Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Periodisme | OT | 3 |
Periodisme | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No es plantegen prerequisits, més enllà d'haver cursat les assignatures vinculades amb els gèneres periodístics.
1. Potenciar una visió crítica i responsable sobre el periodisme que cobreix esdeveniments i situacions entesos com a polítics, i el paper de periodistes i mitjans especialitzats en política.
2. Aplicar i optimitzar enfocaments i tècniques periodístiques adquirides en cursos anteriors per tal d'elaborar amb solvència notícies, entrevistes, columnes d'anàlisi i reportatges sobre continguts polítics.
3. Distingir i utilitzar amb el màxim de domini llenguatges i formats dels gèneres periodístics i els diversos graus d'interpretació que comporten, des de les notícies fins al textos d'opinió
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Sessions de teoria | 16 | 0,64 | 1, 2, 5, 7, 9, 19 |
sessions pràctiques laboratori | 32 | 1,28 | 3, 5, 8, 9, 14, 15, 17, 19 |
Tipus: Supervisades | |||
Avaluació | 6 | 0,24 | 3, 4, 5, 7, 8, 16, 17 |
Tutories | 2 | 0,08 | 7, 9, 10 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració de 5 pràctiques periodístiques | 54 | 2,16 | 1, 5, 6, 8, 9, 14, 17, 18, 19, 20 |
Lectures i estudi de textos diversos | 32 | 1,28 | 1, 7, 9, 10, 19 |
Metodologia docent:
El mòdul de 3 hores es divideix en una primera hora definida com a teoria i de dues hores definides com a pràctiques de laboratori. Les classes alternaran debats sobre textos llegits prèviament per l’alumnat i també sobre problemes polítics i el seu tractament periodístic, a més de comentaris de peces periodístiques i fragments de teoria exposats pel professorat.
Teoria: Exposició per part del professor sobre els diversos continguts del temari i debat sobre els textos vinculats, amb lectura prèvia per part de l’alumnat.
Pràctiques
Individuals:
De grup: anàlisi de conflictes polítics d’actualitat i la cobertura que en fan els mitjans (es fixaran temes concrets, però es poden incloure propostes de l’alumnat), i exposició a classe.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Anàlisi i exposició en grup de situació social de conflicto | 10% | 1 | 0,04 | 3, 6, 9, 10, 11, 16, 17, 18, 19, 20, 22 |
Elaboració de 4 peces periodístiques diverses | 40% | 3,5 | 0,14 | 2, 4, 5, 6, 8, 14, 15, 17, 20, 21 |
Elaboració d'un reportatge en profunditat | 20% | 2 | 0,08 | 1, 5, 6, 8, 9, 17, 21 |
Reflexió i participació sobre textos de teoria | 30% | 1,5 | 0,06 | 6, 7, 9, 12, 13, 19, 20, 21, 23 |
Per a l’avaluació és obligatori haver fet 3 de les 4 pràctiques individuals, a més del reportatge en profunditat.
L’avaluació de la teoria (un 30% de la nota global) es fonamentarà amb una reflexió personal sobre alguna de les qüestions del temari.
El conjunt de 4 pràctiques concretarà un 40% de la nota global de l’assignatura.
El reportatge en profunditat representarà el 20% de la nota final.
Les anàlisi de conflictes i la seva exposició a classe, que es fa per grups (i que seran valorades per la resta de l’alumnat) representaran el 10% de la qualificació global.
Reavaluació: en funció del calendari de pràctiques i del seu acompliment, l’objectiu és que tant el reportatge en profunditat com les 4 pràctiques periodístiques al llarg del curs es puguin recuperar si han estat suspeses. El mateix s’aplicarà a la reflexió sobre teoria.
Avís important: l’estudiant que cometi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d’identitat…) tindrà una qualificació de 0 en la pràctica afectada. En cas de diverses irregularitats, la qualificació global de l’assignatura serà 0.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Aquesta assignatura ofereix la possibilitat d'avaluació única. L'alumne haurà de realitzar una prova presencial sobre la teoria de periodisme polític (examen tipus test) i entregar, com a mínim, tres de les quatre pràctiques (notícia, entrevista, crònica i text d'opinió), a més del reportatge en profunditat. La prova presencial valdrà un 40% i la resta un 60% (amb el mateix criteri que l'avaluació continuada: 20% reportatge en profunditat i 40% elaboració de la resta de peces periodístiques).
Bibliografia bàsica
BORRAT, Héctor.1989. El periódico, actor político. Barcelona: Guistavo Gili
BASTENIER, Miguel Ángel. 2001. El blanco móvil: Curso de Periodismo. Madrid: El País-Aguilar
BOUZA-BREY, Luis. 2004. “El poder y los sistemas políticos”, a Miquel Caminal (editor). Manual de Ciencia Política. Madrid: Tecnos. P. 39-84.
CHOMSKY, Noam & HERMAN, Edward. 1990. Los guardianes de la libertad. Barcelona. Grijalbo Mondadori.
GIRÓ, Xavier. 2010. “Periodismo político. Discursos y grietas: La lógica de los actores, los límites de los medios y las metas periodísticas”. A Camaco Markina, Idoia (coord.): La especialización en periodismo. Formarse para informar. Ed. Comunicación Social, Sevilla/Zamora. (pp. 75-95)
IBARRA, Pedro i IDOYAGA, Petxo. 1998. “Racionalidad democràtica, transmisión ideológica y medios de comunicación”. ZER, núm. 5. P 157-181
VAN DIJK, Teun. 1998. “Opiniones e ideologías en la prensa”. Voces y Culturas, núm. 10
Bibliografia complementària
BORRAT, Héctor. 2000. “El primado del relato”. Anàlisi, núm. 25. P 41-60
CHOMSKY, Noam & HERMAN, Edward. 1988. Manufacturing Consent. New York: Pateón Books
MILLS-BROWN, Lisa. 2008. “Journalism, Political”. A Encyclopedia of Political Communication. SAGE Publications. 21 Sep. 2009. <http:www.sage-ereference.com/politicalcommunication/Article_n317.htlm>
RODRÍGUEZ BORGES, Rodrigo Fidel. 2011.”Esfera pública y medios de comunicación.La contribución de los media a la construcción de la ciudadanía democràtica”. Daímon. Revista Internacional de Filosofía, Suplemento 4
VAN DIJK, Teun. 2003. “Las estructuras ideológicas del discurso”, a Ideología i discurso. Barcelona, Ariel Lingüística, Madrid. P 55-75
ZELLER, Carlos.2001. “Los medios y la formación de la voz en una sociedad democràtica”. Anàlisi, núm. 26. P 121-144
No és necessari cap programari determinat.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 11 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 12 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |