir d’aquests reptes, l’alumnat treballarà en equips per proposar possibles solucions, seguint un procés dividit en tres fases: Vincle/Compromís, Investigació/Prototipatge i Implementació/Avaluació. Aquesta metodologia permet connectar la teoria amb la pràctica mitjançant el treball amb casos d’estudi reals, fomentar el treball col·laboratiu i desenvolupar habilitats clau per a l’exercici professional.
A les sessions teòriques s’exposaran els continguts de l’assignatura, proporcionant els elements necessaris per afrontar el repte i abordar els exercicis pràctics. Les pràctiques s’orientaran a l’elaboració de lliurables vinculats al desenvolupament del repte, sota la supervisió del professorat. El disseny i la producció de les pràctiques i solucions proposades formaran part del treball autònom de l’alumnat.
Es realitzarà una prova escrita individual per avaluar el grau d’adquisició dels coneixements teòrics i la capacitat per aplicar-los.
L’alumnat podrà sol·licitar tutories addicionals amb el professorat durant l’assignatura.
Notes:
El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i l’ús del llenguatge inclusiu.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Pràctiques de laboratori | 60% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
Prova escrita | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 3, 6, 10, 11, 12, 16, 17 |
Donat el contingut pràctic d'aquesta assignatura, no està contemplada l'avaluació única.
Amb la inclusió de la metodologia d’Aprenentatge Basat en Reptes (ABR), s’aplicarà l’avaluació continuada, que recollirà evidències del treball realitzat en cada activitat formativa i en les diferents fases del procés de manera transversal. Aquesta avaluació es complementarà amb la reflexió sobre el progrés individual i grupal, valorant els resultats de l’aprenentatge.
Les competències d’aquesta assignatura s’avaluaran mitjançant les activitats següents:
A. Pràctiques de laboratori, lliuraments, informes (60%)
B. Prova escrita, exercicis relacionats amb el contingut teòric i participació activa (40%)
Per superar l’assignatura és imprescindible realitzar totes les pràctiques programades. La nota final resultarà de la suma de la puntuació obtinguda en les diferents pràctiques i la prova escrita de l’assignatura. Per poder optar a aquesta suma ponderada, caldrà haver aprovat de forma independent cadascun dels dos blocs (pràctic i teòric). No es farà mitjana si la nota d’un dels apartats és inferior a 5.
Recuperació:
Podrà optar a la recuperació l’alumnat que compleixi els requisits següents:
Haver estat avaluat del conjunt d’activitats
Haver seguit de manera regular l’avaluació continuada
L’alumnat que hagi participat en l’avaluació continuada i hagi suspès la prova escrita (part teòrica) podrà recuperar-la, sempre que hagi obtingut una nota mínima de 3,5 en aquesta prova i hagi realitzat la revisió ordinària. La nota obtinguda a la recuperació serà la definitiva d’aquest apartat.
La part pràctica de l’assignatura no es podrà recuperar, a causa de la complexitat del seu desenvolupament grupal i seqüencial, excepte en casos excepcionals degudament justificats i autoritzats per l’equip docent.
Intel·ligència artificial:
En aquesta assignatura es permet l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l’alumnat en l’anàlisi i la reflexió personal. L’alumnat haurà d’identificar clarament les parts que han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines utilitzades i incloure una reflexió sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.
Plagi:
En cas que l’estudiantat realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Bàsica
- Balsebre, Armand (2004). El lenguaje radiofónico. 4a edició. Madrid: Cátedra.
- Barroso, Jaime (2008). Realización audiovisual. Madrid: Síntesis.
- Cancho García, Nuria E. y García Torres, Marco A. (2018). Planificación de proyectos audiovisuales.Publicaciones Altaria: Barcelona. (Cap 3, 4, 6)
- Castillo, José María (2016). Televisión, realización y lenguaje audiovisual. Madrid: Instituto RTVE. (Cap 1, 5, 7, 10, 12)
- Cebrián Herreros, Mariano (1995). Información audiovisual: concepto, técnica, expresión y aplicaciones. Madrid: Síntesis.
- Franco, Fernando (2017). Narrativa y Lenguaje Cinematográfico. Guía Didáctica. ECAM.
- Gutiérrez, Maria; Perona, Juan José (2002). Teoría y técnica del lenguaje radiofónico. Barcelona: Bosch.
- Jenkins, Henry (2008). Convergence Culture: La Cultura de la Convergencia de los Medios de Comunicación. Paidos Ibérica
- Millerson, Gerarld (2009). Realización y producción en televisión. Barcelona: Omega.
- Navarro-Güere, Héctor (2023). El vídeo en formato vertical. Una revisión de la literatura en comunicación. Revista Mediterránea de Comunicación/Mediterranean Journal of Communication, 14(1), 69-81. https://www.doi.org/10.14198/MEDCOM.23028
- Rabiger, Michael (2000). Dirección Cinematográfica. Técnica y Estética. 2 edición. 2000, IORTV, RTVE
- Ryan, M.L. (2001). Narrative as Virtual Reality: Immersion and Interactivity in Literature and Electronic Media. Johns Hopkins University Press, USA. https://dl.acm.org/doi/10.5555/600034
- Rodero, Emma (2005). Producción radiofónica. Madrid: Cátedra.
- Scolari, Carlos A. (2013). Narrativas Transmedia: Cuando todos los medios cuentan. Barcelona: Deusto
Complementària
- Beltrán Moner, Rafael (1984). La ambientación musical. Madrid: IORTV.
- Brown, Larry A (2018). How Films Tell Stories. The Narratology of Cinema. Creative Arts Press
- Castillo, José Maria (2016). Televisión, realización y lenguaje audiovisual. Madrid: Instituto RTVE.
- Chion, Michel (1993). La Audiovisión. Introducción a un análisis conjunto de la imagen y el sonido. Barcelona: Paidós.
- Fernández, Federico; Martínez, José (1999). Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. Barcelona: Paidós,
- Morales Morante, Fernando (2013). Montaje audiovisual. Teoria, técnica y métodos de control. Barcelona: UOC.
- Zabaleta, Iñaki (2005). Teoría y lenguaje de la información en la TV y la radio. Barcelona: Bosch Comunicación.
L'alumnat ha de tenir coneixements bàsics de determinat programari, com ara editors de textos (tipus Word, etc.), editors de vídeo (Da Vinci, Premiere, etc.), editors d'àudio (Audacity, Zara Studio o altres) i eines de treball col·laboratiu en xarxa (Google Docs, Gmail, Microsoft Teams, etc.) i plataformes d’allotjament i difusió de continguts multimèdia (YouTube, Soundcloud, etc.).
Es recomana consultar els tutorialsdisponibles al web de la Facultat per familiaritzar-se amb els programes utilitzats als laboratoris audiovisuals: https://www.uab.cat/web/coneix-la-facultat/serveis-de-la-facultat/laboratoris-audiovisuals/tutorials-videos-laboratoris-audiovisuals-fcc-1345828154136.html
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 11 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 12 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 13 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 21 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 22 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 23 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 2 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |