Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Logopèdia | OP | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Cap.
1.Conèixer les interaccions comunicatives que s'esdevenen en el sí d'una aula
2. Relacionar conceptes relatius a la comunicació en el context de l'aula inclusiva
3. Dissenyar estratègies per optimitzar les interaccions comunicatives a l'aula
4. Dotar al logopeda dels coneixements necessaris per a guiar als mestres en la detecció de possible necessitats.
5. Oferir estratègies al professorat per la millora de les interaccions a l'aula.
Mòdul 1: El procés de comunicació
1.1. Característiques generals
1.2. Components no verbals
1.3. Components verbals
1.4. Processos subjacents: els significats
1.5. Elements comunicats
Mòdul 2: Avaluació a l'aula
2.1 Sistemes i models escolars inclusius: legislació
2.2 Identificació de les necessitats educatives especials
2.3 Mesures i suports: universals, addicionals i intensius
2.4 El pla individualitzat (PI)
Mòdul 3: Intervenció i assessorament a l'aula
3.1 Objectius basats en el currículum escolar
3.2 Programes d'intervenció
3.3 Estratègies d'assessorament
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes de teoria | 24 | 0,96 | CM30, KM72, SM60, SM61 |
Classes pràctiques | 12 | 0,48 | SM59, SM60, SM61 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutoria seguiment treballs | 5 | 0,2 | CM30, SM59, SM60, SM61 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi de matèria | 50 | 2 | KM72, SM59, SM60, SM61 |
Lectura critica documents i anàlisi de contextos comunicatius. | 29,5 | 1,18 | CM30, SM60, SM61 |
Treball en grup i elaboració informes | 25,5 | 1,02 | CM30, SM59, SM60, SM61 |
1. Anàlisi de documents
2. Discussió col.lectiva
3. Treball en equip
4. Observació i anàlisi de material audiovisual
5. Estudi de casos pràctics
6. Observació de contextos comunicatius naturals
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
01. Prova objectiva escrita (primer periode avaluatiu) | 30% | 2 | 0,08 | KM72 |
02. Prova objectiva escrita (segon periode avaluatiu) | 30% | 2 | 0,08 | KM72 |
03. Informe pràctqiues (abans del segon periode avaluatiu ) | 40 % | 0 | 0 | CM30, SM59, SM60, SM61 |
Les activitats 1 i 2 conformen la nota de teoria (60%) i l'activitat 3 la de pràctiques (40%). Per a superar l'assignatura, la suma de les tres activitats, ponderades pel percentatge indicat, ha de donar una nota mínima de 5,0. No cal, doncs, aprovar per separat la teoria i les pràctiques. Les activitats es poden fer en català o castellà. El lliurament de la traducció de les proves d’avaluació presencials es realitzarà si es compleixen els requeriments establerts en l’article 263 i es realitza la seva sol·licitud telemàticament (e-formulari) (més informació al web de la facultat).
Les activitats 1 i 2 es realitzaran individualment i de manera presencial, mentre l'activitat 3 ( informe de pràctiques) es realitzarà en grup.
Es considerarà com a NO AVALUABLE la persona que hagi realitzat activitats el pes de les quals en l'avaluació de l'assignatura sigui menor del 65%. Si s'han realitzat activitats que permetrien arribar a un 66% o més de la nota màxima i no s'ha assolit la nota mínima de 5,0, es podrà accedir a un examen de recuperació de la part de teoria i/o a presentar el treball de pràctiques com a recuperació de les mateixes. L'examen de recuperació de la teoria consistirà en un prova d'ítems d'elecció múltiple que abastaran els continguts tractats en tot el curs.
Retorn de l’avaluació
D’acord amb les directrius de la Facultat, aquesta assignatura preveu oferir retorn a l’estudiantat sobre les activitats avaluables dins dels terminis establerts.
Els terminis de retorn establerts són els següents:
Prova objectiva 1 : el retorn es realitzarà a l'aula en el termini d’una setmana després de la seva realització.
Informe de pràctiques: el retorn es proporcionarà en el termini màxim de dues setmanes després del lliurament a través d'una rúbrica en el Campus Virtual.
Ús de la intel·ligència artificial (IA)
Ús restringit: Per a aquesta assignatura, es permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com ara la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions, i en altres activitats específiques que es considerin adients, com els treballs pràctics. En aquests casos, l’estudiant haurà d’identificar clarament quines parts han estat generades amb IA, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.
La no transparència en l’ús de la IA en activitats avaluables es considerarà una falta d’honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la qualificació, o sancions majors en casos de gravetat.
No es permet en cap cas l’ús d’eines d’intel·ligència artificial en les discussions col·lectives de les sessions pràctiques.
AVALUACIÓ ÚNICA
L'alumnat que s'acull a l'opció d'avaluació única renunciaa l'avaluació continuada i s'avaluarà de tots els continguts de l'assignatura en un sol acte d'avaluació, que es realitzarà en el mateix dia i lloc que la prova del segon període avaluatiu de l'assignatura (evidència 2).
Aquest acte d'avaluació constarà en dos exàmens presencials que seguiranel mateix format i comprendran els mateixos continguts que les evidències 1 i 2 de l'avaluació continuada. A banda dels dos exàmens, la persona lliurarà el treball de pràctiques corresponent a l’evidència 3.
La durada de l’avaluació única serà d’un màxim de 3 hores, corresponent 1 hora i mitja a cadascun dels exàmens.
L’avaluació única es sol·licita telemàticament (e-formulari) en el període específic (més informació al web de la facultat).
Les condicions de superació de l'assignatura i d'accés a la recuperació de l'alumnat que s'aculli a l'avaluació única seran les mateixes que les de l'alumnat que segueix l'avaluació continuada.
Pautes d'avaluació generals (Facultat): https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.htm
LECTURES COMPLEMENTARIES
Albadalejo, M. (2010). Com dir-ho. Graó.
Armstrong, T. (2012). El poder de la neurodiversidad. Paidos.
Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació (ACPO) & Associació Catalana d’Orientació (ACO). (2014). Manifest per una societat inclusiva. Primer Congrés Internacional. Barcelona Inclusiva 2014.
Booth, T., & Ainscow, M. (2011). Guia para la educación inclusiva: Desarrollando el aprendizaje y la participación en los centros escolares (3a ed.). CSIE.
Carbonell, E., Capellas, N., & altres. (2007). Transformació d’un centre d’educació especial en centre proveïdor de recursos per a la inclusió educativa d’alumnat amb greus barreres en l’aprenentatge i la participació. Àmbits de Psicopedagogia, 21, 37-43.
Del Pozo, J. M. (2014). Educacionari. Una invitació a pensar i sentir l’educació a través de seixanta conceptes. Edicions 62.
Departament d’Ensenyament. (2011). La dislèxia: Detecció i actuació en l’àmbit educatiu.
Departament d’Ensenyament. (2013). El TDAH: Detecció i actuació en l’àmbit educatiu.
Departament d’Ensenyament. (2013). Les altes capacitats: Detecció i actuació en l’àmbit educatiu.
Direcció General d’Educació Infantil i Primària. (2015). De l’escola inclusiva al sistema inclusiu.
Duran, D., Giné, C., & Marchesi, A. (2010). Guia per a l’anàlisi, la reflexió i la valoració de pràctiques inclusives. Departament d’Educació.
Echeita, G., & Aiscow, M. (2011). La educación inclusiva como derecho: Marco de referencia y pautas de acción para el desarrollo de una revolución pendiente. Tejuelo. Didáctica de la Lengua y la Literatura, (12), 26-46.
Fernándex Sarmiento, C. (2009). La logopedia en la escuela: Propuestas desde una práctica para una educación más inclusiva. Universidad de Las Palmas de Gran Canaria.
Generalitat de Catalunya. (2003). L’ús del llenguatge a l’escola. Publicacions de la Generalitat de Catalunya.
Huguet, T. (2006). Aprendre junts a l’aula: Una proposta inclusiva. Graó.
López, M., Martín, E., Montero, I., & Echeita, G. (2013). Concepciones psicopedagógicas sobre los procesos de inclusión educativa: Variables que las modulan y perfiles que las agrupan. Infancia y Aprendizaje: Journal for the Study of Education and Development, 36(4), 455-472.
Muntaner, J. (2011). Educación inclusiva y discapacidad. En R. Marchena & J. Domingo (Coords.), De la integración a una educación para todos (pp. xx-xx). CEPE.
Palou, J., & Bosch, C. (2005). La llengua oral a l’escola: 10 experiències didàctiques. Graó.
Sánchez Cano, M. (2009). La conversa en petits grups a l’aula. Graó.
Sanz, P. (2005). Comunicació efectiva a l’aula. Graó.
Valenzuela, J. (2004). La comunicación en la escuela infantil: Algunas consideraciones teóricas de utilidad para maestros en ciernes. Didáctica (Lengua y literatura), 16, 207-233.
No en cal.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEM) Seminaris | 111 | Català | primer quadrimestre | tarda |
(SEM) Seminaris | 112 | Català | primer quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | tarda |