Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Psicologia | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
És recomanable haver cursat o estar cursant l’assignatura Processos Psicològics: Pensament i Llenguatge.
Aquesta assignatura forma part de la menció Anàlisi i Intervenció Psicoeducativa i està pensada per a la formació d’un/a professional en aquest àmbit. L'assignatura resulta també indicada pera un itinerari de lliure configuració, per tal d’assolir uns coneixements bàsics en la detecció de dificultats i trastorns del desenvolupament del llenguatge.
Aquesta optativa permet aprofundir en els coneixements de la psicologia del llenguatge en dos aspectes cabdals pel desenvolupament de l’infant: l’adquisició del llenguatge oral i l’aprenentatge escolar de la llengua escrita.
Pel que fa al llenguatge oral, es presentaran les diverses etapes del desenvolupament lingüístic quant als aspectes fonològics, lèxics, morfosintàctics i discursius. Aquestes seran analitzades i exemplificades des de perspectives tant monolingües com plurilingües. Els aspectes descriptius del desenvolupament s’emmarcaran en diferents postures teòriques sobre l’adquisició del llenguatge i sobre els processos d’aprenentatge. En acabar l’assignatura l’estudiant serà capaç de situar els comportaments lingüístics particulars dels infants dins els marges establerts com a usuals en el procés d’adquisició del llenguatge, per tal de poder detectar dificultats en el desenvolupament del llenguatge.
Pel que fa a la llengua escrita, l’assignatura ofereix un marc teòric general sobre el processament de la informació en el llenguatge escrit i explica els trets fonamentals dels dos aprenentatges cabdals en les primeres etapes de l’escolaritat: la lectura i l’escriptura, en els seus aspectes motors i ortogràfics. Els estudiants aprofundiran en la recerca empírica sobre aquests aprenentatges. En acabar l’assignatura l’estudiant serà capaç d’enumerar i descriure les diferents fases en el desenvolupament de les habilitats lectoescriptores i d’identificar i explicar les dificultats específiques en aquests aprenentatges.
BLOC 1: APRENENTATGE DE LA LLENGUA ORAL
1. Adquisició del llenguatge
1.1 Teories sobre l’adquisició del llenguatge: innatistes; constructivistes; sòcio-interaccionistes
1.2 Mètodes d’estudi: metodologia observacional; paradigmes experimentals
2. Etapes i processos d’adquisició del llenguatge
2.1 Comunicació prelingüística: l’aparició de la comunicació intencional; les adaptacions de l’adult
2.2 Adquisició del lèxic: les primeres paraules; l’explosió lèxica; fenòmens evolutius en l’adquisició del significat
2.3 Desenvolupament fonològic: les habilitats de percepció de la parla dels nadons; conductes prelingüístiques; desenvolupament fonològic i processos de simplificació
2.4 Procés d’adquisició morfosintàctica: la parla telegràfica; l’adquisició de la morfologia; l’oració simple i les modalitats oracionals
3. El desenvolupament del llenguatge més enllà dels cinc anys: ‘desenvolupaments tardans’
3.1 Desenvolupaments semàntics i pragmàtics posteriors: els significats no literals.
3.2 Desenvolupaments sintàctics posteriors: les oracions compostes; les estructures sintàctiques complexes.
3.3. Construcció del discurs.
4. Alteracions del llenguatge: signes d'alarma; Trastorn del Desenvolupament del Llenguatge (TDL)
BLOC 2: APRENENTATGE DE LA LLENGUA ESCRITA
5. Introducció a la llengua escrita
5. L'aprenentatge de la lectura i les seves alteracions
6. L'aprenentatge de l'escriptura i les seves alteracions
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 24 | 0,96 | 6, 7, 8, 9, 13 |
Classes pràctiques: estudi de casos | 12 | 0,48 | 3, 5, 6, 7, 8, 11, 17 |
Tipus: Supervisades | |||
Exercicis d'autoavaluació al campus Virtual | 10 | 0,4 | 9, 13 |
Tutories: preparació del treball en grup | 7 | 0,28 | 10, 17 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca de documentació | 10 | 0,4 | 18 |
Lectura de textos i estudi | 53 | 2,12 | 3, 18 |
Preparació de treballs i presentacions | 30 | 1,2 | 3, 5, 10, 17 |
El nucli principal de l'assignatura el constitueixen les activitats dirigides, amb classes magistrals, classes de tipus seminari i classes on es treballarà amb solució de problemes, estudi de casos, i discussions participatives.
Les activitats supervisades consistiran en la supervisió del treball en grup i la realització d'exercicis.
Les activitats autònomes inclouen les d'estudi personal, lectura d'articles proposat per les professores i aprofundiment personal en el contingut de l'assignatura, i l'elaboració de treballs i de presentacions en equip.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
EV1. Prova escrita | 25% | 2 | 0,08 | 1, 3, 4, 5, 6, 13, 15, 16 |
EV2. Prova escrita | 25% | 2 | 0,08 | 3, 4, 5, 8, 9, 11, 13, 15, 19 |
EV3. Avaluació d'estudi de casos i solució de problemes | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19 |
EV4. Avaluació de la participació a les sessions de classe | 25% | 0 | 0 | 3, 5, 6, 7, 8, 9, 13, 16, 18 |
L'avaluació continuada es realitza amb tres tipus d'evidències. Es duran a terme dues proves d'avaluació individual i escrita (EV1 i EV2) que es realitzaran en el primer i segon periode avaluatiu, respectivament.
Durant les sessions de solució de problemes i estudi de casos es presentaran evidències amb valor del 25%, per escrit i de forma individual o en grup (EV3). Són un total de 6 sessions repartides al llarg del semestre (setmanes 6, 7, 8, 12, 13, 14)).
La participació a les discussions i exercicis en gran grup es valoraran amb un 25% (EV4).
Es considerarà que un estudiant és avaluable si ha lliurat evidències d'aprenentatge amb un pes igual o superior al 40% de la qualificació de l'assignatura (4 punts).
L'assignatura es considerarà superada si l'estudiant ha dut a terme un mínim de quatre de les sessions de casos pràctics, i ha obtingut una qualificació igual o superior a 5 com a resultat de la suma de les evidències; en cas contrari, la nota màxima en l'assignatura serà 4.5.
Podran optar a la recuperació aquells estudiants que superin la qualificació de 3,5 però no arribin a obtenir un 5, i que hagin fet almenys 3 de les evidències de l'assignatura. En aquest cas, caldrà recuperar les evidències no superades per obtenir la qualificació màxima de 5.
No es preveu que l’alumnat de 2ª o posterior matrícula s'avalui mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
Podeu consultar les pautes d'avaluació a https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
AQUESTA ASSIGNATURA NO PREVEU L'AVALUACIÓ ÚNICA donat l'alt grau de participació i compromís que es demana a l'estudiantat durant el periode docent.
Retorn:
Per a l’Ev1 es farà a l’aula un retorn global i, si es sol·licita específicament, en tutories, una vegada publicades les qualificacions. Per a l'Ev2 el retorn es farà a tutories, la setmana següent a la publicació de les qualificacions.
Per a l'EV3, el retorn es farà mitjançant eina digital o a l'aula (segons la sessió), la setmana següent a cada sessió.
Per a l’EV4, es farà a l’aula un retorn global, després de fer les activitats, a la mateixa sessió o a la sessió següent (segons el tipus d'activitat realitzada).
L'ús de l'IA està estricament prohibit. En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Aguado, G. (1995). El desarrollo del lenguaje de 0 a 3 años: bases para un diseño curricular en la educacion infantil. Madrid: CEPE.
Andreu, L.; Serra, J.M.; Soler, O.; Tolchinsky, L. (2013) Trastorns d'aprenentatge de l'escriptura i de les matemàtiques. Barcelona: Editorial UOC.
Aparici, M. (2006). L’adquisició del llenguatge. En O. Soler (coord.) (2006). Psicologia del Llenguatge. Barcelona: EdiUOC.
Aparici, M. & Igualada, A. (2019). El desarrollo del lenguaje y la comunicación en la infancia. Barcelona: Editorial UOC.
Clemente, R. (1995). Desarrollo del Lenguaje. Manual para profesionales de la intervención en ambientes educativos. Barcelona: Octaedro
Cuetos Vega, F. (2010) Psicología de la lectura. Valencia: Wolters-Kluvert.
Díez de Ulzurrun, A. (2007) L’aprenentatge de la lectoescriptura des d’una perspectiva constructivista. Barcelona: Graó.
Dupoux, E. & Franck, S. (2001) (eds.) Language, Brain, and Cognitive Development: Essays in Honor of Jacques Mehler. Cambridge, Mass: MIT Press.
K. Karmiloff K. & Karmiloff-Smith, A. (2005).Hacia el lenguaje: del feto al adolescente. Madrid: Morata.
López-Higes Sánchez, R. (2003) Psicología del Lenguaje. Madrid: Pirámide.
López-Ornat, S. (2025). Del balbuceo al discurso: Avances sobre la psicología y la neurociencia de la adquisición del lenguaje. Alianza Editorial.
Serra, M., Solé, M.R., Serrat, E., Bel, A. & Aparici, M. (2000). La adquisición del lenguaje. Barcelona: Ariel.
Soler, O., Kandel, S. (2009) Factores lingüísticos en la programación del trazo en la escritura infantil: importancia de la estructura silábica. Infancia y Aprendizaje, 32(2), 189-198.
Teberosky, A. & Solé, I. (1999) Psicopedagogia de la lectura i de l’escriptura. Barcelona: EdiUOC.
Tolchinsky, L. (1993) Aprendizaje del lenguaje escrito, Barcelona: Anthropos.
Tolchinsky, L. (2004). The nature and scope of later language development. En R.A. Berman (Ed.), Language Development across Childhood and Adolescence (pp. 233-248). Amsterdam: John Benjamins.
Tolchinsky, L., Rosado, E., Aparici, M. & Perera, J. (2005). Becoming Proficient Educated Users of Language. En D. Ravid & H. Shyldkrot (Eds.), Perspectives on Language and Language Development. Essays in honor of Ruth A. Berman (pp. 375-390). Dordrecht: Kluwer.
Van Galen, G.P. (1991) Handwriting: Issues for a psychomotor theory. Human Movement Science, 10, 165-247.
Zesiger, p. (2003) Acquisition et troubles de l’écriture, Enfance, 55 (1), 56-64.
I altra bibliografia que es proporcionarà al llarg de l'assignatura.
En una de les pràctiques de laboratori d'Aprenenatge de la llengua escrita es fa servir el Psycho.Py. No és necessari instal·lar-lo però és interessant conèixer-lo per estar-hi familiaritzat. https://www.psychopy.org/
A la part d'Adquisició de la llengua oral s'empra el sistema Childes, que es pot trobar aquí: https://childes.talkbank.org/
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEM) Seminaris | 111 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |