Logo UAB

Fonaments de Psicobiologia II

Codi: 102606 Crèdits: 9
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Psicologia FB 1

Professor/a de contacte

Nom:
Sílvia Fuentes García
Correu electrònic:
silvia.fuentes@uab.cat

Equip docent

Margalida Coll Andreu
Roser Nadal Alemany
Meritxell Torras Garcia
Jordi Silvestre Soto
Soleil Garcia Brito
Ignacio Javier Marin Blasco
Maria Pons Vizcarra
Elena Martin Garcia
Sílvia Fuentes García

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No hi ha prerequisits, però es pressuposen els coneixements adquirits a l'assignatura de primer semestre Fonaments de Psicobiologia l.


Objectius

La Psicologia és una disciplina enormement rica, i inclou vessants relacionats amb els àmbits de la salut, social, educatiu, laboral, judicial, etc. El coneixement de la conducta i la ment requereix, entre altres, entendre les bases biològiques que les sustenten. Aquest és l'objectiu de la Psicobiologia en general i de les assignatures obligatòries de segon curs Psicologia Fisiològica I i Psicologia Fisiològica II, així com de diverses assignatures optatives de quart. Per tal de poder entendre el substrat biològic de la conducta i els processos mentals és necessari prèviament conèixer els components i el funcionament dels sistemes nerviós i endocrí, així com entendre els mecanismes genètics fonamentals.

 

Objectius formatius

En finalitzar l'assignatura l'alumnat haurà de ser capaç de:

  • Entendre com actuen els gens i l'ambient per influir en el comportament i en les diverses psicopatologies.
  • Reconèixer i diferenciar els diferents tipus d’herència.
  • Interpretar i treure conclusions a partir de dades aportades mitjançant gràfiques, histogrames, etc.
  • Utilitzar els coneixements adquirits per aplicar-los en el Consell Genètic, justificant l'actuació en cada cas presentat.
  • Descriure les característiques principals de l'organització del sistema nerviós dels invertebrats i dels vertebrats.
  • Entendre els aspectes principals del desenvolupament morfològic i histològic del sistema nerviós.
  • Demostrar coneixement de les principals fites maduratives del sistema nerviós al llarg de la infantesa i adolescència, i la seva relació amb la conducta i les capacitats mentals.
  • Entendre que vol dir que alguns aspectes del desenvolupament del sistema nerviós són dependents de l’experiència.
  • Descriure els principals mecanismes de degeneració del sistema nerviós i explicar quines són les capacitats regeneratives anatòmiques i funcionals del sistema nerviós central i del sistema nerviós perifèric.
  • Descriure l'estructura i organització de les principals subdivisions del sistema nerviós.
  • Relacionar les diferents parts del sistema nerviós central i perifèric amb els aspectes funcionals més directament lligats a cada una d'elles.
  • Localitzar, en mapes, maquetes o visions tridimensionals per ordinador, les principals regions de l’encèfal i la medul·la espinal.

 

Competències

- Identificar i descriure els processos i les etapes del desenvolupament psicològic al llarg del cicle vital.  Identificar, descriure i relacionar la biologia de la conducta humana i les funcions psicològiques.

 - Reconèixer els determinants i els factors de risc per a la salut, i també la interacció entre la persona i el seu entorn físic i social.

 - Treballar en equip.

 - Utilitzar les diferents tecnologies de la informació i de la comunicació amb finalitats diverses.


Competències

  • Identificar, descriure i relacionar la biologia de la conducta humana i les funcions psicològiques.
  • Identificar i descriure els processos i les etapes del desenvolupament psicològic al llarg del cicle vital.
  • Reconèixer els determinants i els factors de risc per a la salut, i també la interacció entre la persona i el seu entorn físic i social.
  • Treballar en equip.
  • Utilitzar les diferents tecnologies de la informació i de la comunicació amb finalitats diverses.

Resultats d'aprenentatge

  1. Explicar la interacció entre l'entorn físic i social de la persona i els factors genètics, hormonals i neurals.
  2. Explicar les característiques fonamentals de l'organització anatòmica i funcional dels sistemes nerviós i neuroendocrí humans, així com la seva evolució filogenètica i ontogenètica en la persona i el seu entorn físic i social.
  3. Identificar, descriure i relacionar les bases genètiques de la conducta.
  4. Identificar les bases moleculars i cel·lulars de l'herència, així com les principals anomalies cromosòmiques.
  5. Relacionar els aspectes més destacats del desenvolupament, la maduració i l'envelliment del sistema nerviós amb les principals etapes del desenvolupament psicològic.
  6. Treballar en equip.
  7. Utilitzar les diferents tecnologies de la informació i de la comunicació amb finalitats diverses.

Continguts

BLOC A. BASES GENÈTIQUES DE LA CONDUCTA

Tema A1. Què és la Genètica del comportament?

Tema A2. Què són i com treballen els gens?

Tema A3. Com l’ambient exerceix la seva influència sobre el comportament?

Tema A4. Com treballa la Genètica del comportament?

Tema A5. Com sorgeixen les malalties? (I) L’herència unifactorial o monogènica

Tema A6. Com sorgeixen les malalties? (II) L’herència multifactorial i mitocondrial

Tema A7. Com sorgeixen les malalties? (III) Les anomalies cromosòmiques

Tema A8. Com podem aplicar tots aquests aprenentatges?: El cas del consell genètic

BLOC B. NEUROANATOMIA

Tema B1. Desenvolupament filogenètic del sistema nerviós

Tema B2. Anatomia macroscòpica i sistemes de protecció del sistema nerviós.

Tema B3. La medul·la espinal

Tema B4. El tronc de l’encèfal

Tema B5. El cerebel

Tema B6. El diencèfal

Tema B7. Els nuclis dels hemisferis cerebrals

Tema B8. l'escorça cerebral

Tema B9. Vies i centres sensomotors

Tema B10. Sistemes de control de l’homeòstasi

Tema B11. Desenvolupament ontogenètic del sistema nerviós

Tema B12. Degeneració i regeneració del sistema nerviós


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes en gran grup 48 1,92 2, 3, 4, 5
Pràctiques d'aula 23 0,92 1, 2, 3, 4, 5, 6
Pràctiques de laboratori 6 0,24 2, 7
Tipus: Supervisades      
Tutories (en línia i presencials) 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 7
Tipus: Autònomes      
Cerca de documentació 13 0,52 1, 2, 5, 7
Elaboració informe Bloc A 21 0,84 3, 4
Estudi 70,5 2,82 1, 2, 3, 4, 5, 7
Preparació tema B9 11 0,44 2
ús de software per a la visualització del sistema nerviós 13 0,52 2

La metodologia docent es basa en diferents tipus d'activitats formatives. Segons el cas es realitzaran classes magistrals, pràctiques d'aula, pràctiques de laboratori, activitat supervisada i autònoma. Es proposen també diferents activitats basades en metodologies d'aprenentatge actiu centrades en l'alumnat que involucren resolució de problemes.

Amb l'objectiu de garantir la coherència i la transparència en l'ús de la intel·ligència artificial (IA) i activitats avaluables específiques: "En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Evidència 1a. Treball continuat de genètica de la conducta, a classe 17% 0 0 3, 4, 6
Evidència 1b. Examen de continguts de Genètica de la Conducta. Individual, escrit, presencial 8.5% 1 0,04 1, 3, 4
Evidència 1c. Examen de continguts de Genètica de la Conducta. Individual, escrit, presencial, (segon parcial). 8.5% 1 0,04 1, 3, 4
Evidència 2a. Examen del primer bloc de neuroanatomia (individual, escrit, presencial) 25% 1 0,04 1, 2, 5, 7
Evidència 2b. Examen de neuroanatomia (individual, escrit, presencial) 41% 1,5 0,06 1, 2, 5, 6, 7

Evidències d'aprenentatge

L'assignatura serà avaluada a partir de les evidències d'aprenentatge següents:

EV1. Bloc A Genètica de la conducta (34%). Consta de les tres evidències següents:

-   EV1a (17% de la nota). Treball continuat de resolució de casos de Genètica de la conducta. Aquest treball es portarà a terme tant de manera individual com en grup al llarg de diverses sessions de classe en grup partit, així com de manera autònoma fora de l'aula. Moment de realització: Es tracta d'un treball que es porta a terme de manera continuada al llarg de tot el semestre, i que involucra un lligam molt estret entre les classes en grup gran i les classes en grup partit 1/2 d'aquest bloc.

-  EV1b (8.5% de la nota). Prova individual escrita amb preguntes d’opció múltiple i preguntes obertes que es realitzarà durant la primera setmana d'avaluació (Primer parcial).

- EV1c (8.5% de la nota). Prova individual escrita amb preguntes d’opció múltiple i preguntes obertes que es realitzarà durant la segona setmana d'avaluació (Segon parcial).

La nota de l’ EV1a de treball continuat només es tindrà en compte quan s’hagi obtingut una nota de com a mínim 4.5 sobre 10 en la suma de les notes de l’EV1b i l’EV1c. Si es compleix aquest requisit, la nota global del Bloc A es calcularà a partir de la suma ponderada de les notes obtingudes en EV1a + Ev1b + Ev1c. 

Retorn de les evidències EV1a, EV1b i EV1c:

EV1a: El retorn es farà de manera continuada en les classes de pràctiques.

EV1b: Tutories a l'aula. Setmana 10 (Ev1b)

EV1c: Tutoria. Setmana 26 (EV1c)

EV2. Bloc B Neuroanatomia (66%). Consta de les dues evidències següents:

-   EV2a (25% de la nota). Prova individual escrita. S'avaluaran els coneixements del bloc B dels temes impartits fins al moment, a través d'una prova escrita amb preguntes d’opció múltiple i preguntes obertes. Moment de realització: primera setmana d'avaluació.

Retorn de l’Ev2a:  A l’aula de classe de grup gran després d'haver realitzat l'evidència i un cop el professorat hagi finalitzat la correcció de la mateixa. Setmana 10

-   EV2b (41% de la nota). Prova individual escrita. S'avaluaran la comprensió i la integració dels continguts de tota la matèria del bloc B a través d'una prova escrita amb preguntes d’opció múltiple i preguntes obertes. Moment de realització: segona setmana d'avaluació.

Retorn de l’Ev2b: A tutoria un cop publicades les notes d’aquesta evidència. Setmana 26.

La nota global del bloc B s’obté a partir de la mitjana ponderada de les notes de les evidències EV2a i EV2b.

Definició d’assignatura superada i càlcul de la nota final. Es considera que un/a estudiant ha superat l'assignatura quan compleixi les dues condicions següents:

a) Hagi obtingut una qualificació mínima de 5 punts (sobre 10) en la suma ponderada de les notes dels dos blocs.  

b) Hagi obtingut una puntuació mínima de 4.5 punts (sobre 10) tant en el Bloc A com en el Bloc B.

En el cas d’assolir tots dos requisits, la nota final de l’assignatura es calcularà a partir de la suma ponderadade les notes dels dos blocs. Si no s’assoleix el criteri de l’apartat b, la nota final es calcularà tambéapartir de la suma ponderada de les notes dels dos blocs, però amb un topall superior de 4.5 (és a dir, si la suma ponderada dels dos blocs és superior a 4.5, la nota de l’assignatura serà 4.5 i no el valor resultant de la suma).

Definició d'estudiant "No avaluable".

Es qualificarà de "No avaluable" l'estudiantat que no s'hagi presentat a cap de les proves d'avaluació, o aquell altre que s'hagi presentat a una o diverses proves, però el pes total d'aquestes, en relació al conjunt de l'assignatura, sigui inferior al 40%.

 Proves de recuperació

Tota la informació respecte a la recuperació és vàlida tant per als estudiants que han seguit l'avaluació continuada com per als que han seguit l'avaluació única.

Tenen dret a fer la o les proves de recuperació els/les estudiants que compleixin les dues condicions següents:

-          Hagin realitzat evidències amb un pes igual o major al 66,7% de la qualificació total. L'alumnat que es presentí a entre un 40% i un 66,6% de les evidències serà avaluable, però no tindrà dret a recuperació.

-          No hagin assolit els criteris establerts per superar l’assignatura i tinguin una qualificació igual o superior a 3.5 i inferior a 5 punts en el conjunt de l’assignatura.

L'assignatura comptarà amb dos tipus de proves de recuperació, una per al bloc A i una altra per al bloc B. L’estudiantat que compleixi els criteris anteriors haurà de fer la provade recuperació del bloc o blocs en què hagi obtingut una nota inferior a 4.5 sobre 10. Els/les estudiants que no hagin superat l’assignatura malgrat haver obtingut una nota igual o superior a 4.5 en els dos blocs tindran l’opció de ferla prova de recuperació només d’un dels blocs o de tots dos blocs.

-          Recuperació del Bloc A. Consistirà en un examen de preguntes escrites  amb preguntes d’opció múltiple i preguntes obertes de continguts generals de tot el bloc A.

 -          Recuperació del Bloc B. Consistirà en un examen escrit de continguts de tot el bloc amb preguntes d’opció múltiple i preguntes obertes.

Els requisits per superar l’assignatura i el càlcul de la nota final després de la o les proves de recuperació són els mateixos que els indicats a l’apartat “Definició d’assignatura superada i càlcul de la nota final”, amb la diferencia que en el cas de superar l’assignatura la nota que es consignarà a l’expedient acadèmic serà un 5.  

AVALUACIÓ ÚNICA.

La sol·licitud d’avaluació única suposa la renúncia a l’avaluació continuada.

L’avaluació única es realitzarà en el mateix dia i lloc que la prova del segon període avaluatiu de l’assignatura i s’avaluaran tots els continguts de l’assignatura. Consistirà en dues proves escrites; una d’elles inclourà tots els continguts del Bloc A (EV1; 34% de la nota) i l’altra tots els continguts del Bloc B (EV2; 66% de lanota). Durada: 3h i 30 minuts, ambun descans de 15 minuts entre les dues proves.

La nota final de l’assignatura s’obtindrà tal com s’ha descrit a l’apartat “Definició d’assignatura superada i càlcul de la nota final”.  

L'avaluació única se sol·licita telemàticament (E-formulari, més informació al web de lafacultat) en elperíodo específic.

Es recomana que l’alumnat es posi en contacte amb el coordinador de l’assignatura dues setmanes abans de la realització de l’avaluació única.

Estudiants de segona o posteriors matrícules

No es preveu que l'estudiant de 2ª o posterior matrícula s’avaluï mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.

En aquest enllaç; es poden consultar les pautes d'avaluació de la Facultat de Psicologia: htt12s://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html

Nota sobre l'idioma

Les proves escrites en principi es realitzaran en català.  El lliurament de la traducció de les proves d'avaluació presencials es realitzarà si es compleixen els requeriments establerts en l'article 263 i es realitza la seva sol·licitud la setmana 4 telemàticament (E-Formulari).

 


Bibliografia

 Bibliografia fonamental del Bloc A (Bases genètiques de la conducta):

Darbra i Marges, Sònia i Martín-García, Elena (2017). Mecanismos de la herencia humana: modelos de transmisión genética y anomalías cromosómicas. En D. Redolar (Ed.), Fundamentos de Psicobiología. Madrid: Editorial Panamericana.

Martí Carbonell, Mª Assumpció i Darbra, Sònia. Genètica del Comportament. (2006) Servei de Publicacions UAB.

 

Bibliografia fonamental del Bloc B (Neuroanatomia)

En castellà:

Bear, Mark F; Connors, Barry W; Paradiso, Michael A. (2016). Neurociencia. La exploración del cerebro (4ªedició). Barcelona: Wolters Kluwer. (Capítols 7 i 23)

Carlson, Neil R.; Birkett, Melissa A. (2018). Fisiología de la Conducta (12a edició). Madrid: Pearson Educación. (Capítol 3) (Format paper i online: https://www-ingebookom.are.uab.cat/ib/NPcd/IB_BooksVis?cod_primaria=1000187&codigo_libro=7811)

Crossman, Alan R. i Neary, David (2019). Neuroanatomía: texto y atlas en color. Elsevier. (Accés online: https://www-clinicalkey-com.are.uab.cat/student/content/toc/3-s2.0-C2019000684X) (en paper, edició del 2015)

Felten, David L; O'Banion, M Kerry; Maida, Mary E. (2016). Netter. Atlas de Neurociencia (3ª edició). Barcelona: Elsevier.( Accés online 2017: https://www-clinicalkey-com.are.uab.cat/student/content/toc/3-s2.0-C20160001870)

Nolte, Jack (2009) El encéfalo humano en fotografías y esquemas (3ª edició). Barcelona: Elsevier.

García-Porrero Pérez, Juan A. i Hurlé González, Juan M. (2015). Neuroanatomía humana. Editorial Médica Panamericana. (Accés online: https://www-medicapanamericana-com.are.uab.cat/VisorEbookV2/Ebook/9788498358575#{%22Pagina%22:%2272%22,%22Vista%22:%22Indice%22,%22Busqueda%22:%22%22})

 

En anglès:

Bear, Mark F.; Barry W. Connors; Paradiso, Michael A. (2016) Neuroscience: exploring the brain (4th edition). Philadelphia: Wolters Kluwer.

Carlson, Neil R.; Birkett, Melissa A. (2017) Physiology of Behavior (12th edition). Harlow, Essex: Pearson Education (Accés online a través de la biblioteca UAB: https://ebookcentral-proquest-com.are.uab.cat/lib/UAB/detail.action?docID=5186462)

Felten, David L, M. Kerry O'Banion, Mary Summo Maida. (2016). Netter's atlas of Neuroscience (3rd edition) Philadelphia: Elsevier. (Accés online: https://www-sciencedirect-com.are.uab.cat/book/9780323265119/netters-atlas-of-neuroscience)

Nolte, Jack (2010). Essentials of the human brain. Philadelphia, PA: Mosby/Elsevier.

Vanderah, Todd W. i Gould, Douglas (2015). Nolte's The human brain. An introduction to its functional anatomy (7th edition) Philadelphia, USA: Elsevier.(Accés online: https://ebookcentral-proquest-com.are.uab.cat/lib/uab/detail.action?pq-origsite=primo&docID=2036217)

Vanderah, Todd W (2020). Nolte’s The human brain in photographs and diagrams. (5th Edition) Philadelphia, PA: Elsevier. (en paper, biblioteca de Ciència i tecnologia)

 

Bibliografia complementària

Del Abril, Águeda, Ambrosio, Emilio, Caminero, Ángel A, García, Carmen, de Blas Mª del Rosario, de Pablo, Juan M., Higuera, Alejandro (2016) Fundamentos de Psicobiología. Madrid. Sanz y Torres.

Diamond, Marian C i Scheibel, Arnold B. (2014). El cerebro humano: libro de Trabajo. Barcelona: Ariel.

Haines, Duane E. (2013). Principios de Neurociencia. Aplicaciones básicas y clínicas. (4ª edició). Barcelona: Elsevier. (format paper i online: https://cienciasbasicas-lwwhealthlibrary-com.are.uab.cat/book.aspx?bookid=2873)

Kiernan, John A. i Rajakumar, Raj (2014). Barr. El Sistema Nervioso Humano (10ena edició). Barcelona: Wolters Kluwer Health España.

Kolb, Bryan; Whishaw, Ian Q. (2017). Neuropsicología humana. (7ª edició). Madrid: Editorial Médica Panamericana.

Purves, Dale (2016). Neurociencia. Editorial Médica Panamericana. (online:  https://www-medicapanamericana-com.are.uab.cat/VisorEbookV2/Ebook/9788498359831#{%22Pagina%22:%22Portada%22,%22Vista%22:%22Indice%22,%22Busqueda%22:%22%22})


Programari

N/A


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 11 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 12 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 21 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 22 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 31 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 32 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 41 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 42 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 51 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 52 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 111 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 112 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 113 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 114 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 211 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 212 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 213 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 214 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 311 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 312 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 313 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 314 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 411 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 412 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 413 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 414 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 511 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 512 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 513 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 3 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 4 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 5 Català segon quadrimestre matí-mixt