Locució i Presentació
Codi: 103056 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Comunicació Audiovisual | OB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Josep Maria Blanco Pont
- Correu electrònic:
- josepmaria.blanco@uab.cat
Equip docent
- Yulmar Runel Montoya Ortega
- Josep Maria Bunyol Duran
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Aquesta assignatura no té prerequisits específics. És una continuïtat dels coneixements, competències i habilitats adquirides a dues matèries cursades en el semestre anterior: Llenguatges Comunicatius Escrits i Audiovisuals i Narrativa Audiovisual.
Objectius
Aquesta assignatura forma part de la matèria Llenguatge Audiovisual. Es tracta d'una matèria formada per sis assignatures, l´objectiu principal de les quals és conèixer i utilitzar els diferents llenguatges audiovisuals (televisiu, cinematogràfic, radiofònic i multimèdia). En el cas concret de Locució i presentació es pretén que l'estudiantat sigui capaç de fer un ús professional i creatiu de la veu a través dels mitjans audiovisuals.
Resultats d'aprenentatge
- CM11 (Competència) Aplicar els procediments tècnics, narratius i estètics audiovisuals en l'elaboració de productes innovadors.
- SM16 (Habilitat) Utilitzar l'eficàcia comunicativa, la innovació i la sensibilitat estètica dels diferents recursos retòrics de la comunicació audiovisual en la construcció de missatges.
- SM17 (Habilitat) Adaptar l'ús dels llenguatges audiovisuals a les diferents necessitats de creació de continguts del sector professional.
Continguts
Continguts
Característiques expressives del so a la comunicació audiovisual
Característiques especifiques de la veu microfònica.
Dicció, articulació, respiració, actitud.
El ritme verbal. Funció rítmica de les pauses. La dimensió musical de la veu. El contrast melòdic.
Interrelació redacció-locució.
La veu i els factors de percepció. Estereotips vocals.
La improvisació verbal. Estratègies narratives i expressives.
El diàleg. Estratègies comunicatives i expressives de la veu a l’entrevista i el magazine.
Locució davant de càmera. Lectura de teleprompter.
El monòleg dramàtic a la televisió. La performance verbal a la presentació de programes de televisió.
Nota: El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 15 | 0,6 | |
| Pràctiques de Laboratori | 30 | 1,2 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Activitats d'avaluació | 7,5 | 0,3 | CM11, SM16, SM17 |
| Tutories | 7,5 | 0,3 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures, audicions, preparació exercicis | 82,5 | 3,3 |
L’assignatura és un dels primers esglaons del procés creatiu de la comunicació audiovisual mitjançant el coneixement i control de les estructures expressives de la veu a la ràdio i la televisió. Els continguts teòrics de les lliçons magistrals i les sessions dels seminaris estan al servei de la conceptualització dels exercicis que l’estudiant desenvoluparà a les classes pràctiques de laboratori. Les lliçons magistrals es duran a terme amb l’audició i anàlisi de programes de referència. Les classes pràctiques de laboratori estan orientades a la planificació, producció i enregistrament de diferents exercicis. El temps que l’estudiant dedicarà a la preparació dels exercicis pràctics s’adscriu al temps de treball autònom que correspon a aquesta assignatura, conjuntament amb les lectures i audicions proposades pel professor.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l’alumnat en l'anàlisi i la reflexió personal. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i participació Seminaris | 20% | 1,5 | 0,06 | CM11, SM16, SM17 |
| Pràctiques de Laboratori | 50% | 3,75 | 0,15 | CM11, SM16, SM17 |
| Prova escrita | 30% | 2,25 | 0,09 | CM11, SM16 |
Avaluació
El sistema d'avaluació està integrat per dues parts diferenciades. El pes d'aquestes parts és el següent:
a) Assistència i participació Seminaris: 20%
b) Prova escrita: Prova escrita de síntesis del coneixement adquirit durant el curs: 30%
c) Exercicis de les pràctiques de laboratori: 50%
Els criteris d'avaluació estan directament relacionats amb els resultats d'aprenentatge. La qualificació final de l’estudiant vindrà principalment determinada per la mitjana ponderada de les qualificacions obtingudes a les diferents activitats d'avaluació. Són obligatòries totes les pràctiques programades.
Activitats de recuperació
Les darreres tres setmanes del curs es dedicaran a activitats de recuperació, a les quals es podran acollir els estudiants que acompleixin la següent condició: que hagin suspès la mitjana ponderada final. En cap cas es podrà optar a la recuperació per pujar nota.
No són proves recuperables: les pràctiques prèvies a la pràctica final.
Les característiques d'aquesta prova de recuperació seran puntualment comunicades.
Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d’avaluació única.
Plagi
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregulariats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
No avaluable
Segons el punt 9 de l’article 266 de la Normativa Acadèmica de la UAB, "quan es consideri que l’estudiant no ha pogut aportar prou evidències d’avaluació s’ha de qualificar aquesta assignatura com a no avaluable".
Bibliografia
Bàsica:
Arnheim, Rudolf (1980): Estética radiofónica. Barcelona, Gustavo Gili, 1980.
Balsebre, A. (2012): El lenguaje radiofónico. Madrid, Cátedra (6ª edició).
Balsebre, Armand (2007): Voces microfónicas para una historia de la radio y la televisión, pp. 205-244, en BUSTOS SÁNCHEZ, Inés (ed.), La Voz. La técnica y la expresión, Barcelona, Paidotribo (2ª edició).
Balsebre, Armand (2008): La entrevista en Radio, en Balsebre, Armand; Mateu, Manel y Vidal, David: La entrevista en radio, televisión y prensa, Madrid, Cátedra (2ª edició).
Blanch, Margarita; Lázaro, Patrícia (2010): Aula de locución. Madrid. Cátedra.
Gutiérrez, María y Perona, Juanjo (2002): Teoría y técnica del lenguaje radiofónico, Bosch, Barcelona.
Huertas, Amparo y Perona, Juanjo (1999). Redacción y locución en medios audiovisuales: la radio. Barcelona, Bosch.
Merayo Pérez, A. (1992): Para entender la radio. Estructura del proceso informativo radiofónico. Publicaciones Universidad Pontificia de Salamanca.
Rodríguez, Ángel (1998): La dimensión sonora del lenguaje audiovisual. Barcelona. Paidós.
Serna, Assumpta (2002): El trabajo del actor de cine, Madrid, Cátedra.
Programari
El software d'enregistrament i edició sonora que es fa servir a l'assignatura és el que està implementat en els Laboratoris Audiovisuals de la Facultat.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 41 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 42 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 43 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 4 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |