Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Aprenentatge i Desenvolupament I

Codi: 102085 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Educació Primària FB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Ibis Marlene Alvarez Valdivia
Correu electrònic:
ibismarlene.alvarez@uab.cat

Equip docent

Inmaculada Gardela Santacruz
Crista Weise

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

L’assignatura Aprenentatge i Desenvolupament I, en tant que assignatura bàsica, no té prerequisits especials d’entrada. No obstant això, les competències i l’opció metodològica que és pren sí que requereixen una actitud activa de l’estudiant, que es concreta en l’assistència i participació en les activitats que es realitzen a l’aula, predisposició a canvis conceptuals, treball de lectura prèvia de les lectures bàsiques i complementàries i el treball col·laboratiu en petits grup.

 


Objectius

L’assignatura Aprenentatge i Desenvolupament (I) forma part de la matèria Formació Bàsica: Aprenentatge i desenvolupament de la personalitat (Ordre Ministerial ECI/3857/2007).
Es tracta d’una formació bàsica, de caràcter obligatori, relacionada amb les matèries bàsiques de l’àrea del coneixement de Ciències Socials i Jurídiques: Educació i Psicologia. En el seu conjunt, la matèria té 18 crèdits ECTS, que es distribueixen en tres assignatures de caràcter obligatori, de 6, 4 i 5 crèdits respectivament: Aprenentatge i Desenvolupament I; Aprenentatge i Desenvolupament II i Diferències i Inclusió.Cada assignatura té una durada semestral i se situen als cursos segon, tercer i quart, respectivament.
Aprenentatge i Desenvolupament (I) és una assignatura bàsica de 6 crèdits dins del Pla d’estudis de Graduat en Educació Primària. Aquesta assignatura s’orienta a la professionalització creixent de l’estudiant de Magisteri, conjuntament amb la resta d’assignatures del pla d’estudis, molt especialment les de Pedagogia, Sociologia i Didàctiques específiques. En concret, té l’objectiu d’ajudar a construir criteris per a l’anàlisi i comprensió de les pràctiques educatives escolars i desenvolupar habilitats per al disseny i la pràctica de l’ensenyament.


Competències

  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals (en termes de fortaleses, potencialitats i debilitats), per desenvolupar aquelles que siguin necessàries en el desenvolupament professional.
  • Comprendre els processos d'aprenentatge relatius al període 6-12 al context familiar, social i escolar.
  • Conèixer les característiques d'aquests estudiants, així com les característiques dels seus contextos motivacionals i socials.
  • Desenvolupar les funcions de tutoria i d'orientació amb els estudiants i les seves famílies, atenent les necessitats pròpies dels estudiants. Assumir que l'exercici de la funció docent ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
  • Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat i que tinguin en compte la igualtat de gènere, la equitat i el respecte cap als drets humans que conformen els valors de la formació ciutadana.
  • Dominar els coneixements necessaris per a comprendre el desenvolupament de la personalitat d'aquests estudiants i indentificar disfuncions.
  • Fomentar la convivència a l'aula i fora d'ella, resoldre problemes de disciplina i contribuïr a la resolució pacífica de conflictes.
  • Participar i implicar-se en els actes, reunions i esdeveniments de la institució a la qual es pertany.
  • Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació de l'acció.

Resultats d'aprenentatge

  1. Comprendre les bases fonamentals de la perspectiva sociocultural i contextual del desenvolupament.
  2. Conèixer el desenvolupament de la personalitat de l'alumnat de primària, a partir de la formació de la identitat i de les diferències individuals.
  3. Conèixer els processos de desenvolupament de les normes i dels valors, així com del raonament moral. Entendre el conflicte com una oportunitat d'aprenentatge.
  4. "Desenvolupar actituds favorables vers la intervenció per al desenvolupament de totes les persones siguin quines siguin les seves característiques personals; vers la interacció amb els familiars, la cooperació en equips professionals i institucions socioeducatives."
  5. Dominar les competències comunicatives verbals i no verbals i les habilitats socials que permeten optimitzar el clima relacional d'aula i potenciar la funció docent i tutorial.
  6. identificar els elements bàsics del desenvolupament afectiu, social i moral (normes i valors, autoconcepte i autoestima i identitat i gènere), com a característiques generals dels estudiants de primària.
  7. Identificar els elements bàsics del desenvolupament cognitiu (atenció, memòria) en l'estadi evolutiu de l'alumnat de primària, com a característiques generals d'aquests estudiants.
  8. Identificar les diferents concepcions sobre el desenvolupament, i les seves implicacions sobre les pràctiques d'ensenyament.
  9. Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l?àmbit de coneixement propi.
  10. Integrar el desenvolupament cognitiu i socioemocional en una visió personal sobre l'alumne que permeti l'exercici de l'acció tutorial.
  11. Participació activa i constructiva a l'aula, tant en els activitats dirigides com en les de treball autònom.
  12. Prendre consciència de la importància de les interaccions entre iguals en el desenvolupament de l'empatia, les relacions socials i l'estatus dins del grup.
  13. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  14. Reconèixer la influència del desenvolupament de la identitat, especialment el gènere, i del raonament moral en el desenvolupament dels valors i les normes de l'aula i l'escola.

Continguts

1.    Bases biològiques, socials i culturals dels processos de desenvolupament
1.1. Les concepcions sobre el desenvolupament i la seva influència en l'orientació de l'acció educativa i en el plantejament de l'ensenyança. Diferents perspectives teòriques.
1.2. La perspectiva sociocultural i contextual del desenvolupament. Rol de l'educació i de l'escolarització en el desenvolupament.

2.    Desenvolupament psicomotor
2.1.  Desenvolupament , coordinació i regulació del moviment en l'edat escolar.
2.2.  Construcció de l'esquema corporal i evolució del gest gràfic.

3.    Desenvolupament cognitiu i lingüstic
3.1.  Desenvolupament del pensament: formació de conceptes i resolució de problemes.
3.2.  Desenvolupament del llenguatge

4.    Desenvolupament emocional i social en l'edat escolar
4.1. Regulació de les emocions i evolució del comportament social.
4.2. Vincles afectius i desenvolupament social i emocional.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classe expositiva 15 0,6 1, 2, 3, 6, 7, 8, 10, 12, 14
Seminaris 30 1,2 1, 4, 5, 8, 10, 11, 12
Tipus: Supervisades      
Supervisades (tutories i avaluació) 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 12, 14
Tipus: Autònomes      
Treball autònom 75 3 1, 3, 8, 10, 12, 14

L’assignatura proposa un treball amb la metodologia d 'Aprenentatge Basat en la Indagació (ABI), un enfocament educatiu centrat en l'alumnat que fomenta el desenvolupament d'habilitats crítiques i analítiques a través de l'exploració i el qüestionament. 
Al llarg del curs serà necessari fer treball autònom, de manera individual o en equips, com ara la lectura de textos i d'altres materials necessaris per a realitzar les activitats formatives. 
Es realitzaran tutories sistemàtiques per al seguiment del treball en equips, així com per a aclarir els dubtes que puguin sorgir en relació amb l'estudi del temari.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència i participació activa en les activitats docents Condició necessària 0 0 5, 11
Primera avaluació individual escrita. Blocs temàtics 1, 2 i 3 35% 0 0 1, 4, 5, 7, 8, 9, 13
Segona avaluació individual escrita. Bloc temàtic 4. 25% 0 0 2, 3, 4, 5, 6, 10, 12, 14
Treball en equip. Micro-recerca aplicada (Aprenentatge Basat en la Indagació). 40% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14

Per optar a l’avaluació continuada, l’alumnat ha de complir un mínim del 80% d’assistència i participació. Les arribades tard o les sortides anticipades de forma sistemàtica impediran considerar aquest requisit assolit. La qualificació final es basarà en dues tipologies d’activitats:

1. Prova individual escrita (60%). Consta de dues avaluacions parcials:

  • 1a Avaluació: setmana 7 (35%)
  • 2a Avaluació: setmana 12 (25%)

Si alguna prova s’aprova amb menys de 5 però amb un mínim de 3,5, es podrà fer una reavaluació parcial en les següents dates: 23/01/2026 – grups 31, 41 i 71; 28/01/2026 – grup 21.

Si la nota és inferior a 3,5, només es podrà recuperar mitjançant una prova escrita global, en la data prevista per a l’examen de recuperació: 30/01/2026 – grups 31, 41 i 71; 04/02/2026 – grup 21.

2.     Activitat grupal:  Micro-recerca aplicada (40 %). Aquesta activitat, dissenyada com una activitat de aprenentatge basada en la indagació i té com a objectiu fomentar la reflexió crítica, l’aplicació del coneixement i el desenvolupament de competències investigadores bàsiques en contextos educatius reals. Consisteix endur a terme una micro-recerca aplicada i està estructurada en tres fases successives:

  1. Anàlisi crítica d’unarticle científic i formulació de preguntes d’indagació
  2. Diàleg amb un/a professional i anàlisi posterior
  3. Elaboració d’una proposta educativa aplicada

La metodologia combina el treball col·laboratiu, la revisió de literatura, entrevistes i el disseny de propostes contextualitzades. Cada fase requerirà una evidència d’aprenentatge, a lliurar a les setmanes 13, 14 i 15, respectivament. El projecte es desenvoluparà principalment a l’aula, però també requereix de treball autònom de l'alumnat. Finalitzarà amb una presentació oral en un Simposi, a les setmanes 16 i 17.  
Aquesta activitat no és recuperable, per la qual cosa és imprescindible seguir el ritme de treball i lliurar les evidències en els terminis establerts. Si no es lliura o no es participa activament, l’assignatura quedarà suspesa.

Activitats complementàries (micro-reptes)
Al llarg del curs, es podran oferir activitats d’aprenentatge complementàries en format de micro-reptes, que es proposaran de manera ocasional durant les sessions de classe. La seva realització és voluntària, i tindran com a objectiu reforçar la participació activa, la creativitat o la consolidació d’aprenentatges.
Si es resolen de manera satisfactòria, aquests micro-reptes podran contribuir a millorar la nota final de l’assignatura fins a un màxim del 5%, sempre que s’hagin assolit els requisits mínims d’avaluació (5 sobre 10 a totes les evidències obligatòries). El pes exacte que es pugui sumar dependrà de la qualitat i la rellevància de la resolució.

ALTRES MODALITATS D'AVALUACIÓ 

  • Avaluació única: L’assignatura no preveu aquesta modalitat.
  • Segona matrícula: L’alumnat podrà sol·licitar una prova de síntesi única que consistirà en una prova oral, basada en l’aplicació dels continguts de l’assignatura a casos pràctics. Aquesta prova serà acordada amb el professorat el primer dia de classe i formalitzada durant el primer mes del curs.
  • Tercera matrícula:  L’alumnat pot demanar ser avaluat per un tribunal de tres docents nomenat pel deganat, i l’avaluació a prova consistirà en una prova oral. Un/a dels/les  dels docents  ha de ser especialista en la matèria.

CRITERIS D'AVALUACIÓ 

a)  Criteris específics: Cada activitat tindrà criteris propis, comunicats prèviament. Es farà ús de rúbriques i pautes d’avaluació per garantir el seguiment formatiu.
b)  Requisits per aprovar: Cal obtenir un mínim de 5/10 en cada evidència. Si no es presenta alguna de les evidències considerades bàsiques, es qualificarà com a “no avaluable”.
c)  Accés a la recuperació: L’alumnat podrà optar a la reavaluació només si ha suspès una de les dues proves parcials. En cas de suspendre ambdues proves, l’alumnat haurà d’optar directament per presentar-se a l’examen de recuperació, que consistirà en un examen de la totalitat del temari. Aquestes avaluacions es realitzaran en la data prevista al calendari del curs. L’activitat grupal no és recuperable. En cas que l’alumne no l’hagi realitzat o no hagi participat activament en el treball en equip,no podrà recuperar aquesta activitat, i l’assignatura quedarà suspesa.
d)  Competència comunicativa: Es valorarà l’ús correcte de la llengua oral i escrita de la llengua vehicular. Les activitats amb mancances greus poden no ser avaluades.
e)  Normativa de citació: Cal aplicar correctament el format APA en referències i citacions. ➤ Guia per citar i elaborar bibliografia (UAB)
f)   Plagi i còpia: Comporten un 0 a l’activitat i sense dret a reavaluació. En cas de reincidència, l’assignatura es considera suspesa. ➤ Informació sobre plagi (UAB)   http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html 
g)  Terminis de lliurament: Les activitats s’han de lliurar dins del termini establert. Les qualificacions es publicaran en un màxim de 20 dies hàbils, i es podrà sol·licitar revisió dins dels 10 dies següents. Les recuperacions es revisaran immediatament.
h)  Actitud i compromís: Es valorarà una actitud respectuosa i coherent amb la professió docent. No es toleraran actituds discriminatòries.  
i)   Matrícula d’Honor: Es podrà atorgar a estudiants amb resultats excel·lents i participació activa. Si hi ha més candidats que places disponibles (màxim 5%), es valorarà la qualitat de les aportacions durant el curs.
j)  Ús de la intel·ligència artificial (IA): L’ús d’eines d’IA generativa està permès només si es declara explícitament i es fa un ús responsable i justificat. L’alumne ha d’indicar en cada activitat quina eina ha utilitzat, com l’ha fet servir i amb quina finalitat. En cap cas s’acceptarà la presentació de continguts generats íntegrament per IA com a propis. Un ús no declarat o fraudulent pot ser considerat plagi o còpia, i comportarà una sanció de 0 punts a la prova o treball afectat.

Per a més informació, consulteu els criteris generals d’avaluació dels Graus a la UAB:  https://www.uab.cat/web/estudiar/grau/informacio-academica/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-134566217

 

 


Bibliografia

Alvarez, I.M. (2020). Psicología para maestros. Desarrollo y aprendizaje  en la edad escolar. Unversitat Autònoma de Barcelona. https://ddd.uab.cat/record/231269
Berk, L. (2012). Child Development, 9/e. Sample Chapters. Disponible en http://www.pearsonhighered.com/showcase/berkcd9e/assets/pdf/Berk_0205149766_Ch5.pdf
Buckler , S. & Castle, P. (2014). Psychology for Teachers. SAGE Publications Ltd
Della, B. i Chistoph, V. (2009). Neurociencia y docentes: crónica de un encuentro. Cuadernos de Pedagogía, 386, 92-96.
García-Bacete, F., Sureda, I., & Monjas, Mª I. (2010). El rechazo entre iguales en la educación primaria: Una panorámica general. Anales de Psicología, 26 (1), 123-136.
Harris, P. L. (1992). Los niños y las emociones. Madrid: Alianza (Biblioteca Humanitats UAB)
Lacasa, P. (1989). Contexto y desarrollo cognitivo.  Entrevista a Bárbara Rogoff. Infancia y Aprendizaje, 45, 7-23.
Martí, E. (2017). Del cuerpo a la cultura: la necesidad de una mirada desde la psicología del desarrollo. Un comentario sobre el artículo Aprender más allá del cuerpo de Juan-Ignacio Pozo. Infancia y Aprendizaje, 40(4), 661-675. https://doi.org/10.1080/02103702.2017.1364060
Medina-Rivas, M. (2008). Psicomotricidad: un enfoque natural. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 62 (22,2), 175-198. [Artículo  en línea]. Disponible en http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=27414780012
Macblain, S. (2020). Child development for teachers. London: SAGE Publications Inc. 
Moll, L.C. (1990). La zona de desarrollo próximo de Vygotsky: Una reconsideración de sus implicaciones para la enseñanza. Infancia y Aprendizaje, 13, 51-52.
Oliva, A. (1997). La controversia entre la herenciayambiente. Aportaciones de la genética de la conducta.  Apuntes de Psicología, 51, 21-37.
Palacios, J., Coll, C. i Marchesi, A. (Comps.) (2001). Desarrollo Psicológico y Educación. 2. Psicología de la Educación Escolar. Capítulo 25 (pp. 1-12). En J. Palacios, A. Marchesi y C. Coll (Compilación). Psicología Evolutiva I. Madrid: Alianza.
Papalia, D. E., Duskin, R. & Matorell, G. (2012). Desarrollo humano. México: McGraw-Hill Companus, Inc
Perinat, A. (1998). Psicología del desarrollo. Un enfoque sistémico. Barcelona: EDIUOC.
Rodríguez Gómez, J. M. (2008). Los docentes ante las situaciones de violencia escolar. REIFOP, 11(3), 37-42. [Artículo en línea].  http://www.aufop.com/
Rostan, C.; Sidera, F. & Esteban, M. (2007). Les emocions dels nens/es en edat escolar. FEP.net. Revista digital de la facultat d'educació i psicologia, 4, 13-23.
Solaz, J. J. & Sanjosé- López, V. (2008). Conocimientos y procesos cognitivos en la resolución de problemas de ciencias: consecuencias para la enseñanza. Revista de Investigación en Educación, 1. http://revistas.javeriana.edu.co/index.php/MAGIS/article/view/3361
Soldevila, A., Filella, G., Ribes, R. & Agulló, M. J. (2007). Una propuesta de contenidos para desarrollar la conciencia y la regulación emocional en la Educación Primaria. Cultura y Educación, 19 (1), 47-59.
Tey Teijón, A. & Cifre-Mas, J. (2011). El profesorado ante el reto del aprendizaje ético y el desarrollo de las competencias sociales y ciudadanas. El modelo adoptado en el programa: Barcelona, Aula de Ciutadania. Revista Educación, número extraordinario. 225-242. http://www.revistaeducacion.educacion.es/re2011/re2011_11.pdf
Torío- López,S.,Peña-Calvo,  J. V, & Rodríguez- Menéndez, M.C. (2008). Estilos educativos parentales. Revisión bibliográfica y reformulación teórica. Teoría de la Educación,  20,  151-178.
Vielma, E. i Sala, M. L. (2000). Aportes de las teorías de Vygotsky, Piaget, Bandura y Bruner. Paralelismo en sus posiciones en relación con el desarrollo. Educere, 3 (9), 31-37.
Vosniadou, E. (2013). Razonamiento basado en modelos y el aprendizaje de conceptos científicoscontra intuitivos [Model based reasoning and the learning of counter-intuitive science concepts]. Infancia y Aprendizaje, 36 (1), 5-33
Vygotsky, L. (1978). Interaction between learning and development. En M. Cole, V. John-Steiner, S. Scribner, & E. Souberman (Eds.). Mind and Society (pp. 79-91).Cambridge, MA: Harvard University Press.
Wells, G. (2004). El papel de la actividad en el desarrollo y la educación. Infancia y Aprendizaje, 27 (2), 165-187.


Material àudiovisual


Programari

En el supòsit de realitzar sessions de treball online, s'utilitzarà la plataforma Teams. En el supòsit d'enregistrar sessions de treball amb videocàmera per procedir a una anàlisi formativa del contingut, es comptarà amb el suport del SAE de la Facultat de Ciències de l'Educació.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(SEM) Seminaris 211 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 212 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 213 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 311 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 312 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 313 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 411 Espanyol primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 412 Espanyol primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 413 Espanyol primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 711 Anglès primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 712 Anglès primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 713 Anglès primer quadrimestre tarda
(TE) Teoria 21 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 31 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 41 Espanyol primer quadrimestre tarda
(TE) Teoria 71 Anglès primer quadrimestre tarda