Historiografia i Oratòria Llatines
Codi: 104200 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Ciències de l'Antiguitat | OB | 2 |
| Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Candida Ferrero Hernandez
- Correu electrònic:
- candida.ferrero@uab.cat
Equip docent
- Gemma Puigvert Planaguma
- Mònica Carnicé Silvestre
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Per abordar la matèria amb garanties d'èxit, convé dominar la gramàtica i el lèxic llatins a un nivell equivalent al treballat en les assignatures Elements de llengua llatina i Textos narratius llatins (és un nivell mitjà-alt).
Objectius
Aquesta assignatura forma part de la Matèria Filologia Llatina i pretén els següents objectius formatius:
- Aplicar els coneixements previs, adquirits a Elements de Llengua Llatina i a Textos narratius llatins, a la comprensió global d'un text llatí en prosa.
- Comprendre el contingut de textos representatius dels gèneres estudiats en els seus nivells lingüístic, filològic i històric.
- Realitzar un comentari filològic d’un text en prosa de l'època clàssica.
- Respondre qüestions sobre el context i les obres dels autors estudiats.
- Relacionar el contingut dels textos de forma global amb aspectes lingüístics, literaris i retòrics anteriors i posteriors als gèneres estudiats, l'Oratòria i la Historiografia.
- Llegir en versió original, comprendre, comentar i traduir una selecció de textos representatius de l'Oratòria i la Historiografia romanes, extrets dels seus autors de referència.
- Anar incorporant de manera progressiva un lèxic ampli i adaptat al nivell, que ajudi a la comprensió i traducció sense diccionari de textos vistos.
- Relacionar aquests autors amb el seu context sociopolític i literari.
Competències
- Ciències de l'Antiguitat
- Aplicar els coneixements gramaticals adquirits a l'anàlisi i comprensió dels textos grecs i llatins.
- Comentar un text literari aplicant-hi coneixements sobre gèneres, mètrica i estilística.
- Expressar-se oralment i per escrit en el llenguatge específic de la història, de l'arqueologia i de la filologia, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Interpretar textos escrits en llatí i en grec per conèixer la història i les civilitzacions clàssiques.
- Estudis d'Anglès i de Clàssiques
- Aplicar la metodologia d’anàlisi i els coneixements sobre gèneres, mètrica i estilística per comentar textos literaris i analitzar la cultura i la història dels països de parla anglesa i del món antic.
- Demostrar coneixements gramaticals de les llengües grega i llatina i la seva aplicació a l’anàlisi i la comprensió dels textos grecs i llatins.
- Dur a terme treballs escrits o presentacions orals efectives i adaptades al registre adequat en diferents llengües.
- Identificar i interpretar els textos literaris de diferents llengües i analitzar-ne els trets genèrics, formals, temàtics i culturals d’acord amb conceptes i mètodes propis del comparatisme i de la teoria literària.
- Interpretar textos escrits en llatí i grec per conèixer la història i les civilitzacions clàssiques.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els components morfosintàctics d'un text llatí, identificant aquells que són propis d'un gènere literari o variant lingüística determinada.
- Elaborar un comentari estilístic d'un text llatí.
- Elaborar un comentari morfosintàctic d'un text llatí.
- Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
- Explicar el context de les obres literàries, els personatges i els temes i tòpics que s'han transmès a la tradició posterior.
- Explicar el sentit general d'un text sense necessitat d'aplicar l'anàlisi morfosintàctica prèvia ni d'utilitzar el diccionari.
- Fer servir tècniques ràpides de comprensió del text basades en els recursos semàntics que proporciona el coneixement del català, de l’espanyol i, si escau, d’altres llengües romàniques.
- Identificar en els textos llatins les característiques d'un determinat gènere literari.
- Traduir fragments de les obres llatines proposades.
- Utilitzar tècniques ràpides de comprensió del text basades en els recursos semàntics que proporciona el coneixement del català, de l'espanyol i, si escau, d'altres llengües romàniques.
Continguts
- Característiques del gènere.
- Sal·lusti, Tit Livi.
- Context històric.
- Lectura comprensiva, comentari filològic i traducció d'una selecció de textos representatius dels autors i del gèneres (Bellum Iugurthinum de Sal·lusti; Ab urbe condita de Tit Livi)
- Retòrica i oratòria.
- Característiques del gènere.
- Ciceró.
- Context històric.
- Lectura comprensiva, comentari filològic i traducció d'una selecció de textos representatius de l'autor i del gènere (In Catilinam, Pro Milone).
C. Aspectes lingüístics que estreballaran a l'assignatura
- Participi de futur.
- Estructures d’infinitiu de passat i de futur
- Construcció personal d’infinitiu
- Gerundi i gerundiu
- Formes perifràstiques
- Interrogatives indirectes
- Doble datiu
- Datiu complement d’adjectiu
- Genitiu de preu, de qualitat, partitiu, possessiu
- Ablatiu de qualitat i complement d’adjectius
- Oracions consecutives.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| EXPOSICIONS TEORICOPRÀCTIQUES DELS CONTINGUTS | 24 | 0,96 | 1, 2, 6, 8, 9, 10 |
| LECTURA I COMPRENSIÓ DE TEXTOS | 30 | 1,2 | 1, 6, 9, 10 |
| TUTORIES | 5 | 0,2 | 1, 5, 6, 10 |
| Tipus: Supervisades | |||
| CORRECCIÓ D'EXERCICIS | 12 | 0,48 | 1, 2, 5, 10 |
| Tipus: Autònomes | |||
| ESTUDI PERSONAL | 30 | 1,2 | 1, 6, 9, 10 |
| PREPARACIÓ DE LA PROVA ORAL | 4 | 0,16 | 1, 2, 4, 5, 6, 8, 9, 10 |
| PREPARACIÓ DELS EXERCICIS I DE LA TRADUCCIÓ DELS TEXTOS PROPOSATS | 30 | 1,2 | 1, 6, 9, 10 |
- Paràfrasi llatina, escrita i oral, dels textos estudiats com a clau d'accés al text original.
- Lectura, explicació, comprensió, traducció i comentari conjunt de textos, prèviament preparats per l'alumnat a partir de les activitats (virtuals o no) proposades pel professor i relatives al lèxic i a la gramàtica.
- Treball dels aspectes gramaticals, lèxics i semàntis continguts en els textos.
- Contextualització dels textos en les seves obres, autors, gènere i època, així com dels fenòmens històrics que s'hi contenen.
- Explicacions teòriques sobre aspectes relatius als gèneres, obres i autors estudiats, així com a la seva època.
- Explicacions teòriques sobre alguns aspectes avançats de la gramàtica llatina, i treball pràctic a partir d'activitats específiques.
- Comentari a classe de textos oratoris i historiogràfics llegits en traducció pels alumnes, així com de la bibliografia eventualment proposada pel professor.
Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d’informació, correcció de textos o traduccions, a criteri del professorat.
L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.
La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Perspectiva de gènere: serà tinguda en compte tant en l'ús del llenguatge inclusiu com en la selecció dels continguts dels textos historiogràfics. .
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Historiografia: examen de text, gramàtica, lèxic i aspectes filològics i històrics. | 40% | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Oratoria: examen de text, gramàtica, lèxic i aspectes filológics i històrics. | 40% | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Participació activa i realització d'activitats virtuals. | 10% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Prova oral | 10% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Part historiografia
- Examen de traducció d'un text, no treballat prèviament, amb resolució de qüestions morfosintàctiques, lèxic i aspectes filològics i històrics. 25%. Data de realització: 28 d'octubre
- Examen de traducció d'un text, treballat prèviament a classe, amb resolució de qüestions morfosintàctiques, lèxic i aspectes filològics i històrics. 15%. Data de realització: 4 de novembre
Part oratòria
- Examen de traducció d'un text, no treballat prèviament, amb resolució de qüestions morfosintàctiques, lèxic i aspectes filològics i històrics. 25% Data de realització: 19 de desembre
- Examen de traducció d'un text, treballat prèviament a classe, amb resolució de qüestions morfosintàctiques, lèxic i aspectes filològics i històrics. 15%. Data de realització: 9 de gener
Prova oral: Comentari de tipus filològic d'un text proposat pel professor. 10%. Data de realització: 13 de gener.
Participació activa i realització d'activitats virtuals o a l'aula. 10%
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hipugui instruir. En cas queesprodueixin diverses irregularitats en els actesd’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Bibliografia
Llengua llatina
Bassols de Climent, Mariano, Sintaxis latina, Madrid, 1956 (2 vols.).
Panhuis, Dirk, Latin Grammar, Ann Arbor (Michigan), 2006.
Context Històric
Holland, Tom, Rubicón: auge y caída de la república romana, Planeta, Barcelona 2007.
Historiografia
Codoñer, Carmen, Evolución del concepto de historiografía en Roma, Bellaterra, 1986.
Codoñer, Carmen, Historia de la literatura latina, Madrid, 1997, pp. 257-260.
Dinter, Martin T. (ed.), The Cambridge Companion to Roman Historians, Cambridge University Press, 2019.
Marincola, John, (ed.), A Companion to Greek and Roman historiography, Oxford, 2007
Sal·lusti
Edició Bellum Iugurthinum:
Reynolds, Leighton D., C. Sallustius Crispi: Catilina; Iugurtha; Historiarum FragmentaSelecta; Appendix Sallustiana, Oxford, Oxford Classical Texts, 1991.
Traduccions:
Gayo Salustio Crispo, Obras, trad. Juan Martos Fernández, Madrid, Ed. Cátedra, 2018.
Conjuración de Catilina; Guerra de Jugurta; Fragmentos de las "Historias", trad. Bartolomé Segura, Madrid, Gredos, 1997.
Estudis
Codoñer, Carmen, Historia de la literatura latina, Madrid, 1997, pp. 280-291.
Tiffou, Etienne, Essai sur la pensée morale de Salluste à la lumière de ses prologues,París, 1974.
Albrecht, Michael von, Historia de la literatura romana, Barcelona, 1997, vol. 1, pp. 413-440.
Tit Livi
Edició Ab Vrbe condita:
Ab Vrbe condita,Oxford, Oxford University Press, 1919-1974 (5 vols.).
Ab urbe condita, Teubner, 1966- (Lib.21-22).
Traduccions:
Història de Roma; introducció d'Antonio Fontán ; text revisat, traducció i notes d'Antoni Cobos, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2002.
Els Orígens de Roma : Ab urbe condita liber I; introducció, traducció i notes de Bàrbara Matas i Bellés,Barcelona : Edicions de la Magrana, 1999.
Historia de Roma desde su fundación, (Vol. 1, Lib. I-II) ed. y trad. Antonio Fontán, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1997.
Estudis:
Codoñer, Carmen, “Livio”, en Evolución del concepto de historiografía en Roma, Barcelona 1986 (Monografies Faventia 4) (pp. 79-104).
Fontán, Antonio, “Tito Livio: estado de la cuestión”, Minerva restituta1986, pp. 83-107.
Fontán, Antonio,“Tradición historiográfica y arte retórica en la obra de Tito Livio”, Faventia 5/2 (1983), pp. 5-22
Jiménez Delgado, J., El latín de Tito Livio, Madrid 1961.
Labruna, Luigi, Tito Livio e le istituzioni giuridiche e politiche dei romani.Testi interpretati da Luigi Labruna, Napoli : Edizioni Scientifiche Italiane, 1984.
Mineo, Bernard, Tite-Live et l’histoire de Rome, Klincsieck, París, 2006,pp. 137-210.
Riemann, Othon, Études sur la langue et la grammaire de Tite-Live, Hildesheim 1974.
Oratòria
Alberte González, Antonio, Historia de la Retórica latina: evolución de los criterios estético-literarios desde Cicerón hasta Agustín, Amsterdam, 1992.
Cantó Llorca, Ma.José; Codoñer Merino, Carmen, Ramos Guerreira, Agustín, «Oratoria», en Codoñer, C.(ed), Generos literarios latinos, Salamanca, 1987, pp. 216-222.
Steel, Catherine, Roman Oratory, Greece and Rome. New surveys in the Classics, n. 36, Cambridge 2006.
Ciceró
Edició In Catilinam Orationes IV:
Clark, Albertus Curtis, M. Tulli Ciceronis Orationes, vol.1, Oxford, Oxford Classical Texts, 1965.
Orberg, Hans, Sallustius et Cicero: Catilina, Hacket Publishing Company, Cardiff 2014.
Traduccions:
Les Catilinàries,trad. Joan Carbonell, Barcelona, Edicions de la Magrana, 1997.
Las Catilinarias, trad. Antonio Ramírez de Verger, Madrid, Ed. Cátedra, 2013.
Edició Pro Milone:
Cicero. Orationes, vol.II: Pro Milone/Pro Marcello/Pro Ligario/Pro Rege Deiotaro/Philippicae I - XIV. (Albertus Curtis Clark, Ed.). (Col. Oxford Classical Texts). Oxford:Oxford University Press, 1991.
Cicero. Pro Milone (Thomas J. Keeline Ed.), (Col. Cambridge Greek and Latin Classics). Cambridge and New York: Cambridge University Press, 2021.
Cicéron. Discours. Tome XVII. André Boulanger (trad.). Paris: Société d’Édition, “Les Belles Lettres”, 1967.
Traduccions:
Cicerón. Discursos IV (Nueva Biblioteca Clásica Gredos nº 40), Tr. José Miguel Baños Baños. Barcelona: RBA-GREDOS, 2022.
Cicéron. Discours. Tome XVII. André Boulanger (trad.). Paris: Société d’Édition, “Les Belles Lettres”, 1967.
Estudis
Alberte González, Antonio, Cicerón ante la retórica: la Auctoritas platónica en los criterios retóricos de Cicerón, Valladolid, 1987.
Corbeill, Anthony, «Cicero and the intellectual milieu of the late Republic», The Cambridge Companion to Cicero, Cambridge, 2013, pp. 9-24.
Dugan, John, «Cicero’s rethorical theory», The Cambridge Companion to Cicero, Cambridge, 2013, pp. 25-40.
Fedeli, Paolo, “Estrategias retóricas en el pro Milone de Cicerón”, Auster1999, nº 4, pp. 95-109
Galli, Lucia, “La struttura dell’argumentum orationis pro Milone di Asconio Pediano”, Hermes (Wiesbaden), 2023, Vol.151 (2), pp.192-209
Steel, Catherine, «Cicero, oratory and public life», The Cambridge Companion to Cicero, Cambridge, 2013, pp. 160-170.
Vasaly, Ann, «The political impact of Cicero’s speeches», The Cambridge Companion to Cicero, Cambridge, 2013, pp. 141-159.
Programari
Paquet Office
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |