Comunicació Intercultural
Codi: 103099 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Periodisme | OT | 3 |
| Periodisme | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- David Rull Ribó
- Correu electrònic:
- david.rull@uab.cat
Equip docent
- Carlos Sanandres Martinez
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
L'assignatura de Comunicació Intercultural es troba dins de l'àrea de Teoria, Història i Estructura de la comunicació, formant part de la menció en Anàlisi i Planificació de la Comunicació.
Objectius
L’assignatura de Comunicació Intercultural pretén que l’estudiant prengui consciència de les relacions interpersonals i intergrupals dins de la situació mediàtica intercultural derivada de la globalització, que adquireixi una sèrie d’eines crítiques per analitzar aquesta situació geopolítica que determina la comunicació intercultural, que practiqui una nova metodologia d’anàlisi d’aquesta societat híbrida i que adquireixi una visió crítica sobre les relacions que s’estableixen entre persones, col·lectius i institucions que, partint d’experiències, discursos i representacions socioculturalment diverses, estableixen xarxes de comunicació interculturals on desenvolupen el diàleg o el rebuig, l’acord o la confrontació, l’intercanvi d’experiències o el rebuig de les alienes.
La comunicació intercultural, superant la visió etnocèntrica que practicava l’anàlisi de les xarxes comunicatives clàssiques, explica les relacions socials complexes i dinàmiques que es desenvolupen a nivell interpersonal i col·lectiu, determinades per contextos socials i polítics molt diversos, en un procés de globalització accelerat.
Mostrarem que les cultures no són entitats homogènies ni estàtiques, sinó híbrides i dinàmiques. Mostrarem que les cultures no dialoguen entre si, sinó que són els subjectes que les componen (individuals o col·lectius) els qui acaben debatent o enfrontant-se. Aquest estudi el farem des d’una perspectiva interdisciplinària com un vector transversal de la comunicació intercultural.
La visió multicultural exigeix una metodologia d’anàlisi diferent en què es disseccionen les identitats suposades o imaginades per descobrir els sistemes classificatoris i excloents que es troben en la seva constitució. S’analitzen l’exclusió i la inclusió de persones i col·lectius dins dels grups i persones que poden "parlar" i gestionar la comunicació o que són acallats i silenciats per mitjans i poders polítics i mediàtics.
El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb el respecte als drets fonamentals d’igualtat entre dones i homes, als drets humans i als valors d’una cultura de pau i buscarà promoure el creixement personal i el compromís professional amb un mateix i la comunitat i, tanmateix, com suggereix el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, “a mostrar les diferents realitats socials, no permetent la creació de continguts que puguin fomentar o justificar l’homofòbia, la bifòbia, la lesbofòbia i la transfòbia, difonent la denúncia dels fets discriminatoris i presentant bones pràctiques en relació amb la igualtat i amb la no-discriminació” (Recomanacions sobre el tractament de les persones LGBTI als mitjans audiovisuals, CAC, 2017).
Objectius de l’assignatura:
-
Reflexionar sobre la diversitat cultural i la seva presència als mitjans de comunicació.
-
Conèixer alguns dels autors més rellevants en relació amb l’estudi de l’alteritat cultural.
-
Identificar tòpics culturals i lingüístics relatius a l’alteritat cultural.
-
Aprendre a aplicar els coneixements obtinguts en l’elaboració d’una peça periodística.
-
Dur a terme diversos exercicis periodístics en l’àmbit d’especialització de l’assignatura.
Competències
- Periodisme
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Aplicar el mètode científic adequadament, plantejar hipòtesis relatives a la comunicació periodística, validar i verificar les idees i els conceptes, i ressenyar correctament les fonts.
- Demostrar l'esperit crític i autocrític.
- Demostrar un coneixement adequat de la realitat sociocomunicativa de Catalunya en el context espanyol, europeu i mundial.
- Diferenciar les principals teories de la disciplina, els seus camps, les elaboracions conceptuals, els marcs i els enfocaments teòrics que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents àmbits i subàrees, i adquirir un coneixement sistemàtic de l'estructura dels mitjans de comunicació.
- Divulgar els coneixements i les innovacions de l'àrea.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Valorar la diversitat i la interculturalitat com a base per a treballar en equip.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
- Aplicar de manera transversal els mètodes científics en l'anàlisi de la relació entre canvi tecnològic, el canvi social i accessibilitat als mitjans.
- Comparar la realitat sociocomunicativa de Catalunya amb el context espanyol i europeu des del punt de vista de les indústries culturals.
- Desenvolupar l'esperit crític i autocrític.
- Divulgar els coneixements i les innovacions de l'àrea.
- Identificar els fonaments de les teories i de la història de la comunicació.
- Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
- Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
- Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
- Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
- Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
- Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Valorar els impactes socials de la mediació tecnològica en la comunicació contemporània.
- Valorar la diversitat i la interculturalitat com a base per a treballar en equip.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
Continguts
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
L'assignatura es dividirà en:
- Classes teòriques
- Pràctiques (derivades dels ensenyaments teòrics)
- Seminaris
- Treball de camp
Classes teòriques (programa)
Sessió 1: Entendre
- Una història dels “altres”.
- La descripció dels “altres”.
- Conceptes clau de l’antropologia.
- Alteritat i llenguatge.
- Alteritat i guerra.
Sessió 2: Escoltar
- Música i identitat.
- Llenguatge i so.
- Música, creences i religiositat.
- Estudis de cas.
Sessió 3: Mirar
- El llenguatge visual.
- Mirar als “altres”.
- La mirada fotogràfica. Estereotips i tòpics.
- La mirada cartogràfica. Mapes i poder.
Sessió 4: Menjar
- Alimentació i comunicació. A la vora del foc.
- Alimentació i cultura. Les àvies com a transmissores de cultura.
- Alimentació i creences.
- Alimentació i tabú.
Sessió 5: Narrar
- Eines i estratègies per explicar als “altres”.
- Periodisme i llenguatge.
- Periodisme i alteritat.
- Periodisme i racisme.
Sessions pràctiques
A les classes pràctiques es formaran grups de treball autònoms de 2 o 3 persones amb l’objectiu d’elaborar treballs de caràcter periodístic relatius a la interculturalitat com, per exemple:
- Assaigs periodístics.
- Cartografies digitals.
- Perfils de xarxes socials.
- Altres (a criteri dels docents).
El funcionament i la dinàmica de les classes pràctiques simularà el d’una redacció periodística on els docents aniran donant indicacions sobre els diferents encàrrecs, forma d’elaborar-los i terminis de lliurament.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Teoría | 34 | 1,36 | 3, 6 |
| Tipus: Supervisades | |||
| seminaris | 16 | 0,64 | 3, 6 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball personal | 100 | 4 | 3, 6 |
Activitats formatives en crèdits ECTS, la seva metodologia d'aprenetatge i la seva relació amb les competències que cal assolir.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
|
La calendarització de les pràctiques s'explicarà el primer dia de classe i es penjarà al Campus Virtual.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen | 30% | 0 | 0 | 3, 4, 7, 15, 16, 17, 18, 19 |
| Expresión de los conocimientos oral o escrita | 10% | 0 | 0 | 3 |
| Prácticas | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 20, 21 |
| Trabajo | 50% | 0 | 0 | 3, 6 |
El sistema d’avaluació es basarà en l’assistència i participació a les sessions teòriques i seminaris pràctics del curs (valorant-ne la participació), i en el desenvolupament i lliurament dels treballs d’acord amb les indicacions dels docents:
Teoria
-
Lliurament d’assaigs escrits a classe: 5%
-
Lliurament de la ressenya d’una lectura obligatòria a triar entre els llibres de Perceval (2013), Kapuscinski (2019) o Todorov (2009): 20%
-
Exposició oral a classe d’una notícia relacionada amb l’àmbit de l’assignatura: 15%
Pràctiques
-
Treballs de pràctiques (assaig periodístic, cartografia cultural i/o projecte a les xarxes socials) i presentació oral dels treballs: 60%
L’estudiant haurà d’obtenir, com a mínim un cinc (5) en tots els exercicis del curs. En cas contrari, estarà suspès (independentment de si ha aprovat la resta d’activitats del curs).
Plagi
El plagi en alguns dels treballs del curs serà penalitzat amb un suspens general de l’assignatura.
Assistència i participació
L’assistència i participació a classe són obligatòries per tal de superar l’assignatura. Al llarg del curs l’estudiant haurà de lliurar diversos encàrrecs com:
– Assaigs breus sobre qüestions plantejades a les classes de teoria
– Ressenya d’una lectura obligatòria a triar per part de l’estudiant
– Exposició en grup d’una notícia relacionada amb la temàtica de l’assignatura
Intel·ligència Artificial
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) exclusivament en aquelles tasques que el professorat ho indiqui de manera explícita. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total enla nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA BÀSICA I OBLIGATÒRIA
Bohannan, L. (1966). “Shakespeare en la selva” a: Honorio, Honorio M. (2010) Lecturas de antropologia social y cultural, UNED - Universidad Nacional de Educación a Distancia, pp. 53-65. [ed. original: Bohannan, L. (1966). “Shakespeare in the bush”, a: Natural History, Agusut-September 1966].
Kapuscinski, Ryszard (2019). Viajes con Heródoto. Anagrama.
Perceval, José María (2013). El racismo y la xenofòbia. Crítica.
Todorov, Tzvetan (2008). El miedo a los bárbaros. Galaxia Gutemberg.
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
Alfaro, Santiago (2008). Ciudadanía Intercultural. Conceptos y pedagogías desde América, Fondo editorial de la Pontificia Universidad Católica del Perú.
Ali, Tariq (2002). El choque de los fundamentalismos. Cruzadas, yihads y modernidad. Alianza editorial.
Amselle, Jean-Loup (1990). Logiques métisses. Payot.
Anderson, Benedict R. (1991). Imagined Communities: Reflections on the Origin and Spread of Nationalism. Verso (trad.esp. Comunidades imaginadas: reflexiones sobre el origen y difusión del nacionalismo, México, FCE, 1993).
Appadurai, Arjun (1996). Modernity at Large: Cultural Dimensions of Globalization, University of Minnesota Press.
(trad.esp. La modernidad desbordada: dimensiones culturales de la globalización, Buenos Aires, FCE, 2001).
Appadurai, Arjun (2006). Fear of Small Numbers. An Essay on the Geography of Anger, Duke University Press.
(trad.esp.: El rechazo de las minorías. Ensayo sobre la geografía de la furia, Barcelona, Tusquets, 2007).
Ashmaoui, F. (2005). The Image of the «Other» in the school books in Europe and in the Arab World.
Augé, Marc (2006). Los no-lugares, espacios del anonimato: antropología sobre la modernidad. Gedisa.
Bañón Hernández, Antonio Miguel (1996). Racismo, discurso periodístico y didáctica de la lengua. Universidad de Almería.
Baricco, Alessandro (2008). Los bárbaros. Ensayo sobre la diferencia. Anagrama.
Benhabib, Seyla (2002): The Claims of Culture. Equality and diversity in the Global Era. Princenton University Press.
Berdah, Jean-François, Bloch-Raymond, Anny, Zytnicki, Colette (2007). D’une frontière à l’autre, migrations, passages, imaginaires. Meridiennes.
Bertomeu, María Julia; Gaeta, Rodolfo; Vidiella, Graciela (2000). Universalismo y multiculturalismo. Eudeba, Buenos Aires.
Bhabha, Homi K. (2010): Nación y narración entre la ilusión de una identidad y las diferencias culturales. Siglo XXI.
Bolufer, Mónica (2005): “Geografías imaginarias, fronteras en transformación. Los límites de lo ‘europeo’ desde la antigüedad al presente”. Saitabi, 55, 9–28.
Bravo López, Fernando (2012). En casa ajena. Bases intelectuales del antisemitismo y la islamofobia. Bellaterra, Barcelona.
Burke, Peter (2013). Hibridismo cultural. Akal.
Buruma, Ian; Margalit, Avishai (2003). Occidentalism. The West in the Eyes of Its Enemies. Penguin.
Canestrini, Duccio (2009). No disparen sobre el turista; un análisis del turismo como colonización. Edicions Bellaterra.
Capone, Stefania (1999). La quête de l’Afrique dans le candomble. Khartala.
Cornejo Polar, A. (1997). Mestizaje e híbridez: los riesgos de las metàfores. UMSA.
Devji, Faisal (2005). Landscapes of the Jihad: Militancy, Morality and Modernity. Cornell University Press.
Douglas, Mary (1996). Purity and Danger : An Analysys of Concepts of Purity and Taboo. Routledge and Kegan Paul (trd.esp. Pureza y peligro: un análisis de los conceptos de pureza y tabú, Madrid, siglo XXI, 2005).
Eco, Umberto (2003): Mouse or rat? Translation as negociation. Phoenix.
Eco, Umberto (2012). Construir al enemigo, Lumen.
Eddine Affaya, Tour (2012). “Occidente en el pensamiento árabe moderno”. Dossier-Daftar.
Erner, Guillaume (2006). La Société des victimes. La Découverte.
Flandrin, Jean-Louis, Cobbi, Jean (1999). Tables d'hier, tables d'ailleurs : Histoire et ethnologie du repas. Odile Jacob.
Flori, Jean (2002). Guerre sainte, jihad, croisade.Violence et religion dans le christianisme et l’islam. Seuil
García Canclini, Néstor (1992). Culturas híbridas: Estrategias para entrar y salir de la modernidad. Sudamericana.
Glucksmann, André (2005). Le Discours de la haine. Pluriel, Hachette.
Goody, Jack (2005). El Islam en Europa. Gedisa.
Gray, John (2004). Al Qaeda y lo que significa ser moderno. Paidos.
Grimson, Alejandro (2001). Comunicación Intercultural. Norma.
Gruzinski, Serge (1999) : La pensée métisse. Fayard.
Gruzinski, Serge (2004). Les Quatre Parties du monde: histoire d’une mondialisation. La Martiniere.
Guha, Ramachandra (2007). India after Gandhi: The History of the World’s Largest Democracy. Macmillan.
Gutman, Amy, (2003). Identity in Democracy, Princenton University Press.
Kapuscinski, Ryszard (2007). Encuentros con el Otro. Anagrama.
Lafuente, Fernando R. (2007). “España como estereotipo de sí misma”. El orientalismo al revés. Homenaje a Edward W. Said. . Llibros de la Catarata.
Leavitt, David (2011). El contable hindú. Anagrama.
León, Emma (ed.) (2009). Los rostros del Otro. Reconocimiento, invención y borramiento de la alteridad. Anthropos.
Lustig, Myron W.; Koester, Jolene (2003). Intercultural Competence: Interpersonal Across Cultures. Snippet views.
Martel, Frédéric (2011). Lacultura mainstream. Cómo nacen los fenómenos de masa. Taurus.
Martín-Barbero, Jesús (2001). Al sur de la modernidad: Comunicación, globalización y multiculturalidad. Nuevo Siglo.
Morales, Agustín (2017). No somos refugiados. Círculo de Tiza.
Moore-Gilbert, Bart (1997). Postcolonal Theory, Verso.
Nalborczyk, Agata S. (2004). The Image of the “Other” in the contacts of Europe, Asia, Africa and America.
Nash, Mary (2005): Inmigrantes en nuestro espejo, Barcelona, Icaria.
Noufouri, Hamurabi; Feierstein, Daniel; Rivas, Ricardo; Prado Juan J. (1999). Tinieblas del crisol de razas. Ensayos sobre las representaciones simbólicas y espaciales de la noción del ‘otro’ en Argentina. Cálamo.
Omar, Sidi M. (2008). Los estudios postcoloniales. Una introducción crítica. Universitat Jaume I.
Pelletier, Philippe (2011). L'Extrême-Orient. L'invention d'une histoire et d'une géographie. Gallimard.
Pieterse, Jan Nederven (2012). Globalization and culture: Globalmelange. Rawman.
Pitts, Jennifer (2008). Naissance de la bonne conscience coloniale. Éditions de l’Atelier.
Pullman, Philip (2010). Contra la identidad. Seix Barral.
Rattansi, Ali (2011). Multiculturalism. Oxford University Press.
Ricoeur, Paul (1983). “Appropiation”. Hermeneutics and the Human Sciences, 182–193.
Rodríguez Moya, Salvador (2011). Racismo en el fútbol profesional. Realidad social y dimensión mediàtica. Tesis.
Rodrigo Alsina, Miquel (2003). “Identidad cultural y etnocentrismo: una mirada desde Catalunya”. Victor Sampedro y Mar Llera (eds.) Desafíos actuales de la comunicación Intercultural, Bellaterra, 197–221.
Ruiz Jiménez, José Ángel (ed.) (2010). Balcanes, la herida abierta de Europa. Conflicto y reconstrucción de la convivència. Plaza y Valdés.
Salmon, Christian (2010). Kate Moss Machine. Península.
Samovar, Larry A.; Porter, Richard E.; McDaniel Edwin R. (2011). Intercultural Communication. Language Arts & Disciplines.
Sartori, Giovanni (2001). La sociedad multiétnica. Taurus.
Sémelin, Jacques (2005). Purifier et détruire. Usages politiques des massacres et genocides. Seuil.
Sen, F. (2002). Islam in Deutschland. Beck.
Sen, Amartya (2006). Identity and violence: the illusion of Destiny. Penguin
(Trad. Identitat I violència. Qui té interès a convertir la identitat en conflicte?, Barcelona, La Campana, 2009).
Steiner, George (1975). After Babel. Oxford University Press.
Subrahmanyam, Sanjay (2007). “Par-delà l’incommesurabilité: pour une histoire connectée des empires au temps modernes”. Revue d’Histoire Moderne et Contemporaine, 54, 5, 34–53.
Taguieff, Pierre-André (2001). La fuerza del prejuicio. University of Minnesota.
Ziegler, Jean (2008). La haine de l’Occident, Paris, Albin Michel.
Programari
No es requereixen coneixements especials de cap programari, tot i que s'hauran d'utilitzar eines per a fer presentacions, mapes i d'altres.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 11 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |