La Bíblia. Orígens i Tradició
Codi: 104228 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Ciències de l'Antiguitat | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Oscar Luis de la Cruz Palma
- Correu electrònic:
- oscar.delacruz@uab.cat
Equip docent
- Jordi Vidal Palomino
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Es considera assolit una competència avançada en llengua grega i llatina, així com es recomana haver cursat l'assignatura de "Història i civilització del Pròxim Orient". Són exempts d'aquest prerequisit les i els estudiants matriculats a través de la Universitat a l'Abast.
Objectius
Adquirir un lèxic especialitzat sobre la tradició del text bíblic.
Assolir una comprensió global de la història dels llibres de la Bíblia.
Aconseguir un coneixement del marc històric en què es desenvolupen les accions dels textos bíblics.
Adquirir sistemes de treball que permetin identificar característiques pròpies dels textos bíblics en les seves redaccions gregues i llatines.
Aprofundir en l'estudi lingüistic del grec i del llatí a través de la lectura dels textos bíblics.
Conèixer diverses traduccions a les llengües posteriors, especialment de tradició catalana i castellana.
Adquirir consciència de la importància del text bíblic en la formació de diverses tradicions literàries o científiques que en són depenents.
Relacionar la tradició Bíblica amb d’altres textos sagrats: el Talmud i l’Alcorà.
Competències
- Elaborar projectes sobre aspectes del món antic amb visió holística.
- Expressar-se oralment i per escrit en el llenguatge específic de la història, de l'arqueologia i de la filologia, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Interrelacionar coneixements lingüístics, històrics i arqueològics del món antic amb coneixements d'altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura, de la filosofia i de l'art antics.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
Resultats d'aprenentatge
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Elaborar un comentari d'un text literari grec o llatí a partir de l'anàlisi intrínseca, del context cultural i de la influència posterior.
- Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
- Identificar diferents elements literaris i la seva inserció en diferents textos i estils discursius.
- Reconèixer en textos de la tradició literària europea postclàssica la influència dels gèneres i obres literàries grecollatines.
Continguts
1. Estructura de la Bíblia
2. Versions de la Bíblia: Versió hebrea: tradicions bíbliques hebraiques; Versions greges: la traducció dels Setanta; Versions llatines: la Vulgata latina de sant Jeroni.
3. Estudi gramatical comparatiu entre la versió dels Setanta / grec del Nou Testament i la Vulgata llatina.
4. Versions castellanes; Versions catalanes de la Bíblia.
5. Tradicions bíbliques i ús de la Bíblia: apòcrifs, Qumran, deuterocanònics, literatura patrística, exègesis, textos devocionals, cròniques medievals, textos legals, literatura hagiogràfica, etc.
6. Aproximació a la relació entre els textos bíblics i les tradicions talmúdiques i alcoràniques.
7. Interpretacions històriques: Hermenèutica jueva, Hermenèutica cristiana, Hermenèutica moderna i postmoderna
8. Història del text bíblic: Precedents: la literatura del Pròxim Orient; El període del primer temple (orígens – 586 a.n.e.); El període del segon temple (538 – 333 a.n.e.); Època macabea (164 – 37 a.n.e.); Època herodiana (37 a.n.e. – 70 e.c.); Període rabínic – apostòlic – subapostòlic (70 – 135 e.c.)
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques i pràctiques d'aula | 55 | 2,2 | 2, 3, 4, 5, 6 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal i Lectura de textos. Redacció de treballs i recerca de informació bibliogràfica. | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
Es distribuirà un dossier amb textos que facilitin l’estudi dels diversos temes de l’assignatura.
Els i les estudiants hauran d’aprofundir en l’estudi dels continguts amb el lliurament de diverses redaccions, puntualment indicades a l’inici del curs.
En el cas que el nombre d’estudiants no superi els 30 matriculats, s’afavorirà l’ocasió que els treballs de curs siguin exposats a l’aula.
Com que la redacció dels treballs de curs, els seus continguts i la metodologia requerida depenen dels continguts adquirits al llarg de l'assignatura i d'acord amb l'ordre d'exposició teòrica, l'activitat durant les classes inclouran l'adquisició pràctica d'aquests sistemes de manera regular i progressiva. Igualment, és part important per a la comprensió de l'assignatura la visualització d'edicions existents de la Bíblia, l'exposició històrica a través de mapes o imatges diverses, i altres recursos materials que els professors no poden oferir a través d'un dossier de textos o d'imatges. La visita, consulta o lectura d'edicions manuscrites i d'època humanística forma part també dels instruments de treball, activitat que requereix l'aplicació i pràctica a l'aula de la lectura paleogràfica o diplomàtica. Els professors acceptaran un lliurament previ del treball de curs (en data indicada prèviament i sense nota) per comprovar si s'estan aplicant correctament les tècniques i els coneixements requerits. Aquesta metodologia justifica la determinació que sobre l'assignatura no sigui possible aplicar el sistema d'avaluació única, ja que, en aquest cas, considerem que l'activitat a l'aula no pot ser totalment suplantada amb l'estudi autònom.
Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen 1 | 20% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6 |
| Examen 2 | 20% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6 |
| Treball 1 | 30% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5 |
| Treball 2 | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Es demanarà el lliurament en els terminis indicats a l’inici de l'assignatura de 2 treballs de curs (màxim 10 pàgines cadascú i amb valor del 30% + 30% de la nota: total 60%).
Els temes dels treballs seran els següents:
* anàlisi històrica d’un passatge de l’Antic Testament o del Nou Testament (es facilitarà una selecció de textos a classe). (30%)
* estudi comparatiu sobre algun passatge bíblic (a determinar) amb l'ús de diverses versions i edicions de les redaccions gregues i llatines [amb el format indicat pel professor]. (30%)
Dos exàmens finals (20% + 20%: total 40%): malgrat el resultat de l’avaluació dels treballs de curs, aquestes proves seran obligatòries.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 60% de les activitats d’avaluació.
Per a la realització dels treballs de curs, aquesta assignatura permet l'ús de tecnologia AI (Inteligència Artificial) o qualsevol altre mitjà d'informació virtual (pàgines web, blogs, llibres en pdf, vídeos, etc.) amb la condició que quedi correctament citat durant la redacció. Per tant, considerem que la citació d'AI o altres fonts d'informació virtual ha de tenir el mateix tractament i sistema que la citació de la informació a partir de formats tradicionals, com ara llibres, articles, diaris o revistes, etc. La no transparència en l'ús d'IA o altres mitjans d'informació en aquesta activitatavualable es considerarà falta d'honestedad acadèmica i comportarà que l'activitat s'avaluï amb 0, o sancions majors en cas de gravetat.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actesd’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Avaluació única
Aquesta assignatura no admet el sistema d'avaluació única.
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA (introducció a l’estudi de la Bíblia)
L’enorme bibliografia sobre la Bíblia i la seva tradició ens obliga a escollir algunes referències de tipus propedèutic i edicions a l’abast perquè els estudiants puguin accedir de forma inmediata als textos bíblics. Deixem de banda en aquest recull les edicions de traduccions catalanes o castellanes, o edicions de textos apòcrifs, Qumran, Beats, textos hagiogràfics, etc. Al llarg del curs s’aniran referint versions diverses, edicions i una bibliografia més específica.
Descripcions generalistes
Barton, John (2014), Historia de la Biblia (trad. L. Noriega), Barcelona: Ático de los libros.
Casciaro, José María (dir.) (2018), Sagrada Biblia. Comentario, Pamplona: Eunsa, Universidad de Navarra.
De Hamel, Christopher (2001), The Book. A History of The Bible, London: Phaidon.
De tuya, Manuel – Salguero, José (1967), Introducción a la Biblia: vol. I: Inspiración bíblica. Canon. Texto. Versiones, Madrid: BAC.
Pérez, Miguel – Trebolle, Julio (2006), Historia de la Biblia, Madrid: Trotta.
Piñero, Antonio – Beláez, Jesús (1995), El Nuevo Testamento. Introducción al estudio de los primeros escritos cristianos, Córdoba: Ediciones El almendro.
Porter, J.R. (1995), The illustrated Guide of the Bible, London: Duncan Baird Publishers Ltd. (trad. cast. La Biblia. Las Sagradas Escrituras, los Libros Apócrifos, la llegada de Roma (Palestina en tiempos de Cristo) y el Nuevo Testamento, Barcelona, 2007).
Römer, Thomas et al. (eds.) (2008), Introducción al Antiguo Testamento, Bilbao: Desclée de Brouwer (orig. fr. Introduction à l’Ancien Testament, 2004).
Trebolle, Julio, (1993), LaBiblia judía y la Biblia cristiana, Madrid: Trotta.
Aspectes històrics i culturals
Armstrong, Karen (1997), Jerusalén. Una ciudad y tres religiones, Barcelona: Paidós (orig. angl. Jerusalem. One city, three faiths, New York, 1996).
Encyclopaedia Judaica (1971-2007), 26 vols, Jerusalem–New York. (actualiza la seva redacció en la versió on-line).
Encyclopaedia of Islam (EI1: 1913-1938; EI2: 1954-2005; EI3: 2007-), Boston: Brill.
Gerard, André-Marie (1989), Dictionnaire de la Bible, Paris: Robert Laffont (trad. cast. Diccionario de la Biblia, Madrid: Anaya, 1996).
Keller, Werner (1994), Historia del pueblo judío. Desde la destrucción del Templo al nuevo estado de Israel, Barcelona: Omega (orig. alem. Und Wurden Zerstreut unter alle Völker, München–Zürich, 1966).
Küng, Hans (1993), El judaísmo. Pasado, presente, futuro, Madrid: Trotta (orig. alem. Das Judentum, 1991)
Liverani, Mario (2005), Más allá de la Biblia. Historia antigua de Israel, Barcelona: Crítica (orig. it. Oltre la Bibbia, 2003).
Montserrat Torrents, José (1989), La sinagoga cristiana. El gran conflicto religioso del siglo I, Barcelona: Muchnik Editores.
Ohler, Annemarie (dir.) (2004), dtv-Atlas. Bibel, München: Deutscher Taschenbuch Verlag.
Wigoder, Geoffrey (dir.) (1989), Dictionnaire encyclopédique du judaïsme, Paris: Cerf–Robert Laffont.
Rinaldi, Giancerlo (2008), Cristianesimi nell’Antichità. Sviluppi storici e contesti geografici (Secoli I-VIII), Chieti–Roma: Edizioni GBU.
Schürer, Emil (1985), Historia del pueblo judío en tiempos de Jesús, 175 a.C-135 d.C.: vol. I: Fuentes y marco histórico; vol. II: Instituciones políticas y religiosas, Madrid: Ediciones Cristiandad (orig. alem. Leipzig, 1901-1909; rev. angl. Edinburg, 1979).
Zwickel, Wolfgang (dir.) (2000), calwer-Bibelatlas, Stuttgart: Calwer Verlag.
Diccionaris i treballs per a l’estudi de la literatura i de la llengua de la Bíblia
Abreviatures i sistemàtica de citació: AA.DD. (2008), Llibre d’estil per a escrits de Teologia i Filosofia, Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya – Facultat de Filosofia de Catalunya (URL) – Associació Bíblica de Catalunya.
tradició semítica
Aranda Pérez, Gonzalo – García Martínez, Florentino – Pérez Hernández, Miguel (2019), Literatura judía intertestamentaria, Estella: Verbo divino.
Chapman, Stephem B. – Sweeney, Marvin A. (eds.) (2008), The Cambridge Companion to the Hebrew Bible / Old Testament, Cambridge.
Farfán Navarro, Enrique (1998), Gramática elemental del hebreo bíblico, Estella: Verbo divino.
Millás Vallicrosa, José Maria (1967), Literatura hebraicoespañola, Barcelona: Labor.
Seijas, Guadalupe (dir.) (2014), Historia de la literatura hebrea y judía, Madrid: Trotta.
Tarragona Borrás, Judit (1995), Diccionario hebreo–español (bíblico, rabínico, medieval, moderno), Madrid: Riopiedras.
Schniedewind, William M. (2024), Who Really Wrote the Bible. The Story of the Scribes, Oxford Univ. Press.
tradició grega
Delgado Jara, Inmaculada (2011), Gramática griega del Nuevo Testamento, 2 vols. morlogía – sintaxis, Salamanca: Universidad Pontificia – Verbo divino.
Delgado Jara, Inmaculada (2014), Diccionario griego–español del Nuevo Testamento, Salamanca: Universidad Pontificia – Verbo divino.
García Santos, Amador Ángel (2011), Diccionario del griego bíblico. Setenta y Nuevo Testamento, Estella: Verbo divino.
García Santos, Amador Ángel (2018), Introducción al griego bíblico. Instrumentos para el estudio de la Biblia, Estella: Verbo divino.
Trebolle, Julio (2024), El proceso de edición de la Biblia hebrea y griega, Madrid: Trotta.
Zerwick, Max (1997), El griego del Nuevo Testamento, Estella: Verbo divino (orig. Roma, 1996).
tradició llatina
Berger, Samuel (1893), Histoire de la Vulgate pendant les premiers siècles du Moyen Âge, Paris.
Blaise, Albert (1955), Manuel du latin chrétien, Turnhoult: Brepols.
Blaise, Albert (19751), Lexicon Latinitatis Medii Aevi, Turnhoult: Brepols.
Niermeyer, Jan Frederik – Van de Rieft, C. – Burgers, J.W.J. (19761), Mediae Latinitatis Lexicon minus, Leiden-Boston: Brill.
Mohrmann, Christine (1961-1997), Études sur le latin des chrétiens, 4 vols. Roma: Edizioni di Storia e Letteratura. (recull el conjunt dels estudis publicats de l’autora).
Norberg, Dag (1968), Manuel pratique de latin médiéval, Paris: Éditions A. & Picard.
Stegmüller, Fridericus (1950-1980), Repertorium biblicum medii aevi, 11 vols., Madrid: CSIC. [en línia: Repertorium Biblicum Medii Aevi [digital] (uni-trier.de)]
Stotz, Peter (2013), Il latino nel medioevo, Firenze: Sismel (és una part trad. a l’it. del seu monumental Lateinische Sprache des Mittelalters, 5 vols., München: Verlag C.H. Beck, 1996-2004)
Edicions de textos bíblics (de fàcil abast)
Text hebreu-arameu
Kittel, Rudolf (19371), Biblia hebraica, Stuttgart: Würgtembergische Bibelamstalt Stuttgart.
Berlin, Adele – Brettler, Marc Zvi (19851), The Jewish Study Bible, Oxford: Oxford University Press. (trad. angl. del text hebreu amb comentaris de tradició jueva).
Díez Macho, Alejandro (dir.) (1984), Apócrifos del Antiguo Testamento, VI vols., Madrid: Ediciones Cristiandad.
Levine, Amy-Jill – Brettler, Marc Zvi (2001), The Jewish Annotated New Testament, Oxford: Oxford University Press. (trad. angl. del text hebreu amb comentaris de tradició jueva)
Text grec
Rahlfs, Alfred (19351), Septuaginta, id est Vetus Testamentum graece iuxta lxx interpretes, Stuttgart: Deutsche Bibelgesellschaft.
Nestle, Erwin– Aland, Kurt (2014) [NA28], Novum Testamentum graece et latine (amb el text llatí fixat per a la Nova Vulgata Bibliorum Sacrorum NVulg), Stuttgart: Deutsche Bibelgesellschaft.
Evangelis sinòptics
Lagrange, M.J. – Carreras, Ll. – Llovera, J.M. (1927), Sinopsi evangèlica. Text grec i versió catalana, Barcelona: Fundació Bíblica Catalana – Ed. Alpha.
Leal, Juan (1954), Sinopsis de los cuatro Evangelios, Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos [només traducció cast.]
Text llatí
Vetus latina Hispana
només se n'han fet edicions parcials:
Ayuso Marazulea, Teófilo (1953), La Vetus Latina Hispana, vol. I: Prolegómenos, Madrid: CSIC).
Ayuso Marazulea, Teófilo (1962), La Vetus Latina Hispana, vol. V: El Salterio, Madrid: CSIC).
Ayuso Marazulea, Teófilo (1967), La Vetus Latina Hispana, vol. II: El Octateuco, Madrid: CSIC).
Morano Rodríguez, Ciriaca (1990), Glosas marginales de Vetus Latina en Biblias Vulgatas Españolas: 1-2 Samuel, Madrid: CSIC.
Moreno Hernández, Antonio (1992), Glosas marginales de Vetus Latina en Biblias Vulgatas Españolas: 1-2 Reyes, Madrid: CSIC.
Cañas Reíllo, Manuel (2000), Glosas marginales de Vetus Latina en Biblias Vulgatas Españolas: 1-2 Macabeos, Madrid: CSIC.
Vulgata latina
Weber, Robertus (19691), Biblia sacra iuxta vulgatam versionem, Stuttgart: Deutsche Bibelgesellschaft. [dona preferència a la versió anterior a la Sixto-Clementina]
Nestle, Erwin– Aland, Kurt (2014), Novum Testamentum graece et latine (amb el text llatí fixat per a la Nova Vulgata Bibliorum Sacrorum NVulg), Stuttgart: Deutsche Bibelgesellschaft.
Gasquez (ed.) (1922ss.), Biblia Sacra iussu Pii PP XII, Roma.
Nova Vulgata Latina (1979), Roma.
Redaccions dels Pròlegs i epígrafes a la VL:
De Bruyne, Donatien (19201, reed. 2015), Prefaces to the Latin Bible, Turnhout: Brepols.
De Bruyne, Donatien (19141, reed. 2014), Summaries, Divisions and Rubrics of the Latin Bible, Turnhout: Brepols.
Accés on-line de versions de la Bíblia
Hebrea: The Sefaria Library - Read the Bible text :: academic-bible.com
LXX: Read the Bible text :: academic-bible.com
NTgrec: Read the Bible text :: academic-bible.com
Vulgata llatina: Read the Bible text :: academic-bible.com
Neovulgata llatina: Nova Vulgata - Bibliorum Sacrorum Editio (vatican.va)
Biblia medieval: ofereix una base de dades que contrasta les versions hebrea, dels LXX i Vulgata llatina amb diverses versions castellanes medievals: Biblia Medieval - Página principal
Biblia paralela: diverses versions de la Biblia, plurilingüe i interlinial (en el cas de l'hebreu i el grec) : Biblia Paralela
Edició del NT d’Erasme (1516, dedicat al Papa Lleó X): Novum instrumentum UCM - Biblioteca Histórica Marqués de Valdecilla - també a (amb imatges de les pàgines): Printed Books = Novum Instrumentum - CSNTM
Bíblia de l'ós: LA BIBLIA DEL OSO RV 1569 ONLINE (bibliatodo.com)
Glossa ordinaria (ed. Adolf Rush, Strasbourg, 1480-1481): on line: Rusch - Glossa Ordinaria Project (google.com)
Estudis sobre la presència de la Bíblia a la tradició literària o científica
Del Olmo Lete, Gregorio (2015), La Biblia hebrea en la literatura. Guía temática y bibliográfica, Barcino Monographica Orientalia 5, Barcelona: Universiat de Barcelona [resulta ser una actualització i ampliació del seu treball anterior: La Biblia hebrea en la literatura moderna. Guía temática y bibliográfica, Textos Docents 215, Barcelona: Universitat de Barcelona, 2000].
Fernández López, Sergio (2003), Lectura y prohibición de la Biblia en lengua vulgar. Defensores y detractores, León: Universidad de León.
Reinhardt, Klaus – Santiago-Otero, Horacio (1986), Biblioteca bíblica ibérica medieval, Madrid: CSIC.
Programari
PDF - PowerPoint - Programes habituals d'edició de textos (Word) - Publisher
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |