Paleografia
Codi: 104224 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Ciències de l'Antiguitat | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Josep Antoni Iglesias Fonseca
- Correu electrònic:
- toni.iglesias@uab.cat
Equip docent
- Josep Antoni Iglesias Fonseca
- (Extern) Carles Vela Aulesa
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
És convenient un coneixement mínim de llatí. Hom recomana la lectura d’una gramàtica llatina elemental, corresponent, si més no, a un nivell de batxillerat.
Objectius
La Paleografia, tot i ser una disciplina autònoma, constitueix una eina fonamental per a tots els estudis de Filologia i d’Història, atès que dóna les bases per a la correcta interpretació de les fonts escrites de qualsevol època. Per tant, l’objectiu de l’assignatura és de capacitar als estudiants per a la lectura i interpretació de tot tipus de documents escrits, còdexs, diplomes i inscripcions en alfabet llatí, dins d’un arc cronològic que va des de l’antiguitat fins als nostres dies. Les classes tindran un caràcter eminentment pràctic. Prèviament, però, es donaran les nocions teòriques bàsiques necessàries per a la lectura tècnica i edició crítica dels textos, així com per a la comprensió de l’evolució de l’escriptura llatina. Es tindrà en compte la possibilitat d’orientar l’assignatura cap a un període cronològic determinat en funció de l’especialitat i homogeneïtat dels grups.
Competències
- Dominar l'ús dels instruments específics per a l'anàlisi del món antic, fent especial atenció a les eines digitals.
- Extreure i interpretar dades de textos escrits en una llengua antiga sobre els diferents suports, aplicant coneixements de ciències auxiliars de la història (epigrafia, numismàtica, codicologia, paleografia, etc.).
- Interpretar textos escrits en llatí i en grec per conèixer la història i les civilitzacions clàssiques.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar les regles i les normes de la crítica textual per establir un text.
- Descriure les condicions de transmissió i fixació d'un text antic.
- Distingir l'època i la tipologia d'un text a partir de l'anàlisi de les seves característiques formals.
- Llegir textos històrics escrits en suports diversos.
- Localitzar informació veraç i significativa per a la lectura i interpretació de textos literaris o epigràfics.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Reconèixer i comentar les característiques dels diversos tipus d'escriptura antiga en els textos.
- Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.
Continguts
La recerca històrica - i també filològica - en qualsevol de les seves èpoques, requereix de l’investigador una capacitat de lectura i interpretació de textos manuscrits, tant si són de naturalesa literària com paraliterària, el que obliga a la consulta directa de les fonts d’informació de la Història i de la Filologia per a cada un dels seus períodes. Només així es podrà ser crític amb les interpretacions que les diverses escoles historiogràfiques fan en l’actualitat o han fet en el passat, i ser capaç alhora de formular un judici científic propi i rigorosament fonamentat.
L’assignatura de Paleografia es proposa, per tant, de capacitar per a la lectura dels textos de caràcter literari i paraliterari, tant en llatí com en qualsevol altra llengua que utilitzi el seu alfabet de qualsevol època.
Temes:
- Concepte de Paleografia i principals escoles antigues i actuals
- L’origen de l’alfabet llatí i primers testimonis
- L’escriptura llatina a l’Antiguitat clàssica. Els diversos tipus i el naixement de l’escriptura minúscula
- Les escriptures precarolines: la visigòtica; la beneventana; la merovíngia i la insular en les seves principals variants
- La nova escriptura continental: la minúscula carolina
- Les escriptures gòtiques
- L'escriptura humanística
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Treball de transcripció | 60 | 2,4 |
L’assignatura tindrà una orientació essencialment pràctica, en base a la transcripció i comentari de documentació manuscrita. S’ensenyarà a llegir cadascuna de les diverses escriptures de l’alfabet llatí utilitzades al llarg de la història i, de manera especial, les tipologies que més abunden en els arxius i biblioteques de Catalunya.
Consulta de documentació original i, si s’escau, pràctiques a arxius i biblioteques.
El contingut de l’assignatura serà sensible, en la mesura del possible, a aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere (per exemple, amb l'exposició de manifestacions gràfiques femenines, el paper de la dona en la transmissió de la cultura escrita, les biblioteques, les lectores i les lectures femenines).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Avaluació Oral | 20% | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| 1a prova escrita | 40% | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| 2a prova escrita | 40% | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
En l’avaluació continuada, els estudiants hauran de dur a terme dues proves escrites al llarg del semestre (40% + 40% del total de l'assignatura), la data de les quals es comunicarà en la presentació de l'assignatura. Per poder fer la mitjana de les proves escrites, un dels parcials ha de tenir un mínim de 4 punts. Si se suspèn un dels parcials, es recuperarà la part suspesa (i es conservarà la nota de l’altra prova si és superior a 5). Es important l'assistència i participació activa a classe per a un millor aprofitament de l'assignatura. Hi haurà, al final del semestre, una avaluació oral (20% del pes de l'avaluació), que no serà recuperable. Si aquesta prova oral no es fa, la puntuació màxima a obtenir a l'assignatura serà de 8 punts.
En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluativa, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
No existeix la possibilitat d'acollir-se a l'Avaluació Única.
En el cas que les proves o el treball escrit no es puguin fer presencialment s'adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB.Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de Moodle, Teams, BBCollaborate, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius que estiguin al seu abast.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificaciód’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En aquesta assignatura no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Bibliografia bàsica:
1. The Oxford handbook of Latin Palaeography (Oxford, 2020).
2. Millares Carlo, Agustín. Tratado de Paleografía española. 3ª ed. (Madrid, 1983).
3. Bischoff, Bernard. Paléographie de l’Antiquité romaine et du moyen âge occidental (París, 1985) [l’obra original és en llengua alemanya, i hi ha traduccions en llengua italiana i anglesa].
4. Mallon, Jean. Paléographie romaine (Madrid, 1952).
Enllaços web:
- https://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html
- https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/cerca
- http://theleme.enc.sorbonne.fr/
Com citar i elaborar la bibliografia: https://www.uab.cat/web/estudia-i-investiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html
Programari
Cap
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |