Llengua Catalana: Cultura i Societat
Codi: 103567 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Humanitats | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Pau Francesch Sabate
- Correu electrònic:
- pau.francesch@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Interès per la història i la sociolingüística.
Predisposició per debatre i raonar críticament sobre qüestions de caràcter social, polític i lingüístic.
Predisposició per fer treball d'estudi i lectura autònoms a partir de la bibliografia proporcionada.
Objectius
L’assignatura Llengua catalana: cultura i societat té com a objectius oferir una visió panoràmica de la situació actual del català, analitzar els principals fets històrics que n’han condicionat l’ús, aprofundir en els conceptes d’estàndard i normativa, identificar les obres que formen el corpus normatiu del català, conèixer els prinicipals trets de l'estàndard oral català, endinsar-se en els àmbits d’ús de l’estàndard i tenir notícia de les institucions més rellevants relacionades amb la llengua catalana.
Competències
- Identificar les característiques de l'espai i del territori per a poder gestionar els recursos per al desenvolupament local i territorial.
- Interpretar la diversitat social i cultural.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Utilitzar adequadament els recursos i les metodologies que s'empren en l'estudi de la cultura contemporània.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar i interpretar textos orals de diferent naturalesa.
- Aplicar i adaptar de manera coherent les característiques de la llengua estàndard en diferents situacions comunicatives.
- Conèixer les principals dades sobre la situació actual de la llengua (estatus jurídic, extensió territorial, nombre de parlants, etc.).
- Conèixer les principals institucions vinculades a la llengua (acadèmies, administracions públiques, fundacions, consorcis, etc.) i conèixer-ne les funcions i la trajectòria.
- Dominar els principals paràmetres de variació lingüística.
- Dominar les varietats del discurs oral, el nivell d'adequació i els graus de formalitat.
- Entendre el concepte de planificació lingüística i aplicar-lo.
- Expressar continguts i arguments de manera raonada en discursos (orals i escrits) de caràcter formal.
- Expressar-se de manera correcta, organitzada i adequada en una conversa o una presentació oral.
- Saber detectar i corregir qualsevol tipus d'inadequació (gramatical, ortogràfica, estilística, pragmàtica, argumentativa, etc.) en un text.
Continguts
1. Situació actual de la llengua catalana. Estatus jurídic, extensió territorial i nombre de parlants.
2. La divisió geolectal del català i la seva justificació històrica.
3. La llengua catalana durant la història. Fets que n’han condicionat l’ús.
4. L’autoritat i el corpus normatiu de la llengua catalana. L’obra de Pompeu Fabra. La difusió de la normativa.
5. La varietat estàndard: definició, procés de construcció i àmbits d’ús.
6. L'oralitat: adequació, variació funcional i registre. L’estàndard oral de la llengua catalana.
7. L’estàndard als mitjans de comunicació de massa. Els llibres d’estil.
8. Institucions i organismes vinculats a la llengua catalana: la política lingüística
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques, seminaris de discussió de textos, resolució a l'aula d'activitats elaborades a casa | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura de bibliografia, elaboració d'exercicis, proves en línia sobre les lectures, una presentació oral i estudi | 100,5 | 4,02 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
L’assignatura Llengua catalana: cultura i societat combina dos tipus d’activitats formatives: (a) dirigides (33%), com classes teòriques i resolució d'exercicis elaborats a casa, i (b) autònomes (66%), com la lectura de bibliografia, l’elaboració d’exercicis (proves breus en línia al campus virtual sobre les lectures + una presentació oral presencial) i l’estudi.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Primera prova puntuable | 25% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Segona prova puntuable | 35% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Tercera prova puntuable | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10 |
L’avaluació d’aquesta assignatura comprèn tres activitats que es faran a classe en les dates fixades:
(1) examen escrit parcial (25%)
(2) exposició oral presencial (25%)
(3) examen escrit final (40%)
(4) 4 proves breus en línia sobre les lectures obligatòries (10 %)
A l’inici de cada activitat d’avaluació, el professor o la professora informarà els estudiants del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.
Avaluació única
1. Examen escrit (40%)
2. Prova oral presencial (30%)
3. Exercici (30%)
Plagi i irregularitats
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, aquest acte d’avaluació es qualificarà amb 0, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Revisió
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Per participar en la recuperació, l'alumnat suspès ha de complir dues condicions. En primer lloc, ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul; en segon lloc, ha d'haver obtingut una nota mitjana ponderada del conjunt d'ítems avaluables d'almenys un3,5. Només es pot recuperar la prova escrita final. La nota màxima de la recuperació és un 5.
En el cas de l'avaluació única, per poder optar a la recuperació, l'alumnat haurà d'haver presentat totes tres ítems avaluables. S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada.
El professor informarà els estudiants del procediment de recuperació a través del Campus Virtual quan publiqui les qualificacions finals provisionals. El professor podrà establir una activitat d'avaluació per a cada activitat supesa o no presentada o una única activitat per cobrir totes aquestes activitats.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
Bibliografia
Aires-Bennett, Wendy (2021). Modelling Language Standardization. Cambridge: Cambridge University Press.
Junyent, M. Carme i Bel Zaballa (2020). El futur del català depèn de tu. Barcelona: La campana.
Ballot, Josep Pau (1815) [2006]. Gramática y apología de la llengua cathalana. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. < https://www.cervantesvirtual.com/obra/gramatica-y-apologia-de-la-llengua-cathalana--0/>.
Benavent, Laia (2018). «La transmissió de segones opcions de la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra (1918)». <http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/144199>.
Boix-Fuster, Emili (2004). «Poder i llengües a Catalunya». Revista Catalana de Sociologia, 20, p. 25-42.
Branchadell, Albert (2022). «El català no està “greument amenaçat”. Una crítica tècnica de l’alarmisme lingüístic a propòsit d’El futur del català depèn de tu». Els Marges, 126, p. 27-43.
Casals, Daniel; Massanell, Mar; Segarra, Mila [eds.] (2018): L'extensió social de la normativa als mitjans de comunicació. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Coromina, Eusebi. (2008): El 9 Nou / El 9 TV. Manual de redacció i estil. Vic: Eumo Editorial.
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2006): ésAdir. Barcelona [en línia: http://esadir.cat]
Fabra, Pompeu (1891). Ensayo de gramatica del catalan moderno. Barcelona: L’Avenç.
—(1918). Gramàtica catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Fernàndez, Josep-Anton (2008). El malestar en la cultura catalana. Barcelona: Edicions 62.
Ferrando, Antoni i M. Nicolás Amorós (2011). Història de la llengua catalana. Barcelona: Editorial UOC.
Fuster, Joan (1962). «Qüestió de noms». Barcelona: Edicions d'Aportació Catalana.
—(1962). Nosaltres, els valencians. Barcelona: Edicions 62.
Haugen, Einar (1966). Language conflicte and Language Planning. Cambridge MA: Harvard University Press.
Heinz Kloss (1967). "'Abstand Languages' and 'Ausbau Languages'". Anthropological Linguistics, 9, 7, p. 29-41.
Hockett, Charles F. (1958). A Course In Modern Linguistics.
Institut d'Estudis Catalans (1990 [1999]4): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica.Barcelona: IEC [www.iec.cat].
— (1992 [1999]3): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia. Barcelona: IEC [www.iec.cat].
— (2018): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. III Lèxic. Barcelona: IEC [www.iec.cat]
— (1995 [2007]2): Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: IEC, PAMSA, Edicions 62. Edició en línia [www.iec.cat]
— (2016): Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: IEC.
— (2017): Ortografia catalana. Barcelona: IEC.
— (2018): Gramàtica essencial de la llengua catalana. Barcelona: IEC.
— (2019). Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. <https://giec.iec.cat/>.
Marfany, Joan Lluís (2009). «Llengua, nació i diglòssia», Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística, p. 118-21.
Murgades, Josep (1996). Llengua i discriminació. Barcelona: Curial.
Pauné Xuriguera, Gemma i Garcia i Quera, Oriol (2017). Pompeu Fabra: l'aventura de la llengua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Perea, Maria-Pilar (2020). "Dialèctica de l’estàndard, dialèctica de les varietats dialectals". Llengua i dialectes: esperances per al català, el gallec i el basc. p. 107-124.
— (2022). «Les fronteres ideològiques entre Antoni M. Alcover i Pompeu Fabra», eHumanista, 22, p. 388-408.
Rico Busquets, Albert (2009). «Llibres d’estil dels mitjans de comunicació escrits en català». <http://kane.uab.cat/llenguaimedia/>.
Segarra, Mila. (1998): Pompeu Fabra. Barcelona: Empúries.
Solà, Joan. (1987): L'obra de Pompeu Fabra. Barcelona: Teide.
Solà, Joan. [dir.] (1995): Llibre d'estil de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Veny, Joan.; Massanell, Mar. (2015): Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans. Barcelona, Alacant i València: Universitat de Barcelona, Universitat d'Alacant i Universitat de València.
Woolard, Kathryn A. (2016). Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia. New York: Oxford Academic.
Programari
En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en la cerca bibliogràfica o d’informació. L'estudiant haurà d'especificar clarament la contribució que ha fet la IA al treball o activitat i especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La manca de transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat o sancions més greus.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |