Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Educació Comparada

Codi: 103527 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Pedagogia OB 3

Professor/a de contacte

Nom:
Mauro Carlos Moschetti Plaul
Correu electrònic:
mauro.moschetti@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

És molt recomanable haver aprovat l’assignatura "Bases Sociopolítiques de l’Educació". Els seus continguts i competències es donen per assolits en aquesta assignatura. 


Objectius

Aquesta assignatura s’imparteix en un nivell avançat del pla d’estudis de Pedagogia, i amb caràcter obligatori. Es considera imprescindible per a la formació de qualsevol pedagog/a el coneixement i la capacitat de comprensió dels sistemes educatius d’altres països, especialment de l’àmbit europeu.

La mirada internacional sobre els fenòmens educatius constitueix l’eix central d’aquesta assignatura. Els objectius formatius són els següents:

1.- Conèixer i aplicar els fonaments teòrics de l'Educació Comparada. 

2.- Conèixer, analitzar i comprendre la problemàtica educativa del món d'avui, des d’una perspectiva internacional, entenent les interrelacions que es donen amb els factors econòmics, polítics, històrics i culturals. 

3.- Conèixer, analitzar i comprendre els sistemes educatius de certs països de rellevància internacional.

4.- Analitzar i comprendre el sistema educatiu espanyol i l’educació a Catalunya a partir de referents internacionals. 


Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Analitzar i comprendre els referents teòrics, històrics, culturals, polítics, ambientals i legals que conformen situacions i propostes educatives i formatives.
  • Avaluar polítiques, institucions i sistemes educatius.
  • Identificar plantejaments i problemes educatius, indagar sobre ells: obtenir, registrar, tractar i interpretar informació rellevant per emetre judicis argumentats que permetin millorar la pràctica educativa i formativa.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació de l'acció.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  2. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  3. Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
  4. Avaluar els sistemes educatius des de la perspectiva política, econòmica i internacional.
  5. Comprendre els processos que es donen en les accions educatives i la seva incidència en la formació integral, tot assumint que l'exercici de la funció educativa ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
  6. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  7. Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
  8. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
  9. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  10. Incorporar a les seves anàlisis els referents de planificació, econòmics i internacionals vinculats a problemes i propostes concretes sobre el sistema educatiu.
  11. Planificar el sistema educatiu emprant les dades existents i posant-les en relació amb el context.
  12. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  13. Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  14. Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
  15. Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
  16. Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
  17. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

Blocs

Continguts

I. Introducció a l'educació comparada i conceptes essencials

1.1. Què és l'Educació Comparada: concepte, història i finalitats

1.2. La interdisciplinarietat en l'estudi dels sistemes educatius

1.3. El mètode comparatiu en educació

1.4. El sistema educatiu com a objecte d'estudi

1.5. L'Estat i els sistemes educatius

II. Eix històric-polític: Sorgiment i evolució dels sistemes educatius

2.1. El sorgiment dels sistemes educatius nacionals: els models educatius a Europa, Amèrica del Nord, Amèrica Llatina i Àsia

2.2. Els sistemes educatius a principis del segle XXI: globalització i educació

III. Els canvis en la governança de l'educació: models d'anàlisi

3.1. World Society Theory

3.2. Economia política i cultural de la reforma educativa

3.3. Estudis de política educativa global (Global Education Policy Studies)

3.4. Transferència de polítiques i perspectives antropològiques

IV. Debats educatius actuals des d'una perspectiva comparada i internacional

4.1. Models de provisió, finançament i regulació dels sistemes educatius: quasi-mercats i quasi-monopolis

4.2. El cas de les escoles privades de baix cost a l'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina

4.3. El professorat i les reformes educatives. Autonomia i rendició de comptes com a polítiques globals

4.4. Diagnòstic i avaluació dels sistemes educatius: l'estudi PISA i l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible

4.5. Educació comparada i gènere

4.6. Crítica decolonial, desenvolupament i reparació en Educació Comparada

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classe magistral 30 1,2 2, 4, 7, 10, 11
Seminaris (grups reduïts) 15 0,6 2, 4, 7, 10, 11
Tipus: Supervisades      
Projectes tutoritzats i realització d'activitats 30 1,2 2, 4, 7, 10, 11
Tipus: Autònomes      
Lectura d'articles, llibres i elaboració de treballs 75 3 2, 4, 7, 10

L’alumnat ha de dur a terme de manera regular una sèrie d’activitats autònomes, com ara la lectura prèvia dels materials indicats per a cada sessió, que són imprescindibles per al bon seguiment de l’assignatura.

L’activitat dirigida es desenvolupa a partir de l’exposició del docent i l’anàlisi conjunta de les lectures i altres materials.

Els seminaris són espais de treball en subgrups, on es proposen diverses activitats d’aprofundiment i discussió al voltant dels continguts treballats.

A banda de les activitats dirigides i de les activitats autònomes, l’assignatura inclou la realització d’un projecte supervisat, amb seguiment per part del professorat.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat individual 20% 0 0 4, 10, 11
Examen final escrit 50% 0 0 2, 4, 5, 7, 10
Treball grupal tutoritzat 30% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17

Examen final
L'examen final es realitzarà el dia 11 de desembre de 2025.

Treball grupal
El treball grupal consistirà en una revisió de la literatura sobre un tema d'Educació Comparada que sigui de l'interès de l'equip i s'haurà de presentar en format escrit el dia 18 de desembre de 2025. Aquesta activitat no és recuperable.

Activitat individual
L'activitat individual es basa en l'anàlisi de lectures d'aprofundiment i en la participació en els debats de classe. Aquesta activitat no és recuperable.

Criteris per superar l’assignatura
Per poder superar l'assignatura és necessari obtenir almenys un 5 en cadascuna de les activitats d'avaluació. En el cas d'estudiants que han seguit adequadament tota l'assignatura, la no superació de l'examen final podrà donar lloc a una prova de recuperació al finalitzar l'assignatura. La recuperació es realitzarà el dia 29 de gener de 2026.

Qualificació de “No avaluable”
La no presentació d'alguna de les activitats d'avaluació donarà lloc a una qualificació de "No avaluable".
Una activitat es considerarà no avaluable quan l’estudiant no l’hagi lliurat o l’hagi lliurat de manera incompleta en més d’un 80%. Això significa que, si l’activitat no aporta prou evidències per ser valorada d’acord amb els criteris establerts, no es podrà qualificar i, per tant, es computarà com a no avaluable.

Assistència
L'assistència a classe és molt recomanable.

Plagi
El plagi en qualsevol de les activitats és motiu de suspens automàtic i pèrdua del dret a recuperació.

Competència comunicativa i ús de la llengua
Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.

Retroacció i tutories
Transcorreguts com a màxim 20 dies hàbils des de la data de lliurament de les activitats avaluatives, s'organitzaran tutories amb l'alumnat per donar-los retroacció.

Avaluació única
Els i les estudiants que ho desitgin poden optar per realitzar una avaluació única escrita i oral. Aquesta avaluació inclou tres parts:
a) preguntes escrites d'anàlisi (50% de la nota),
b) preguntes escrites de relació dels textos treballats a l'assignatura (20%), i
c) una presentació oral d'aprofundiment sobre un dels temes de l'assignatura (30%).

Per aprovar l'assignatura, les tres parts han d'estar aprovades amb una nota igual o superior a 5. L'avaluació única es realitzarà el dia 11 de desembre de 2025. S'aplicarà el mateix sistema de recuperacióque per a l'avaluació contínua: En cas de no superació d'alguna de les parts de l'avaluació única, podran recuperar-se el dia 29 de gener de 2026. La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l'avaluació contínua.

Prova de síntesi
L'assignatura no admet una prova de síntesi per l'alumnat que es matriculi per segona vegada.

Ús de la Intel·ligència Artificial Generativa
L’ús de la Intel·ligència Artificial Generativa no està prohibit en aquesta assignatura, però ha de ser sempre crític, responsable i conscient. L’estudiantat ha de poder justificar l’ús que en fa i reflexionar sobre com aquesta eina ha contribuït (o no) al seu procés d’aprenentatge. Tanmateix, queda totalment prohibit l’ús de la IAG en l’examen final, així com en les activitats d’avaluació única, atesa la seva naturalesa. L’ús indegut o no declarat d’aquesta tecnologia en aquests casos podrà comportar penalitzacions d’acord amb la normativa de la UAB sobre la integritat acadèmica.


Bibliografia

Addey, C., Sellar, S., Steiner-Khamsi, G., Lingard, B., & Verger, A. (2017). The rise of international large-scale assessments and rationales for participation. Compare: A Journal of Comparative and International Education, 47(3), 434–452.


Anderson-Levitt, K. (2003). Local meanings, global schooling: Anthropology and world culture theory. Palgrave Macmillan.


Appadurai, A. (1990). Disjuncture and difference in the global cultural economy. Theory, Culture & Society, 7, 295–310.


Apple, M. W. (2004). Creating difference: Neo-liberalism, neo-conservatism and the politics of educational reform. Educational Policy, 18(1), 12–44. https://doi.org/10.1177/0895904803260022


Assié-Lumumba, N. D., & Sutton, M. (2004). Global trends in comparative research on gender and education. Comparative Education Review, 48(4), 345–352.

Avelar, M., & Ball, S. J. (2019). Mapping new philanthropy and the heterarchical state: The mobilization for the national learning standards in Brazil. International Journal of Educational Development, 64, 65–73. https://doi.org/10.1016/j.ijedudev.2017.09.007

Ball, S. J., & Junemann, C. (2012). Networks, new governance and education. Bristol University Press. https://doi.org/10.2307/j.ctt9qgnzt

Ball, S. J., & Youdell, D. (2007). Hidden privatisation in public education. Brussels.

Barrientos, J., Rojas, M. T., Tabilo, I., & Bodenhofer, C. (2021). Derecho a la educación e inclusión escolar de jóvenes LGTB+ en América Latina y el Caribe. Archivos Analíticos de Políticas Educativas, 29(140), 1–19.

Beech, J. (2023). Development and its discontents: A South American perspective. In R. Gorur, P. Landri, & R. Normand (Eds.), Rethinking sociological critique in contemporary education (pp. 152–165). Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003279457-12

Beech, J., & Barrenechea, I. (2011). Pro-market educational governance: Is Argentina a black swan? Critical Studies in Education, 52(3), 279–293. https://doi.org/10.1080/17508487.2011.604077

Biesta, G. (2014). ¿Medir lo que valoramos o valorar lo que medimos? Globalización, responsabilidad y la noción de propósito de la educación. Pensamiento Educativo, 51(1), 46–57.

Bonal, X., & Tarabini, A. (2013). The role of PISA in shaping hegemonic educational discourses, policies and practices: The case of Spain. Research in Comparative and International Education, 8(3), 335–341.https://doi.org/10.2304/rcie.2013.8.3.335

Bonal, X., & Tarabini, A. (Comps.). (2007). Globalización y educación. Textos fundamentales. Miño y Dávila.

Bray, M., Adamson, B., & Mason, M. (2010). Educación comparada. Enfoques y métodos. Granica.

Brenner, N., Peck, J., & Theodore, N. (2010). After neoliberalization? Globalizations, 7(3), 327–345. https://doi.org/10.1080/14747731003669669

Camphuijsen, M., Levatino, A., Mentini, L., & Parcerisa, L. (2022). Teaching as affective labour in a datafied world: A scoping review. Foro de Educación, 20(2), 61–84.

Caravaca, A., & Moschetti, M. C. (2025). When gender meets quality assurance in higher education. Journal of Education Policy, 1–18. https://doi.org/10.1080/02680939.2025.2474934

Carnoy, M. (1999). Globalization and educational reform: What planners need to know. UNESCO.

Chubb, J. E., & Moe, T. M. (1990). Politics, markets, and America’s schools. Brookings Institution.

Dale, R. (1999). Specifying globalization effects on national policy: A focus on the mechanisms. Journal of Education Policy, 14(1), 1–17. https://doi.org/10.1080/026809399286468

Dale, R. (2000). Globalization and education: Demonstrating a “common world educational culture” or locating a “globally structured educational agenda”? Educational Theory, 50(4), 427–448.

Di John, J. (2007). Albert Hirschman’s exit-voice framework and its relevance to problems of public education performance in Latin America. Oxford Development Studies, 35(3), 295–327. https://doi.org/10.1080/13600810701514860
Documental: School Inc., Episode 3: “Forces and Choices.” Video. https://youtu.be/qcJNaSI5NW0?t=1

Edwards Jr, D. B., & Loucel, C. E. (2016). El programa EDUCO, las evaluaciones de impacto y la economía política de la reforma educativa global. Education Policy Analysis Archives, 24, 92.
Edwards Jr, D. B., Moschetti, M. C., Martin, P., & Morales-Ulloa, R. (Eds.). (2024). Education and development in Central America and the Latin Caribbean. Bristol University Press.

Edwards Jr, D. B., Verger Planells, A., McKenzie, M., & Takayama, K. (Eds.). (2024). Researching global education policy. Bristol University Press.

Edwards, D. B., & Moschetti, M. C. (2019). Global education policy, innovation, and social reproduction. In Encyclopedia of Educational Innovation (pp. 1–6). Springer. https://doi.org/10.1007/978-981-13-2262-4_111-1

Edwards, D. B., Moschetti, M. C., & Caravaca, A. (2022). Globalization, privatization, and the state. Routledge.

European Commission. (2011). Progress towards the common European objectives in education and training (2010/2011): Indicators and benchmarks. http://www.includ-ed.eu/sites/default/files/documents/report_llp_policy_2010.pdf

Ferrer-Esteban, G., Moschetti, M. C., Pagès, M., Quilabert, E., & Verger, A. (2025). Millora educativa en entorns vulnerables. Fundació Jaume Bofill.

Ferrer, F. (2002). La educación comparada actual. Ariel.

Ferrer, F., Castel, J. L., & Valiente, O. (2009). Equitat, excel·lència i eficiència educativa a Catalunya: Una anàlisi comparada. Fundació Jaume Bofill.

Fontdevila, C. (2023). The politics of good-enough data: Developments, dilemmas and deadlocks in the production of global learning metrics. International Journal of Educational Development, 96, 102684.

Fox, C. (2022). The question of identity from a comparative education perspective. In R. F. Arnove & C. A. Torres (Eds.), Comparative education: The dialectic of the global and the local (pp. 133–145). Rowman & Littlefield.

Fox, C. (2023). The question of identity from a comparative education perspective. In R. F. Arnove & C. A. Torres (Eds.), Comparative education: The dialectic of the global and the local (pp. 133–145). Rowman & Littlefield.

Friedman, M. (1997). Public schools: Make them private. Education Economics, 5(3), 341–344. https://doi.org/10.1080/09645299700000026

Ganimian, A., & Murnane, R. (2014). Improving educational outcomes in developing countries: Lessons from rigorous impact evaluations. NBER Working Paper 20284. https://doi.org/10.3386/w20284

García Garrido, J. L. (2004). Sistemas educativos de hoy. Dykinson.

Grosfoguel, R. (2013). Racismo/sexismo epistémico, universidades occidentalizadas y los cuatro genocidios/epistemicidios del largo siglo XVI. Tabula Rasa, 19, 31–58.

Härmä, J. (2011). Low-cost private schooling in India: Is it pro-poor and equitable? International Journal of Educational Development, 31(4), 350–356. https://doi.org/10.1016/j.ijedudev.2011.01.003


Iglesias Vidal, E., Morcillo Sánchez, L., Moschetti, M., Planas Lladó, A., & Navarro Morera, J. C. (2025). Using action research to tackle school absenteeism: A participatory approach to local policymaking. Policy Futures in Education. https://doi.org/10.1177/14782103251320541


Janigan, K., & Masemann, V. L. (2017). Gender and education. In K. Mundy et al. (Eds.), Comparative and international education: Issues for teachers (pp. 215–248). Teachers College Press.


Languille, S. (2017). Public-private partnerships in education and health in the global South: A literature review. Journal of International and Comparative Social Policy, 33(2), 142–165. https://doi.org/10.1080/21699763.2017.1307779


Levatino, A., & Mentini, L. (2023). A “three-legged model”: (De)constructing school autonomy, accountability, and innovation in the Italian National Evaluation System. European Educational Research Journal. Advance online publication.


Levatino, A., Parcerisa, L., & Verger, A. (2023). Understanding the stakes: The influence of accountability policy options on teachers’ responses. Educational Policy, 38(1), 31–60.


Levin, H. M. (2002). A comprehensive framework for evaluating educational vouchers. Educational Evaluation and Policy Analysis, 24(3), 159–174. http://doi.org/10.3102/01623737024003159


Lingard, B., Rawolle, S., & Taylor, S. (2005). Globalizing policy sociology in education: Working with Bourdieu. Journal of Education Policy, 20(6), 759–777.


Lubienski, C. (2003). Innovation in education markets: Theory and evidence on the impact of competition and choice in charter schools. American Educational Research Journal, 40(2), 395–443. http://doi.org/10.3102/00028312040002395


Madjidi, K., & Restoule, J. P. (2017). Comparative Indigenous ways of knowing and learning. In K. Mundy et al. (Eds.), Comparative and international education: Issues for teachers (pp. 77–106). Teachers College Press.


Manion, C. (2016). Reflecting on gender and education research and practice in the field of comparative and international education: Past, present, and future. In A. W. Wiseman & E. Anderson (Eds.), Annual review of comparative and international education 2015 (Vol. 28, pp. 61–72). Emerald.


Marshall, J. (2019a). Introduction to comparative and international education. Sage.


Marshall, J. (2019b). Introduction to comparative and international education (Ch. 5). In J. Marshall, Introduction to comparative and international education. Sage.


Martinez Usarralde, M. J. (2009). Educación internacional. Tirant lo Blanch.


Menon, S. (2023). Unsettling Euro-Western educational paradigms. In R. Gorur, P. Landri, & R. Normand (Eds.), Rethinking sociological critique in contemporary education (pp. 136–151). Routledge.


Meyer, J., & Ramirez, F. (2000). The world institutionalization of education. In J. Schriewer (Ed.), Discourse formation in comparative education (pp. 111–132). Peter Lang.


Moland, N., & Pizmony-Levy, O. (2024). Rigid culture and social change: How African NGOs educate about LGBTI rights. Comparative Education Review, 68(2).


Morales-Ulloa, R., & Moschetti, M. C. (2024). Deconcentration of education in Honduras: Restriction and ritualization of a chimeric reform. In D. B. Edwards Jr, M. C.

Moschetti, P. Martin, & R. Morales-Ulloa (Eds.), Education and development in Central America and the Latin Caribbean (pp. 78–97). Bristol University Press.

Morduchowicz, A., & Iglesias, G. (2011). Auge y avance de los subsidios estatales a las escuelas privadas en la Argentina. In R. Perazza (Ed.), Mapas y recorridos de la educación de gestión privada en la Argentina. Aique.

Moschetti, M. C., & Lauria Masaro, M. (2020). Una economía política y cultural de las subvenciones estatales a la educación privada en Argentina. Education Policy Analysis Archives, 28, 92.

Moschetti, M. C., & Prieto Egido, M. (2022). Agentes no estatales y des-estatalización de los sistemas educativos. Journal of Supranational Policies of Education, 15, 1–5.

Moschetti, M. C., & Verger, A. (2020). Opting for private education: Public subsidy programs and school choice in disadvantaged contexts. Educational Policy, 34(1), 65–90. https://doi.org/10.1177/0895904819881151

Moschetti, M. C., Edwards Jr, D. B., & Caravaca, A. (2024). Where the public was always private: Going beyond privatization in/of/through education and policymaking in post-colonial contexts. In A. Santalova & K. Põder (Eds.), Privatization in and of public education (pp. 242–262). Oxford University Press.

Moschetti, M. C., Edwards Jr, D. B., Gavaldà Elias, X., Moog, C., Torras, N., & Kouao, L. (2024). Tendencias de privatización en América Latina: Condiciones de posibilidad y resistencias (2013–2023). Internacional de la Educación.

Moschetti, M., Fontdevila, C., & Verger, A. (2017). Manual para el estudio de la privatización de la educación. Education International.

Narodowski, M. (2010). Cuasimonopolios escolares: Lo que el viento nunca se llevó. Revista Educación y Pedagogía, 22(58), 29–36.

Narodowski, M., Moschetti, M., & Gottau, V. (2017). The growth of private education in Argentina: Eight paradigmatic explanations. Cadernos de Pesquisa, 47(164), 414–441.

Naya, L. M. (2003). La educación para el desarrollo en un mundo globalizado. Erein.

Nusche, D. (2009). What works in migrant education?: A review of evidence and policy options. OECD Education Working Papers, 22. https://doi.org/10.1787/227131784531

OECD. (2011). School autonomy and accountability: Are they related to student performance? PISA in Focus, 9. http://www.oecd.org/pisa/48910490.pdf

OECD. (2013). Synergies for better learning: An international perspective on evaluation and assessment. OECD.

OECD. (2019). Education at a glance 2019: OECD indicators. http://www.oecd.org/education/education-at-a-glance-19991487.htm

Parcerisa, L., & Verger, A. (2016). Rendición de cuentas y política educativa: Una revisión de la evidencia internacional y futuros retos para la investigación. Profesorado: Revista de Currículum y Formación de Profesorado, 20(3), 15–51.

Patrinos, H. A., Barrera Osorio, F., & Guáqueta, J. (2009). The role and impact of public-private partnerships in education. World Bank.

Prat, E. (2013). L'educació, una qüestió d'estat: Una mirada a Europa. Universitat de Barcelona.

Quilabert, E., Verger, A., Moschetti, M. C., Ferrer-Esteban, G., & Pagès, M. (2024). The obstacle race to educational improvement: Governance, policies, and practices in disadvantaged schools. British Journal of Sociology of Education. Advance online publication.

Rizvi, F., & Lingard, B. (2009). Globalizing education policy. Routledge.

Schleicher, A., & Zoido, P. (2016). The policies that shaped PISA, and the policies that PISA shaped. In K. Mundy, A. Green, B. Lingard, & A. Verger (Eds.), The handbook of global education policy (pp. 374–386). Wiley.

Schriewer, J. (2003). Globalisation in education: Process and discourse. Policy Futures in Education, 1(2), 271–283.

Silova, I., Millei, Z., & Piattoeva, N. (2017). Interrupting the coloniality of knowledge production in comparative education: Postsocialist and postcolonial dialogues after the Cold War. Comparative Education Review, 61(S1), S74–S102.

Sriprakash, A. (2023). Reparations: Theorising just futures of education. Discourse: Studies in the Cultural Politics of Education, 44(5), 782–795.

Steiner-Khamsi, G. (2003). The politics of league tables. Journal of Social Science Education, 2(1).

Steiner-Khamsi, G. (2004). The global politics of educational borrowing and lending. Teachers College Press.

Steiner-Khamsi, G. (2012). Understanding policy borrowing and lending: Building comparative policy studies. In G. Steiner-Khamsi (Ed.), World yearbook of education 2012: Policy borrowing and lending in education (pp. 3–18). Routledge.

Steiner-Khamsi, G. (2015). La transferencia de políticas como herramienta para comprender la lógica de los sistemas educativos. In G. Ruiz & F. Acosta (Eds.), Repensando la educación comparada: Lecturas desde Iberoamérica (pp. 56–77). Octaedro.

Takayama, K., Sriprakash, A., & Connell, R. (2017). Toward a postcolonial comparative and international education. Comparative Education Review, 61(S1), S1–S24.

Tarabini, A. (2013). Els efectes de la globalització en la recerca educativa: Reflexions a partir de l’agenda educativa global. Papers, 98(2), 405–426.

Tarabini, A., & Bonal, X. (2011). Globalización y política educativa: Losmecanismos como método de estudio. Revista de Educación, 355(2), 235–255.

Taylor, S., Rizvi, F., Lingard, B., & Henry, M. (1997). Educational policy and the politics of change. Routledge.

Termes, A., Bonal, X., Verger, A., & Zancajo, A. (2015). Public-private partnerships in Colombian education: The equity and quality implications of “Colegios en concesión”. Open Society Foundations.

Tolofari, S. (2005). New public management and education. Policy Futures in Education, 3(1), 75–89.

UNESCO. (2013). Enseñanza y aprendizaje: Lograr la calidad para todos. Informe de seguimiento de la EPT en el mundo 2013/4. http://unesdoc.unesco.org/images/0022/002261/226159s.pdf

UNESCO. (2015). Rethinking education: Towards a global common good? UNESCO. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000232555

Valiente, O. (2014). The OECD skills strategy and the education agenda for development. International Journal of Educational Development, 39, 40–48.

Verger, A. (2012). Framing and selling global education policy: The promotion of public-private partnerships for education in low-income contexts. Journal of Education Policy, 27(1), 109–130.

Verger, A., & Parcerisa, L. (2017). Accountability and education in the post-2015 scenario: International trends, enactment dynamics and socio-educational effects. UNESCO.

Verger, A., Bonal, X., & Zancajo, A. (2016). What are the role and impact of public-private partnerships in education? A realist evaluation of the Chilean education quasi-market. Comparative Education Review, 60(2), 1–26.

Verger, A., Fontdevila, C., & Zancajo, A. (2016). The privatization of education: A political economy of global education reform. Teachers College Press.

Verger, A., Fontdevila, C., Rogan, R., & Gurney, T. (2019). Manufacturing an illusory consensus? A bibliometric analysis of the international debate on education privatisation. International Journal of Educational Development, 64, 81–95. https://doi.org/10.1016/j.ijedudev.2017.12.011

Verger, A., Moschetti, M. C., & Fontdevila, C. (2020). How and why policy design matters: Understanding the diverging effects of public-private partnerships in education. Comparative Education, 56(2), 278–303. https://doi.org/10.1080/03050068.2020.1744239

Verger, A., Novelli, M., & Altinyelken, H. K. (2012). Global education policy and international development: An introductory framework. In A. Verger, M. Novelli, & H. K. Altinyelken (Eds.), Global education policy and international development: New agendas, issues and policies (pp. 3–20). Continuum.

Vior, S. E., & Rodríguez, L. R. (2012). La privatización de la educación argentina: Un largo proceso de expansión y naturalización. Pro-Posições, 23(2), 91–104.

Waslander, S., Pater, C., & van der Weide, M. (2010). Markets in education: An analytical review of empirical research on market mechanisms in education. OECD Education Working Papers, 52, 28–45.

Zancajo Silla, A., Fontdevila, C., Verger Planells, A., & Jabbar, H. (Eds.). (2025). Research handbook on education privatization and marketization. Edward Elgar.

Zancajo, A., Verger Planells, A., & Fontdevila, C. (2024). Catholic schools in the marketplace: Changing and enduring religious identities. Peabody Journal of Education, 99(4), 464–481.


Programari

Si fos necessari, per la docència virtual s'utiltzarà Microsot Teams.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(SEM) Seminaris 311 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 312 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 3 Català primer quadrimestre matí-mixt