Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Educació Infantil | FB | 2 |
Educació Primària | FB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
És recomanable revisar la Filosofia estudiada a l'etapa educativa de Batxillerat. En cas que l'admissió a la Universitat vingui per una altra via d'accés, diferent a l'anteriorment esmentada, també fóra bo poder estudiar una breu Història de la filosofia.
Es pretén introduir l'alumnat en l'estudi de les principals teories educatives dins el món contemporani. Igualment, vol mostrar-se, també, l'evolució històrica d'aquestes teories i la seva posada en pràctica.
En el primer bloc, s'estudiarà: el significat i el sentit de l'educació, la relació entre l'educació i la cultura occidental i, per descomptat, el paper epistemològic de la pedagogia dins el conjunt de les ciències de l'educació. Endemés, es presentaran els principals models de les teories educatives i se'n farà una consideració crítica.
Quant al segon bloc, s'aprofundirà en: les institucions i moviments pedagògics, les pràctiques docents i el magisteri més rellevant per a l'hora present.
1.- Aspectes generals de les Teories de l'educació.
2.- Autors/es clàssics/ques de la Pedagogia occidental.
3.- Corrents pedagògics vinculats amb metodologies educatives específiques.
4.- Temàtiques rellevants associades a la pràctica educativa en l'hora present.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitat presencial en Gran grup | 30 | 1,2 | 1, 4, 5, 7, 8, 11, 12, 13, 21 |
Activitat presencial en Seminaris | 15 | 0,6 | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 21 |
Tipus: Supervisades | |||
Activitat supervisada | 30 | 1,2 | 1, 4, 7, 8, 11, 12, 13, 14 |
Tipus: Autònomes | |||
Activitat autònoma | 75 | 3 | 1, 4, 5, 7, 8, 11, 12, 13, 21 |
Totes les tasques d'aquesta assignatura segueixen 3 parts: activitat autònoma, activitat dirigida (Gran Grup i Seminaris) i activitat supervisada. Totes aquestes parts, bo i els canvis que puguin adequar-se, volen explicitar la perspectiva de gènere. Endemés, s'haurà de destinar 15 minuts d'alguna sessió a respondre les enquestes d'avaluació.
NOVETAT:
En aquest curs, aquesta assignatura proposarà alguna activitat seguint la metodologia de l'Aprenentatge Servei (ApS). Així doncs, els/les estudiants es formen mitjançant la participació en un projecte orientat a resoldre una necessitat d'una comunitat i millorar, així, les condicions de les persones.
A més, en aquest com a motiu de la Celebració del Centenari de la Marta Mata es realitzarà una sotida de camp a la seva fundació al Baix Penedès. La sortida es realitzarà a l'horari de l'assignatura, no implicarà pernoctació però si transport amb autocar que es gestionarà des de la facultat. Hi haurà un cost per l'alumnat que s'especificarà més endavant. Pels/les estudiants que no hi puguin assistir es donaran les pautes per tal que hi puguin fer la sortida pel seu compte. Aquesta activitat contribuirà amb l'evidència del treball en grup.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Avaluació continuada a partir de les evidències en els treballs pràctics (1a part: individual i/o grupal) | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
Avaluació continuada a partir de les evidències en els treballs pràctics (2a part: individual i/o grupal) | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
Exercici individual | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 5, 7, 11, 12, 13 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
Aquesta avaluació es realitzarà, durant tot el quadrimestre, a través de les activitats avaluadores que figuren en aquest apartat.
Per a superar l’assignatura, cal tenir una mitjana aritmètica mínima de 5. Una puntuació que sorgeix del càlcul entre les tres seccions. Ara bé, aquest càlcul prèviament requereix d'una nota mínima de 5 en l'exercici individual (el qual podrà ser, o no, un examen escrit). En cas de suspendre la matèria, existeix la possibilitat de recuperar l'assignatura, amb el benentès que es disposi d'una mitjana aritmètica mínima de 3.5 i haver entregat un 66% de les activitats totals, a través d'un nou exercici individual. En cas satisfactori, la nota màxima d'aquesta recuperació sols podrà ser un aprovat. En cas de repetició de l'assignatura s'hauran d'entregar les tres evidències a la data de l'avaluació única de cada grup. Per últim i segons el punt 9 de l'article 266 de la Normativa Acadèmica de la UAB, es defineix com a" no Avaluable" quan no s'hagin aportat les tres evidències que, a continuació, comformen l'avaluació de l'assignatura.
L'avaluació tant continuada com única recollirà, principalment, tres tipus evidències:
1.- Comentari de Text/Assaig Crítc. és una evidència individual. 30%
2.- Treball en grup amb la vessant ApS Projecte. és una evidència grupal. 20%
3.- Examen Individual, és una evidència individual. 50%
A continuació, i de manera provisional, s'esmenten les dates de les entregues d'avaluació:
1/ Grau d'Educació Primària (1r curs, 1r quadrimestre)
Grup 31 Examen individual 1 (6/11/2025) /Examen Individual 2 (15/01/2026) // Recuperació (29/01/2026).Comentari de Text/Assaig Crític. 14/10/2025. Entrega Final delTreball en Grup ApS: 15/1/2026.
Grup 21 Examen individual 1 (28/10/2025)/ Examen Individual 2 (13/01/2026) // Recuperació (27/01/2026). Comentari de Text/Assaig Crític 23/10/2025. Entrega Final del Treball en Grup ApS. 13/1/2026
Grup 71 Examen individual 1 (28/10/2025) / Examen Individual 2 (13/01/2026) / Recuperació (27/01/2026). Comentari de Text/Assaig Crític 14/10/2025. Entrega Final del Treball en Grup ApS. 13/1/2026
Grup 41 Examen individual 1 (06/11/2025) i Examen Individual 2 (15/01/2026) // Recuperació (29/01/2026). Comentari de Text/Assaig Crític 23/10/2025. Entrega Final del Treball en Grup ApS 15/1/2026
2/ Grau d'Educació Infantil (2n curs, 2n quadrimestre)
Grup 61 Examen individual 1 (20/04/2026 i Examen Individual 2 (15/06/2026) // Recuperació (29/06/2026). Comentari de Text/Assig Crític 23/3/2025. Entrega Final del Treball en Grup ApS 15/6/2026
Grup 62 Examen individual 1 (30/04/2026 i Examen Individual 2 (25/06/2026) // Recuperació (02/07/2026). Comentari de Text/Assaig Crític 09/4/2025. Entrega Final del Treball en Grup ApS 25/6/2026
AVALUACIÓ ÚNICA
Aquesta avaluació implica que l'alumnat concentra el lliurament de les tres tipus d'evidències (seran les mateixes per a l'avaluació continuada i amb els mateix % que la continuada) en les següents dates segons el grup: 41: 15/1/2026, Grup 71: 13/1/2026, Grup 31: 15/1/2026, Grup 21: 15/1/2026, Grup 61:15/6/2026 i Grup 62:25/6/2026. Per descomptat, el pes i l'exigència de cada evidència és idèntic al de l'avaluació continuada. I referent a la superació, recuperació, revisió i repetició de l'assignatura, també segueixen el mateix procediment que en l'avaluació continuada. Els criteris de "no avaluable" són els mateixos que els de l'avaluació continuada. Les dates de recuperació són les mateixes que l'avaluació contínua per a cada grup.
RETORN
Les qualificacions obtingudes en cadascuna de les activitats, en un màxim de 20 dies hàbils, es lliuraran a l'alumnat mitjançant la publicació dels resultats a l'aula o al Campus Virtual.
DOMINI LINGÜÍSTIC
En aquest apartat, pren també valor: la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació en totes les activitats (individuals i/o grupals). Endemés, cal expressar-se amb fluïdesa, correcció i mostrar domini en la comprensió delstextos acadèmics. En aquest sentit, una activitat pot ser retornada (no avaluada), o suspesa, si el professorat considera que no compleix aquest massiu. Al seu torn, cal escriure correctament les fonts, les notes, les citacions textuals i les referències bibliogràfiques seguint la normativa APA.
PROHIBICIONS
Es recorda que no està permès copiar, ni plagiar, en la redacció de cap activitat (normativaaprovada per la Comissiód'Ordenació Acadèmica de Graus i Màsters: Criteris i pautes generals d'avaluació de la Facultat de Ciències de l'Educació, a 28 de maig de 2015; i modificat per la Junta de Facultat, a 6 d'abril de 2017).Per a més informació (http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html). Així doncs, qualsevol intent (s'usarà l'URKUND com a eina antiplagi) significarà suspendre l'assignatura sense opció de recuperació. Per aprovar l'assignatura cal mostrar actituds compatibles amb la professió educativa: escolta activa, respecte, participació, cooperació, empatia, amabilitat, puntualitat, argumentació, ús adequat del telèfon mòbil i altres ginys tecnològics, etc. En aquest sentit, pel que fa a l´ús de la Intel.ligència Artificial, aquesta assignatura s'acull al Model 3 on és permès i diu: "Es permet l'ús de tecnologies d'Intel.ligència Artificial(IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La no transparència de l'ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat" per això es sancionarà amb una qualificació de 0.
Arendt, H. (2009). La condició humana. Barcelona: Empúries.
Bauman, Z. (2007). Els reptes de l'educació en la modernitat líquida. Barcelona: Arcàdia.
Benejam, P. (2014). Quina educació volem? Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
Bowen, J. (1985). Historia de la educación occidental (3 volums). Barcelona: Herder.
Carr, W. (2002). Una teoría para la educación. Hacia una investigación educativa crítica. Madrid: Morata.
Codina, M. T. (2008). Educar en temps difícils. Escola Talitha, 1956-1974. Vic: Eumo.
Cortina, A., (2024). Ética o ideología de la Inteligencia Artificial. Barcelona: Paidós.
Cuesta, P. (1994). La escuela en la reestructuración de la sociedad española (1900-1923). Madrid: Siglo XXI.
Debesse, M. i Mialaret, G. (1973). Historia de la pedagogía (2 volums). Barcelona: Oikos-Tau.
Drouin-Hans, A.-M. (2008). Relativisme et éducation. París: L'Harmattan.
Duch, L. (1997). La educación y la crisis de la modernidad. Barcelona: Paidós.
Durst, A., (2010). Women Educators in the progressive Era. The women behind Dewey's laboratory school. US Palgrave MacMillan.
Escolano, A. (1984). Historia de la educación (2 volums). Madrid: Anaya.
Fitzgerald, T., Smyth, E., (2014). Women Educators, Leaders and Activits: Educational lives and networks 1900-1960. US Palgrave MacMillan.
Fullat, O. (1992). Filosofías de la educación. Paideia. Barcelona: Ceac.
González, H., Gil del Pino, C., Fernández, G., Espino, L., Hidalgo, D., (2021). Fundamentos teóricos e Históricos de la Educación. Barcelona. Síntesis
Han, B. (2024). La crisis de la narración. Barcelona. Herder.
Han, B. (2024). El espíritu de la esperanza. Barcelona. Herder.
Ladjali, C. (2014). Ma bibliothèque. Lire, écrire, transmettre. París: Seuil.
Llevadot, L. i Riba, J. (2012). Filosofías postmetafísicas. 20 años de filosofíafrancesa contemporánea. Barcelona: UOC.
Luque, D. & Sánchez-Serrano, S. (Eds.) (2024). Teoría de la Educación. Ediciones Complutense.
Luzuriaga, L. (1980). Historia de la educación y de la pedagogía. Buenos Aires: Losada.
Mata, M. (2010). Per avançar en Educació. Vic: Eumo
Meirieu, P. (1998). Frankensteineducador. Barcelona: Laertes.
Id. (2009). Pedagogia: el deure de resistir. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
Mèlich, J-C. (2023). La fragilitat del món. Assaig sobre un temps precari. Barcelona: Tusquets.
Monés, J. (1977). El pensament escolar i la renovació pedagògica a Catalunya (1833-1938). Barcelona: La Magrana.
Montessori, M. (1984). La descoberta de l'infant. Vic: Eumo.
Nussbaum, M. C. (2005). El cultivo de la humanidad. Barcelona: Paidós.
Ordine, N. (2013). La utilitat de l'inútil. Barcelona: Quaderns Crema.
Pagès, A. (2018). Cenar con Diotima. Filosofía y feminidad. Barcelona: Herder.
Rabazas, T. (2015). El conocimiento teórico de la educación en España. Evolución y consolidación. Madrid: Síntesis.
Rancière, J. (2003). El maestro ignorante. Barcelona: Laertes.
Reale, G. i Antiseri, D. (2010). Historia del pensamiento filosófico y científico (3 volums). Barcelona: Herder.
Santoni, A. (1981). Historia social de la educación. Barcelona: Reforma de la Escuela.
Sensat, R. (1996). Vers l'escola nova. Vic: Eumo.
Solà, R. (2003). L'escola Ton i Guida: quan la pedagogia activa va anar al suburbi (Barcelona 1962-1994). Barcelona: Edicions 62.
Soler, J. (2015). Vint mestres i pedagogues catalanes del segle XX. Un segle de renovacó pedagògica a Catalunya. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
Sotos, M. (2016). Maria Antònia Canals i Tolosa. Renovación pedagógica y didáctica delas matemáticas<spanstyle="font-size: medium;">. Barcelona: Octaedro.
Steiner, G. (2016).Lecciones de los Maestros. Madrid: Siruela.
Steiner, G. i Ladjali, C. (2005). Elogio de la transmisión. Maestroy alumno. Madrid: Siruela.
Van Manen, M. (1998). El tacto en la enseñanza. Hacia una pedagogía de la sensibilidad. Barcelona: Paidós.
VVAA (2022). Mujeres imprescindibles. Educadoras en la Vanguardia del Siglo XX. Kalandraka.
Webs d'interès
https://blogs.iec.cat/she/
https://blogs.iec.cat/scp/
http://www.inrp.fr/she/histed_accueil.htm
http://www.sofphied.org
Aquesta assignatura no usa cap tipus de programari tecnològic.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEM) Seminaris | 211 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 212 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 213 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 311 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 312 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 313 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 411 | Català | primer quadrimestre | tarda |
(SEM) Seminaris | 412 | Català | primer quadrimestre | tarda |
(SEM) Seminaris | 413 | Català | primer quadrimestre | tarda |
(SEM) Seminaris | 611 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 612 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 613 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 621 | Català | segon quadrimestre | tarda |
(SEM) Seminaris | 622 | Català | segon quadrimestre | tarda |
(SEM) Seminaris | 623 | Català | segon quadrimestre | tarda |
(SEM) Seminaris | 711 | Anglès | primer quadrimestre | tarda |
(SEM) Seminaris | 712 | Anglès | primer quadrimestre | tarda |
(SEM) Seminaris | 713 | Anglès | primer quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 21 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 31 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 41 | Català | primer quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 61 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 62 | Català | segon quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 71 | Anglès | primer quadrimestre | tarda |