Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Literatura Antiga (Grega)

Codi: 104227 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Ciències de l'Antiguitat OB 3
Estudis d'Anglès i de Clàssiques OT 3
Estudis d'Anglès i de Clàssiques OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Joan Pages Cebrian
Correu electrònic:
joan.pages.cebrian@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

[PRÈVIA 1: aquesta guia docent fa un ús del llenguatge en el seu registre formal acadèmic segons els usos establerts, les convencions gramaticals i el sentit comú.]

[PRÈVIA 2: aquesta guia està redactada en català. Les versions castellana i anglesa són traduccions. En cas d'ambigüitat resultat de la traducció, sempre es tindrà en compte la literalitat de la versió original en català]

 

 

L'assignatura presuposa coneixements bàsics de literatura grega. L'estudiant de Ciències de l'Antiguitat ja ha cursat matèries d'èpica i gènere dramàtic. D'altra banda, l'assignatura té una part pràctica de traducció (amb diccionari) i comentari. 


Objectius

L'objectiu principal d'aquesta matèria és el desenvolupament de les competències i els resultats d'aprenentatge descrits en l'apartat corresponent.

D'altra banda, s'aborda el coneixement dels autors més representatius de la cultura literària grega postclàssica.


Competències

    Ciències de l'Antiguitat
  • Expressar-se oralment i per escrit en el llenguatge específic de la història, de l'arqueologia i de la filologia, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Interpretar textos escrits en llatí i en grec per conèixer la història i les civilitzacions clàssiques.
  • Interrelacionar coneixements lingüístics, històrics i arqueològics del món antic amb coneixements d'altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura, de la filosofia i de l'art antics.
    Estudis d'Anglès i de Clàssiques
  • Interpretar textos escrits en llatí i grec per conèixer la història i les civilitzacions clàssiques.
  • Interrelacionar coneixements lingüístics i històrics del món antic amb coneixements d’altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura i de l’arqueologia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

Resultats d'aprenentatge

  1. Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
  2. Explicar les característiques bàsiques d'un text de la literatura grega o llatina.
  3. Identificar diferents elements literaris i la inserció d'aquests en diferents textos i estils discursius.
  4. Identificar diferents elements literaris i la seva inserció en diferents textos i estils discursius.
  5. Identificar les característiques del gènere literari a què pertany un text literari grec o llatí.
  6. Identificar les característiques del gènere literari al qual pertany un text literari grec o llatí.
  7. Identificar les estructures bàsiques d'una obra literària grega o llatina.
  8. Identificar les estructures bàsiques d’una obra literària grega o llatina.
  9. Identificar les fonts antigues grecollatines en què s'han inspirat artistes i literats de la tradició cultural occidental.
  10. Reconèixer la definició i les característiques dels gèneres literaris objecte d'estudi a partir dels textos metaliteraris.
  11. Reconèixer la definició i les característiques dels gèneres literaris objecte d’estudi a partir dels textos metaliteraris.
  12. Relacionar els textos literaris grecollatins amb el context cultural de la seva època.

Continguts

BLOC I: POESIA HEL·LENÍSTICA

 

1. Introducció: l'època Hel·lenística i la cultura Alexandrina.

2. Cal·límac

3. Apol·loni de Rodes

4. Teòcrit

5. Altres poetes: Licòfron, Arat, Nicandre i Euforió. Poetesses hel·lenístiques.

 

BLOC II: LA PROSA IMPERIAL

 

6. Introducció: la cultura grega sota domini romà. La segona sofística.

7. Plutarc

8. Llucià

9. Estrabó i Pausànias.

10. La novel·la grega. 

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classe presencial 31,5 1,26 2, 4, 6, 7, 10, 12
Treball autònom 90 3,6 6, 7
Treball dirigit 15 0,6 4, 12

La metodologia es divideix en tres àmbits: treball presencial, treball dirigit i treball autònom.

 

1. Treball presencial: consisteix en classes teòriques, pràctica de traducció i comentari a classe.

2. Treball dirigit: els estudiants hauran de preparar un tema i fer-ne una presentació oral a classe.

3. Treball autònom: lectura d'obres literàries (senceres o fragments) i preparació de la la matèria i l'exposició oral amb cerca i lectura de bibliografia

 

ÚS DE LA IA

Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de Cerca bibliogràfica o cerca d’informació. Es poden contemplar altres situacions, sempre amb el vistiplau del professor/a. L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les
eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o
sancions majors en casos de gravetat.”

 

 

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exposició oral d'un tema 20% 7,5 0,3 1, 3, 4, 9, 12
Prova parcial 1 + Control de lectura 1 40% 3 0,12 2, 5, 6, 7, 8, 10, 11
Prova parcial 2 * Control de lectura 2 40% 3 0,12 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11

L'avaluació consistirà en dos exàmens parcials teòrico-pràctics (cada un d'ells es farà en dies diferents), dos controls de lectura i una exposició oral (individual o en grup), d’acord amb aquest calendari:

 

10 d'abril

Examen de traducció amb diccionari

Poesia hel·lenística 

17 d’abril

Examen teòrico-pràctic i control de lectura

Temari del bloc 1 i lectura de les Argonàutiques d’Apol·loni

12 de juny

Lliurament de la presentació

Document de la presentació (ppt) i dossier de textos traduïts i comentats (pdf)

2 de juny

Examen de traducció amb diccionari

Prosa imperial

5 de juny

Examen teòrico-pràctic i control de lectura

Temari del bloc 2 i lectura de Dafnis i Cloe de Longus

12 de juny

Exposicions

 

16 dejuny

Exposicions

 

19 de juny

Exposicions

 

Els exàmens parcials contindran un exercici de traducció (amb diccionari) i comentari que valdrà un 30% del total, i una o diverses preguntes a desenvolupar sobre aspectes teòrics o bé sobre reflexió a partir de la lectura de textos traduïts. Cada examen tindrà un pes del 30% de la nota global de l'assignatura.

 Els controls de lectura es faran juntament amb la part teòrica de l'examen parcial. Cadascun dels dos controls avaluarà la lectura en traducció d'una obra literària. En el primer parcial, ‘Les Argonàutiques’ d'Apol·loni de Rodes. En el segon, la novel·la ‘Dafnis i Cloe’ de Longus. La qualificació de cada control de lectura suposarà un 10% de la nota global.

La presentació oral haurà de contenir una introducció teòrica i l'anàlisi d'un o diversos casos a partir de textos seleccionats per l'estudiant mateix. Durarà uns 15 minuts i tindrà un pes del 20% de la nota global.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

 

En cas que l’estudiant realitzi qualsevolirregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hipugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

L’estudiant podrà justificar l’absència en una prova només per malaltia sobrevinguda i amb el corresponent document oficial mèdic justificatiu. 

 

Avaluació única

Opció no disponible

 

Recuperació

Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total.


Bibliografia

Alcock, Susan E. Graecia Capta : The Landscapes of Roman Greece. Cambridge University Press, 1993
 
ALCOCK, SUSAN E. “The Early Roman Empire in the East.” The American Historical Review, vol. 104, no. 1, 1999, pp. 304-.

Anderson, Graham. Ancient Fiction: the Novel in the Graeco-Roman World. London-Sydney 1984 [ https://archive.org/details/ancientfictionno0000ande/page/n3/mode/2up ]

Bowersock, Glenn. W. Greek Sophists in the Roman Empire. Clarendon Press, 1969.
 
Bugh, Glenn Richard, editor. The Cambridge Companion to the Hellenistic World. Cambridge University Press, 2006.
 
Cambiano, Giuseppe, et al. Lo Spazio letterario della Grecia antica. I-III. Roma: Sallerno editrice 1992
 
Cassio, Albio Cesare. Storia delle lingue letterarie greche. Le Monnier università, 2008.

Della Corte, Francesco et al. (1972). Introduzione allo studio della cultura classica. I: Letteratura. Milano: Marzorati editore. Easterling. P.E.

Fantuzzi, Marco, and R. L. Hunter. Fantuzzi, Marco. Muse e Modelli. English<br>Tradition and Innovation in Hellenistic Poetry. Cambridge University Press, 2004.

 Easterling, P. E., et al. The Cambridge History of Classical Literature I: Greek Literature. Cambridge: Cambridge University Press, 1982.

 Konstan, David, Sexual Symmetry: Love in the Ancient Novel and Related Genres. Princeton. 1984.

Körte, Alfred, et al. La Poesía helenística. Labor, 1973.

García Gual, C. (1972).

Körte, Alfred, et al. La Poesía helenística. Labor, 1973.
 
García Gual, Carlos, et al. Los Orígenes de la novela. Istmo, 1972.

--- (2002). Apología de la novela histórica y otros ensayos. Barcelona : Península 

Lesky, Albin. (1968). Historia de la literatura griega. Madrid: Gredos. 

López Férez, Juan Antonio (ed.) (1988). Historia de la literatura griega. Madrid: Cátedra. [ https://archive.org/details/lopez-j.-a.-ed.-historia-de-la-literatura-griega-ocr-2000 ]

Mestre,. Francesca. (1991) L'Assaig a la literatura grega d'època imperial. Barcelona. 

Millar, Fergus (1993). The Roman Near East. 31 BC-AD 337. Cambridge (Mass.).

Miralles, Carles (1981). El helenismo. Barcelona. 

Saïd, Suzanne, et al. Histoire de la littérature grecque. Presses Universitaires de France, 1997.
 
Schmeling, Gareth L. The Novel in the Ancient World. E.J. Brill, 1996.
 
Swain, Simon (1996). Hellenism and Empire. Language, Classicism 

Whitmarsh, Tim (2007). The Cambridge companion to the Greek and Roman novel.Cambridge ; New York : Cambridge University Press.

 


Programari

Moodle


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt