Tecnologies de la Informació i la Comunicació
Codi: 103841 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Comunicació Audiovisual | FB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Luisa del Carmen Martínez García
- Correu electrònic:
- luisa.martinez@uab.cat
Equip docent
- Ana Belen Monclus Blanco
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Per cursar aquesta assignatura es requereix una bona comprensió lectora de l'anglès. Es donen per assimilats els continguts de les assignatures del grau prèviament cursades.
Objectius
Aquesta assignatura s'integra dins la matèria "Comunicació", que inclou també les assignatures d'Història de la comunicació, Llenguatges comunicatius escrits i audiovisuals, Estructura de la comunicació i Teories de la comunicació.
Per tant, l'assignatura s'encabeix en el grup d'assignatures bàsiques relacionades amb la comunicació, totes elles de 6 crèdits.
L'objectiu és donar les claus bàsiques d'interpretació de les tecnologies i del seu paper en la societat. És una introducció profunda i alhora teòrica, per tal de donar les bases de reflexió un cop impartida l'assignatura de caire més pràctic de Fonaments Tecnològics de l'Audiovisual de primer curs. L'assignatura de Tecnologies de la Informació i la Comunicació n'és la continuació natural.
L'objectiu d'aquesta assignatura, tal com es defineix en els plans d'estudi, és l'estudi de les tecnologies associades al desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement, considerant especialment el seu impacte en la innovació i en la creació d'entorns socio-culturals. Es tracta de reflexionar sobre el paper de les tecnologies en la societat, els ciutadans i la indústria audiovisual.
En concret, els objectius de l'assignatura són:
- Conèixer i identificar els principals discursos teòrics sobre tecnologia.
- Conèixer els principals conceptes lligats a la tecnologia audiovisual.
- Conèixer, identificar i analitzar els avantatges i inconvenients de cada tecnologia relacionades amb la transmissió i recepció audiovisual.
- Reflexionar críticament sobre el discurs tecnològic i l'aplicació de les tecnologies de la informació i de la comunicació audiovisual.
Resultats d'aprenentatge
- CM01 (Competència) Aplicar els discursos crítics sobre la tecnologia de la informació i la perspectiva de gènere en l'anàlisi i creació de productes audiovisuals.
- CM01 (Competència) Aplicar els discursos crítics sobre la tecnologia de la informació i la perspectiva de gènere en l'anàlisi i creació de productes audiovisuals.
- KM02 (Coneixement) Distingir els fonaments bàsics de la tecnologia audiovisual i dels llenguatges audiovisuals.
- SM02 (Habilitat) Demostrar un coneixement de les dinàmiques polítiques, socials i culturals actualment existents al món que són el context de qualsevol comunicació.
Continguts
Tema 1. Introducció conceptual a les TIC
1.1 Definició dels conceptes: Dades, Informació i Coneixement
1.2 La comunicació: unidireccional, bidireccional i digital
1.3 Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)
Tema 2. Comprendre les tecnologies
2.1 Definició de conceptes bàsics: tecnologia i tècnica
2.2 Determinisme tecnològic i constructivisme
2.3 Poder i tecnologia
Tema 3. Innovació, Cicle de Vida de les Tecnologies i Adoptants
3.1 Model genèric del Cicle de Vida de les Tecnologies
3.2 Etapes del procés d’innovació i difusió
3.3 Adopció de les innovacions i característiques dels perfils adoptants
3.4 Evolució dels mitjans des d’una perspectiva no lineal
Tema 4. Bretxa digital
4.1 Definició dels conceptes: bretxa digital i alfabetització
4.2 Característiques de la bretxa digital i de l’alfabetització
4.3 Relació entre la bretxa digital i la categoria de gènere
Tema 5. Digitalitzaciói Convergència
5.1 Definició dels conceptes: digitalització i convergència
5.2 Diferències entre el procés de digitalització i el de transformació digital
5.3 Aspectes clau de la digitalització
5.4 Impacte de la digitalització en les empreses audiovisuals a Espanya
Tema 6. Impacte de la IA
6.1 Definició dels conceptes: Intel·ligència Artificial, Algorisme i Sistemes Sociotècnics
6.2 Característiques dels tres nivells de la IA
6.3 Impacte de la IA en la indústria audiovisual
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 34,5 | 1,38 | |
| Seminaris | 18 | 0,72 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 7,5 | 0,3 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal, lectura de textos i preparació de treballs | 82,5 | 3,3 |
L'adquisició de coneixements i competències per part dels alumnes es farà a través de diversos procediments metodològics que inclouen classes teòriques, lectures, seminaris i tutories, a més dels materials textuals i audiovisuals de suport disponibles a través del Campus Virtual.
A les classes teòriques s'impartirà el temari de l'assignatura. S'emprarà material de suport com lectures i continguts audiovisuals, i s'estimularà la participació i el debat amb i entre els estudiants.
Es faran seminaris sobre temes específics del temari en grups reduïts a partir de lectures prèvies i l'anàlisi de casos.
Es durà un treball en grup que relaciona la teoria amb casos específics de la realitat tecnològica de l'audiovisual. El treball serà tutoritzat.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exàmens | 40% | 4 | 0,16 | CM01 |
| Seminaris | 30% | 1,5 | 0,06 | CM01, KM02 |
| Treball | 30% | 2 | 0,08 | CM01, SM02 |
Avaluació Continuada
El sistema d’avaluació està integrat per tres parts diferenciades, cadascuna de les quals s’ha d’aprovar amb un 5 com a mínim per a superar l’assignatura:
- Treball (30%)
- Exàmens (40%)
- Seminaris (30%)
El treball és una activitat realitzada en grup que serà tutoritzat amb sessions programades. Els alumnes hauran d’evidenciar capacitat de llegir críticament el discurs tecnològic contemporani, relacionant la teoria de l’assignatura amb casos específics. A principis de curs, es penjarà el protocol que especifica amb tot detall com s’ha de procedir.
Exàmen teòric inclourà el que s’ha vist i fet a les sessions teòriques de classe, als seminaris i les lectures obligatòries que s’hauran de fer al llarg del curs.
La intervenció als seminaris s’articularà a partir de les pautes que es facilitaran i penjaran al Campus Virtual. Cada seminari té un protocol i unes lectures específiques que es coneixen per avançat. S’hauran de preparar prèviament i es treballaran en exercicis i/o presentacions en grup i/o individuals. Les faltes d'assistència als seminaris, les dates dels quals es faran públiques a l'inici del curs, seran qualificades amb un 0.
Avaluació única:
L’avaluació única està integrada per tres parts diferenciades, cadascuna de les quals s’ha d’aprovar amb un 5 com a mínim per a superar l’assignatura:
- Treball (40%)
- Examen teòric (30%)
- Exercici de síntesi a partir de lectures dels seminaris (30%)
El treball és una activitat individual que serà tutoritzada amb sessions programades. L’alumnat haurà d’evidenciar capacitat de llegir críticament el discurs tecnològic contemporani, relacionant la teoria de l’assignatura amb casos específics. A principis de curs, es penjarà el protocol que especifica amb tot detall com s’ha de procedir.
L’examen teòric inclourà el que s’ha vist i fet a les sessions teòriques de classe, als seminaris i les lectures obligatòries que s’hauran de fer al llarg del curs.
L’exercici de síntesi a partir de lectures és una prova presencial en què l’estudiantat haurà de posar en relació les lectures obligatòries dels seminaris i la teoria vista a classe. L’alumnat que esculli l’avaluació única podrà assistir com a oients als seminaris si així ho desitja. Al Campus Virtual es donaran més detalls sobre aquesta prova.
Sobre el període i condicions de la recuperació
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l'examen i del treball o d'ambdues parts sempre i quan hagi estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total del'assignatura.
Per poder-se presentar a la recuperació del treball i/o de l'examen, s’haurà hagut d’obtenir una nota mitjana de l'assignatura de 3,5.
Les activitats que queden excloses del procés de recuperació són els seminaris i l’exercici de síntesi a partir de lectures (avaluació única).
Sobre el plagi
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
No Avaluable
Segons el punt 9 de l’article 266 de la Normativa Acadèmica de la UAB, "quan es consideri que l’estudiant no ha pogut aportar prou evidències d’avaluació s’ha de qualificar aquesta assignatura com a no avaluable".
Inteŀligència Artificial (IA)
En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l’alumnat en l'anàlisi i la reflexió personal. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Lectura obligatòria
Fernández-Quijada, David. 2011. Medi@TIC. Anàlisi de casos de tecnologia i mitjans. Barcelona: Editorial UOC.
Lectures recomanades
Arango-Lopera, Carlos, A., Cruz-González, María, C., Mesa Rivera, Brenda, X., González García, Daniela,, & Delgado, Martín. F. (2022). Brecha digital: una revisión de literatura en español. Tsafiqui Revista Científica En Ciencias Sociales, 12 (3). https://doi.org/10.29019/tsafiqui.v12i19.1108
Bawden, David (2001). Information and digital literacies: A review of concepts. Journal of Documentation, 57(2), 218-259. https://doi.org/10.1108/EUM0000000007083
Castells, Manuel (2000). La era de la información. Economía, sociedad y cultura (2ª ed.). Blackwell Publishers.
Choudrie, Jyoti; Tsatsou, Panayiota & Kurnia, Sherah. (Eds.). (2018). Social inclusion and usability of ICT-enabled services. New York City: Routledge.
DeNardis, Laura. (2014). The Global War for Internet Governance. Yale University Press.
Delipetrev, Lagoj, Tsinaraki, Chrisa & Kostić, Uros. (2020). Historical evolution of artificial intelligence (EUR 30221EN). Publications Office of the European Union. https://doi.org/10.2760/801580
Feldman, Tony (1997). Introduction to Digital Media. London: Routledge.
Fernández-Quijada, David (2007). “Industrias culturales en el entorno digital: una reformulación desde la praxis comunicativa”. Revista Zer, v. 12, n. 22, pp. 119-140.https://ojs.ehu.eus/index.php/Zer/article/view/3674
Fernández-Quijada, David (2013). La innovación tecnológica. Barcelona: UOC.
George, Carlos (2020) Alfabetización y alfabetización digital. Transdigital 1(1). https://doi.org/10.56162/transdigital15
Gunkel, David, J. (2003). Second Thoughts: Toward a Critique of the Digital Divide. New Media & Society, 5(4), 499-522. https://doi.org/10.1177/146144480354003
Haraway, Donna (1991). "A Cyborg Manifesto: Science, Technology, and Socialist-Feminism in the Late Twentieth Century," in Simians, Cyborgs and Women: The Reinvention of Nature. Routledge.
Heidegger, Martín (1977). The Question Concerning Technology. Harper & Row.
Helsper, Ellen (2010). Gendered internet use across generations and life stages. Communication Research, 37(3), 352-374. https://doi.org/10.1177/0093650209356439
Hey, Jonathan (2004). The data, information, knowledge, wisdom chain: the metaphorical link. Intergovernmental Oceanographic Commission, 26(1), 1-18.
Lehman-Wilzig, Sam & Cohen-Avigdor, Nirit (2004). The natural life
MacKenzie, Donald A., & Wajcman, Judy. (1999). The Social Shaping of Technology. Open University Press
Niqui, Cinto. (2014) Los primeros 20 años de contenidos audiovisuales en internet. (E-PUB, llibre electrònic). Barcelona: Editorial UOC.
Norris, Pippa (2001). The Digital Divide. In Digital Divide: Civic Engagement, Information Poverty, and the Internet Worldwide (pp. 3–25). chapter, Cambridge: Cambridge University Press.
Pinch, Trevor & Bijker, Wiebe E. (1987). The Social Construction of Technological Systems: New Directions in the Sociology and History of Technology. MIT Press.
Quintanilla, Miguel Ángel et al (2020). Tecnologias entrañables. Madrid: Catarata
Raynaud, Dominique (2018). ¿Qué es la tecnologia? Pamplona: Laeoti.
Rogers, Everett, M. (1962). Diffusion of Innovations (p. 367).
Rogers, Everett, M. (2003). Diffusion of innovations (5th ed., p. 551). New York: The Free Press.
Scolari, Carlos, A. (2013). Media evolution: emergence, dominance, survival, and extinction in the media ecology. International Journal of Communication, 7, 24.
Stahl, Bernd. C. (2021). Artificial Intelligence for a Better Future: An Ecosystem Perspective on the Ethics of AI and Emerging Digital Technologies. Springer Nature. doi:10.1007/978-3-030-69978-9ç
Strelkova, Olga & Oksana Pasichnyk. Three Types of Artificial Intelligence. Khmelnytskyi, Ukraine: Khmelnitsky National University: 2017.
Unión Europea (2023). Digital Byte on the digital gender divide.
Wajcman, Judy. (1991). Feminism Confronts Technology. Pennsylvania State University Press.
Programari
Cap.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (SEM) Seminaris | 41 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 42 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 43 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 4 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |