Microbiologia i Parasitologia Mèdiques
Codi: 102933 Crèdits: 8| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Medicina | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Ferran Navarro Risueño
- Correu electrònic:
- ferran.navarro@uab.cat
Equip docent
- Maria Teresa Llovet Pellejero
- Carme Muñoz Batet
- Maria Teresa Tórtola Fernández
- Elisenda Miro Cardona
- Maria Nieves Larrosa Escartin
- Aida Esperanza Ramirez Marinero
- Mayli del Consuelo Lung Suarez
- Silvia Capilla Rubio
- Andres Anton Pagarolas
- Ariadna Rando Segura
- Juliana Esperalba Esquerra
- Adrian Antuori Torres
- Juan José González López
- Nona Romani Rodes
- Antonio Casabella Pernas
- Carla Berengua Pereira
- Arantxa Perez Ugarte
- Elisa Nuez Zaragoza
- Pere Joan Cardona Iglesias
- Maria Dolores Quesada Fernandez
- Sergio Lario Garcia
- Sonia Molinos Abos
- Elena Sulleiro Igual
- Maria Alba Rivera Martinez
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Coneixements generals de biologia cel.lular i molecular, anatomia, fisiologia i estructura microscòpica d'aparells i sistemes humans.
Objectius
L’assignatura de Microbiologia i Parasitologia Mèdiques es situa en el Tercer curs de la Titulació de Grau de Medicina, junt amb altres assignatures, que inicien a l’estudiant al món de la patologia funcional i estructural humana.
El fet de que un conjunt de malalties estiguin causades per microorganismes, pressuposa un àmbit específic d’interrelació entre dos éssers vius, interrelació de la qual, en determinades circumstancies resulten processos patològics que es tradueixen en la malaltia infecciosa.
L’assignatura s’insereix en un any (tercer) en el que es desenvolupa la Patologia General (fisiopatologia), l’Anatomia Patològica i la Farmacologia; Àrees de coneixement interrelacionades amb la Microbiologia, i amb les que es desenvolupa una intensa correlació, tant amb l’àmbit conceptual com l’organitzatiu.
Les malalties infeccioses responen a l’acció d’un agent causal viu, aspecte específic i diferencial de la resta de processos patològics i que comporta diverses particularitats com l’esmentada interacció biològica entre ambdós éssers vius i la transmissió dels microorganismes entre persones i per tant de la malaltia.
Al mateix temps, aquestes malalties són subjecte de tractament mitjançant medicaments antimicrobians, i de immunoprofilaxi mitjançant vacunes.
Per identificar el microorganisme causal de la malaltia, aspecte cardinal per establir el tractament i la profilaxi adequats, cal precisar la localització de les infeccions (focals i generals) i saber prendre les mostres adients per remetre-les al laboratori de microbiologia, on es fan els estudis per determinar el diagnòstic etiològic. Aquest aspecte és fonamental perquè el tractament sigui dirigit i eficaç.
Així doncs, a la Microbiologia es poden diferenciar objectes de coneixement i objectius d’ aplicació ben definits i harmònicament relacionats: 1) els microorganismes com agents causals de malaltia, 2) els processos de lesió causats pels microorganismes definits per la patogenicitat i la virulència, 3) els processos defensius del hospedador, 4) els processos de diagnòstic i 5) el tractament i la profilaxi.
Els processos de lesió i defensa són indestriables i conformen el que podem definir com la fisiopatologia de la infecció.
En aquest context els objectius formatius inclouen:
1- Enumerar els microorganismes causants de malaltia a l’home (microorganismes patògens) i diferenciar-los dels microorganismes comensals.
2- Descriure les característiques biològiques dels microorganismes fent èmfasi en els següents aspectes: morfologia, fisiologia i cicles vitals.
3- Anomenar i descriure els reservoris dels microorganismes i les vies de transmissió.
4- Descriure els factors de virulència i els mecanismes que expliquen la capacitat patògena.
5- Descriure els mecanismes de defensa inespecífics i específics de l’hospedador. Descriure la interrelació entre el patogen i l’hospedador es a dir la fisiopatologia de la infecció. Descriure el concepte d'oportunisme.
6- Descriure la flora normal, enumerar les seves funcions fisiològiques i la seva relació amb l’oportunisme.
7- Determinar les mostres clíniques del focus d’infecció que cal recollir i establir les mesures i procediments per recollir-les i per traslladar-les al laboratori pel seu estudi.
8- Identificar les proves que cal sol·licitar al laboratori en la mostra clínica tramesa, per fer el diagnòstic etiològic del procés.
9- Conèixer els antimicrobians i les indicacions dels mateixos.
10- Descriure les proves de sensibilitat que cal emprar en els diferents microorganismes per dirigir el tractament antimicrobià.
11- Establir les normes de profilaxi immediates (aïllaments i immunoprofilaxi) i a llarg termini (vacunacions).
12- Basats en la informació precedent es descriuen els principals microorganismes d’interès en patologia humana per analitzar i revisar les seves característiques: 1) estructura i fisiologia 2) epidemiologia general, reservori i mecanisme de transmissió 3) patogènia 4) clínica 5) diagnòstic etiològic i 6) profilaxi i tractament.
Competències
- Comunicar-se de manera clara, tant oral com escrita, amb altres professionals i amb els mitjans de comunicació.
- Demostrar, en l'activitat professional, un punt de vista crític, creatiu i orientat a la recerca.
- Demostrar que comprèn els agents causants i factors de risc que determinen els estats de salut i el desenvolupament de la malaltia
- Elaborar una orientació diagnòstica i establir una estratègia d'actuació raonada, valorant els resultats de l'anamnesi i l'exploració física, així com els resultats posteriors de les exploracions complementàries indicades.
- Indicar les tècniques i procediments bàsics de diagnosi i analitzar i interpretar els resultats per precisar millor la naturalesa dels problemes.
- Mantenir i actualitzar la seva competència professional, prestant una importància especial a l'aprenentatge autònom de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat.
- Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en l'activitat professional.
Resultats d'aprenentatge
- Comunicar-se de manera clara, tant oral com escrita, amb altres professionals i amb els mitjans de comunicació.
- Demostrar, en l'activitat professional, un punt de vista crític, creatiu i orientat a la recerca.
- Descriure, des d'un punt de vista teòric i pràctic, els mètodes de diagnòstic microbiològic de les malalties infeccioses d'una forma àmplia i conjunta.
- Descriure la interrelació hoste-paràsit: mecanismes de patogenicitat i de defensa.
- Descriure les principals síndromes infeccioses causades pels diversos microorganismes.
- Elaborar una orientació diagnòstica i establir una estratègia d'actuació específica per a cada un dels microorganismes responsables de malalties infeccioses.
- Explicar el concepte i els tipus biològics de microorganismes.
- Explicar els conceptes bàsics de la genètica microbiana i la seva relació amb la patogenicitat i la resistència als antimicrobians.
- Identificar, de manera individualitzada, els aspectes biològics, epidemiològics (reservori i transmissió), patogènics, clínics, de diagnòstic i terapèutics dels diferents microorganismes responsables de malalties infeccioses.
- Identificar el rendiment de les diferents tècniques de diagnòstic i la interpretació dels seus resultats.
- Identificar els agents causals, factors de risc i diagnòstic de les malalties infeccioses.
- Identificar els fonaments de la microbiologia i la parasitologia.
- Identificar els principals mecanismes de resistència als antimacrobians.
- Identificar la importància de la simbiosi com a forma de vida, i comensalisme i parasitisme com a formes de simbiosi.
- Identificar les accions de prevenció i protecció enfront les malalties infeccioses.
- Identificar les indicacions de les proves microbiològiques.
- Indicar les mostres clíniques necessàries per al diagnòstic microbiològic de les síndromes i descriure com s'obtenen i com es transporten al laboratori.
- Indicar les tècniques i els procediments bàsics de diagnòstic de les grans síndromes de la patologia infecciosa.
- Mantenir i actualitzar la seva competència professional, prestant una importància especial a l'aprenentatge autònom de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat.
- Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en l'activitat professional.
Continguts
Introducció a la microbiologia mèdica. Agents causants de malalties infeccioses. Epidemiologia. Principals síndromes infecciosos. Genètica microbiana. Mecanismes de patogenicitat. Mecanismes de defensa. Diagnòstic de les malalties infeccioses.
Estructura bacteriana. Fàrmacs antibacterians. Estafilococs. Estreptococs. Meningococ i Gonococ. Enterobacteris patògenes i comensals. Bacils gramnegatius no fermentadors. Vibrionàcias. Micobacteris. Bacteris anaerobis. Treponemes. Clamídies. Rickettsies. Micoplasma.
Característiques generals dels fongs. Fàrmacs antifúngics. Fongs llevatiforms. Fongs filamentosos. Dermatòfits. Fongs dimòrfics.
Característiques generals dels virus. Fàrmacs antivírics. Enterovirus i rotavirus. Virus respiratoris. Herpesvirus: virus de l’herpes simple, varicel·la, citomegalovirus i virus d’ Epstein Barr. Papilomavirus. Virus de les hepatitis. Virus de la immunodeficiència humana.
Característiques generals dels paràsits. Fàrmacs antiparasitaris. Protozous de cavitats obertes. Protozous sistèmics. Helmints. Artròpodes d'interès en medicina.
Flora normal.
Tractament de les malalties infeccioses. Mecanismes de resistència. Tècniques per a l'estudi de la sensibilitat als antimicrobians.
Blocs distributius
A. Introducció a la Microbiologia
B. Bacteriologia
C. Micologia
D. Virologia
E. Parasitologia
F. Antimicrobians
Temari classes magistrals
Introducció a la Microbiologia
Microbiologia mèdica: visió de conjunt
Agents patògens causants de malalties infeccioses
Malalties infeccioses
Genètica microbiana
Mecanismes de patogenicitat microbiana
Mecanismes de defensa
Diagnòstic convencional de les malalties infeccioses
Diagnòstic molecular i serològic de les malalties infeccioses
Bacteriologia General
Fàrmacs antibacterians
Estafilococ
Estreptococs
Neissèries
Enterobacteris patògens.
Enterobacteris comensals i bacils gramnegatius no fermentadors
Campilobacter, Helicobacter i Vibri
Micobacteris. Mycobacterium tuberculosis complex.
Micobacteris ambientals
Bacteris anaerobis
Treponemes i Micoplasma
Clamídies i Ricketsies
Micologia General
Fàrmacs antifúngics
Fongs llevatiformes
Dermatòfits
Fongs dimòrfics
Fongs filamentosos
Virologia General
Fàrmacs antivírics
Enterovirus
Virus respiratoris: Grip. Virus respiratori sincitial. Altres virus respiratoris
Virus de l’herpes simple. Varicel•la
Citomegalovirus. Virus Epstein- Barr. Altres herpesvirus.
Papil.lomavirus
Virus de les hepatitis
Virus de la immunodeficiència Humana
Arbovirus i virus emergents
Paràsits. Protozous i helmints
Fàrmacs antiparasitaris
Protozous de cavitats obertes
Protozoosis sistèmiques
Helmints de distribució universal
Helmints de distribució restringida
Artròpodes d’interès mèdic
Flora normal
Tractament de les malalties infeccioses. Antimicrobians
Mecanismes de resistència dels microorganismes als antimicrobians
Estudi de la sensibilitat. Antibiograma interpretatiu
Mecanismes de resistència en els bacteris; exemples paradigmàtics
Pràctiques de laboratori
Diagnòstic convencional de les malalties infeccioses. Examen directe. Tinció de Gram y de Ziehl-Neelsen.
Tècniques i medis de cultiu. Identificació
Estudi de la sensibilitat als antimicrobians. Antibiograma.
Diagnòstic de bacteris especials: Micobacteris i bacteris anaerobis.
Diagnòstic ràpid. Detecció d’antigen.
Diagnòstic molecular de les malalties infeccioses.
Fongs.
Virus.
Paràsits.
Diagnòstic serològic de les malalties infeccioses.
Seminaris especials
Concepte de malaltia infecciosa, focus d’infecció i mostra clínica
Examen directe. Cultiu i Identificació
Sensibilitat als antimicrobians.
Diagnòstic ràpid I. Detecció d’antigen Tècniques de biologia molecular
Diagnòstic etiològic indirecte.
Seminaris de casos clínics
Infecció urinària
Infecció de transmissió sexual
Enteritis
Infecció del Sistema nerviós central
Infecció respiratòria
Infecció de pell i parts toves i
Infeccions osteo-articulars
Hepatitis
Infecció nosocomial
Infecció congènita
Pràctiques d’aula
Presentació de casos clínics per part dels alumnes
Idioma: L'idioma de l'assignatura serà en català. Puntualment, algun docent pot donar la sevaclasse en castellà.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| PRÀCTIQUES D'AULA (PAUL) | 10 | 0,4 | 1, 6, 9, 19, 20 |
| PRÀCTIQUES DE LABORATORI (PLAB) | 15 | 0,6 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 14, 15 |
| SEMINARIS DE CASOS CLÍNICS (SCC) | 10 | 0,4 | 1, 6, 9, 13, 19 |
| SEMINARIS ESPECIALITZATS (SEM) | 5 | 0,2 | 6, 9, 10, 13, 16, 17, 18 |
| TEORIA (TE) | 50 | 2 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 14, 15, 18 |
| Tipus: Autònomes | |||
| ELABORACIÓ DE TREBALLS / ESTUDI PERSONAL / LECTURA D'ARTICLES / INFORMES D'INTERÈS | 100 | 4 | 2, 6, 9, 13, 19, 20 |
Aquesta Guia descriu el marc , continguts, metodologia i normes generals de l’assignatura, d’acord amb el pla d’estudis vigent. L’organització final de l’assignatura pel que fa al nombre i mida de grups, distribució en el calendari i dates d’exàmens, criteris específics d’avaluació i revisió d’exàmens, es concretaran a cada una de les Unitats Docents Hospitalàries (UDH), que ho explicitaran a través de les seves pàgines web i el primer dia de classe de cada assignatura, a través del professors responsables de l’assignatura a les UDH.
Pel present curs, els professors designats pels Departaments com a responsables de l’assignatura a nivell de Facultat i de les UDH són:
Departament(s) responsable(s): Departament de Genètica i Microbiologia. Àrea de Microbiologia
Responsable de Facultat: Ferran Navarro Risueño
Responsables UDH
UD Vall d’Hebron: Juan Jose Gonzalez López
UD Germans Trias i Pujol: Pere-Joan Cardona Iglesias
UD Sant Pau: Ferran Navarro Risueño
UD Parc Taulí: Lorena Forqué Rodriguez
Metodologia
La metodologia docent constarà de classes teòriques, seminaris, pràctiques de laboratori i seminaris de cassos clínics sobre diagnòstic microbiològic sindròmic.
Las classes teòriques s’impartiran en forma de classes magistrals i constitueixen un substrat bàsic de coneixement sobre el que es recolza tota la resta d’activitat de l’aprenentatge.
Els seminaris es realitzaran en grups de 20 alumnes. En aquestes seminaris es revisaran i discutiran amb els alumnes les principis bàsics del diagnòstic etiològic de les malalties infeccioses. Aquests seminaris són la base teòrica per a la correcta realització de les pràctiques de laboratori.
Les pràctiques de laboratori es realitzaran en grups de 5-6 alumnes. En aquestes pràctiques els alumnes desenvoluparan diferents tècniques per familiaritzar-se amb els mètodes de treball del laboratori de Microbiologia utilitzats pel diagnòstic etiològic de les malalties infeccioses.
Els seminaris de casos clínics es basen en el desenvolupament d’un cas clínic per part dels alumnes, prèvia orientació per part dels professors sobre el contingut del tema proposat, la manera de desenvolupar-lo, així com els objectius que s’han d’assolir, mitjançant tutories de suport. Posteriorment els alumnes exposaran oralment en classe el resultat del seu treball.
Excepcionalment i segons criteri del professorat responsable, els recursos disponibles i la situació sanitària de cada moment a les diferents Unitats Docents, part dels continguts corresponents a les lliçons teòriques, pràctiques i seminaris podran ser impartits de forma presencial o virtual.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Avaluació part pràctica | 40% | 4 | 0,16 | 1, 2, 6, 9, 13, 19, 20 |
| Evaluació part teórica | 60% | 6 | 0,24 | 3, 4, 5, 7, 8, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
L’assignatura s’avaluarà mitjançant dos exàmens parcials alliberadors.
1.Avaluació de la teoria (30% de la nota de cada parcial)
Formats (un o varis dels mencionats):
- Ítems d’elecció múltiple
- Preguntes restringides
- Ítems de correspondència
2. Avaluació de pràctiques / seminaris / aula
Formats (un o varis dels mencionats):
- Ítems d’elecció múltiple
- Preguntes restringides
- Ítems de correspondència
- Resolució de problemes
- Defensa oral de treballs
- En el 1er parcial:
- Pràctiques → 15%
- Avaluació de pràctiques de laboratori, just en finalitzar-les (5%)
- En el 2on parcial:
- Seminaris de casos clínics + pràctiques d’aula → 20%
Requisit per aprovar parcialment i alliberar matèria
Per alliberar la matèria dels exàmens parcials s'exigeix una nota igual o superior a 5.
Hi haurà una avaluació de recuperació on l’alumne s’examinarà de les parts no alliberades en els exàmens parcials. Aquest examen de recuperació tindrà la mateixa estructura i pes relatiu de les diferents parts que els exàmens parcials i farà mitjana, si és el cas, amb la nota obtinguda en el parcial alliberat. Per aprovar l'assignatura caldràobtenir una nota global igual o superior a 5 sobre 10.
L'assistència a les pràctiques d’aula, pràctiques de laboratori, seminaris de casos clínics i seminaris especialitzatsés obligatòria i condició imprescindible per poder ser avaluat.
La revisió de les proves es considera una part fonamental de l'aprenentatge. Amb el seu examen davant, els alumnes escoltaran el que els professors esperaven de les diverses activitats d'avaluació. El dia i l'hora de la revisió de l'examen s'anunciaran juntament amb les notes tant en el Campus virtual com en el taulell d'anuncis.
Els estudiants que no realitzin les proves d'avaluació tant teòrica com pràctica seran considerats com No avaluats i així es consignarà en l'acta, exhaurint els drets a la matrícula de l'assignatura.
AVALUACIÓ ÚNICA
Aquesta assignatura no és tributària d'avaluació única
Ús de la IA
En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Bibliografia específica
- Prats G. Microbiologia i Parasitologia mèdiques. Madrid. Editorial Panamericana. 2023
- Murray PR., Rossental KS., Pfaller MA. Medical Microbiology. 9th Ed. Philadelphia. Elsevier. 2020.
- Brooks GF, Carroll KC, Butel JS, Morse SA. Medical Microbiology. 24 Ed. New York: McGraw Hill. 2007
Bibliografia de consulta
- Mandell GL., Bennet JE., Dolin R. Mandell, Douglas and Bennet’s – Principles and Practice of Infectious Diseases. 9th Ed. Philadelphia: Elsevier Churchill Livingstone, 2020.
- Ausina V., Moreno Guillén S. Tratado SEIMC de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica. Madrid. Editorial Médica Panamericana. 2006. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 16th Ed. Elsevier España, S.L. 2009
Enllaços web d’interès
- www.seimc.org
- www.escmid.org
- www.scmimc.org
- www.asm.org
- www.cdc.gov
- http://www.microbelibrary.org. Pàgina oficial de la Societat Americana de Microbiologia (ASM). Conté una gran varietat d’imatges i vídeos sobre el contingut de la matèria.
- http://www.biofarma.net Clicar “Les cahiers”. Llibres molt didàctics en francès i amb imatges molt adequades de les parts principals de la matèria
- http://www.seimc.org. Pàgina oficial de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica.
- http://www.microbisome.com. Conté imatges de microbiologia y malalties infeccioses.
- http://www.microbiologyinpictures.com. Conté imatges de cada microorganisme patògen important
Programari
No cal programari específic
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura