Logo UAB

Instruments i Eines Digitals per a L’estudi de L’antiguitat

Codi: 104192 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Ciències de l'Antiguitat FB 1

Professor/a de contacte

Nom:
Marc Mendoza Sanahuja
Correu electrònic:
marc.mendoza@uab.cat

Equip docent

Agustin Alemany Vilamajo
Marc Mendoza Sanahuja
(Extern) Raúl Navas Moreno
(Extern) Sofia Oliva Sabater

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

En la mesura que aquesta és una assignatura introductòria adreçada a estudiants principiants amb diferents nivells de base, hom partirà dels coneixements i destreses que l’estudiant ha adquirit al llarg de la seva formació preuniversitària. És molt important que l'alumnat s'avesi a llegir en les llengües més usuals de la tradició acadèmica europea: anglès, francès, italià, etc ... De manera semblant, seria molt convenient encetar l'estudi de la llengua alemanya.

Objectius

El coneixement i domini d'uns mètodes i tècniques específiques són necessaris per a tota investigació en Ciències de l'Antiguitat. L'assignatura Instruments i eines digitals per a l'estudi de l'Antiguitat vol proporcionar als estudiants, d'una banda, una orientació de caràcter general sobre les disciplines que tenen com a objectiu l'estudi de l'Antiguitat (en què consisteixen i com van sorgir), i, d'una altra, uns coneixements pràctics de caràcter metodològic per a cadascuna d'elles, amb especial atenció als recursos digitals i amb un enfocament essencialment pràctic. En l'àmbit de la Filologia, l'alumnat s'aproparà a l'estudi crític dels textos i a l'evolució dels Estudis Clàssics des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat. Així mateix, hom tindrà oportunitat de conèixer els principals recursos de referència, tant bibliogràfics com digitals, per a l'estudi dels textos, el lèxic, la gramàtica i la literatura grecs i llatins. De la mateixa manera, pel que fa als estudis històrico-arqueològics, l'objectiu serà donar a conèixer la història de la disciplina i les principals corrents d'interpretació, obres de referència, revistes i repertoris bibliogràfics de cada període, amb especial atenció als recursos digitals, així com introduir l'estudiant en els mètodes propis de l'anàlisi històrico-arqueològica (heurística, crítica i síntesi).

Competències

  • Adquirir habilitats que facilitin el treball en equip.
  • Aplicar els principals mètodes, tècniques i instruments per a l'anàlisi històrica.
  • Dominar l'ús dels instruments específics per a l'anàlisi del món antic, fent especial atenció a les eines digitals.
  • Elaborar projectes sobre aspectes del món antic amb visió holística.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Utilitzar amb precisió les tècniques de recopilació, organització, i ús de la informació i documentació relatives a l'Antiguitat.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aconseguir informació sobre fets històrics, socials o culturals a partir de l'ús de les fonts documentals i digitals.
  2. Analitzar les diferents perspectives historiogràfiques.
  3. Avaluar i resoldre críticament els problemes historiogràfics propis de les ciències de l'antiguitat.
  4. Citar les fonts consultades per elaborar treballs de recerca.
  5. Reconèixer i posar en pràctica les habilitats per treballar en equip següents: compromís amb l''equip, hàbit de col·laboració, capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
  6. Resumir les principals etapes de l'evolució dels estudis clàssics des de l'antiguitat fins als nostres dies.
  7. Utilitzar diferents aplicacions informàtiques per al tractament de textos en grec i en llatí.
  8. Utilitzar les eines digitals bàsiques necessàries en la pràctica professional relacionada amb els estudis de l'antiguitat clàssica.
  9. Utilitzar recursos digitals com bases de dades, repositoris de textos o diccionaris, necessaris per manejar i interpretar textos antics.

Continguts

L'assignatura està dividida en dues parts, una primera dedicada a l'estudi dels instruments i eines per a l'estudi de l'antiguitat des d'una perspectiva filològica i una segona que tracta la qüestió des d'una perspectiva històrica o historiogràfica.

0. Introducció – les Ciències de l'Antiguitat: Filologia, Història & Arqueologia.

I. INSTRUMENTS I EINES PER A L'ESTUDI FILOLÒGIC DE l'ANTIGUITAT

1. Filologia i Filologia Clàssica (Filologia Grega, Filologia Llatina i Lingüística Indoeuropea).

2. Relacions de la Filologia amb altres ciències: filologia formal (paleografia, epigrafia, codicologia, papirologia, lingüística) vs. filologia real (geografia, història, religió, mitologia, filosofia, retòrica, arquitectura, art, cuina, etc.).

3. La transmissió textual (I): els textos a l’antiga Grècia; els textos a Roma; el període bizantí; l’occident llatí medieval.

4. La transmissió textual (II): l’Humanisme i el Renaixement (les edicions impreses); el naixement del mètode crític (del Renaixement als nostres dies).

5. Instruments i eines digitals:

5.1. Diccionaris més importants.

5.2. Col·leccions de textos.

5.3. Obres enciclopèdiques i Corpora.

5.4. Revistes de Filologia Clàssica més importants.

5.5. Repertoris bibliogràfics.

5.6. Thesauri

6. El treball filològic: la crítica textual; la lectura de l’aparat crític.

7. L’anàlisi del text: la traducció i el comentari lingüístic i de realia.

II. INSTRUMENTS I EINES PER A L'ESTUDI HISTÒRIC DE l'ANTIGUITAT 

1. Història i Història Antiga.

2. Tècniques i disciplines historiogràfiques.

3. Historiografia (I): de Grècia a l'Edat mitjana

4. Historiografia (II): l'Humanisme i el Renaixement; el naixement del mètode històric crític (de la Il·lustració als nostres dies). 

5. Arqueologia (I): Història, abast i límits de la disciplina

6. Arqueologia (II): Mètodes i tècniques

7. Instruments i eines digitals en Història Antiga:

7.1. Bibliografia. Revistes, articles i obres.

7.2. Sistemes de citació.

7.3. Repositoris digitals de fonts clàssiques.

7.4. Normes d'estil i redacció

8. El gènere en els estudis històrics

9. Geografia i món antic

10. Museització

11. Imatges populars de l'Antiguitat

12. IA, xarxes socials i Antiguitat

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Preparació d'un treball escrit (Filologia) 35 1,4 4, 6, 7, 8, 9
Tipus: Supervisades      
Preparació d'un treball escrit (Història) 35 1,4 1, 2, 3, 5
Tipus: Autònomes      
Estudi & preparació de dos examens parcials 70 2,8 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9

La metodologia docent d’aquesta assignatura consistirà a alternar les explicacions teòriques de cadascun dels temes recollits en el temari amb la realització d’exercicis i activitats pràctiques que ajudin l’estudiant a conèixer les principals eines de treball i de recerca pròpies de les Ciències de l'Antiguitat. La primera part de l'assignatura se centrarà en una aproximació filològica, mentre que la segona ho farà en una d'històrica; tant l'una com l'altra combinaran un vessant teòric amb un d'eminentment pràctic per tal de familiaritzar els estudiants amb el seu objecte d'estudi.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència y participació a classe 10% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Examen (part filològica) 25% 2 0,08 1, 3, 6
Examen (part històrica) 25% 2 0,08 1, 2, 3
Treball I: dossier de fonts (Filologia) 20% 3 0,12 4, 7, 8, 9
Treball II: entrada de diccionari (Història) 20% 3 0,12 1, 2, 3, 5

Cadascuna de les dues parts (filològica i històrica) es clourà amb un examen (teòric i/o pràctic) sobre els continguts vistos a classe (25% + 25%) i inclourà una segona activitat; en el cas de la part filològica, un treball consistent en la preparació d'un dossier de fonts (edicions, traduccions, referències enciclopèdiques, articles i especialment recursos online, etc) sobre un personatge de les Vides Paral·leles de Plutarc (20%); en el cas de la històrica, la redacció d’una entrada de diccionari sobre el mateix personatge de les Vides Paral·leles de Plutarc (20%). 

El lliurament dels treballs, així com la realització dels exàmens, són dos requisits indispensables per a poder optar a la reavaluació. 

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

La reavaluació consistirà en la realització d'una prova equivalent a la realitzada i no superada. L'alumnat que s'aculli a la recuperació no podrà optar a la Matrícula d'Honor.

L'alumnat Erasmus que demani avançar un examen han de presentar al professor/a un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud.

Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d’avaluació única.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diversesirregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

NO AVALUABLE

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.

IA

Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques encomanades de manera explícita pel professorat. 

L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.

La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

 


Bibliografia

Part filològica

― Aldama Roy, Ana Mª. & al. (1999). La Filología Latina hoy. Actualización y perspectivas, Sociedad de Estudios Latinos, 2 vols., Madrid.

― Bejarano, Virgilio (1975). “La Filología Latina: objetivos y métodos”, Durius, 3 (1975), p. 53-144.

― Cavallo, Guglielmo-Chartier, Roger (eds.) (1998). Historia de la lectura en el mundo occidental [Storia della lettura, Roma & Bari, 1995], Madrid.

― Curtius, Ernst R. (19895). Literatura europea y Edad Media Latina [Europäische Literatur und lateinisches Mittelalter, Berna 1948], 2 vols., México-Madrid-Buenos Aires.

― Del Hoyo, Javier (2000). "Filología clásica, ¿disciplina en crisis?", EClás 42 (2000), p. 117-140.

― Della Corte, Francesco (dir.) (1972-75). Introduzione allo studio della cultura clàssica, 3 vols. Milano.

― Dickey, Eleanor (2007). Ancient Greek Scholarship. A Guide to Finding, Reading, and Understanding Scholia, Commentaries, Lexica and Grammatical Treatises, from their Beginnings to the Byzantine Period. An American Philological Association Book, London & New York.

― Guzmán Guerra, Antonio–Tejada Caller, Paloma (2000). ¿Cómo estudiar filología?, Madrid.

― Pfeiffer, Rudolf (1981). Historia de la filología clásica [History of Classical Scholarship, Oxford 1968-1976], 2 vols., Madrid.

― Quetglas, Pere (1985). Elementos básicos de filología y lingüística latinas, Barcelona 1985.

― Reynolds, Leighton D.–Wilson, Nigel G. (1995). Copistas y filólogos [Scribes and Scholars, Oxford 1968, 19742], Madrid.

― Scialuga, Marina (2003). Introduzione allo studio della cultura classica, Alessandria.

― Timpanaro, Sebastiano (2004 [1963]). La genesi del metodo del Lachmann, Torino.

Part històrica

― Aurell, Jaume & al, (2013). Comprender el pasado. Una historia de la escritura y el pensamiento histórico. Madrid.

― Balcells. Albert (coord.) (2004). Història de la historiografia catalana. Barcelona.

― Burrow, John (2009). Historia de las Historias de Heródoto al siglo XX. Barcelona.

― Fontana, Josep (1982). Historia. Análisis del pasado y proyecto social. Barcelona.

― Hernández Sandoica, Elena (2004). Tendencias historiográficas actuales. Escribir historia hoy. Akal, Madrid.

― Moradiellos, Enrique (2001). Las caras de Clío. Una introducción a la Historia, Siglo XXI, Madrid.

― Sánchez Marcos, Fernando (2012). Las huellas del futuro. Historiografía y cultura histórica en el siglo XX. Edicions i Publicacions de la Universitat de Barcelona. Barcelona.

― Peiró, Ignacio (2013). Historiadores en España. Prensas Universitarias de Zaragoza, Zaragoza.

― Simón, Antoni (dir.) (2011).Tendències de la historiografia catalana. PUV, València.

Recursos digitals

1. Diccionaris

― Liddell & Scott (grec-anglès)  http://philolog.us/

― Bally (grec-francès) https://www.lexilogos.com/grec_ancien_dictionnaire.htm

― Lewis & Short (llatí-anglès) http://www.perseus.tufts.edu/hopper/resolveform?redirect=true&lang=Latin

― Gaffiot (llatí-francès) http://www.lexilogos.com/latin/gaffiot.php

2. Repositoris de fonts i enciclopèdies

― Perseus http://www.perseus.tufts.edu/hopper/

― The Latin Library http://www.thelatinlibrary.com/

― Greek and Roman authors on Lacus Curtius http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/home.html

― The Internet Classics Archiv http://classics.mit.edu/index.html

― Daremberg-Saglio https://dagr.univ-tlse2.fr/

― Classics resources http://clasicas.usal.es/portal_recursos/index.php?option=com_content&view=category&id=14:coltextos&Itemid=18&layout=default

3. Fonts

― Euclides http://stel.ub.edu/filologiagrega/electra/euclides/index.htm


Programari

PDF, Power Point


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt