Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Psicologia | FB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Específicament no hi ha cap prerequisit establert per a aquesta assignatura, però és recomanable cursar, simultàniament, la resta d’assignatures corresponents al primer semestre del primer curs.
Aquestes assignatures són: Fonaments de Psicobiologia I, Història de la Psicologia, Personalitat i Diferències Individuals, Processos psicològics: Atenció i Percepció.
El programa de Psicologia Evolutiva I aporta una introducció clara i simplificada de diferents interpretacions dels canvis i transformacions psicològiques que ocorren en les persones durant la seva vida. L'objectiu principal de l'assignatura és el de proporcionar uns coneixements teòrics i pràctics sobre alguns dels principals processos de l'evolució humana: la capacitat d'adaptació a l'entorn des del naixement; l'origen i el desenvolupament de la comunicació i de la parla, i les formes intel·ligents amb les quals l'individu organitza el món que l'envolta per a comprendre'l. Tot i que l'emmarcament conceptual i metodològic contempla les diferents etapes de la vida humana, es pren l'estudi dels canvis evolutius des de la concepció fins a l'adolescència com el període de temps privilegiat per descriure i explicar el desenvolupament i valorar la importància de l'educació i de la intervenció en les diferents etapes del cicle vital.
D'acord amb aquest enfocament, els objectius formatius de l'assignatura són:
El contingut teòric i pràctic de l'assignatura tindrà continuïtat en l'assignatura Psicologia evolutiva II, treballant així totes les etapes del cicle vital del desenvolupament humà.
A cadascuna de les assignatures, per apropar-nos a l'estudi del desenvolupament humà, es treballarà una tècnica metodològica diferent: l'observació a l'assignatura Psicologia evolutiva I i, l'elaboració d'entrevistes a Psicologia Evolutiva II.
Descriptors: Teories i models del desenvolupament humà. Bases del desenvolupament humà. Desenvolupament psicomotor. Desenvolupament cognitiu. Desenvolupament de la comunicació i del llenguatge. Desenvolupament socio-afectiu.
Programa per Blocs temàtics:
Bloc A. Introducció a l'estudi del desenvolupament humà
Bloc B. Dimensió temporal en l'estudi del desenvolupament i l'aprenentatge a l'infantesa i pre-adolescència
Bloc C. Desenvolupament psicobiològic
Bloc D: Desenvolupament cognitiu
Bloc E. Desenvolupament de la comunicació i del llenguatge
Bloc F. Desenvolupament socio-afectiu i de la personalitat
Conferències:
Primera conferència: El benestar subjectiu la infància: des del dret a ser adequadament escoltats fins acturar per afavorir el màxim desenvolupament personal i social.
Segona conferència: L'Aculturació.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Conferències | 3 | 0,12 | 5, 6, 7, 21 |
Pràctiques d'aula: Observació infant | 20 | 0,8 | 5, 6, 7, 18, 19, 21 |
Sessions expositives | 28,5 | 1,14 | 5, 6, 7, 18 |
Tipus: Supervisades | |||
Planificació observacions i exposicions i informe final | 11,5 | 0,46 | 5, 6, 7, 19, 21 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració de treball en grup | 11 | 0,44 | 5, 7, 13, 18, 19, 21 |
Elaboració de treballs individuals | 11 | 0,44 | 5, 6, 7, 18, 21 |
Estudi | 32 | 1,28 | 5, 6, 7, 18, 21 |
Projecte empíric: Observació infant | 20 | 0,8 | 5, 6, 7, 18, 19, 21 |
Recerca bibliogràfica i d'altres fonts d'informació | 10 | 0,4 | 5, 6, 7, 18, 21 |
Les situacions d'aprenentatge a l'aula s'organitzen a través de:
Estudi observacional del desenvolupament infantil (4 mesos- 5 anys) i el seu context. Aquest projecte té com a objectius:
Per a la realització d’aquest projecte es formaran equips de treball de 6 alumnes. Cada equip de treball realitzarà com a activitats formatives autònomes 3 observacions a un mateix nen o nena d'edat compresa entre els 4 mesos i 5 anys. Les observacions es realitzaran en diferents dies. Aquestes observacions aniran adreçades cap als aspectes següents: Desenvolupament psicomotriu, Desenvolupament de la comunicació i el llenguatge i Desenvolupament cognitiu. Les observacions es filmaran i cada equip de treball en farà una anàlisi i una presentació oral a classe. Posteriorment, cada equip de treball entregarà un informe escrit final on quedarà recollit l'anàlisi de cada una de les observacions realitzades, junt amb les aportacions fetes a classe pel conjunt de l'equip i el feedback del professorat. Asistència obligatòria a les sessions de les classess pràctiques.
Línia de temps de l'alumne (des del naixement fins l'adolescència). Aquest treball té com a objectiu:
. Aplicar els coneixements teòrics a la història de vida de cadascú
. Ser capaç de sistematitzar tota la informació evolutiva de manera conceptual i gràfica
Aquest treball es desenvoluparà de manera individual
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Ev1 Prova escrita individual (1er periode avaluatiu) | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 15, 18, 21, 22 |
Ev2 Prova escrita individual (2on periode avaluatiu) | 30% | 1,5 | 0,06 | 2, 5, 6, 7, 9, 12, 15, 18, 21 |
Ev3 Exposició (setmana 13 i 15) | 10% | 0 | 0 | 3, 9, 18, 19, 20, 21 |
Ev4a Informe del projecte d'observació (setmana 17-18) | 15% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 22 |
Ev4b Treball individual de la línia de temps | 15% | 0 | 0 | 7, 9, 16, 18, 21 |
L'avaluació de l'assignatura inclou la realització de 2 proves escrites individuals; l’exposició oral de l'observació de l’infant i de l’anàlisi de les tasques proposades; la redacció de la memòria del projecte final realitzat en petit grup i un treball individual de la línia de temps de vida.
La nota final de l'assignatura s'obtindrà a partir de la suma de les puntuacions ponderades de les evidències d'aprenentatge realitzades. A continuació s'especifica el pes relatiu de cadascuna de les evidències d'aprenentatge obtingudes i les setmanes en què es realitzen:
AVALUACIÓ
INFORMACIÓ IMPORTANT
En les evidències 1 i 2 cal tenir en consideració el següent:
En cada una de les dues evidències (1 i 2) la prova consta de 30 preguntes de tipus test. Per superar-la, cal obtenir una nota mínima de 4,5 sobre 10.
RECUPERACIÓ
No es preveu que l’alumnat de 2ª o posterior matrícula s'avalui mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
AVALUACIÓ ÚNICA
L’avaluació única es sol·licita telemàticament (E-formulari) en el període específic (més informació al web de la Facultat)
l'alumnat que s'acull a l'opció d'avaluació única renúncia a l'avaluació continuada i s'avaluarà de tots els continguts de l'assignatura en un sol acte d'avaluació, que es realitzarà en el mateix dia i lloc que la prova del segon període avaluatiu de l'assignatura.
Aquest acte d'avaluació constarà de dos exàmens presencials que seguiran el mateix format i comprendran els mateixos continguts que les evidències EV1 i EV2 de l'avaluació continuada (respectivament). A l'acabar els dos exàmens, i durant aquest mateix acte avaluatiu, l'alumnat acollit al sistema d'avaluació única haurà de fer l'exposició oral (evidència 3). Així mateix i, pel que fa referència a les evidències 4a i 4b, l'alumnat haurà de redactar l’informe del projecte d'observació realitzat al llarg del curs, així com un mapa de la línia de vida.
La durada total d'aquest únic acte presencial avaluatiu serà d'aproximadament 5h (Veure la següent taula).
taula d'activitats d'avaluació única |
|||
Nom i descripció de l'evidència |
Pes |
Durada en hores (de l'acte presencial) |
Data realització |
Evidència 1 (1h30m) |
30% |
6h30m |
Segon període avaluatiu |
Evidència 2 (1h30m) |
30% |
||
Evidència 3 (30m) |
10% |
||
Evidència 4a (1h30m) |
15% |
||
Evidència 4b (1h30m) |
15% |
Les condicions de superació de l’assignatura d'accés a la recuperació i de la prova de recuperació de l'alumnat que s'aculli a l'avaluació única seran les mateixes que per a l'alumnat que segueix l'avaluació continuada.
Es poden consultar tots els aspectes requerits a les Pautes de l'avaluació de la Facultat de Psicologia a l’enllaç següent: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.htm
Traducció d’exàmens:
El lliurament de la traducció de les proves d’avaluació presencials es realitzarà si es compleixen els requeriments establerts en l’article 263 i es realitza la seva sol·licitud la setmana 4 telemàticament (E-formulari)(Més informació al web de la Facultat).
Ús de l’IA
En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.”
MANUALS
Palacios, J., Marchesi, A. i Coll, C. (comp.) (2001). Desarrollo psicológico y educación. Psicología evolutiva. Madrid: Alianza Psicología.
Perinat, A. (2003). Psicología del desarrollo. Un enfoque sistémico. Barcelona: EDIUOC.
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Berger, K.S. (2012) Psicología del Desarrollo: infancia y adolescencia. Madrid: Médica Panamericana.
Bronfenbrenner, U. (1987). La ecologia del desarrollo humano. Barcelona: Paidós.
Bruner, J. (1986). El habla del niño. Barcelona: Paidós.
Delval, J. (1994). El desarrollo humano. Madrid: Siglo XXI.
García Madruga, J. A., Gutiérrez, F. i Carriedo, N. (2002). Psicología Evolutiva II. Desarrollo cognitivo y lingüístico (Vols. I y II). Madrid: UNED.
García Madruga, J. A. i Delval, J. (Eds.) (2019). Psicología del Desarrollo I. 2ª Ed. Madrid: UNED
Gessell, A. (1988). El niño de 1 a 4 años. Barcelona: Paidós.
Gutiérrez Martínez, F. (2005). Teorías del desarrollo cognitivo. Madrid: McGraw Hill.
Hoffman, L., Paris, S. i Hall, E. (1995). Psicología del desarrollo hoy Vol. 1. Madrid: McGraw-Hill.
Marchesi A. Carretero M. i Palacios J. (1984). Psicología Evolutiva. I y II. Madrid: Alianza.
Piaget, J. (1952). The origins of intelligence in children (M, Cook. Trans.). New York: NY: Basic Books.
Silvestre, N. i Solé, R. M. (1993). Psicología evolutiva. Infancia, preadolescencia. Barcelona: Ceac.
Vasta, R., Haiti, M. M. i Miller, S. A. (2001). Psicología infantil. Barcelona: Ariel.
Vygotsky, Lev S. (1986) Thought and Language (Eugenia Hanfmann & Gertrude Vakar. Trans. Revised ed.) Cambridge, MA: MIT Press (Original work oublished 1934).
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
Berger, K.S. i Thompson, R.A (2008). Psicología del desarrollo: Infancia y Adolescencia.7ª Edición. Madrid; Panamericana, 1997.
Bradley, B. S. (1992). Concepciones de la infancia. Madrid: Alianza. (Original en anglès, 1989).
Córdoba, A. I., Descals, A. i Gil, M. D. (Coords.) (2006). Psicología del desarrollo en la edad escolar. Madrid: Pirámide.
Craig, G.J.i Baucun, D. (2009) Desarrollo psicológico. México: Pearson Educción.
Donaldson, M. (1984). La mente de los niños. Madrid: Morata.
Flavell, J.H. (1993). El desarrollo cognitivo. Madrid: Visor.
García Madruga, J.A. i Lacasa, P. (1992). Psicología evolutiva. Madrid: UNED.
García Madruga, J. A., Gutiérrez, F. i Carriedo, N. (2002). Psicología Evolutiva II. Desarrollo cognitivo y lingüístico (Vols. I y II). Madrid: UNED. Gessell, A. (1988). El niño de 1 a 4 años. Barcelona: Paidós.
Gessell, A. (1988). El niño de 1 a 4 años. Barcelona: Paidós.
Palau, E. (2001). Aspectos basicos del desarrollo infantil. La etapa de 0 a 6 años. Barcelona: CEAC.
Peralta, A. (2002). La percepció dels mestres sobre les famílies procedents del Marroc i llurs relacions. Aproximació des d’un enfocament sistèmic i ecológic. En A C. Mir (Coord.). Les portes de l’escola. L’ heterogeneïtat de les persones i les seves relacions. pp 81-109. Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions. Col.lecció Documents.
Pérez Pereira, M. (1995). Nuevas perspectivas en psicología del desarrollo. Un enfoque histórico crítico. Madrid: Alianza Editorial.
Perinat, A. (1986). La comunicación preverbal. Barcelona: Avesta
Perinat, A. (2002). La primera infancia. Barcelona: UOC.
Postman, N. (1990). La desaparició de la infantesa. Vic: Eumo. (Original en anglès, 1982). Rogoff, B. (1993): Aprendices delpensamiento.Paidós. Barcelona
Schaffer, H. R. (2000). Desarrollo social. Mexico: Siglo XXI. (Original en anglès, 1996).
Teberosky, A.; Rivero, M.; Ribera, N.; Peralta, A.; Rabassa, M. y Portilla, C. (2008). El discurso escolar: entre la oralidad y la escritura. Barcelona: Graó. ISBN:978-84-7827-526-7 DL: B-1.300-2008
Articles recomanats
Alkire, S. (2002). Dimensions of Human development. World Development, 30 (2), 181-205.
Bronfenbrenner, U. (1985). Contextos de crianza del niño. Problemas y prospectivas. Infancia y Aprendizaje, 29, 45.55. (Original en anglès, 1979).
Bruner, J. (1972). Nature and uses of immaturity. American Psychologist, 27 (8), 1-22. (Versió en espanyol de Ileana Enesco, 1989).
Bruner, J. (1981). Vygotski: una perspectiva histórico-cultural. Inafancia y Aprendizaje, 14, 3-17.
Otros materiales de referència
Podeu trobar vídeos sobre la temàtica de les pràctiques a l'aula de recursos (ADRE) de la Facultat de Ciències de l'Educació i a la biblioteca d'Humanitats.
A l'inici del curs es penjaran a l’aula Moodle referències actualitzades, si és el cas. A més a més es proporcionaran: Enllaços web de Dossiers de lectures i vídeos.
-
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 11 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 12 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 21 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 22 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 31 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 32 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 41 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 42 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 51 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 52 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 1 | Català | primer quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 3 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 4 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 5 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |