Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Valors Educatius de la Ciència dins i fora de l'Aula

Codi: 102086 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Educació Primària OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Marta Fonolleda Riberaygua
Correu electrònic:
marta.fonolleda@uab.cat

Equip docent

Marta Fonolleda Riberaygua

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Per cursar l'assignatura es recomana tenir aprovades les assignatures obligatòries de la materia Ensenyament i aprenentatge de les Ciències Experimentals.

 


Objectius

  1. Identificar l’activitat científica com una part significativa de la cultura contemporània.
  2. Conèixer els valors i les grans idees que són pròpies del context actual en el qual es desenvolupa l’activitat científica.
  3. Planificar sortides escolars a institucions on l’educació científica adquireix rellevància social.
  4. Reflexionar sobre la presència de l’activitat científica als mitjans de comunicació.
  5. Establir connexions entre el currículum d’Educació Primària i les ofertes d’educació científica que es poden trobar en el context social.

Competències

  • Conèixer i aplicar a les aules les tecnologies de la informació i de la comunicació.
  • Conèixer les àrees curricular de l'Educació Primària, la relació interdisciplinar entre elles, els criteris d'avaluació i el cos de coneixements didàctics entorn als procediments d'ensenyament i aprenentatge respectius.
  • Desenvolupar les funcions de tutoria i d'orientació amb els estudiants i les seves famílies, atenent les necessitats pròpies dels estudiants. Assumir que l'exercici de la funció docent ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
  • Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat i que tinguin en compte la igualtat de gènere, la equitat i el respecte cap als drets humans que conformen els valors de la formació ciutadana.
  • Dissenyar, planificar i avaluar processos d'ensenyament i aprenentatge, tant de forma individual com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre.
  • Fomentar la lectura i el comentari crític de text dels diferents dominis científics i culturals continguts al currículum escolar.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Reflexionar entorn les pràctiques d'aula per tal d'innovar i millorar la tasca docent. Adquirir hàbits i destreses per a l'aprenentatge autònom i cooperatiu i promoure'l entre els estudiants.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
  2. Identificar aspectes comuns a totes les ciències experimentals i aprofundir en ells.
  3. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  4. Planificar situacions d'aprenentatge científic en contextos externs al centre escolar.
  5. Ponderar els riscos i les oportunitats de les propostes de millora tant pròpies com alienes.
  6. Promoure l'ús de models explicatius.
  7. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  8. Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
  9. Relacionar la ciència amb les seves aplicacions tecnològiques, amb la seva incidència social en les situacions didàctiques pròpies de l'escola.
  10. Saber comunicar i argumentar en les classes de ciències.

Continguts

Els continguts de l’assignatura són els següents:

  • L’educació científica com a aposta per formar a la ciutadania en la societat contemporània: Com veiem el nostre context social? Quins són els valors propis del context actual en el qual es desenvolupa l'activitat científica? Tothom pot construir ciència? On és la ciència dins la meva vida?
  • Els Centres de Ciència com espais educatius: Quines característiques tenen els Museus i Centres de Ciència? Als centres de ciència es treballen els mateixos models que treballem a l’aula? Sabem com avaluar la qualitat de les ofertes?
  • Els professionals dels Centres de Ciències: Quines competències professionals tenen els equips educatius dels Centres de Ciència? Quins itineraris formatius trobem? Quines connexions podem establir entre els Centres de Ciència i l'Escola?
  • La ciència dins i fora de l’aula: Sortim de l’escola? Com establim vincles entre el currículum de primària i l’oferta educativa dels museus? Com podem programar una sortida?

L’assignatura vol facilitar que l'alumnat prengui una posició pròpia i fonamentada davant del context social actual,  que li serveixi per orientar la seva activitat professional com a mestre de ciències experimentals.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes expositives 12 0,48 2, 9
Fòrums a partir de lectures o material audiovisual 15 0,6 4
Posades en comú 8 0,32 4
Visites a institucions que proposen activitats d'educació científica 10 0,4 4, 6, 9, 10
Tipus: Supervisades      
Tutories de regulació 28 1,12 2, 4, 6, 9, 10
Tipus: Autònomes      
Treball autònom 75 3 2, 9

La metodologia de l'assignatura combina exposicions orals i reflexions al voltant de la presència de la ciència i l'educació científica en la societat, utilitzant documentació escrita i audiovisual. Un element clau són les sortides i  visites a museus i centres d'educació científica que afavoreixin la reflexió al voltant de l'educació científica fora de l'aula.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen escrit 30 2 0,08 2, 4, 6, 9, 10
Treball de reflexió individual 30 0 0 2, 4, 6, 9, 10
Treball en grup 40 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9

L'avaluació de l'assignatura consisteix en:

  • examen individual. 30%. S'ha de lliurar l'17/06/2026. La recuperació serà el 01/07/2026.
  • treball individual. 30%. S'ha de lliurar en acabar les sessions teòriques. La recuperació serà el 01/07/2026.
  • treball en grup. 40%. S'ha de lliurar l'17/06/2026. La recuperació serà el 01/07/2026.

Cal superar cadascuna de les activitats d'avaluació (examen i treballs) per a poder fer mitjana amb la resta i aprovar l'assignatura. Tindran dret a la recuperació les persones que no aprovin amb cinc i hagin tret com a mínim un 3,5.

Les qualificacions obtingudes en cadascuna de les activitats d’avaluació es lliuraran a l'estudiant en un màxim de 20 dies hàbils del calendari acadèmic, mitjançant l'espai virtual. Un cop lliurades les qualificacions, l'estudiant podrà fer la revisió de la nota en les hores que el professor té destinades a tutories.

El plagi total o parcial d’una de les activitats d’avaluació és motiu directe de suspès.

L'assistència a les classes presencials de l'assignatura és obligatòria. S’ha d’assistir, com a mínim, al 80% de les hores presencials per poder ser avaluat.

Per aprovar aquesta assignatura, és necessària una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent.
En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Unaactivitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.

Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comportarà la repetició de l'activitat d'avaluació.

Avaluació única

  • examen. 40%
  • 2 treballs individuals. 30%+30%

La data de lliurament serà l'17/06/2026. La recuperació serà el 01/07/2026.

S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada.

La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l'avaluació continuada.

 

No es contempla prova de síntesi per a estudiants de segona matrícula.

 


Bibliografia

Abellan, N., Carbonell, A., Viladot, P. (2015). Pelé, els cromos i les ciènciesnaturals: el paperdelsrelats en les activitats del Museu de CiènciesNaturals de Barcelona. Perspectiva escolar, 382, 54-60. Recuperat a: https://edunat.museuciencies.cat/raco-del-docent/llibres-i-articles-especialitzats/2015_perspectiva_el_relat/ 

BAUMAN, Z. (2006). Els reptes de l'educació en la modernitat líquida. Arcadia.

BENEJAM, P. (2003). Los objetivos de las salidas. Revista Íber,(36), 1-4.

BONIL, J. (2010). Educació científica en temps de crisi. Guix,(369), 15-20

BONIL, J. i SOLER, M. (2012). Educar als museus i centres de ciència. Dins J.Bonil (coord.). Som educació. Ensenyar i aprendre als museus i centres de ciència: una proposta de model didàctic. (p. 15-36). Manuals del Museu. https://edunat.museuciencies.cat .

CALAFELL, G.; JUNYENT, M.; BONIL, J. (2015). Una propuesta para ambientalitzar el currículum. Cuadernos de Pedagogía, (460), 56-60.

DEL CARMEN, L. (2010). Salir para conocer, salir para participar. Guix, (66), 56-59.

DOBON, J.; FONOLLEDA, M. (2021). Diseño de salidas escolares de calidad. Cuadernos de Pedagogía, (521), 48-56.

EKELAND, I. (1996). La imposible certidumbre. El correo de la UNESCO, Feb 1996, 20-22. 

FONOLLEDA, M. (2023). Les sortides escolars com una oportunitat per aprendre ciències. Un cas concret en la formació inicial dels mestres. Dins 15ns Debats de Recerca: la investigació en l'àmbit educatiu. Societat Andorrana de Ciències. 127-142. https://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=null&subModuleName=&idCatalogacio=41508

GARCÉS, M. (2022). "Un món comú. Deu anys després". "Un mundo común. Diez años después". Pròleg de la reedició del llibre Un mundo común (el tigre de paper / Bellaterra edicions).

HERRERO, Y. (2014). Producir y trabajar para mantener la vida humana. Viento Sur, (134), 54-61.

HERRERO, Y. (2023). La vida humana en un mundo justo y sostenible. Dosieres Economistas sin Fronteras, (50), 81-85.

INNERARITY,D. (2014). Un mundo sin alrededores. Revista CIDOB d'Afers Internacionals, (82-83), 51-55

INNERARITY, D. (2010). Incertesa i creativitat. Educar per a la societat del coneixement. Debats d’educació, 18.

MAYER, M. (2002). Ciudadanos del barrio y del planeta. Dins F. Imbernon (Coord.), Cinco ciudadanías para una nueva educación (p.83-104).Graó.

MARUYAMA, M. (1996). Dime cómopiensas... El correo de la UNESCO, Feb1996, 31-35.

MEDIR, RM. (2002). Sortir de l’escola, tradició o modernitat?. Guix, (290), 52-58.

MORÍN, E. (2000).  Els set coneixements necessaris per a l’educació del futur. UNESCO.

MORÍN, E. (1996). Por una reforma del pensamiento. El correo de la UNESCO, Feb 1996, 10-14.

ROIG, D.; FONOLLEDA, M.; LÓPEZ, T.; BOIX, G. (2015). ¿Por dónde empiezo?. Cuadernos de Pedagogía, (460), 70-74.

SAUVÉ, L. (2006), La educación ambiental y la globalización: Desafíos curriculares y pedagógicos. Revista Iberoamericana de Educación, (41), 83-101.

VILADOT, P. (2023). La educación en el museo de ciencias transformador. De la institución a la profesionalidad. Ediciones Trea, SL

Abellan, N., Carbonell, A., Viladot, P. (2015). Pelé, els cromos i les ciènciesnaturals: el paperdelsrelats en les activitats del Museu de CiènciesNaturals de Barcelona. Perspectiva escolar, 382, 54-60. Recuperat a: https://edunat.museuciencies.cat/raco-del-docent/llibres-i-articles-especialitzats/2015_perspectiva_el_relat/ 

Vilarrassa, A. (2001). Las salidas escolares. Una estrategia para la integración curricular del estudio del medio local. Dins de: Educació Primària Orientaciones y Recursos. Barcelona: Praxis. 

WEBER, A. (2022). Vivificar: una poética para el antropoceno. Editorial Kairós


Programari

No es requereix programari específic


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 20 Català segon quadrimestre matí-mixt