Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Educació Infantil | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Per fer aquesta assignatura es recomanable tenir aprovades les assignatures de Didàctica del coneixement del medi natural i social I i II de la matèria Aprenentatge de les Ciències de la naturalesa, les Ciències socials i la Matemàtica.
L'experimentació a l'educació infantil és una assignatura optativa que s'ofereix a 4t curs del Grau d'Educació Infantil. En aquesta fase l'estudiant ja ha realitzat totes les assignatures de didàctica de les diferents àrees del currículum on es treballa l'experimentació en diferents àmbits culturals com la plàstica, la música, la matemàtica, o les ciències. Amb aquesta assignatura es pretén aprofundir de manera sistemàtica en el procés d'experimentació a l'educació infantil en contextos d'educació STEAM. Es fa un èmfasi especial en el coneixement, anàlisi i disseny de situacions educatives d'experimentació que afavoreixin el desenvolupament dels infants, que acullin la diversitat cultural i de gènere i que promoguin el desenvolupament de valors i actituds de respecte i cura pel medi ambient inspirats en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Es vol promoure una dinàmica a les classes que afavoreixin el treball en petit grup per facilitar la participació de tot tipus d'alumnat i la construcció d'un clima no competitiu que fomenti la responsabilitat col·lectiva.
Objectius formatius:
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitat presencial en gran grup | 45 | 1,8 | |
Avaluació continuada | 8 | 0,32 | |
Tutories | 22 | 0,88 | |
Tipus: Autònomes | |||
Treball autònom | 75 | 3 |
La metodologia docent està centrada en tres pilars importants:
(a) oferir a l'alumnat l'oportunitat per adquirir una àmplia experiència directa d'experimentació amb objectes, materials i fenòmens naturals i tecnològics, que tenen un potencial per a treballar l'experimentació dins i fora de l'aula a l'etapa d'educació infantil;
(b) oferir a l'alumnat oportunitats per dissenyar, posar en pràctica i avaluar propostes d'experimentació que es poden aplicar tant a la formació de mestres com a l'escola infantil a través de l'anàlisi de materials didàctics, visites a escoles i realització de tallers d'experimentació;
(c) oferir a l'alumnat oportunitats per reflexionar sobre el valor educatiu de l'experimentació a partir de la participació en lectures grupals d'experiències didàctiques i converses amb les companyes de classe, mestres d'educació infantil i altres professionals de l'educació.
La tipologia d'activitats dissenyades inclouen classes magistrals de presentació de punts de vista, sortides de camp per conèixer l'entorn proper de la UAB, treball al laboratori didàctic per aprofundir en l'observació i experimentació directa dels materials i fenòmens, i treball en petit grup per a la reflexió al voltant de lectures i propostes didàctiques. Es realitzarà una sortida obligatòria en gran grup a un Centre d'Educació Ambiental proper a determinar dins de l'horari lectiu. Les activitats de sortida de camp són de caire obligatori, i poden requerir un desplaçament a càrrec de l'estudiant (Barcelona i/o rodalies). L’activitat pot tenir un cost econòmic de fins a 15€.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Disseny i posada en pràctica d'un taller d'experimentació per a mestres d'educació infantil (Grup) | 25% | 0 | 0 | 2, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 14, 15 |
Portafoli de l'assignatura (Individual) | 50% | 0 | 0 | 1, 7, 8, 11, 12, 13 |
Treball final de l'assignatura (Grup) | 25% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 10, 11, 12, 13 |
Avaluació continuada
L'avaluació continuada de l'assignatura es realitzarà al llarg del període de docència mitjançant activitats que combinen el treball individual i de grup. Per aprovar l'assignatura cal obtenir un mínim de cinc (sobre 10) en cadascuna de les activitats d'avaluació que s'han definit. L'avaluació continuada s'estructurarà a través de les següents activitats i els seus corresponents productes:
a) Disseny i realització en grup d'un taller d'experimentació (25% qualificació final): Aquesta activitat d'avaluació inclou la realització de dues tutories grupals amb el professorat responsable de l'assignatura per preparar el taller d'experimentació, la realització d'un guió del taller d'experimentació, i la realització del taller d'experimentació a tota la classe.
b) Treball final de l'assignatura en grup (25% qualificació final): Aquest treball és grupal i recull la fonamentació, desenvolupament, i reflexió sobre el taller d'experimentació realitzat. Constarà d'un treball per escrit que haurà de seguir les orientacions aportades en el programa de l'assignatura. Es valorarà la integració significativa dels continguts de l'assignatura, la capacitat de reflexió sobre les idees treballades, la creativitat en la utilització de llenguatges, la incorporació d'idees de les lectures de classe, la reflexió sobre el taller realitzat i la incorporació d'altres experiències provinents de revistes professionals com Graó 0-6, Perspectiva Escolar o Infància. El treball també hi inclourà una reflexió individual sobre alguns dels reptes que em plantejo com a mestra i que he d’anar superant.
c) Portafolis individual de l'assignatura que inclou els següents documents (50% qualificació final): (1) una introducció de caràcter teòric reflexiu sobre l'experimentació que recull el treball fet durant l'assignatura; (2) algunes activitats realitzades durant l'assignatura com les lectures, les taules d'experimentació, les coavaluacions, l'autoavaluació, la documentació de l'activitat d'experimentació, altres...; i (3) unes conclusions finals de valoració dels aprenentatges a l'assignatura seguint les orientacions aportades en el programa de l'assignatura. Es valorarà especialment la capacitat d'argumentació dels judicis de valor, la incorporació pertinent dels continguts i de les lectures treballades durant l'assignatura a l'argumentació
Avaluació única
L'estudiant que opti per aquesta modalitat d'avaluació haurà de lliurar les mateixes activitats que per a l'avaluació continuada i les haurà de defensar en una entrevista individual davant dels docents de l'assignatura el 15 i 16 de juny del 2025 pels grups de matí i tarda respectivament. Els percentatges de l’avaluació en aquest cas són els següents:
a) Disseny i realització d’un taller individualment (35% de la qualificació)
c) Portafoli individual de l’assignatura que inclou els següents documents (50% de la qualificació final)
d) Defensa pública i resposta a les preguntes dels docents (15%)
Per l’alumnat d’avaluació única s'aplicarà el mateix sistema de recuperació i revisió de les qualificacions que a l'avaluació continuada.
Els requisits i criteris que s’exigeixen per a poder superar l’avaluació continuada i l’avaluació única de l’assignatura són els següents:
Tenint en compte la normativa acadèmica de la UAB, per poder accedir al procés de recuperació de l’avaluació que contempla l’assignatura, s’exigeixen els criteris següents:
La recuperació consistirà en la realització d’un treball autònom addicional, refent a algunes de les activitats lliurades o donant l'oportunitat de superar una darrera prova.
La recuperació del procés d’avaluació continuada i única està prevista en les següents dates:
La nota màxima a la qual es pot optar en el procés de recuperació és d’un 5 sobre 10, a l’activitat per la qual s’estigui recuperant. Aquesta nota farà mitjana amb la resta de notes de les activitats d’avaluació.
Tant en el cas de l’Avaluació Continuada, com de l’Avaluació única, es considerarà com a no avaluable aquell alumnat que no hagi complert el requisit d'assistència o no hagi pogut aportar prou evidències d’avaluació. En aquest cas no es podrà optar al procés de recuperació.
L’assignatura no contempla prova de síntesi.
* En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) en totes les activitats. El seu ús és restringit a tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions d’articles en un idioma diferent del d’ús habitual de la docència. En cas que se’n faci ús, l'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquestes activitats avaluables es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
** D'acord amb la normativa acadèmica de la UAB, la copia o plagi en qualsevol tipus d'activitat d'avaluació constitueixen un delicte, i es penalitzarà amb un 0 com a nota de l'assignatura perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0). Si durant la realització d'un treball individual a classe, el professor/a considera que un alumne/a està intentant copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat pel professorat, es qualificarà el mateix amb un 0, sense opció de recuperació i, per tant, tindrà suspesa l'assignatura. Es considerarà que un treball, activitat o examen està "copiat" quan reprodueix tot o una part significativa del treball d'un/a altre/a company/a. Es considerarà que un treball o activitat està "plagiat" quan es presenta com a propi una part d'un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital.
Altimir, D. (2011). Conversa amb Maria Teresa Feu: La intel·ligència dels nens i nenes es troba a la punta dels dits. Infància, 179, 40-42.
Amorós, E. (2013) (Ed.). 44 Experiencias 0-3. Barcelona: Graó.
Artero, M., & Calçada, P. (coord.). (2022). Renaturalitzar els espais i els temps educatius. Dossier 7. Barcelona: Graó.
Benlloch, M. (1992). Ciencias en el parvulario. Barcelona: Editorial Paidós.
Bonàs, M.(2006). L'art del pintor de paisatges: Algunes reflexions entorn de la documentació. Infància, 151, 24-28.
Cantó Doménech, J., Martín Porta, A.; Ortíz Hernánez, M.L.; Viana Sánchez, J. (2023) Pañales científicos: una situación de aprendizaje contextualizada en el aula de 2 años para trabajar la ciencia. Revista de didáctica de las ciencias experimentals y sociales, 45, pp. 17-34. https://ojs.uv.es/index.php/dces/article/view/27372/pdf
Couso, D., & Grimalt, C. (2020). STEAM per a la primera infància. Guix d'Infantil, 103, 9-13.
Couso, D. López, V. (2021) Currículum operatiu per a l’ensenyament de l’energia. Clarificació conceptual i didàctica. Generalitat de Catalunya: Institut Català d’Energia. https://icaen.gencat.cat/web/.content/10_ICAEN/17_publicacions_informes/11_altres_publicacions/arxius/Curriculum_Operatiu_ICAEN_access_DEF.pdf
Escutia, M. (2009). L'hort Escolar Ecològic. Barcelona: Graó.
Eugenio-Gozalbo, M. Zuazagoitia, D. (2023) STEAM enel huerto. 10 propuestas de proyecto científico para educación secundaria. Editorial Graó.
Feu, M. T. (2008). Fem ciències: el taller d'hort i jardí vist amb les "ulleres" de les ciències. Infància, 160, 29-33.
Galardini, A.L., Lozzelli, S., Davoli, M. & Tognetti, G. (2010). Documentar: Afinar els ulls per captar moments. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
Harlen, W. (2010). Principios y grandes idees de la educación en ciències. Association for Science education.http://innovec.org.mx/home/images/Grandes%20Ideas%20de%20la%20Ciencia%20Espaol%2020112.pdf
Hoyuelos, A. (2007). Documentació com a narració i argumentació. Guix d'Infantil, 39, 5-9.
Izquierdo, M. (coord..) (2011). Amb una altra mirada!: Química a infantil i primària. Barcelona: Editorial Graó.
Kader, B. Senil, Ü. (2021).Propostes STEM per a educació Infantil. Incorporant les famílies a l’aula. DDD-UAB. hhttps://ddd.uab.cat/record/248398il
Kamii, C. & Devries, R. (1978). El conocimiento físico en la educación preescolar. Madrid: Siglo XXI Editores.
Lemkow-Tovias, G. (coord.) (2022). Parlem de. Educació científica inclusiva desde la primera infància. Guix d'Infantil, 114, 9-27.
Mediavilla, S. (coord) (2019). Materials: intencionalitat, criteris, concepcions educatives. Guix d'infantil, 101, 9-27.
Napal Fraile, M. i Vázquez Bienzobas, L. (2023). La intervención adulta determina el desarrollo de las destrezas científicas en la etapa de infantil. Revista de didáctica de las ciencias experimentals y sociales, 45, pp. 53-68. https://ojs.uv.es/index.php/dces/article/view/27375/pdf
Padern, M. (2008). Sonido, silencio, ruido: conocerlos, medirlos, controlarlo. Aula de Infantil, 44, 13-16.
Pedreira, M. (2006). Dialogar con la realidad. Dins: M. Antón I B. Moll (ords.). Educación Infantil. Orientaciones y Recursos. (pp. 23-69) Barcelona: Ciss-Praxis.
Pedreira, M. (2019). Ciència des del néixer. Barcelona: Editorial Graó.
Pedreira, M. (coord.). (2020). STEAM per a la infància. Guix d'Infantil, 103, 9-27.
Pedreira,M. (2022). Escola 3-6. Ciència des del néixer. Infància 246.
Rozas, B.; Garí, M.; & Benlloch, M. (2007). Tot el que entra torna a sortir? Joc, experimentació i recerca amb tubs. Infància, 158, 10-16.
Senil, Ü., Kader, B. Üçgül, M, Radeva, S., Michelsen, C., Seidelin, L., Couso, D, Mirtschewa, I., Linden, M., Lund Jensen, B., Brandt, B., Grimalt-Álvaro, C., Pedreira, M, Lemkow-Tovias, G., Çetin, S.Ü., Metehan (2021). Punts clau per STEM a l’educació infantil i incloent-hi els pares: una guia per a educadors d’infantil. DDD-UAB. http://ddd.uab.cat/record/232951
Solé, J., Weissmann, H., Abril, M., Montés, G., Castelltort, A., & Capdevila, L. (2020). L'Hort escolar: Guia pràctica d'horticultura i jardineria ecològica. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Vega, S. (2006). Ciència 0-3. Barcelona: editorial Graó.
Vega, S. (2012). Ciència3-6. Barcelona: editorial Graó.
Weissmann, H. (1999). El juego exploratorio en la educación infantil. A Jornades d'Innovació en l'Etapa d'Educació Infantil. Bellaterra: ICE, Universitat Autònoma de Barcelona, 153-159.
Xarxa Territorial d'Educació Infantil de Catalunya (2009). Documentar: Una mirada nova. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
Currículum
Nou currículum: https://projectes.xtec.cat/nou-curriculum/educacio-infantil/
Webs
Lab 0-6: https://blocs.umanresa-cat/educaciofub/category/lab0-6/
Centre de Documentació i Experimentació en Ciències i Tecnologia (Dept. d'Ensenyament): http://www.xtec.cat/web/innovacio/cesire/
STEMarium (Comunitat STEM a Catalunya): https://stemarium.gestioeducativa.gencat.cat/
El safareig: educació infantil i natura ( AAMM Rosa Sensat ): https://www.elsafareig.org/
Xarxa d'Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC): https://escolesxesc.cat/
Associació de Mestres Rosa Sensat: https://www.rosasensat.org/
Senderi-Educació en Valors: https://www.senderi.org/
Xtec-Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya: https://www.xtec.es
Tresor de recursos: Recursos per a una avaluació formadora i un aprenentatge gratificant. https://tresorderecursos.com//
Revistes d'educació infantil:
Graó 0-6. Revista de l'editorial Graó.
Infància. Revista de l'Associació de Mestres Rosa Sensat
Infància-Europa. Revista de l'Associació de Mestres Rosa Sensat
No es necessita cap programari especial.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 101 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 201 | Català | segon quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 2 | Català | segon quadrimestre | tarda |