Logo UAB

Comunicació, Educació i Alfabetització Mediàtica

Codi: 103125 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Periodisme OT 3
Periodisme OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Cristina Maria Pulido Rodriguez
Correu electrònic:
cristina.pulido@uab.cat

Equip docent

Cristina Maria Pulido Rodriguez
(Extern) Marta Portalés

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Coneixement d'anglès suficient per poder llegir lectures recomanades i altres recursos.

 


Objectius

Els objectius de l'assignatura són:

  1. Conèixer les relacions entres els àmbits de la comunicació i l'educació, així com l'alfabetització mediàtica i sensibilitzar a l'alumnat amb els problemes i oportunitats que aquesta relació suscita.
  2. Adquirir les competències necessàries per desenvolupar projectes educomunicatius com a sortida professional.

Competències

    Periodisme
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Aplicar el pensament científic amb rigor.
  • Aplicar l'ètica i la deontologia professionals del periodisme, així com l'ordenació jurídica de la informació.
  • Concebre, planificar i executar projectes periodístics en tot tipus de suports.
  • Demostrar capacitat d'autoaprenentatge i autoexigència per aconseguir un treball eficient.
  • Demostrar l'esperit crític i autocrític.
  • Demostrar un coneixement adequat de la realitat sociocomunicativa de Catalunya en el context espanyol, europeu i mundial.
  • Diferenciar les principals teories de la disciplina, els seus camps, les elaboracions conceptuals, els marcs i els enfocaments teòrics que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents àmbits i subàrees, i adquirir un coneixement sistemàtic de l'estructura dels mitjans de comunicació.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Transmetre informació periodística en el llenguatge propi de cada un dels mitjans de comunicació, en les seves formes combinades modernes o en suports digitals, i aplicar els gèneres i els diferents procediments periodístics.
  • Valorar la diversitat i la interculturalitat com a base per a treballar en equip.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  2. Analitzar els processos informatius, així com dels corrents i les teories que els formalitzen en el procés de planificació de l'alfabetització mediàtica.
  3. Analitzar els processos informatius, així com dels corrents i teories que els formalitzen en el procés de planificació dels gabinets de premsa i de la comunicació institucional.
  4. Analitzar els processos informatius, així com dels corrents i teories que els formalitzen en el procés de planificació i execució de la comunicació política.
  5. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  6. Analitzar les teories sobre la publicitat, les relacions públiques i la comunicació corporativa i institucional.
  7. Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
  8. Aplicar el pensament científic amb rigor.
  9. Aplicar la deontologia professional del periodisme a la comunicació estratègica en l'àmbit de la comunicació política.
  10. Aplicar la deontologia professional del periodisme a la comunicació estratègica en l'àmbit de l'alfabetització mediàtica.
  11. Aplicar la deontologia professional del periodisme a la comunicació estratègica en l'àmbit dels gabinets de premsa i en la comunicació institucional.
  12. Aplicar les tecnologies i els sistemes utilitzats per processar, elaborar i transmetre informació en el camp de la comunicació estratègica.
  13. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  14. Demostrar capacitat d'autoaprenentatge i autoexigència per aconseguir un treball eficient.
  15. Demostrar que coneix com es gesten i difonen les estratègies comunicatives dels actors públics a partir dels principals debats d'actualitat.
  16. Desenvolupar l'esperit crític i autocrític.
  17. Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
  18. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
  19. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  20. Planificar i executar projectes periodístics en l'àmbit de la comunicació política.
  21. Planificar i executar projectes periodístics en l'àmbit de l'alfabetització mediàtica.
  22. Planificar i executar projectes periodístics en l'àmbit dels gabinets de premsa i de la comunicació institucional.
  23. Ponderar els riscos i les oportunitats de les propostes de millora tant pròpies com alienes.
  24. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  25. Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
  26. Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  27. Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
  28. Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  29. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  30. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  31. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  32. Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
  33. Valorar la diversitat i la interculturalitat com a base per a treballar en equip.
  34. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
  35. Valorar l'impacte de les innovacions tecnològiques en el funcionament del sistema comunicatiu català i espanyol.

Continguts

 

1. SOCIETAT XARXA, EDUCACIÓ I COMUNICACIÓ

1 Comunicació i educació (formal, no formal i informal).

2 El repte de l'educació al llarg de la vida. Les TICs i les noves oportunitats educatives.

3 La cultura mediàtica actual i els valors educatius. El paper de la família i el grup d'iguals.

 

2. LA FUNCIÓ EDUCATIVA DELS MITJANS

1 Orígens. Context teòric. Plantejaments ideològics de la funció educativa dels mitjans de comunicació: el debat actual.

2 Mitjans educatius. La televisió i l'educació. Els models de televisió educativa.  Plataformes audiovisuals educatives,

3. Xarxes socials i videojocs, funció educativa?

  

3. L'ALFABETITZACIÓ MEDIÀTICA I INFORMACIONAL

1 El marc conceptual de l'alfabetització mediàtica i informacional.

2 El desenvolupament internacional de l'alfabetització mediàtica: el paper de la UNESCO i la Comissió Europea.

3 Polítiques i estratègies de l'educació en mitjans. 

4. L'ús de mitjans en contextos educatius.

5.  Ciutadania activa i diàleg intercultural 

 

 4. L'AUDIÈNCIA INFANTIL I JUVENIL

1.Infància i mitjans:  Els drets de la infància i la comunicació.

2  Prevenció de riscs i promoció d'ús crític i creatiu dels mitjans.

 

5. PROJECTE EDUCOMUNICATIU

1 Conceptualització i definició del projecte. Fases de realització.

2 La recerca prèvia; cerca biblioegrafia i benchmarking.

3 Disseny del projecte i implementació de pilot.

4 Planificació, producció i avaluació.

 

*** El contingut de l'assignatura aplicarà als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere en relació a la inclusió de l'anàlisi de gènere en tots els continguts programats i en els recursos utilitzats.

 
 

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques 15 0,6 2, 10, 35
Seminari 6 0,24 2, 15
Session pràctiques 27 1,08 10, 21
Tipus: Supervisades      
Examen 3 0,12 10, 15
Presentació projecte 3 0,12 2, 10, 12, 15, 21, 35
Tipus: Autònomes      
Treball en grup 30 1,2 10, 21
Treball individual 20 0,8 2, 35

La metodologia de l'assignatura consisteix en:

1) Sessions teòriques del temari bàsic de l'assignatura

2) Sessions seminaris de lectures i estudis de casos

3) Sessions pràctiques relacionades amb el desenvolupament del  projecte educomunicatiu del curs

 

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària
per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docent

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Entregues seminari 25% 13 0,52 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 23, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35
Examen 30% 3 0,12 2, 3, 4, 9, 10, 11, 15, 18
Projecte educomunicatiu 45% 30 1,2 1, 2, 5, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35

Activitats d'avaluació

L'avaluació de l'assignatura constarà de tres activitats avaluativas:

Projecte educomunicatiu: Treball en grup, mínim 3-5 persones. Les pautes del projecte estaran disponibles al campus virtual, les sessions pràctiques estaran destinades a treballar els projectes educomunicatius des del seu inici, i les tutories grupals estaran destinadas a realitzar el seguiment tant del disseny com l'elaboració del projecte.

Entregues seminaris: l'entrega es durà a terme prèvia o posteriorment segons s'indiqui al campus virtual.

Examen:  Al final de l'assignatura es realitzarà un examen teòric dels continguts apresos durant el semestre.

L'alumant té dret a la revisió de l'avaluació realitzada. Un cop publicades les notes, es convocarà a una tutoria de revisió per efectuar la mateixa.

 

REAVALUACIÓ

L'activitat de reavaluació consistirà en un examen teòric que inclourà tant aspectes de les sessions teòriques, seminaris, com conceptes treballats en l'elaboració del projecte educomunciatiu

 

NO AVALUABLE


L'alumnant que no hagi entregat cap activitat formativa no podrà ser avaluat.

 

AVALUACIÓ ÚNICA

Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d’avaluació única.

 

PLAGI

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. S'entendrà com irregularitat també l´ús de la intel·ligència artificial que no sigui declarat en les entregues, s'entèn que és una eina més però si s'utilitza caldrà transparentar el seu ús i acordar prèviament amb el professorat si és adequat o no per realitzar l'exercici corresponent.

 

ÚS DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

Per a aquesta assignatura, es permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament per a tasques de suport, com ara la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o traduccions, la millora de la maquetació o de productes audiovisuals — sempre com a eina de suport.

L’alumnat haurà de detallar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines utilitzades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i en el resultat final de l’activitat.

La manca de transparència en l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà una manca d’honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la qualificació de l’activitat, o sancions més greus en casos de gravetat.

 


Bibliografia

Referències de consulta:

ALBERO ANDRÉS, MAGDALENA.(2010)  Jóvenes, internet y participación política.  Límites y oportunidades. Octaedro.  Barcelona.

ALBERO ANDRÉS, M. (2004).  The Internet and adolescents: the present and future of the information society.  En Goldstein, Buckingham, Brougère. Toys, Games and Media. New Jersey/London.  Lawrence Erlbaum Ass., 109-129.

BUCKINGHAM, DAVID. (2005) Educación en medios.  Alfabetización, aprendizaje y cultura contemporánea. Paidós.  Barcelona.

BUCKINGHAM, DAVID. y WILLET, REBEKAH. (Eds.) (2006) Digital Generations.  Lawrence Erlbaum.  London.

BUTLER; ALLISON T. (2019).  Educating Media Literacy : The Need for Critical Media Literacy in Teacher Education, BRILL, ProQuest Ebook Central, https://ebookcentral.proquest.com/lib/uab/detail.action?docID=5963858.

CARLSSON, ULLA.,TAYIE, SAMY. JACQUINOT, GENIÈVE., PÉREZ TORNERO, JOSÉ MANUEL. (2008) Empowerment trough Media Education. An Intercultural Dialogue, Goteborg, Nordicom.

LIVINGSTONE, SONIA. y BOVIL MOIRA. (2002)  Young People and New Media.  Sage, London.

MASTERMAN, LEN (1993): La enseñanza de los medios de comunicación. Madrid, La Torre.

MORIN, EDGAR (1999). Los siete saberes necesarios para la educación del futuro. UNESCO,  París.

PEREZ TORNERO, JOSÉ MANUEL y VARIS, TAPIO. (2012) Alfabetización mediática y nuevo humanismo, Barcelona, UOC.

PEREZ TORNERO, JOSÉ MANUEL (2020). La gran mediatización I. El tsunami que expropia nuestras vidas. Del confinamiento digital a la sociedad de la distancia. UOC Press: Barcelona.

 

 
*** La bibliografia específica es lliurarà a l'alumnat mitjançant el campus virtual

 

 


Programari

Programari bàsic d'ofimàtica, domini de xarxes socials i gestió continguts blogs


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PLAB) Pràctiques de laboratori 11 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 12 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt