Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Migracions Internacionals

Codi: 104482 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Relacions Internacionals OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Gemma Pinyol Jimenez
Correu electrònic:
gemma.pinyol@uab.cat

Equip docent

Gemma Pinyol Jimenez

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Un bon nivell d'anglès, suficient per seguir classes teòrics, llegir els textos requerits, participar en seminaris i lliurar els treballs.

Objectius

Aquest curs està dissenyat per:

- Introduir els/les estudiants en els principals escenaris contemporanis de migracions internacionals en perspectiva comparada.
- Oferir una comprensió sòlida dels patrons bàsics de mobilitat internacional i les estructures legals.
- Diferenciar les diferents categories, marcs legals i perspectives implicades en la distinció entre migració forçada i voluntària.
- Conèixer les teories migratòries i els seus vincles amb les ciències polítiques i les relacions internacionals.
- Comprendre la formulació de polítiques de migració i asil (amb un enfocament multinivell i multiactor).
- Aprendre sobre debats clau en diferents contextos geogràfics (conceptes bàsics, relacions i qüestions implicades en l'elaboració de polítiques d'immigració).
- Explorar temes i debats clau en estudis sobre migracions i refugiats.
- Fomentar el pensament crític i les habilitats de recerca acadèmica, incloent-hi l'avaluació crítica dels pros i contres dels enfocaments liberals i restrictius envers la migració, així com dels resultats polítics relacionats amb les polítiques migratòries.


Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  • Aprehendre i analitzar els impactes del procés de globalització als sistemes polítics domèstics, i al comportament dels actors polítics i els ciutadans.
  • Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  • Elaborar i preparar la presentació d'informes i/o propostes d'intervenció.
  • Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l?àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  2. Analitzar els indicadors de sostenibilitat de les activitats academicoprofessionals de l?àmbit integrant-hi les dimensions social, econòmica i mediambiental.
  3. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  4. Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  5. Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  6. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  7. Elaborar i preparar la presentació d'informes i/o propostes d'intervenció.
  8. Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
  9. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  10. Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
  11. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
  12. Ponderar els riscos i les oportunitats de les propostes de millora tant pròpies com alienes.
  13. Proposar formes d'avaluació dels projectes i accions de millora de la sostenibilitat.
  14. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  15. Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
  16. Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  17. Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
  18. Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
  19. Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  20. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  21. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  22. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  23. Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
  24. Valorar críticament els impactes de la globalització en diferents àmbits: seguretat, medi ambient, drets humans, migracions i pau.
  25. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

Part 1. Introducció i conceptes i definicions clau
  • Migració, refugi, asil: conceptes i definicions
  • Teories migratòries. Relacions Internacionals i migracions internacionals
  • Fluxos i dades generals (enfocament regional)
  • Algunes qüestions de debat actual: Nexe desenvolupament-migració. Remeses. Brain Drain vs. Brain Gain. Dinàmiques sud-sud.
Part 2. Elaboració de polítiques migratòries
  • Teories i models
  • Processos d'elaboració de polítiques i buits existents
  • Actors claus
  • Governança multinivell: marc local i internacional
Part 3. Migració forçada: desplaçaments interns, persones refugiades i sol·licitants d'asil
  • Dret i instruments internacionals
  • Polítiques i sistemes de protecció
  • Polítiques i sistemes d'acollida
  • Reptes i noves figures (violència de gènere, desplaçament ambiental, etc.)

Part 4. Polítiques i instruments d’integració i inclusió

  • Teories i discussions sobre la integració i inclusió
  • Polítiques i accions públiques
  • Actors i administracions implicades
  • Els discursos xenòfobs i la migració com a tema instrumental

Part 5. La política d'immigració i asil de la UE

  • La migració com a qüestió política
  • Nexe Migració-Seguretat. Securitització i externalització.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals amb debat 30 1,2 1, 2, 8, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 19, 20, 24, 25
Seminaris 24 0,96 3, 6, 11, 17, 23
Tipus: Supervisades      
Tutories 16 0,64 24
Tipus: Autònomes      
Estudi del temari de l'assignatura i lectures complementàries 80 3,2 4, 5, 7, 9, 22 

Migració Internacional és un curs de 6 ECTS, aquests crèdits es dividiran entre classes magistrals amb espais de debat, tutories, treballs en grup i presentacions per part de l'alumnat individualment o en grup.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assaig 15% 0 0 2, 7, 10, 12, 13, 14, 15, 18, 20, 22, 24
Examen parcial 01 (Parts I&II) 35% 0 0 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 14, 16, 17, 19, 21, 22, 23, 24, 25
Examen parcial 02 (Parts III-V) 35% 0 0 1, 5, 9, 10, 11, 12, 16, 19, 20, 22, 24, 25
Participació 15% 0 0 19, 23, 24

L'alumnat han de demostrar un coneixement bàsic dels conceptes teòrics de manera equilibrada per a totes les parts del curs. El mètode principal d'avaluació d'aquest curs és l’“avaluació contínua”. No obstant això, existeix una opció alternativa d’“avaluació única” que també s'explica a continuació.

Avaluació Contínua

L'avaluació d'aquest curs es basa en el següent:

  • Un examen parcial que cobreix aproximadament la primera meitat del programa, que representa el 35% de la nota final.
  • Un segon examen parcial que cobreix la resta del temari, que representa el 35% de la nota final.
  • Un assaig, compost de dues parts, que representa el 15% de la nota final.
  • Participació a classe, incloent-hi quatre presentacions individuals/grupals, discussions en classe i altres activitats planificades pels professors, que representa el 15% de la nota final.

Per aprovar el curs, cal obtenir almenys un 4 en cadascun dels exàmens programats. Aconseguir una nota mínima de 4 en els exàmens parcial i final és necessari, però no suficient, per aprovar el curs. Una vegada assolida aquesta nota mínima de 4, les notes finals es calcularan mitjançant la mitjana ponderada de totes les notes: exàmens, treballs i participació. Es requereix una nota final mitjana de 5 o superior per aprovar el curs.

L'examen parcial es programarà durant el curs en una data determinada pel professorat i anunciada amb antelació. Si no es realitza o no aprova l'examen parcial, caldrà fer l’examen de recuperació en la data establerta per la Facultat.

El segon examen parcial serà al final del semestre en una data determinada per la Facultat i també s'anunciarà amb antelació.

Les dates per l'assaig i lespresentacions es determinaran segons la programació i l'evolució de la matèria. Aquestes contribucions no es poden presentar/realitzar després de la data fixada (consulteu el Campus Virtual).

Consideracions Importants:

  • Per aprovar el curs, és necessari aprovar els dos exàmens, però això no és suficient. Si se suspèn qualsevol dels dos exàmens, tot i que la mitjana de les notes superi el 5, el curs no s'aprovarà.
  • L'alumnat que no superin l'examen parcial, l'examen final, o ambdós, podrà fer un examen de recuperació en la data determinada per la Facultat (consulteu Examen de Recuperació).
  • Realitzar dues de les activitats d'avaluació esmentades és incompatible amb obtenir la qualificació de "No Presentat".

Avaluació Única

Segons la Normativa Acadèmica de la UAB, els/les estudiants poden optar per l'”avaluació única”. Qui vulgui triar aquesta opció han de posar-se en contacte amb la Facultat al començament del curs.

L’estudiantat que ho hagi sol·licitat dins del termini i en la forma establerta podrà acollir-se a l’avaluació única, que consistirà en una prova composta per un examen (60% de la nota) i un exercici pràctic (40%).

L’examen inclourà tots els continguts del curs i es realitzarà al final del semestre, en la data fixada per la Facultat per a l’avaluació ordinària.

L’exercici pràctic constarà d’un informe escrit (25%) i una presentació oral (15%). L’informe (2.500-3.000 paraules) s’haurà de lliurar en format PDF el mateix dia de l’examen. La presentació (10 minuts) també es durà a terme aquell mateix dia i requerirà suport visual (PowerPoint o similar).

Per superar l’avaluació única cal obtenir una puntuació mínima de 5 sobre 10. En cas contrari, es podrà recuperar l’activitat en la data prevista per la Facultat per a l’avaluació compensatòria. L’exercici pràctic s’ha de superar amb una nota mínima de 5.

Es proporcionarà informació més detallada a l’inici del curs.

Consideracions Importants:

  • Optar per aquest mètode d'avaluació implica renunciar al mètode d'avaluació estàndard indicat en aquesta guia del curs.
  • L'opció d'avaluació única s'ha de discutir amb el professorat i ser aprovada per la Facultat.
  • L'opció d’”avaluació única" permet repetir l'examen final si se suspèn (consulteu Examen de Recuperació).

Examen de Recuperació

Per a l'examen de recuperació, s'aplicaran els següents criteris:

  • Qui segueixi “avaluació contínua” podrà fer un examen de recuperació si suspèn un o els dos exàmens. Aquest examen comptarà per al 40% de la nota final, mentre que el 60% restant es basarà en la mitjana ponderada de la resta d'activitats d'avaluació.
  • Qui segueixi “avaluació única” podran repetir l'examen final si el suspèn. Aquest examen de recuperació comptarà per al 50% de la nota final

Sobre intel·ligència artificial

Ús restringit: Per a aquesta assignatura, es permet l'ús detecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions, i altres activitats en les quals així s'expliciti. La no transparència de l’ús de la IA en qualsevol activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

Plagis i altres irregularitats

D'acord amb la normativa acadèmica, qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, s’ha de qualificar amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0.


Bibliografia

Bibliografia obligatòria

Part I. Key Concepts

  • Massey, D. S., Arango, J., Hugo, G., Kouaouci, A., Pellegrino, A., & Taylor, J. E. (1993). Theories of International Migration: A Review and Appraisal. Population and Development Review, 19(3), 431–466.
  • Mitchell, C. (1989). International migration, international relations and foreign policy. International Migration Review, 23(3), 681-708.
  • https://www.migrationdataportal.org/

 Part II. Immigration Policies: The Making of

  • Castles, S. (2004). Why migration policies fail. Ethnic and racial studies, 27(2), 205-227.
  • Freeman, G. P. (2006). National models, policy types, and the politics of immigration in liberal democracies. West European Politics, 29(2), 227-247.
  • Østergaard-Nielsen, E. (2003). The Politics of Migrants’ Transnational Political Practices. The International Migration Review, 37(3), 760–786

Part III. Forced Migration

  • Gammeltoft-Hansen, T. (2014). International refugee law and refugee policy: the case of deterrence policies. Journal of Refugee Studies, 27(4), 574-595.
  • Greenhill, K. M. (2016). The Weaponisation of Migration. Connectivity Wars: Why Migration, Finance and Trade Are the Geo-Economic Battlegrounds of the Future, 76-82. European Council on Foreign Relations
  • https://www.unhcr.org/refugee-statistics/ & https://www.unhcr.org/global-trends

Part IV. Integration and Inclusion Policies

  • Klarenbeek, L. M. (2021). Reconceptualising‘integration as a two-way process’. Migration studies, 9(3), 902-921.  
  • Caponio, T., & Jones-Correa, M. (2018). Theorising migration policy in multilevel states: the multilevel governance perspective. Journal of Ethnic and Migration Studies, 44(12), 1995–2010.
  • OECD & European Union: Indicators of Immigrant Integration 2023: Settling In

Part V. The EU migration and asylum policy

  • Münch, S. (2018). EU migration and asylum policies. In Handbook of European policies (pp. 306-330). Edward Elgar Publishing.
  • Pinyol-Jiménez, G. (2019). Is It Possible to Develop a Common European Policy on Immigration and Asylum?. IEMed: Mediterranean yearbook 2019, 64-69. Barcelona: IEMed.
  • Eurostat. Migration and Migrant Population Statistics

Bibliografia complementaria

  • Betts, A. (2008). Global migration governance (No. 2008/43). GEG Working Paper.
  • Boswell, C. (2007). Theorizing migration policy: Is there a third way?. International migration review, 41(1), 75-100.
  • Carens, J.H. (1987). Aliens and citizens: the case for open borders. The review of politics, 251-273.
  • Czaika, M., & De Haas, H. (2013). The effectiveness of immigration policies. Population and Development Review, 39(3), 487-508.
  • De Haas, H., Czaika, M., Flahaux, M. L., Mahendra, E., Natter, K., Vezzoli, S., & Villares‐Varela, M. (2019). International migration: Trends, determinants, and policyeffects. Population and Development Review, 45(4), 885-922.
  • Geddes, A., & Scholten,P. (2013). Policy Analysis and Europeanization: An Analysis of EU Migrant Integration Policymaking. Journal of Comparative Policy Analysis: Research and Practice, 17(1), 41–59.
  • Gilardoni, G., D'Odorico, M., & Carrillo, D. (2015). Evidence on migrants' integration in Europe. Milan: ISMU Foundation.
  • Greenhill, K. M. (2022). When migrants become weapons: the long history and worrying future of a coercive tactic. Foreign Affairs, 101, 155.
  • Guild, E. (2006). The Europeanisation of Europe's asylum policy. International Journal of Refugee Law, 18(3-4), 630-651.
  • Guiraudon, V., & Lahav, G. (2000). A reappraisal of the state sovereignty debate: The case of migration control. Comparative political studies, 33(2), 163-195. 
  • Hollifield, J., Martin, P. L., & Orrenius, P. (Eds.). (2014). Controlling immigration: A global perspective. Stanford University Press.
  • Huysmans, J. (2000). The European Union and the securitization of migration. Journal of Common Market Studies, 38(5), 751-777.
  • Joppke, C. (1998). Why liberal states accept unwanted immigration. World politics, 266-293.
  • Lahav, G. (2004). Public opinion toward immigration in the European Union does: It matter?. Comparative Political Studies, 37(10), 1151-1183.
  • Lakoff, G. (2006). The framing of immigration. https://escholarship.org/content/qt0j89f85g/qt0j89f85g.pdf
  • Pinyol-Jiménez, G. (2012). The migration-security nexus in short: Instruments and actions in the European Union. Amsterdam LF, 4, 36.
  • Scholten, P., & Penninx, R. (2016). The multilevel governance of migration and integration. In Integration processes and policies in Europe (pp. 91-108). Springer, Cham.
  • Thielemann, E. (2011). How Effective are Migration and Non-Migration Policies that Affect Forced Migration. Migration Studies Unit Working Papers, (2011/14).
  • Triandafyllidou, A. (2022). Migration and the Nation. In: Scholten, P. (eds) Introduction to Migration Studies. IMISCOE Research Series. Springer, Cham. 
  • Wickramasinghe, A. A. I. N., & Wimalaratana, W. (2016). International migration and migration theories. Social Affairs, 1(5), 13-32. 

Programari

No és necessari.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Anglès segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Anglès segon quadrimestre matí-mixt