Continguts
REDACCIÓ I GUIONITZACIÓ
Tècniques de redacció de textos per a diversos formats audioviosuals
Models i estils de guió sonor, audiovisual i multimèdia
NARRATIVA AUDIOVISUAL
Construcció d'històries i tractament de continguts
Processos de creació i producció en l'entorn organitzacional
CREACIÓ SONORA
Llenguatge sonor, muntatge i formats corporatius
CREACIÓ AUDIOVISUAL
Llenguatge audiovisual, muntatge i formats corporatius
Desenvolupament de projectes
TESTEIG DE MISSATGES
Eficàcia comunicativa, mètodes de validació i percepció de relats i continguts
Enquestes, focus groups, experiments
Nota: El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu.
Activitats formatives i Metodologia
Títol |
Hores |
ECTS |
Resultats d'aprenentatge |
Tipus: Dirigides |
|
|
|
Descripció i anàlisis de peçes audiovisuals |
20
|
0,8 |
3, 4, 9, 12
|
Producció de peces audiovisuals |
130
|
5,2 |
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14
|
Sessions expositives |
40
|
1,6 |
2, 9, 10, 12, 13
|
Tipus: Supervisades |
|
|
|
Seguiment de les produccions audiovisuals organitzacionals |
10
|
0,4 |
3, 4, 9, 11, 12
|
Tipus: Autònomes |
|
|
|
Lectures, visionat i anàlisi audiovisuals |
10
|
0,4 |
2, 3, 5, 9, 12, 13
|
Preparació de pràctiques de laboratori i treballs |
10
|
0,4 |
1, 5, 7, 8, 9, 12, 14
|
La metodologia docent de les sessions teòriques es basa en el mètode expositiu. Aquestes sessions fan servir recursos audiovisuals com a suport pedagògic i treballen l'ús de la pregunta com a instrument per promoure la síntesi o l'avaluació de temes centrals.
Les sessions pràctiqes dirigides s'orienten a la tasca de dirigir els i les estudiants en els processos d'anàlisi de les técniques de redacció i realització de peces organitzacionals. Aquesta tasca cerca l'aplicació dels continguts treballats en les sessions expositives i les activitats autònomes de lectura i anàlisi de textos escrits i visionat de materials audiovisuals.
A les sessions de pràctiques de laboratori es treballaran els aspectes relacionats amb la creació i producció audiovisuals atenent específicament a l'ús dels llenguatges i narratives en formats audiovisuals organitzacionals.
Amb les tutories, com a activitat supervisada, es fa una tasca d'acompanyament i suport dels estudiants, de forma individualitzada o en petits equips de treball, per a l'aplicació dels coneixements adquirits en les activitats autònomes i les dirigides.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l’alumnat en l'anàlisi i la reflexió personal. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
Títol |
Pes |
Hores |
ECTS |
Resultats d'aprenentatge |
Pràctiques de laboratori (PL) |
40% |
40
|
1,6 |
1, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 14
|
Proves teòriques (PT) |
30% |
5
|
0,2 |
5, 10, 12, 13
|
Treball de curs (TC) |
20% |
20
|
0,8 |
2, 3, 4, 5, 9, 10, 11, 12
|
Treballs individuals (TI) |
10% |
15
|
0,6 |
1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12
|
LES ACTIVITATS D'AVALUACIÓ SÓN:
- Activitat A, PROVES TEÒRIQUES (PT): 30% sobre la qualificació final
- Activitat B, PRÀCTIQUES DE LABORATORI (PL): 40% sobre la qualificació final
- Activitat C, TRABALL DE CURS (TC): 20% sobre la qualificació final
- Activitat D, TREBALLS INDIVIDUALS (TI): 10% sobre la qualificació final
Per poder aprovar l'assignatura, s'haurà de tenir una nota mínima de 5 en totes les activitats. Si algú del apartats no arriba a 5 no es calculará la mitjana i no es superará l'assignatura. Tot i així, els estudiants podran tornar a avaluar les PT el TC o els TI.
Les PL no podran ser reavaluades ja que es tracta de compètencies y habilitats adquirides al llarg del curs que no poden ser valorades en una prova de reavaluació.
Recuperació:
Els alumnes que hagin participat a l'avaluación continuada i que no superin las PT, los TI o el TC, podran recuperar sempre que hagin obtingut una nota mínima de 3,5 punts a l'activitat que hagin suspés.
Las PA es tornen a avaluar amb una nova PA. El TC i el TI es tornara a avaluar repetint les Proves supeses.
En cas de segona matrícula, l'alumnat podrà fer una prova única de síntesi. La qualificació de l'assignatura CORRESPONDRÀ a la qualificació de la prova de síntesi.
Avaluació única:
Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única
Plagi:
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Bibliografia
Bibliografía Bàsica:
Barroso, Jaime (2008). Realización audiovisual, Madrid: Síntesis.
Morales, Fernando (2013). Montaje audiovisual: teoría, técnica y métodos de control. UOC.
Sweetow, Stuart (2016). Corporate Video Production : Beyond the Board Room (and Out of the Bored Room) / Stuart Sweetow. Second edition. New York: Routledge
Bibliografía Complementària:
Blanch, Margarita; Lázaro, Patrícia (2010). Aula de locución. Madrid. Cátedra.
DiZazzo, R. (2012). Corporate media production. CRC Press.
Fog, Klaus; Budtz, Chistian y Yakaboylu, Baris (2005). Storytelling. Berlin: Springer.
García Jiménez, Jesús (1993). Narrativa audiovisual. Madrid: Ediciones Cátedra.
Guarinos, Virginia (2009). Manual de narrativa radiofónica, Madrid, Editorial Síntesis
Guisado Rodríguez, Ana María (2017). Storytelling: cómo contar historias ayuda a la estrategia de marketing.
Gutiérrez, María y Perona, Juanjo (2002). Teoría y técnica del lenguaje radiofónico, Bosch, Barcelona.
Herrera, Susana (2008). Cómo elaborar reportajes en radio, La Cruíja, Buenos Aires.
Herrera, Susana (2007). La estructura del reportaje en radio. En Area Abierta, núm. 17, Madrid
Huertas, Amparo y Perona, Juanjo (1999). Redacción y locución en medios audiovisuales: la radio. Barcelona, Bosch.
Lorán, María y Cano, Pablo (2017). La Comunicación audiovisual en la empresa: formatos, nuevas fórmulas y usos. Edit. UOC.
Marsh, Charles; Guth, David & Short, Boonie (2017). Strategic writing: Multimedia writing for public relations, advertising and more. Routledge.
Martínez-Costa y Herrera, Susana (2008). La crónica radiofónica, Instituto Oficial de Radio y Televisión, Madrid.
Mas, Lluís (2015). Discurso informativo 2.0.: La estructura formal, textual y oral de la noticia en el siglo XXI (Vol. 310). Editorial UOC.
Mayoral, Javier (coord.). Sapag, Pablo; Huerta, Armando y Díez, Francisco Javier (2008). Redacción periodística en televisión. Síntesis: Madrid.
Merayo Pérez, A. (1992). Para entender la radio. Estructura del proceso informativo radiofónico. Publicaciones, Universidad Pontificia de Salamanca.
Niqui, Cinto (2007). Disseny i creativitat sonora, Barcelona, Editorial UOC
Owens, Jim (2015). Television production. CRC Press.
Rodero, Emma y Soengas, Xose (2010) Ficción radiofónica: Cómo contar una historia en la radio. Madrid.
Rodero, Emma (2004). Producción radiofónica (Vol. 85). Anaya-Spain.
Rodero, Emma (2003). Locución radiofónica, Madrid.
Rodríguez, Ángel (1998). La dimensión sonora del lenguaje audiovisual. Barcelona. Paidós.
Salmon, Christian (2016). Storytelling: la máquina de fabricar historias y formatear las mentes. Península.
Sweetow, Stuart (2016). Corporate video production: Beyond the board room (and OUT of the bored room). CRC Press.
Vale, Eugene (1991).Técnicas del guion para cine y televisión. Barcelona, Editorial Gedisa.