Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Acollida Lingüística a l'Escola

Codi: 101999 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Educació Infantil OT 4
Educació Primària OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Julia Llompart Esbert
Correu electrònic:
julia.llompart@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Per assolir els objectius de l'assignatura caldrà un bon domini oral i escrit de les llengües catalana i castellana (nivell C2 del Marc Europeu Comú de Referència).


Objectius

Aquesta assignatura és compartida per les titulacions de Grau en Educació Infantil i de Grau en Educació Primària, i per les mencions de Necessitats Educatives Específiques. Aporta els coneixements bàsics necessaris per a la comprensió de les circumstàncies que conformen l'acolliment de l'alumnat nouvingut, i d'altre alumnat plurilingüe i pluricultural, als centres educatius i per a la planificació de l'ensenyament de les llengües curriculars i la implementació d'aquest ensenyament a les aules.

Els objectius formatius fonamentals de l'assignatura són:

  • Documentar-se respecte de les característiques de la diversitat lingüística a Europa, Espanya i Catalunya i respecte dels programes d'acollida en aquests àmbits territorials.
  • Conèixer les funcions de les aules d'acollida i els criteris per al seu bon funcionament en el marc dels centres i dels contextos en què estan incardinats.
  • Superar els estereotips respecte de les competències lingüístiques dels escolars i les seves famílies i conèixer la realitat dels seus sabers lingüístics i culturals.
  • Consolidar el coneixement dels criteris per a la planificació de la formació lingüística dels escolars plurilingües i pluriculturals i de les seves famílies.
  • Saber elaborar propostes d'ensenyament dels usos lingüístics en les llengües curriculars adequades a les capacitats i les necessitats dels escolars plurilingües i pluriculturals.

Competències

    Educació Infantil
  • Abordar amb eficàcia situacions d'aprenentatge de llengües en contextos multiculturals i multilingües.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Conèixer el procés d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. Afrontar situacions d'aprenentatge de llengües en contextos multilingües.
  • Incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació per aprendre, comunicar-se i compartir en contextos educatius i formatius.
  • Ser capaç de fomentar una primera aproximació a una llengua estrangera.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).
    Educació Primària
  • Abordar amb eficàcia situacions d'aprenentatge de llengües en contextos multiculturals i plurilingües.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació per aprendre, per comunicar-se i col·laborar en els contextos educatius i formatius.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).

Resultats d'aprenentatge

  1. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  2. Conèixer i valorar el programari educatiu i espais web adients per a l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües dels diferents nivells educatius.
  3. Conformar equips de treball capaços de desenvolupar les activitats de forma efectiva tant de manera presencial com telecol·laborant de diferents formes.
  4. Desenvolupar estratègies per fomentar l'expressió oral i escrita de l'alumnat en contextos diferenciats.
  5. Identificar i analitzar les interferències lingüístiques que es produeixen a conseqüència del contacte de llengües.
  6. Identificar i utilitzar tècniques d'intercomprensió de llengües.
  7. Ser capaç d'elaborar activitats i materials didàctics enfocats a l'aprenentatge de la llengua adaptats als contextos socials específics de cada centre educatiu.
  8. Usar les TIC i les TAC en el desenvolupament i elaboració de treballs pràctics i en el disseny de propostes didàctiques.

Continguts

1. Diversitats lingüístiques i culturals i desigualtats educatives

  • La diversitat lingüística i cultural 'històrica' i 'recent' i dels centres educatius
  • Prejudicis i estereotips sobre les persones d'orígens lingüístics i culturals minoritaris
  • La 'raciolingüística'
  • Les famílies com a fons de coneixement i identitat

2. L'acollida lingüística als centres educatius

  • L'acollida lingüística a Catalunya i Europa
  • El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya i el Projecte lingüístic de centre
  • Pla per a la llengua i la cohesió social: aules d’acollida, plans educatius d'entorn, centres acollidors
  • L'ensenyament de les ‘altres llengües’ a l'escola: programa Llengües i cultures d’origen

3. Ensenyament/aprenentatge en entorns educatius formals (l'aula d'acollida i les aules ordinàries) i no formals

  • La didàctica del plurilingüisme
  • L'enfocament intercultural
  • L'ensenyament/aprenentatge de segones (terceres, ...) llengües
  • L'alfabetització d'infants i de persones adultes
  • Estratègies didàctiques enfront de les desigualtats educatives
  • Suport lingüístic en el marc de l'escola inclusiva

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Exposicions magistrals i participatives del professorat 45 1,8 3, 5, 6, 7, 8
Tipus: Supervisades      
Tutories presencials i online per al seguiment de treballs i altres feines 22 0,88 2, 3, 5, 6, 7, 8
Tipus: Autònomes      
Lectures, elaboració de treballs, anàlisi de materials i situacions 75 3 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

Metodologia docent

La metodologia docent de l'assignatura parteix del supòsit que el coneixement i les habilitats didàctiques es construeix en processos col·laboratius entre professorat i alumnat i entre alumnes. Aquests processos es desenvolupen principalment en la realització de tasques en les quals es mobilitzen els coneixements previs de l’alumnat per a la incorporació de nous sabers declaratius i/o procedimentals construïts en la interacció de l’estudiant amb d’altres persones o bé buscant dades i treballant amb documents i materials.

Les sessions es desenvoluparan partir de:

  • Exposicions del professorat per a la presentació dels continguts dels temes de l'assignatura i de les lectures, per explicar les feines que s'encomanen a l’alumnat i per comentar els processos de la seva realització, i per valorar la marxa del curs.
  • Presentació en grup d’activitats relacionades amb les lectures.
  • Realització de tallers grupals amb l’ajut del professorat.
  • Realització de feines d'elaboració i d'anàlisi de propostes de planificació i d'intervenció a les aules i els centres educatius.
  • Presentació i discussió de treballs i grupals.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
(1) Dues activitats en grup: disseny de propostes 40% 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8
(2) Reflexions individuals basades en les lectures i les activitats de classe 50% 4 0,16 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8
(3) Presentació en grup d'activitats sobre les lectures 10% 1 0,04 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8

Avaluació continuada

És necessari assistir a un mínim del 80% de les classes. Encara que s'hagin presentat i realitzat les activitats corresponents, en cas d'una assistència per sota dels mínims fixats s'obtindrà la qualificació de no avaluable fins que es validi l'aprovat (si correspon) a la convocatòria de recuperació. En tots els casos, per tenir dret a la recuperació cal haver presentat el 66% de les activitats d’avaluació prèviament (per calcular aquest % es tindrà en compte el pes de cada activitat en la nota global) amb una nota mitjana mínima de 3,5. Els justificants que, en alguns casos, es presenten en cas d’absència serveixen únicament per explicar-ne el motiu; en cap cas eximeixen de l’obligatorietat d’assistir.

Cal aprovar cada bloc d’activitats per separat per poder aprovat globalment l’assignatura. El primer bloc consta de les activitats avaluatives següents: (1) Dues activitats en grup: disseny de propostes i (3) Presentació en grup d’activitats sobre les lectures. El segon bloc consta d’una activitat avaluativa: (2) Reflexions individuals basades en les lectures i les activitats de classe.

Dates dels lliuraments

(1) La primera activitat en grup de disseny de propostes es presentarà a mitjan curs (25.03.2026). La segona activitat es presentarà el 17.06.2026.

(2) Les dates de lliurament de les reflexions individuals són: 25.02.2026, 11.03.2026, 8.04.2026, 20.05.2026, 3.06.2026.

(3) S'assignaran lectures i dates per a les presentacions de les activitats el primer dia de classe.

Les reflexions individuals i les activitats en grup de disseny de propostes s'han de lliurar fins a les 15.59 hores del dia de lliurament. No s'acceptaran lliuraments amb retard en cap circumstància i la tasca rebrà nota de 0.

En les activitats en grup de disseny de propostes es tindrà en compte la contribució individual de cada estudiant.

 

Avaluació única

Aquesta assignatura contempla l’avaluació única, tot i que es desaconsella acollir-se a aquesta opció tenint en compte, especialment, la metodologia que es segueix en l’assignatura. Per sol·licitar aquesta opció d’avaluació cal seguir els terminis i procediments marcats per Gestió Acadèmica.

És necessari assistir a un mínim del 80% de les classes. En cas que l’alumnat no pugui complir el percentatge de presencialitat establert, obtindrà la qualificació de no avaluable fins que es validi l'aprovat (si correspon) a la convocatòria de recuperació. En tots els casos, per tenir dret a recuperació, cal haver presentat el 66% de les activitats d'avaluació prèviament (per calcular aquest % es tindrà en compte el pes de cada activitat en la nota global) amb una nota mínima de 3,5.

Les activitats d’avaluació són les mateixes i tenen el mateix pes que les de l’avaluació continuada, però les activitats grupals (1 i 3) es presentaran individualment. Per tant, les activitats en aquesta modalitat d’avaluació són: (1) dues activitats de disseny de propostes; (2) activitats individuals de reflexió basades en les lectures i les activitats; i (3) presentació individual d’activitats sobre les lectures.

Cal aprovar cada bloc d’activitats per separatper poder aprovat globalment l’assignatura. El primer bloc consta de les activitats avaluatives següents: (1) Dues activitats de disseny de propostes i (3) Presentació d’activitats sobre les lectures. El segon bloc consta d’una activitat avaluativa: (2) Reflexions individuals basades en les lectures i les activitats de classe.

La data de l’avaluació única és el 17.06.2026.

 

Avaluació de síntesi

L’alumnat que es matricula a l’assignaturaper segona vegada pot sol·licitar al començament de curs realitzar només una avaluació de síntesi final. Les condicions i dates seran les mateixes que les de l’avaluació única, però sense el requisit de l’assistència en cas que s’hagués complert el requisit en el curs anterior. L'avaluació de síntesi s'ha de demanar per escrit al professorat responsable del grup la primera setmana de classe.

 

Recuperacions

Tant en el cas de l’avaluació continuada com en el cas de l’avaluació única, l’activitat recuperable és la (2), és a dir, les activitats individuals de reflexió basades en les lectures i les activitats.

No són recuperables: (1) dues activitats en grup de disseny de propostes; (3) presentació en grup d’activitats sobre  les lectures.

El procediment de recuperació de les reflexions individuals (2) seguirà el següent protocol:

· Si s'han lliurat totes les reflexions i s'ha obtingut una nota mínima de 3,5, la recuperació de les reflexions consistirà en la realització d'unareflexió única global.

· Si no s'han lliurat totes les reflexions o no se n'ha obtingut una nota mínima de 3,5, la recuperació de les reflexions consistirà en la realització de cinc reflexions.

La qualificació màxima del bloc d'avaluació recuperat és un 5 sobre 10. És a dir, en el període de recuperació no es tindran en compte les notes anteriors del bloc quan es calculi la nota mitjana del bloc recuperat.

 

En cas d'assistència per sota del 80%, s'exigirà un treball individual adicional que s'haurà de lliurar per escrit i oralment durant el període de recuperació (a banda de les altres tasques de recuperació). La nota màxima global de l'assignatura en aquest cas serà un 5 sobre 10.  

Les recuperacions es realitzaran el dia 1.07.2026.

 

 

Aplicable a totes les modalitats d’avaluació 

 

Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits. 

 

D’acord amb la normativa de la UAB, la còpia o plagi en qualsevol tipus d’activitat d’avaluació es penalitzarà amb un 0 com a nota de l'assignatura perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0). Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part significativa del treball d'un/a altre/a company/a. Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text d'un/a autor/a sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital. També es considera plagi la reproducció dels materials (diapositives, activitats, etc.) que el professoratha posat a disposició de l’alumnat. Els treballs generats per aplicacions digitals o altres eines que no comportin un procés de creació individual seran considerats sota els mateixos criteris que la còpia o el plagi.

 

Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació i la correcció de textos escrits. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. El resultat final de les tasques ha de reflectir una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. La no transparència de l’ús de la IA en les activitats avaluable o la no genuïnitat dels resultats es considerarà falta d’honestedat acadèmica i pot comportar una penalització total (nota de 0) en la nota de l’activitat.

 

Tots els lliuraments de tasques escrites s'han de fer pel Campus Virtual. No s'acceptaran els lliuraments per cap altra via (correu electrònic o altres). 

 

El professorat qualificarà les activitats d'avaluació en un màxim de 20 dies hàbils.

 

Es vetllarà per l'ús inclusiu de la llengua.

 

 

 


Bibliografia

Abrines, B., Arbona, M. L., Lladó, J., i Llobera, M. (2006). Didàctica del català i alumnat nouvingut. Caixa d’Eines 4, Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social: L’Aula d’Acollida (pp. 8-23). Departament d’Educació i Universitats: Generalitat de Catalunya.

Arnau, J. (2004). Sobre competències en català i castellà dels escolars de Catalunya: una resposta a la polèmica sobre el decret d'hores de castellà. Llengua, Societat i Comunicació, 1, 1-7. Disponible a http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3247

Barredo, E. (2008). Paraules viatgeres. Guix, 341, 36-40.

Barrieras, M., Comellas, P., Fidalgo, M., Junyent, M. C., i Unamuno, V.  (2009). Diversitat de llengües a l'aula: construir centre educatius plurilingües. Vic: Eumo Editorial/Fundació Jaume Bofill. Disponible a http://www.fbofill.cat/sites/default/files/501.pdf

Bayona, J. i Domingo, A. (2018). El fracàs escolar dels descendents de la immigració a Catalunya: més que una assignatura pendent. Perspectives Demogràfiques, 11, 1-4.

Besalú, X. (2008). Interculturalitat i currículum. A Departament d’Educació (ed.), Caixa d’Eines 8: Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social, Cap a un Currículum més Inclusiu (pp. 50-73). Generalitat de Catalunya.

Carbonell, J. (2006). L'acollida. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Disponible a http://www.fbofill.cat/sites/default/files/437.pdf

Comissió Assessora sobre Poble Gitano i Educació (2008). El poble gitano i l’educació. A Departament d’Educació (ed.), Caixa d’Eines 7, Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social: La Cultura Gitana al Centre Educatiu (pp. 10-19). Generalitat de Catalunya.

De la llengua familiar a l'escola multilingüe [número especial] (2014). Fòrum: revista d'organització i gestió educativa, 33.

Departament d’Ensenyament (2018). Alumnat d’origen estranger. Orientacions per a l’Educació Infantil i el Cicle Inicial de Primària. Generalitat de Catalunya. Disponible a https://xtec.gencat.cat/web/.content/projectes/alumnat-origen-estranger/suport-linguistic-social/publicacions/quaderns/documents/quaderns-SLS-orientacions-EI-CI.pdf

Departament d’Ensenyament (2018). Alumnat d’origen estranger. Adequar el currículum. Generalitat de Catalunya. Disponible a https://xtec.gencat.cat/web/.content/projectes/alumnat-origen-estranger/suport-linguistic-social/publicacions/quaderns/documents/quaderns-SLS-adequar-curriculum.pdf

Departament d’Ensenyament (2018). Alumnat d’origen estranger. Aprendre la llengua de les matèries. Generalitat de Catalunya. Disponible a https://xtec.gencat.cat/web/.content/projectes/alumnat-origen-estranger/suport-linguistic-social/publicacions/quaderns/documents/quaderns-SLS-aprendre-llengua-materies.pdf

Diversitat de llengües a l'aula [número especial] (2006). Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 38.

Domínguez, A. B. (2009). Educación para la inclusión de alumnos sordos. Revista Latinoamericana de Inclusión Educativa, 1(3), 45-61.

Doppelbauer, M. iCichon, P. (2008). La España multilingüe: lenguas y políticas lingüísticas de España. Viena: Praesens Verlag. Disponible a http://homepage.univie.ac.at/max.doppelbauer/wp-content/uploads/2014/09/La-Espana-multilingue.pdf

Enseñar y aprender lenguas en el país de acogida [número especial] (2006). Textos de didáctica de la lengua y la literatura, 47.

Esteban-Guitart, M., i Llopart, M. (2016). La inclusión educativa a través de la aproximación de los fondos de conocimiento e identidad. Revista de Educación Inclusiva, 9, 145-157.

Flores, N. & Rosa, J. (2015). Undoing appropriateness: Raciolinguistic ideologies and language diversity in education. Harvard Educational Review, 85 (2), 149-171.

Garreta i Bochaca, J. (2008). Escuela, familia de origen inmigrante y participación. Revista de Educación, 345, 133-155.

Llengua, interculturalitat i cohesió social [número especial] (2008). Revista Guix, 341. 

Llompart, J. (2021). Llengües, migracions i escola. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 91, 30-35.

Llompart, J. (2013). De madres a hijas, de hijas a madres: el cambio en la transmisión intergeneracional de lenguas. Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 6 (3), 47-65

Martí, Q. (2008). El Pla per a la Llengua i la Cohesió Social (Pla LIC) i la seva concreció alscentres educatius. Guix, 341, 9-13.

Martí i Castell, J., i Mestres i Serra, J. M. (2010). Les llengües de signes com a llengües minoritàries: perspectives lingüístiques, socials i polítiques. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Disponible a https://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=isubModuleName=iidCatalogacio=12068

Martín Rojo, L. (2020). El difícil camino de la integración en Madrid. La lengua como herramienta de inclusión y de exclusión. Archiletras Científica: Revista de Investigación de Lengua y Letras, 2, 275-292

Martín Rojo,L. (dir.) (2003). ¿Asimilar o integrar? Dilemas ante el multilingüismo en las aulas. Madrid: CIDE. Disponible a http://aulaintercultural.org/2013/09/23/asimilar-o-integrar-dilema-ante-el-multilinguismo-en-las-aulas/

Martin Rojo, L., Nussbaum, L. i Unamuno, V. (eds.) (2004). Escuela e inmigración [número especial]. Estudios de sociolingüística, 5(2). Disponible a https://journals.equinoxpub.com/index.php/SS/issue/view/308

Masats, D., Moore, E. i Llompart-Esbert, J. (2025). Conceptes clau per educar en i per al plurilingüisme i la pluriculturalitat. Servei de Publicacions de la UAB. 

https://doi.org/10.5565/lib/9788410202702

Masferré i Fons, M. (2008). La llengua romaní: el record d’un poble. A Departament d’Educació (ed.), Caixa d’Eines 7, Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social: La Cultura Gitana al Centre Educatiu (pp. 46-55). Generalitat de Catalunya.

Moscoso García, F. (2013). El programa hispano-marroquí de enseñanza de Lengua Árabe y Cultura Marroquí (LACM) sometido a revisión. Árabe marroquí y amazige, lenguas nativas (L1). Anaquel de Astudios Árabes, 24, 119-135. Disponible a https://revistas.ucm.es/index.php/ANQE/article/download/42631/40516

Navarro, M. i Gradaïlla, A. (2014). Suport a la primera acollida: Auxiliars magribines a les aules. Fòrum. Revista d’Organització i Gestió Educativa, 33, 33-37.

Nussbaum, L. (2006).  A l’aulade Coneixement delMedi Natural d’una escola primària. A Nussbaum, L. i Unamuno, V. (eds.), Usos i competències multilingües entre escolars d'origen immigrant (pp. 155-159). Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.

Nussbaum, L., i Rocha, P. (2010). Les feines del mar. Aproximació i ús de les llengües a través de l’estudi del medi. Guix, 362, 49-54.

Nussbaum, L., i Unamuno, V. (2005). Pràctiques interactives entre aprenents de llengües segones i estrangeres. Articles de didàctica de la llengua i la literatura, 37, 57-69.

Nussbaum, L., i Unamuno, V. (eds.) (2006). Usos i competencies multilingües entre escolars d'origen immigrant. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

Orozco, L. M. (2006). La integración lingüística del alumnado inmigrante: propuestas para el aprendizaje cooperativo. Madrid: Los libros de la Catarata.

Poveda, D. (ed.) (2003). Entre la diferencia y el conflicto: miradas etnográficas a la diversidad cultural en la educación. Cuenca: Servicio de publicaciones de la Universidad de Castilla - La Mancha.

Sales Ciges, A. (2006). Entre l’aula d’acollida i l’aula ordinària: equips docents cooperatius. A Departament d’Educació (ed.), Caixa d’eines 04. Llengua, interculturalitat i cohesió social: l’aula d’acollida (pp. 32-39). Generalitat de Catalunya.

Saura, V. (2018, March). Alumnes sords, els estem escoltant? El Diari de l'Eduació. Disponible a http://diarieducacio.cat/alumnes-sords-escoltant/

Solís Casco, I. (2017). Las lenguas inmigrantes en el IES Eclipse: un análisis desde la política lingüística de la Comunidad de Madrid. Revista Complutense de Educación, 28 (2),359-374

Sordé, T., i Rios, J. O. (2010). Estratègies d’èxit per a promoure la cohesió social des de l’educació. Eines, 11, 101-107.

Subero, D., Llopart, M., Vila, I., Esteban-Guitart, M. (2015). La capitalización educativa de los fondos de conocimiento e identidad de estudiantes y familias de origen extranjero: el proyecto Girona. Papeles de Trabajo sobre Cultura, Educación y Desarrollo Humano, 11,  69-73.

Trullen Thomas, M. (2016, 11 de gener). Escola inclusiva, llengua inclusiva: l’harmonia de la llengua. Fem escola a Barcelona. Consorci d’Educació de Barcelona. 

Tusón, A. (2021). El jardí lingüístic de l’aula. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 91, 17-22.

Unamuno, V. (2003). Lenguas, diversidad soociocultural y escuela. Hacia una educación linguistica. Barcelona: Graó.

Unamuno, V. (2005). La diversidad lingüística como riqueza, recurso y reto [número especial: Enseñar lenguas y aprender a comunicar(se) en contextos plurilingües y multiculturales]. Quaderns Digitals. Disponible a http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticuloIU.visualizaiarticulo_id=8633

Vallcorba i Cot, J. (2009). El projecte lingüístic i les 'altres llengües'. Perspectiva Escolar, 338, 60-66.

Vallejo, C. i Moore, E. (2016). Prácticas plurilingües ‘transgresoras’ en un programa extraescolar de refuerzo de la lectura. A C. Gandulfo i L. Nussbaum (eds.), Hablantes bi/plurilingües y prácticas educativas: Perspectivas etnográficas e interaccionist. Signo y Seña, 29, 33-61.

Vallejo, C., i Noguerol, A. (2018). La multiculturalitat en els projectes de treball: les catifes viatgeres. A S. Melo-Pfeifer i C. Helmchen (eds.), Plurilingual literacy practices at school and in teacher education (pp. 103-118). Berna: Peter Lang.

Vila, I., Siqués, C., i Roig, T. (2006). Llengua, escola i immigració. Un debat obert. Barcelona: Graó.

Vila, I., i Siqués, C. (2013). Les llengües del'alumnat al sistema educatiu català als inicisdel segle XXI. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 60, 18-27.


Programari

No es farà servir cap programa específic.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre tarda