Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Estructura del Sistema Audiovisual

Codi: 103021 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Comunicació Audiovisual OB 3

Professor/a de contacte

Nom:
Montserrat Bonet Bagant
Correu electrònic:
montse.bonet@uab.cat

Equip docent

Guillem Marca Frances
Josep Angel Guimera Orts

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Per cursar aquesta assignatura cal no oblidar tot el que s’ha après en cursos anteriors, especialment els conceptes i les idees fonamentals de les assignatures Història de la ComunicacióEstructura de la ComunicacióTecnologies de la Informació i la Comunicació i Història de la Ràdio i la Televisió i Història del Cinema.

A més, es requereix una bona comprensió lectora de l'anglès.


Objectius

Aquesta assignatura Obligatòria s’ubica dintre de la matèria Indústria Audiovisual, impartida entre el tercer i el quart curs del grau. Per tant, els objectius formatius d’aquesta assignatura es materialitzen en el conjunt que forma amb les altres assignatures que també són part de la matèria, Models de Gestió de l'Empresa Audiovisual (Optativa) i Qüestions d'Actualitat i Tendències del Sector Audiovisual (Optativa), de 6 crèdits ECTS cadascuna.

Tal com es defineix en el pla d’estudis, es tracta de proporcionar una visió panoràmica de l’estructura del sistema audiovisual i els actors que el componen: indústries culturals de caire divers, organismes reguladors, legisladors, grups de comunicació, nous actors, etc., amb especial atenció a les relacions socioeconòmiques en les quals es desenvolupen.

L'objectiu general és donar les claus bàsiques de què podem entendre quan parlem de 'sistema audiovisual', com s’estructura, quins canvis ha experimentat i encara segueix experimentant així com les relacions de poder entre els seus principals protagonistes, la forma en què interactuen i contribueixen a donar forma a aquest sistema.


Resultats d'aprenentatge

  1. CM07 (Competència) Planificar la producció industrial audiovisual d'acord amb la seva futura comercialització al mercat.
  2. CM07 (Competència) Planificar la producció industrial audiovisual d'acord amb la seva futura comercialització al mercat.
  3. CM08 (Competència) Interpretar els canvis del sistema audiovisual en termes de modificació dels perfils professionals existents evitant reproduir desigualtats de gènere.
  4. CM08 (Competència) Interpretar els canvis del sistema audiovisual en termes de modificació dels perfils professionals existents evitant reproduir desigualtats de gènere.
  5. SM11 (Habilitat) Examinar la dimensió industrial i empresarial del sector audiovisual.
  6. SM11 (Habilitat) Examinar la dimensió industrial i empresarial del sector audiovisual.
  7. SM12 (Habilitat) Analitzar les empreses existents aplicant amb rigor el coneixement crític (processos i formes de producció, circuit d'exhibició de productes audiovisuals).
  8. SM12 (Habilitat) Analitzar les empreses existents aplicant amb rigor el coneixement crític (processos i formes de producció, circuit d'exhibició de productes audiovisuals).
  9. SM13 (Habilitat) Investigar per a l'obtenció d'informació de valor per a l'anàlisi de la indústria audiovisual o el disseny de projectes audiovisuals viables.

Continguts

L'assignatura gira al voltant d'uns grans temes, de sòlida base teòrica, però que acostumen a incloure constant actualització, seguint el propi desenvolupament del sector. És per això que el seguiment de determinades fonts d'informació més o menys especialitzades té un pes rellevant. Els grans eixos sobre els que s'articula el contingut són:

- Introducció al Sistema Audiovisual. Aproximació a una definició, a partir de la seva evolució històrica.

- Aprofundiment en les característiques de producció i distribució de les indústries culturals. Com afecten el sector.

- La filera audiovisual a l'era de les OTT. Del flux a l'estoc: "plataformització" de la comunicació, tecnologia i grups de comunicació.

- La indústria dels vídeojocs. De sector 'maleït' a promesa de l'audiovisual.

- La indústria discogràfica / la indústria dels continguts musicals.

- La gestió de l'àudio: ràdio, podcast, altaveus intel·ligents.

- Infraestructura i distribució com a camp de batalla pel domini de l'audiovisual. 

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment del’assignatura. Encas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques 15 0,6 CM07, CM08, SM11, SM12
Seminaris (participació i treballs) 33 1,32 CM08, SM11, SM12, SM13
Tipus: Supervisades      
Tutories 7,5 0,3 SM12, SM13
Tipus: Autònomes      
Lectura, anàlisi i síntesi de textos, preparació i realització de treballs 82,5 3,3 SM11, SM12, SM13

L’adquisició de coneixements i competències per part de l'alumnat es farà a través de diversos procediments metodològics que inclouen les classes magistrals a l’aula, exercicis de debat i reflexió proposats pel professorat, les lectures i els seminaris, a més dels materials textuals i audiovisuals de suport disponibles a través de Campus Virtual.

En concret, els seminaris es focalitzaran en temes específics del temari, per als quals es proporcionaran un seguit de lectures prèvies o es demanarà recerca prèvia d'informació i / o preparar una presentació.

A més, una part important del curs es basa en la realització del treball, que implica un contacte directe amb especialistes del sector, tant des de la vessant acadèmica com des de la vessant dels professionals que hi treballen.

És important que l’alumnat no vegi aquestes tres activitats de manera diferenciada sinó com a parts d’un tot, que s’interrelacionen i serveixen per assolir més fàcilment els objectius i per consolidar millor els coneixements.

Aquesta és una assignatura que té una relació molt clara, directa i constant amb l'actualitat, per la qual cosa es recomana el seguiment de tot tipus d'informació referida al sistema audiovisual.

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.

Nota: El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen teòric 25 % 2 0,08 CM08, SM12
Seminaris (resolució d'exercicis i participació) 30 % 7 0,28 CM08, SM11, SM12, SM13
Treball de curs (inclosa la presentació) 45 % 3 0,12 CM07, CM08, SM11, SM12, SM13

AVALUACIÓ CONTINUADA

El sistema d’avaluació continuada està integrat per tres parts diferenciades, cadascuna de les quals s’ha d’aprovar per superar l’assignatura:                             

  • Examen teòric, 25 % sobre la qualificació final.
  • Seminaris (resolució d'exercicis i participació), 30 % sobre la qualificació final.
  • Treball de curs (incloent-hi la presentació), 45 % sobre la qualificació final.

Per poder aprovar, caldrà treure un mínim de 5 a totes les activitats d'avaluació.

L’examen teòric serà tipus test.

Quant al funcionament dels seminaris, la nota deriva de la informació aconseguida prèviament i/o la presentació en grup i/o la pràctica feta allà mateix. La intervenció als seminaris s’articularà a partir de les pautes que es facilitaran i pujaran al Campus Virtual. Cada sessió comptarà prèviament amb un protocol explicatiu de funcionament.

El treball és una activitat realitzada en grup que serà tutoritzada. Es valorarà especialment la capacitat d’acotar bé el tema, emprar un llenguatge adequat al tipus de treball, establir connexions entre la teoria i la pràctica i la capacitat de síntesi del material consultat oaconseguit per qualsevol altra via (entrevistes, fonts de vídeo, àudio...). Tot just començat el curs, es pujarà al Campus Virtual el protocol específic de desenvolupament del treball i es parlarà amb cada grup sobre el tema a estudiar. La nota del treball inclourà la seva presentació a final de curs (que s'explicarà també en un protocol específic).

Existeix un segon criteri de caire formal i naturalesa substractiva, és a dir, el seu compliment no augmenta la puntuació final però el seu incompliment resta punts. En concret, es valorarà el compliment de les característiques tècniques explicitades en la pauta que s’oferirà a l’inici de curs (tipografia, cos, interlineat, alineació i marges), a raó de 2 dècimes per característica. La correcció ortogràfica i gramatical també és un criteri formal. Cada falta restarà 0,3 punts. Els errors de citació i elaboració i tractament de les referències usades al treball restaran 0,3 punts.

Sobre el període i les condicions de recuperació

Podran acollir-se a aquestes activitats els/les alumnes que compleixin les següents condicions:

En cas d’haver suspès:

  • que hagin obtingut una nota mínima de 3 a l'examen de teoria,
  • que hagin obtingut una nota mínima de 3,5 al treball amb les següents excepcions: no es re-avaluarà un treball plagiat en part o en la seva totalitat (és un 0 directament) o aquells que no compleixin els requisits formals especificats prèviament (que tinguin problemes d'ortografia i/o gramàtica, no compleixin els mínims quant a citació, etc.).

L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats elpes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 partsde la qualificació total de l'assignatura.
Per poder-se presentar a la recuperació de l’assignatura, s’haurà hagut d’obtenir la nota mitjana mínima de 3,5.

No són recuperables els treballs plagiats. Quant als seminaris, només se'n pot fer recuperació un cop posada la nota final del conjunt de seminaris, quan ja s'han fet tots sempre i quan aquesta nota final sigui suspesa (tenint en compte el que s'ha dit a l'anterior paràgraf); és a dir, no es recuperen un a un. En tractar-se d’una prova en grup, si suspèn una sola persona, se li farà una prova a mida.

En cas de / que

a) Voler apujar la nota, la qualificació ha de ser igual o superior a 8 i s'ha d'avisar amb antelació. La presentació a aquesta prova pot comportar, si fos el cas, una baixada de la nota.

b) Un/una estudiant realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat...), aquest acte d'avaluació serà qualificat amb un 0. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l'assignatura serà 0. 

En cas de segona matrícula

L’alumnat farà una única prova de síntesi que consistirà en un examen teòric que inclourà el contingut de l'assignatura i unes lectures que es donaran quan comenci el semestre. La qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.

No Avaluable

Es considera No Avaluable en el marcd’aquestaassignatura l’alumnat que no hagi fet ni l’examen teòric ni el treball de curs i no hagi participat en un mínim del 75% dels seminaris. 

AVALUACIÓ ÚNICA

L’alumnat es pot acollir a la modalitat d’avaluació única. El sistema d’avaluació única està integrat per tres parts diferenciades, cadascuna de les quals s’ha d’aprovar per superar l’assignatura:                             

  • Examen teòric, 40 % sobre la qualificació final.
  • Prova escrita basada en lectures i coneixement de l’actualitat, 50 % sobre la qualificació final.
  • Seguiment de tutories, 10 %.

Per poder aprovar, caldrà treure un mínim de 5 a totes les activitats d'avaluació.

L’examen teòric i la prova escrita seran realitzades el dia oficial d'examen, tal i com consta al Campus Virtual des de principis de curs.

Sobre el període i les condicions de recuperació

Podran acollir-se a aquestes activitats els/les alumnes que compleixin les següents condicions:

En cas d’haver suspès:

  • que hagin obtingut una nota mínima de 3 a l'examen de teoria,
  • que hagin obtingut una nota mínima de 3,5 a la prova escrita.

L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura. 
Per poder-se presentar ala recuperació de l’assignatura, s’haurà hagut d’obtenir la nota mitjana mínima de 3,5.

En cas de voler apujar la nota, la qualificació ha de ser igual o superior a 8 i s'ha d'avisar amb antelació. La presentació a aquesta prova pot comportar, si fos el cas, una baixada de la nota.

SOBRE L'ÚS D'INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICiAL

En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, lacorrecció de textos o les traduccions...L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquestatecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre comaquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en qualsevol activitat avaluable es consideraràfalta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la notade l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

 


Bibliografia

Referències bàsiques

Artero-Muñoz, Juan Pablo, Zugasti, Ricardo & Hernández-Corchete, Sira (2021) Media Concentration in Spain: National, sectorial, and regional groups. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 27(3),

Bonet, Montse (Coord.) (2016) El imperio del aire. Espectro radioeléctrico y radiodifusión. Barcelona: UOC. Llibre en línia.

Bonet, Montse & Fernández-Quijada, David (2021) Sounds without borders: Exploring the cross-national expansion of commercial European Radio Group. European Journal of Communication, 36(6): 610-625.

Bonet, Montse & Sellas, Toni (2019) Del flujo al stock: el programador radiofónico ante la gestión del catálogo digital. El Profesional de la Información, 28(1): 1-8.

Bonet, Montse, Guimerà, Josep Àngel & Casado, Miguel Ángel (2021) The Spanish HbbTV service LOVEStv: When technology facilitates new strategies for survival. Media International Australia, 185(1), 139-152.

Casado, Miguel Ángel, Guimerà, Josep Àngel, Bonet, Montse & Pérez Llavador, Jordi (2022) Adapt or die? How traditional Spanish TV broadcasters deal with the youth target in the new audio-visual ecosystem. Critical Studies in Television, 18(3), 256-273.

Chan-Olmsted, Sylvia, Wang, Rang & Hwang, Kyung-Ho (2020) Substitutability and complementarity of broadcast radio and music streaming services: The millennial perspective. Mobile Media & Communication, 8(2): 209-228.

Clares-Gavilán, Judith (Coord); Merino Álvarez, Cristina & Neira, Elena (2019) La revolución over the top. Del vídeo bajo demanda a la televisión por internet. Editorial UOC. Col·leccio Manuales. Llibre en línia.

Fernández Alonso, Isabel (Ed.) (2017) Austeridad y clientelismo. Política audiovisual en España en el contexto mediterráneo y de la crisis financiera. Barcelona: Gedisa. Llibre en línia.

Flew, Terry (2021) Regulating Platforms. Cambridge: Polity Press. Llibre en línia.

Frey, Mattias (2021) Netflix Recommends. Algorithms, Film Choice, and the History of Taste. Oakland: University of California Press. Llibre en línia.

Guimerà, Josep Àngel (2014) Les polítiques de mitjans de comunicació durant els governs de Jordi Pujol. Premsa, ràdio i televisió en el procés de reconstrucció nacional de Catalunya(1980-2003). Barcelona: Proa.

Guimerà i Orts, Josep Àngel & Bonet, Montse (2013) El model de negoci en cadena a Catalunya: de l’èxit radiofònic al fracàs televisiu’, Quaderns del CAC, 38. Disponible a: http://www.cac.cat/pfw_files/cma/recerca/quaderns_cac/Q38_guimera_bonet_ES.pdf

Guimerà i Orts, Josep Àngel & Bonet, Montse (2020) A Fractured and Weaker Public Service Media: Territorial Organisation, Public Media Policy and Economic Crisis in Spain. Javnost - The Public, 27(3): 308-324.

Hesmondhalgh, David (2019) (4th. ed) The Cultural Industries. London: SAGE.

Jordan, Tim (2020) The Digital Economy. Cambridge: Polity Press. Llibre en línia.

Larson, Rob (2020) Bit Tyrants. The Political Economy of Silicon Valley. Chicago: Haymarket Books. Llibre en línia.

Lehman-Wilzig, Sam & Cohen-Avigdor, Nava (2004) The natural life cycle of new media evolution: Inter-media struggle for survivalin the internet age. New Media & Society, 6(6), 707-730.

Lindeberg, Aura (2023) Digital strategies and third-party platforms: How Nordic public service media are reframing their audio strategies for the future. Journal of Digital Media & Policy, 16:1.

Lotz, Amanda D. (2022) Netflix and Streaming Videothe business of subscriber-funded video on demand. Cambridge: Polity Press.

McDonald, Paul; Brannon Donoghue, Courtney & Havens, Timothy (Eds.) (2021). Digital Media Distribution: PortalsPlatforms, Pipelines. New York: New York University Press. Llibre en línia.

Mueller, Milton (2017) Will the Internet Fragment?: Sovereignty, Globalization and Cyberspace. Cambridge: Polity Press. Llibre en línia.

Nieborg, David B., Poell, Thomas & van Dijck, Jose (2022). Platforms and platformization. A: The SAGE Handbook of the Digital Media Economy, editat per Terry Flew; Jennifer Holt & Julian Thomas. London: Sage, 29-49.

Piñeiro-Otero, Teresa & Pedrero-Esteban, Luis-Miguel (2022) Audio communication in the face of the renaissance of digital audio. Profesional de la información, 31:5.

Robert-Agell, Francesc; Justel-Vázquez, Santiago & Bonet, Montse (2022) Sin hábito no hay escucha. Radio y generación Z: radiografía de los datos de audiencia y de la estrategia empresarial para conectar con ella. Profesional de la información, 31(5). 

Robert-Agell, Francesc; Bonet, Montse (2023) La industria de la radio en España en 2030: ¿hacia la definitiva adaptación digital?’. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 29 (4), 955-974. 

Wikström, Patrik (2020) The Music Industry. Third Edition. Cambridge: Polity Press. Llibre en línia.

Zallo, Ramón (2016) Tendencias en comunicación. Cultura digital y poder. Barcelona: Gedisa. Llibre en línia.

 

I tot el que el Servei de Biblioteques de la UAB posa a la nostra disposició:

https://ddd.uab.cat/pub/guibib/224929/bibrecdigitals.pdf

 

Altres fonts en línia

ACR (Associació Catalana de Ràdio) https://www.acradio.org

AER (Association of European Radios) http://www.aereurope.org/

ACT (Association of Commercial Television in Europe) http://www.acte.be/

BNE (Broadcast Network Europe) http://www.broadcast-networks.eu/

CAC (Consell de l'Audiovisual de Catalunya) : http://www.cac.cat

EBU (European Broadcasting Union)http://www.ebu.ch/mis

EGTA https://www.egta.com

ETNO (European Telecommunications Network Operators) https://www.etno.eu/

ETSI (European Telecommunications Standards Institute) http://www.etsi.org/

FCC (Federal Communications Commission) http://www.fcc.gov/

GSMA (GSM Association) http://www.gsma.com

Pew Research Center http://www.pewresearch.org/

RSPG (Radio Spectrum Policy Group) http://rspg-spectrum.eu/

SABI (Sistema de Análisis de Balances Ibéricos. Bureau van Dijk). Accés a través de la Biblioteca (dintre de la UAB o des dequalsevol punt gràcies a la Xarxa Privada Virtual).

Wider Spectrum Group https://widerspectrum.org

OFCOM : http://www.ofcom.org.uk

World DAB: http://www.worlddab.org

Bases de dades de l’Observatori Europeu del’audiovisual: IRIS Merlin, Lumiere,Korda, Persky : http://www.obs.coe.int/http://merlin.obs.coe.int/ 

 

La resta de fonts s'anirà donant al llarg de l'semestre, especialment en funció de les necessitats concretes de cada grup per al treball de curs o sempre que algú ho demani.

 

 

 


Programari

Aquesta assignatura no necessita un programari concret per al desenvolupament de les classes i els treballs. 

En cas que per necessitat d'emergència sanitària novament calgués fer classes en línia, s'utilitzaria el programa Teams. 

D'altra banda, el Campus Virtual segueix essent eina fonamental de comunicació i continguts en aquesta assignatura.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(SEM) Seminaris 41 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 42 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 43 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 4 Català segon quadrimestre matí-mixt