Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Educació Infantil | OB | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
És molt recomanable haver fet anteriorment i tenir aprovada l'assignatura Didàctica de la Llengua Oral en Educació Infantil
L'assignatura se centra bàsicament en els àmbits següents:
a) el coneixement de les característiques de la llengua escrita i de les activitats de llegir i escriure;
b) els processos d'aprenentatge de l'infant en referència a la lectura i l'escriptura;
c) els coneixements amb relació a l'ensenyament i l'aprenentatge del llenguatge escrit i els aspectes metodològics del treball a l'aula;
d) les diferents finalitats de l'educació literària en aquestes edats, amb especial atenció al context d'immersió lingüística a l'escola;
e) les característiques dels diferents tipus de llibres i literatura per a infants en els diferents formats i suports impresos i en pantalla;
f) els criteris de valoració i selecció escolar dels llibres infantils segons els objectius educatius i la manera d'utilitzar-los en la interacció amb els infants a l'aula;
g) la importància de conèixer i aplicar pràctiques basades en evidència científica per a l'ensenyament de la llengua escrita i la literatura.
En finalitzar l'assignatura, l'alumnat haurà de:
- Haver integrat sabers (lingüístics, psicolingüístics, sociolingüístics i didàctics) relacionats amb els processos d'adquisició, ensenyament i aprenentatge de la llengua escrita.
- Conèixer els continguts referits a l'ensenyament i l'aprenentatge inicial de la llengua escrita i els processos d'aprenentatge en els infants.
- Reconèixer metodologies d'ensenyament de la llengua escrita efectives a les etapes incials de l'aprenentatge i diferenciar-les de propostes pedagògiques amb baixa eficàcia.
- Conèixer les finalitats de l'educació literària i les característiques dels llibresinfantils.
- Haver integrat els criteris de valoració i selecció escolar d'aquests darrers mitjançant el disseny d'una biblioteca d'aula.
- Haver preparat una proposta de mobilització d'aquesta biblioteca (una programació didàctica centrada en els aprenenatges literaris) i haver-ne assajat alguna/es activitat/s.
- Valorar i desenvolupar habilitats per buscar, llegir críticament i aplicar pràctiques basades en evidència científica per a l'ensenyament, a l'aula, de la llengua escrita i la literatura.
APARTAT 1: LLENGUA ESCRITA
Sessions magistrals. L’objecte de coneixement: la llengua escrita
1.1. El concepte de “bones práctiques” per a l’ensenyament de la llengua escrita
1.2. Valor i funcions socials de la llengua escrita
1.3. Què és escriure? El procés d’escriptura.
1.4. Què és llegir? El procés de lectura.
Seminaris. L'aprenentatge i l'ensenyament de la llengua escrita a Ed. Infantil
1.5. Les produccions escrites inicials i les lectures no convencionals.
1.6 Ensenyament de la llengua escrita en infantil basat en l'evidència científica
APARTAT 2: LITERATURA
2.1 Llibres i literatura per a infants.
- Tipologia de la producció de llibres i literatura per a infants no lectors i per a primers lectors. Llibres i literatura impresa, audiovisual i digital.
- La valoració de la qualitat dels textos en els seus diferents codis i elements. La literatura infantil com a reflex del món, proposta de valors educatius, situació en les tendències artístiques de l'època i situació en la tradició cultural catalana.
2.2 La planificació escolar de la literatura a l'etapa infantil.
- Les funcions de l'educació literària: el desenvolupament lingüístic, cognitiu, emocional i artístic, la socialització cultural, l'accés a l'imaginari col·lectiu i la cohesió social.
- La planificació de l'educació literària: la biblioteca i l'espai de l'aula, l'oralitat, l'exploració i lalectura autònoma, la lectura compartida i guiada.
- Els criteris de selecció dels textos literaris segons la qualitat, els objectius educatius i els destinataris.
- La interacció entre els llibres, l'adult i els infants. Ensenyar a parlar sobre els llibres i a interpretar-los. L'aprenentatge de la lectura i l'escriptura amb textos literaris.
- La interrelació entre les activitats literàries escolars i familiars.
Tots aquests continguts es treballen tenint en compte la perspectiva de gènere.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Desdoblament | 35 | 1,4 | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
Teoria | 18 | 0,72 | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
Tipus: Supervisades | |||
Preparació d'activitats i elaboració de treballs | 35 | 1,4 | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
Tipus: Autònomes | |||
Hores d'estudi, recerca de materials, lectures, preparació d'activitats i elaboració de treballs | 87 | 3,48 | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
La metodologia de l’assignatura s’ha planificat sota la premissa que l’alumne/a és el protagonista en el procés d’ensenyament aprenentatge, com es mostra en el quadre següent:
Activitat |
Hores |
Metodologia |
Resultats Aprenentatge |
Teoria |
18 |
Exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Permet l’exposició dels principals continguts a través d’una participació oberta i activa per part dels estudiants. |
TF.8, EI.13, DDIL.1.1, DDIL.2.1, DDIL.3.1, DDIL.3..2, DDIL.3.3, DDIL.4, DDIL.5, DDIL.7, DDIL.8, DDIL.8.1, DDIL.8.2,EI.11.3, EI.11.4, |
Seminaris |
35 |
Espais de treball en grups reduïts dirigits pel professorat, en què s’aprofundeix en els continguts teòrics mitjançant activitats diverses. |
TF.8, DDIL.3.1, DDIL.3.2, DDIL.3.3, DDIL.4, DDIL 4.1, DDIL.6, EI.1.1, EI. 9.1, EI.10.1, EI.11.1, EI. 11.2, EI.11.3, TF.1.1 |
De manera autònoma i/o supervisada, així mateix, l'alumnat haurà de dedicar hores a l’estudi i a preparari dur a terme diverses lectures, activitats i treballs, que completaran i complementaran la feina a l'aula (vegeu l'apartat d'avaluació per a les tasques específiques objecte de qualificació).
Cap a finals de semestre, cada grup de seminari dedicarà 15 minuts de classe a omplir enquestes de satisfacció amb l'assignatura i els seus docents.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Apartat 1. Activitats de seminari sobre ensenyament de la llengua escrita (individual/grupal) | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 17, 18, 20, 23, 25, 26, 30 |
Apartat 1. Examen escrit (individual) | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 16, 17, 20, 23, 25, 26, 28, 30 |
Apartat 2. Examen (individual) | 20% | 0 | 0 | 1, 3, 5, 6, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 31 |
Apartat 2. Treball d'anàlisi literària (individual) | 15% | 0 | 0 | 1, 3, 5, 6, 8, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 31 |
Apartat 2. Treball escrit i exposició oral (en grup) | 15% | 0 | 0 | 1, 3, 5, 6, 8, 10, 11, 12, 13, 16, 17, 19, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 31 |
CONDICIONS PRÈVIES*
L'assoliment del Nivell 2 de Llengua Catalana per a Mestres d'Educació Infantil i Primària és un requisit imprescindible per poder aprovar l'assignatura. Per mostrar que es disposa d'aquest nivell, l'estudiant ha de superar la prova de Nivell 2 que es realitza al final del semestre per als estudiants matriculats a l'assignatura (o bé haver-la superada en una de les convocatòries que es fan durant el mes de juny).
Els estudiants que disposin del Certificat de Nivell C2 de Llengua Catalana que atorga la Direcció General de Política Lingüística o el Servei de Llengües de la UAB estaran exempts de realitzar la prova, ja que el nivell quedarà acreditat amb la presentació d'aquest certificat.
En cas que l’estudiant no hagi assolit el Nivell 2 de Llengua Catalana per a Mestres d’Educació Infantil i Primària, la nota que constarà a l’acta de qualificació serà un 3.
Si l’estudiant aprova la resta de l’assignatura i té pendent aquest Nivell 2, el curs següent haurà de demostrar que l'ha assolit. Pel que fa al conjunt de l'assignatura, haurà de realitzar l’examen escrit corresponent a l’apartat de didàctica de a llengua escrita en educació infantil, i l’examen final de l’apartat de didàctica de la literatura en educació infantil.
AVALUACIÓ (ÚNICAMENT ASSOLIDES LES CONDICIONS PRÈVIES)
L’avaluació continuada tindrà lloc al llarg del primer semestre com a un seguit d’evidències d’aprenentatge que es detallen a la taula de sota.
L’avaluació de l’assignatura resultarà de la mitjana simple de cada un dels apartats que la composen: llengua escrita i literatura. Cal, però, tenir una nota mínima de 5 a cada un dels apartats; si aquesta condició no es compleix, la nota final de l’assignatura serà la nota de l’apartat amb la nota de suspens. El detall de com s’avaluarà cada apartat s’inclou a continuació.
|
Descripció de l’activitat d’avaluació
|
% de la nota |
Data d’avaluació i de recuperació (si s’escau) |
Apartat Llengua escrita |
Activitats de seminari sobre ensenyament de la llengua escrita (individuals i grupals) |
20% |
Seminaris dels mesos d’octubre, novembre i desembre (segons cronograma). Aquesta activitat no és recuperable. |
Examen escrit (individual) |
30% |
15 de desembre (avaluació) 19 de gener (recuperació) |
|
Apartat Literatura |
Treball de lectura en veu alta i d’anàlisi literària (individual) |
15% |
Seminaris d’octubre i novembre: lectura en veu alta Aquesta activitat no és recuperable. |
Examen (individual) |
20% |
15 de desembre (avaluació) 19 de gener (recuperació) |
|
Treball escrit i exposició oral (grupal) |
15% |
1 de desembre Aquesta activitat no és recuperable. |
Apartat 1. Llengua escrita. Per poder superar aquesta part de l’assignatura s’han d’haver aprovat amb una nota de 5 (d’un màxim de 10) cada una de les activitats; és a dir, l’examen i la mitjana simple de les activitats de seminari. Cal tenir en compte, però, que l’examen es pot recuperar, però les activitats de seminari, no. La nota final de l’apartat serà la mitjana ponderada de les dues avaluacions (examen i nota global dels seminaris), sempre que, per separat, estiguin aprovades. Si no es compleix aquesta condició (p.ex., l’examen i/o la recuperació no està aprovat, però els seminaris, sí), la nota final de l’apartat serà igual a la de l’activitat suspesa.
Els dies de seminari es farà sempre alguna activitat avaluativa. Només els estudiants presents durant tot el seminari poden tenir nota en aquesta activitat; en cas contrari (absència), tindran una nota de 0 en aquell seminari. És important tenir en compte que, sigui justificada o no, una absència impossibilitarà a l’alumne obtenir una nota a aquell seminari, ja que les activitats estan pensades per portar-se a terme i ser avaluades a classe. Per tal d’aprovar aquesta activitat (seminaris) es recomanaanar a la majoria de les classes.
Apartat 2: Literatura. Per poder superar aquesta part de l’assignatura s’ha d’haver obtingut almenys 5 punts (d’un màxim de 10) en cadascuna de les activitats d’avaluació de l’apartat. Si aquesta condició no es compleix, la nota de l’apartat serà igual a la nota de l’evidència suspesa. L’examen final es podrà recuperar, inicialment, s’obté una nota inferior a 5. El treball en grup de literatura i el treball individual de lectura en veu alta i anàlisi literària no es podran recuperar, perquè constitueixen el fruit d’un procés llarg, sota la tutorització del professorat i amb temps suficient per modificar els problemes i fer les millores corresponents.
ALTRES CONSIDERACIONS GENERALS
(1) Es considerarà com a “No avaluable” l’alumnat que hagi presentat evidències d’aprenentatge amb un pes conjunt igual o inferior al 30% de l’assignatura. Aquest percentatge s’aplica als dos apartats conjuntament. És a dir, un alumne que hagi presentat activitats amb un pes superior al 30% i no s’hagi presentat a la resta d’activitats estarà suspès a l’expedient.
(2) Els estudiants poden esperar rebre alguna mena de devolució, retorn i/o qualificació de les activitats avaluatives en un període màxim de 20 dies hàbils del calendari acadèmic des de la data en què va tenir lloc l’activitat.
(3) D’acord a la normativa UAB, el plagi o còpia detectat en qualsevol de les evidències d’aprenentatge presentades pels estudiants comportarà el suspens automàtic de la totalitat de l’assignatura, sense possibilitat de recuperació o compensació.
(4) Un bon domini del català oral i escrit serà imprescindible per superar l’assignatura. El professorat pot considerar ajustar la nota d’un alumne en cas que la seva expressió oral o escrita sigui inadequada (p.ex., múltiples faltes d’ortografia, errades gramaticals, entre d’altres).
(5) En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
(6) Els estudiants han de mostrar una actitud compatible amb la professió educativa com a requisit per aprovar l'assignatura, la qual cosa implica escolta activa, respecte, participació, cooperació, empatia, amabilitat, puntualitat i ús adequat i responsable dels dispositius electrònics.
Aquesta assignatura no ofereix l’opció d’avaluació única.
Alumnes repetidors. No està prevista cap prova de síntesi per als alumnes repetidors. Si repeteixes l’assignatura, un cop completada la matrícula del curs 2025-2026 posa’t en contacte amb la coordinació de l’assignatura.
*Aquesta informació només s'aplica als estudiants del Grau d'Educació Infantil. Els alumnes del Doble Grau Infantil-Primària han defer l'examen de coneixement del català lligat l’assignatura de Llengües i Aprenentatge de Primària.
Bibliografia i altres fonts d'informació (elaborada tenint en compte la perspectiva de gènere, amb predomini d'autores)
SECCIÓ 1: LLENGUA ESCRITA
DDAA (2006). El primer aprenentatge de la lectura i l’escriptura (monogràfic). Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura 40.
Bigas, M. & Correig, M. (eds.) (2000). Didáctica del lenguaje en la Educación Infantil. Madrid: Síntesis.
Carlino & Santana, D. (coord.) (1999). Leer y escribir con sentido: una experiencia constructivista en educación infantil y primaria. Madrid: Visor.
Diez, C. (2004). La Escritura colaborativa en educación infantil: estrategias para el trabajo en el aula. Barcelona: ICE/Horsori.
Fons, M. (1999). Llegir i escriure per viure. Barcelona: La Galera.
Graham, S., MacArthur, C. A., & Fitzgerald, J. (Eds.). (2013). Best practices in writing instruction. 2nd edition. Guilford Press.
Graham, S., MacArthur, C. A., & Hebert, M. (Eds.). (2018). Best practices in writing instruction. 3rd edition. Guilford Press.
Julia, T. (1995). Encetar l’escriure. Per un aprenentatge lúdic i funcional de la llengua escrita. Barcelona: Rosa Sensat.
Nemirovsky, M. (2009). Experiencias escolares con la lectura y la escritura. Barcelona: Graó.
Nemirovsky, M. (1999). Sobre la enseñanza del lenguaje escrito y temas aledaños. Barcelona: Paidós.
Ribera, P. (2008). El repte d’ensenyar a escriure. Perifèric Edicions SL.
Snowling, M. J. & Hulme, C. E. (2005). The science of reading: A handbook. Blackwell Publishing.
Teberosky, A. (1992). Aprendiendo a escribir. Barcelona: ICE/Horsori.
Tolchinsky, L. (1993). Aprendizaje del lenguaje escrito. Procesos evolutivos e implicaciones didácticas. Barcelona: Anthropos.
Tolchinsky, L.; Simó, R. (2001). Escribir y leer a través del currículum. Barcelona: ICE-Horsori.
Tolchinsky, L. (2003). The cradle of culture and what children know about writing and numbers before being taught. Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum.
SECCIÓ 2: LITERATURA
Lectures obligatòries
Correro, C. & Real, N. (coord.) (2017). La literatura a l'educació infantil. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
Colomer, T. (dir.) (2002). Siete llaves para valorar las historias infantiles. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.
General
Bosch, E. (2020). Sense paraules. Sis tallers de lectura d’àlbums sense mots per a totes les edats. Barcelona: Rosa Sensat.
Chambers, A. (2007). El ambiente de la lectura. México: FCE.
Chambers, A. (2009). Dime. Los niños, la lectura y la conversación. México: FCE.
Colomer, T. (2005). Andar entre libros. La lectura literaria en la escuela. México: FCE.
Colomer, T. (2010). Introducción a la literatura infantil y juvenil actual. Madrid: Síntesis.
Correro, C., Gil, M. R., Juan, A., & Real, N. (2016). “Joc, llengua i literatura: de l’oralitat a la multimodalitat”. Dins Edo, M.; Blanch, S.; Anton, M. (eds.). El joc a la primera infància (pp. 109-124). Barcelona: Octaedro.
Correro, C. & Real, N. (2014). Literatura infantil digital 0-6. Present i futur. Faristol 79. En línia: http://www.clijcat.cat/faristol/paginas/detall_articles.php?recordID=294.
Molist, P. (2008). Dins del mirall. La literatura infantil explicada als adults. Barcelona: Graó.
Munita, F. & Real, N. (2019). Simple o ximple? Una reflexió sobre la poesia infantil. Faristol 89. En línia: https://www.clijcat.cat/faristol/descargas/89/6_89.pdf.
Petit, M. (2024). Los libros y la belleza: Somos animales poéticos. Kalandraka.
Teixidor, E. (2007). La lectura i la vida. Barcelona: Columna.
Vilà Miquel, N. & Correro, C. (2023). La poesia a les primeres edats. Inici d'un itinerari. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
Literatura de tradició oral
Bullich, E. & Maure, M. (1996). Manual del rondallaire. Barcelona: La Magrana.
Lluch, G. (ed.) (2000). De la narrativa oral a la literatura per a infants. Invenció d'una tradició literària. Alzira: Bromera.
Pelegrín, A. (2004). La aventura de oír. Cuentos tradicionales y literatura infantil. Madrid: Anaya.
Llibres per a petits
Bonnafé, M. (2008). Los libros, eso es bueno para los bebés. México: Océano.
Duran, T. (2002). Leer antes de leer. Madrid: Anaya.
Teberosky, A. (2001). Proposta constructivista per aprendre a llegir i a escriure. Barcelona: Vicens Vives.
Història de la LIJ
Duran, T. & Luna, M. (2002). Un i un i un… fan cent! Barcelona: La Galera.
Valriu, C. (2010). Història de la literatura infantil i juvenil catalana. Barcelona: La Galera.
Webs de recursos i centres de documentació
- Biblioteca Xavier Benguerel. Centre de Documentació del Llibre infantil: http://www.bcn.cat/bibxavierbenguerel
- ClijCAT (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil): http://www.clijcat.cat/
- Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Centro de Documentación e Investigación: <ahref="http://www.fundaciongsr.es/">http://www.fundaciongsr.es
- GRETEL: Pàgina de Literatura infantil de la UAB: http://www.gretel.cat/
- JOCS DE FALDA (blog):https://jocsdefaldablog.wordpress.com/
- Revista Faristol, publicació de referència en l’àmbit dela LIJ a Catalunya: http://www.clijcat.cat/faristol/paginas/
- Per a educació infantil (amb poemes recitats, escrits i il·lustrats per temes i d’autors molt diversos): http://www.edu365.cat/infantil/poesia/portada.htm
- Musiquetes.cat: recull de cançons infantils tradicionals per escoltar en xarxa, forma part d’un dels projectes de la Bressola de la Catalunya Nord: http://www.musiquetes.cat/canco/num/16
- Seminari de bibliografia infantil i juvenil de Rosa Sensat (llibres recomanats): http://www2.rosasensat.org/pagina/el-garbell
- Canal Lector (FGSR): http://canallector.com/
- Una màde contes: contes per veure i escoltar, que es poden triar a partir del tema, l’autor, l’il·lustrador, l’origen geogràfic...: http://www.unamadecontes.cat/
- ANIN: Associació de narradores i narradors: http://www.anincat.org/narradores-i-narradors/
- XTEC, web del Departament d’Educació: http://www.xtec.cat/ 8enpodem destacar l’apartat “Escola oberta”, que inclou materials de tot tipus per a totes les assignatures i tots els nivells educatius: http://www.xtec.cat/escola/index.htm; a l’apartat de llengua catalana: “Una mà de contes”, “Racó de contes”, “El pou de la goja. Revista interactiva de literatura oral”, “Els contes d’en Tom i la Laia”, etc.)
No aplicable
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEM) Seminaris | 611 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 612 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 621 | Català | primer quadrimestre | tarda |
(SEM) Seminaris | 622 | Català | primer quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 61 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 62 | Català | primer quadrimestre | tarda |