Fonts, Tècniques i Organització del Treball Periodístic
Codi: 104974 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Periodisme | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Ricardo Carniel Bugs
- Correu electrònic:
- ricardo.carniel@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
L'assignatura requereix la capacitat de l'estudiantat de mantenir-se informades i informats sobre els temes d'actualitat, comprensió lectora a nivell universitari i un domini suficient i l'ús correcte (oral i escrit) de les seves llengües pròpies, així com poder llegir i comprendre textos en anglès.
També es requereix estar habituada / habituat amb l'entorn i funcionalitats del Campus Virtual, així com de la plataforma Microsoft Teams (i similars).
És molt recomanable que l'alumnat hagi cursat i superat satisfactòriament la major part de les assignatures de 1r curs del Grau, especialment l'assignatura "Escriptura Periodística I", atès que es donaran per coneguts els continguts tractats en elles.
Objectius
Aquesta assignatura està emmarcada en la matèria Teoria i Tècnica del Periodisme, per la qual cosa se centra en l'organització del treball periodístic i les seves principals rutines, sistemes, tasques o rols. El curs posa èmfasi en les etapes que constitueixen la relació entre els i les professionals del periodisme i les seves fonts d'informació: recerca, documentació, contrast, validació de les informacions (des dels punts de vista instrumental i deontològic).
D'aquesta manera, l'objectiu general de l'assignatura és que l'alumnat conegui aquestes rutines professionals i els requisits per localitzar, tractar i utilitzar fonts personals o de qualsevol altra naturalesa en l'elaboració dels seus continguts periodístics. També es dedicarà atenció a la verificació de fonts, dades i informacions produïdes per tercers, un tema especialment rellevant en el context de creixent desinformació potenciada per l'entorn comunicatiu digital.
Competències
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Aplicar l'ètica i la deontologia professionals del periodisme, així com l'ordenació jurídica de la informació.
- Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
- Demostrar capacitat de lideratge, negociació i treball en equip, així com resolució de problemes.
- Dissenyar els aspectes formals i estètics en mitjans escrits, gràfics, audiovisuals o digitals, i usar tècniques informàtiques per a la representació d'informació mitjançant sistemes infogràfics i documentals.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Transmetre informació periodística en el llenguatge propi de cada un dels mitjans de comunicació, en les seves formes combinades modernes o en suports digitals, i aplicar els gèneres i els diferents procediments periodístics.
Resultats d'aprenentatge
- Adequar la presentació de les notícies a les necessitats establertes per l'espai redaccional.
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Buscar fonts informatives, seleccionar-les i aplicar-hi criteris de valoració crítica.
- Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
- Comentar i editar correctament textos o altres produccions mediàtiques relacionades amb la periodística.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Demostrar capacitat de lideratge, negociació i treball en equip, així com resolució de problemes.
- Descriure el funcionament dels consells de redacció.
- Elaborar notícies, cròniques i reportatges amb els seus respectius subgèneres.
- Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
- Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer la virtualitat i els límits de la llibertat d'expressió en valorar processos informatius.
- Tractar els fets informatius en el gènere periodístic més adequat.
- Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
Continguts
Temari general
- Organigrama bàsic d'una redacció en mitjans de comunicació convencionals i entorns digitals. L'organització del treball i les rutines professionals en la producció periodística.
- La construcció social de la realitat pels mitjans: processos de selecció i jerarquització d'informacions. Valors o criteris de qualitat en la producció de notícies.
- Fonts d'informació: tipologies, utilitat, tècniques per a obtenir informació, factors de credibilitat.
- Transparència i accés a la informació. Introducció al periodisme de dades.
- Gabinets de comunicació, agències de notícies i altres proveïdors d'informació.
- Aspectes professionals, ètics i legals que condicionen el tractament i l'ús de les fonts en el treball periodístic.
- Internet com a univers de dades i fonts. Potencial i perills de les xarxes socials. Aspectes bàsics per a la verificació de boles, notícies enganyoses i combatre la desinformació.
L'ordre dels temes indicats podrà variar segons la planificació definitiva de l'assignatura. El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura i es publicarà al Campus Virtual.
Els continguts de l'assignatura seran sensibles als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l'ús del llenguatge inclusiu.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Seminaris / Treball pràctic en laboratori. | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Sessions expositives, estudis de cas, debat i altres dinàmiques participatives. | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 7 | 0,28 | 1, 7, 10, 11, 12, 13, 14, 17 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Recerca, selecció i lectura de bibliografia i altres recursos. Estudi personal. Planificació i treball individual / en equip. | 91 | 3,64 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
La metodologia docent d'aquesta assignatura està pensada per fomentar l'aprenentatge actiu per part de l'alumnat, així com per incrementar el seu nivell d'autonomia en la presa de decisions, adquisició de coneixements i realització de tasques que li permetran desenvolupar les habilitats professionals relacionades amb la matèria estudiada. Per tant, l'equip docent s'encarrega de facilitar a l'alumnat totes les instruccions, orientacions i tutorització necessària per al correcte seguiment del curs, però són els i les estudiants els principals responsables per assolir els objectius de l'assignatura i superar el curs satisfactòriament.
Els continguts estan dividits en activitats formatives de diferents tipologies: sessions expositives, estudis de cas, debats, participació activa a classe, treballs pràctics individuals o en equip, etc. A més del contingut explicat pel professorat, les classes seguiran dinàmiques específiques, que emularan rutines i processos bàsics de la professió periodística. D'aquesta manera, mentre aprèn determinats aspectes del temari, l'alumnat estarà vivenciant i practicant aspectes concrets que formen part del dia a dia dels professionals del periodisme.
Totes les activitats formatives requereixen l'assistència/participació de totes i tots estudiants, des del primer dia de classe. Eventualment, es podran programar activitats no presencials o fora de l'aula segons les necessitats de l'assignatura.
Campus Virtual: eina fonamental
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
Les úniques fonts d'informació vàlides per al desenvolupament de tota l'assignatura seran les orientacions indicades pel professorat en les classes presencials i les dades, avisos i documents publicats en l'espai de l'assignatura al Campus Virtual. L'alumnat haurà de consultar constantment el Campus Virtual per estar al corrent de les indicacions. Els lliuraments de treballs avaluables també es realitzaran exclusivament per les eines del Campus Virtual, excepte en aquells casos en què el tipus de tasca o el format del treball no ho permetin. En aquests casos puntuals, l'equip docent indicarà la via alternativa adient.
Tutories
Les tutories (individuals o per equips) són un aspecte fonamental per al correcte desenvolupament de les tasques d'aquesta assignatura. Durant el curs, el professorat facilitarà als seus respectius equips d'estudiants els horaris i espais predeterminats per tutorització. La participació de l'alumnat en tutories és un aspecte que l'equip docent tindrà en compte per a la qualificació dels treballs presentats.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| A) Test d'actualitat | 10% | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 5, 10, 11, 15, 16, 18 |
| B) Exàmens individuals | 35% | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18 |
| C) Pràctiques a seminari / laboratori | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
| D) Treball final de curs | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
L'assignatura segueix el sistema d'avaluació continuada, per la qual cosa es dóna per descomptat que la participació de l'alumnat és obligatòria en totes les activitats formatives indicades.
La qualificació final de l'assignatura es calcularà per mitjana ponderada, a partir de les següents activitats d'avaluació:
- Activitat A. Test d'actualitat: 10% sobre la qualificació final;
- Activitat B. Exàmens individuals: 35% sobre la qualificació final;
- Activitat C. Pràctiques en seminari/laboratori: 30% sobre la qualificació final;
- Activitat D. Treball de curs: 25% sobre la qualificació final.
IMPORTANT: Qualsevol treball o prova escrita que inclogui cinc faltes d'ortografia, gramaticals i/o barbarismes (sumant cinc errors en total) obtindrà la nota de 0.
Per aprovar l'assignatura, serà necessari:
a) Haver realitzat i lliurat totes les activitats d'avaluació B, C i D. En cas d'absència per motius justificats de força major, s'ha de presentar el corresponent justificant a l'equip docent; en cas contrari, les activitats es consideraran com a No Realitzades.
b) Obtenir una nota/mitjana mínima de 5,0 en cadascuna de les activitats B, C i D.
c) En els treballs desenvolupats en grups, l'equip docent podrà adoptar mesures de control per verificar la participació de cada estudiant en el treball comú. Per tant, les notes podran ser diferents per a membres d'un mateix equip, la qual cosa podria suposar que un o més membres suspenguin l'avaluació, mentre la persona restant l'aprovi.
En cas de canvi en alguna activitat d'avaluació per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà l'alumnat mitjançant el Campus Virtual.
Revisió de notes
Les notes de les diferents avaluacions seran publicades al Campus Virtual. Un cop les notes de cadascuna de les activitats siguin publicades, l'alumnat tindrà un termini màxim de set dies naturals per sol·licitar una tutoria o revisió de notes. Superats els set dies naturals de termini per a la sol·licitud, les notes seran considerades definitives.
Recuperació
Per tal que l’alumnat pugui optar a la recuperació, cal que compleixi les següents dues condicions:
1) no haver assolit els criteris establerts per superar l’assignatura.
2) haver estat avaluat durant el semestre d'un conjunt d'activitats, el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
Les activitats A i D queden excloses del sistema de recuperació.
Avaluació Única
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
Segona matrícula
En cas de segona matrícula, l'alumnat podrà sol·licitar la possibilitat (no vinculant) de realitzar una única prova de síntesi, una avaluació representativa de tot el contingut de l'assignatura (teoria, pràctiques i actualitat). La qualificació de l'assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi. L'alumnat que vulgui optar a aquesta prova única haurà de posar-se en contacte amb el coordinador de l'assignatura durant la primera setmana de classes. Cada cas serà analitzat individualment, considerant la nota obtinguda en la matrícula anterior, nombre d'activitats realitzades, etc. Segons el cas, també es podrà requerir la realització del treball final de curs, per la qual cosa la qualificació final correspondria a la mitjana ponderada entre la nota de la prova de síntesi i la nota del treball de curs.
No avaluable
El punt 9 de l’article 266 de la Normativa Acadèmica de la UAB estableix que “quan es consideri que l’estudiant no ha pogut aportar prou evidències d’avaluació, s’ha de qualificar aquesta assignatura com a no avaluable”. En el cas de l’avaluació continuada, es qualificarà com a no avaluable l’estudiant que no s’hagi presentat a un mínim de 30% de les activitats d’avaluació presencials i obligatòries. En el cas de la prova de síntesis, es qualificarà com a no avaluable l’estudiant que no s’hagi presentat a la prova de síntesi presencial i obligatòria.
Plagi
En cas que l'estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat, etc.) que pugui conduir a una variació significativa de laqualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació. En cas que es produeixi més d'una irregularitat, la qualificació final de l'assignatura serà 0.
Intel·ligència artificial
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Bibliografia bàsica
BRUNS, Axel (2014). Gatekeeping, gatewatching, real-time feedback: new challenges for Journalism. Brazilian Journalism Research, 10 (2), 224-237. https://bjr.sbpjor.org.br/bjr/article/view/778
COLUSSI, Juliana; GOMES-FRANCO E SILVA, Flávia; ROCHA, Paula M. (2018). Periodismo Ubicuo: convergencia e innovacion en las nuevas redacciones. Editorial Universidad del Rosario. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991009882599706709
DÍEZ-GARRIDO, María; RENEDO FARPÓN, Cristina (2020). La transparencia institucional y mediática del coronavirus. Un análisis de los portales de datos y de los medios de comunicación digitales en Iberoamérica. Revista Latina de Comunicación Social, 78, 393-418. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_dialnet_primary_oai_dialnet_unirioja_es_ART0001415791
GARCÍA-GORDILLO, Mar; BEZUNARTEA VALENCIA, Ofa; RODRÍGUEZ REY, Ana; SÁNCHEZ GONZÁLEZ, Mª Teresa (2014). La calidad de los medios y el uso de fuentes periodísticas. Una evolución del VAP. En IV Congreso Internacional Asociación Española de Investigación en Comunicación. "Espacios de la Comunicación", 1541-1555. http://hdl.handle.net/11441/23776
LÓPEZ-CARREÑO, Rosana (2017). Fuentes de información: guía básica y nueva clasificación. UOC. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1gfv7p7/alma991010517082006709
NOVO ARBONA, Ainhoa; PEÑA FERNÁNDEZ, Simón; EGUSKIZA SESUMAGA, Leyre; JIMÉNEZ MARTÍN, Eva; MARTÍNEZ ODRIOZOLA, Lucía (2021). ¿Vecinas, policías o expertas? Las fuentes informativas en las noticias sobre feminicidios. Quaderns de Filologia: Estudis Lingüístics XXVI, 193-211. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_doaj_primary_oai_doaj_org_article_69611639ea6147f3800973fb6c0fb935
REDONDO, Myriam (2018). Verificación digital para periodistas: manual contra bulos y desinformacióninternacional. UOC. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010497038806709
SANAHUJA-SANAHUJA, Rosana; LÓPEZ-RABADÁN, Pablo (2022). La gestión de fuentes como criterio de calidad en el periodismo de verificación. Uso y tendencias en la cobertura de la COVID-19 en España. Hipertext.net, 24, 9-22. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_crossref_primary_10_31009_hipertext_net_2022_i24_02
Bibliografia complementària
ALBERTINI, Emiliano (2016). Nuevas prácticas y rutinas del periodismo digital. Letras. SEDICI: Universidad Nacional de La Plata. http://sedici.unlp.edu.ar/handle/10915/53972
ARTERO, Juan Pablo; MORAES, Renata (2008). Opciones estratégicas de las agencias europeas: Reuters, France Presse i EFE. Communication & Society, 21 (1), 53-79. https://dadun.unav.edu/handle/10171/8478
AZNAR, Hugo (2002). Deberes éticos de la información confidencial. Revista Latina de Comunicación Social, 50. http://www.revistalatinacs.org/2002/latina50mayo/5007haznar.htm
CANAVILHAS, João; IVARS-NICOLÁS, Begoña (2012). Uso y credibilidad de fuentes periodísticas 2.0 en Portugal y España. El Profesional de la Información, 21 (1), 63-69. http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2012/enero/08.pdf
CARNIEL BUGS, Ricardo; ORTEGA, Estibaliz; VELÁZQUEZ, Teresa (2017). Agenda temática e ideología en el discurso de los medios de comunicación. deSignis, 26, 123-149. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6350541
CASTILLO, Antonio (2006). Public Relations and Press Room. Análisis de las salas de prensa virtuales de las grandes empresas de España. Razón y Palabra, 49. http://ww.razonypalabra.org.mx/anteriores/n49/bienal/Mesa%207/AntonioCastilloEsparcia.pdf
CID LEAL, Pilar; PERPINYÀ MORERA, Remei (2013). Cómo y dónde buscar fuentes de información. Servei de Publicacions UAB. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991004065479706709
COBO, Silvia (2012). Internet para periodistas: kit de supervivencia para la era digital. UOC. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991004631909706709
CORREDOIRA y ALFONSO, Loreto; COTINO HUESO, Lorenzo (dirs.) (2015). Libertad de expresión e información en Internet. Amenazas y protección de los derechos personales. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.
FUENTES, M. Eulàlia; CONESA, Alicia (1994). La documentació periodística: Catalunya, Espanya i altres experiències europees. Centre d’Investigació de la Comunicació.
GARCÍA SANTAMARÍA, José Vicente (2010). Crisis del periodismo de fuentes. Las prácticas del periodismo en España en el accidente de Spanair. Revista Latina de Comunicación Social, 65, 516-537. http://www.revistalatinacs.org/10/art3/916_UC3M/38_Santamaria.html
GELADO MARCOS, Roberto (2009). La dependencia de la prensa española hacia las agencias de noticias. Comunicación y Sociedad Vol. XXII (2), 243-275.https://hdl.handle.net/10171/8687
GUALLAR, Javier; REDONDO, Sílvia (2010). Fonts d'informació professionals de premsa. Una panoràmica. En 12es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació, Barcelona, 19-20 May 2010. http://eprints.rclis.org/14644
LAFUENTE, Gumersindo (2012). Las nuevas redacciones y el periodismo con futuro. Cuadernos para periodistas, 24, 60-64. http://www.cuadernosdeperiodistas.com/pdf/Cuadernos_de_Periodistas_24.pdf
LA-ROSA, Leonardo; SANDOVAL-MARTÍN, Teresa (2016). La insuficiencia de la Ley de Transparencia para el ejercicio del periodismo de datos en España. Revista Latina de Comunicación Social, 71, 1208-1229. http://www.revistalatinacs.org/071/paper/1142/62es.html
MAYORAL SÁNCHEZ, Javier (2005). Fuentes de información y credibilidad periodística. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 11, 93-102. https://revistas.ucm.es/index.php/ESMP/article/view/13293
MOYA HINIESTA, Fernando (2013). Los gabinetes de prensa en instituciones y empresas. Información vs. relaciones públicas. Correspondencias y Análisis, nº 3, 111-130. http://hdl.handle.net/11441/28354
PÉREZ OLIVA, Milagros (2010). Demasiadas fuentes anónimas. El País, 26/09/2010. https://elpais.com/diario/2010/09/26/opinion/1285452005_850215.html
RESTREPO, Javier Darío (2001). La objetividad periodística: utopía y realidad. Chasqui, Revista Latinoamericana de Comunicación, 74. https://revistachasqui.org/index.php/chasqui/article/view/1394/1423
RODRÍGUEZ, Pepe. (1994). Periodismo de investigación: técnicas y estrategias. Paidós.
RODRÍGUEZ, Pepe y ODRIOZOLA FARRÉ,Begoña (2012).Catástrofes y periodismo: el relato, los escenarios, las interacciones y las necesidades prácticas y psicológicas de todos los implicados. Estudios sobre el mensaje periodístico, 18 (2), 577-594. https://revistas.ucm.es/index.php/ESMP/article/view/41033
SALAVERRÍA, Ramón; NEGREDO, Samuel (2008). Periodismo integrado: convergencia de medios y reorganización de redacciones. Sol90.
Les lectures obligatòries seran indicades en la primera classe i podran aplicar-se canvis durant tot el curs.
Programari
Aquesta assignatura no requereix cap programari especialitzat. Paquet Office (o equivalents), i per a eventuals activitats virtuals s'utilitzarà Microsoft Teams.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 11 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 12 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 13 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 21 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 22 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 23 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |