Institucions de Justícia i Reeducació
Codi: 101669 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Educació social | OT | 3 |
| Educació social | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- José Ramón Tello Sánchez
- Correu electrònic:
- jose.tello@uab.cat
Equip docent
- Antonio Vega Martinez
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Es recomana el seguiment de la informació que aparegui a la premsa escrita o d'altres notícies als mitjans de comunicació vinculades amb la temàtica de les presons.
També es proposa la lectura d'alguna de las propostes bibliogràfiques contingudes en aquesta guia.
La docència de l’assignatura s’impartirà tenint en compte la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Objectius
1. Conèixer les institucions tancades i obertes en l'àmbit de justícia: Centres penitenciaris.
2. Analitzar el marc conceptual i normatiu bàsic que regula les institucions de justícia.
3. Adquirir els conceptes de reeducació, rehabilitació i reinserció social.
4. Saber confeccionar programes reeducatius de tractament.
5. Analitzar les funcions de l'educador i educadora social en institucions de justícia i en institucions obertes.
Competències
- Educació social
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord als principis deontològics de la professió.
- Contextualitzar l'acció socioeducativa en funció dels diferents paradigmes teòrics que han elaborat les ciències de l'educació i en funció del context socio-històric dels individus, grups i institucions.
- Dissenyar de manera articulada plans, programes, projectes, activitats i tasques en diversos contextos socioeducatius.
- Fomentar l'autonomia dels participants i buscar un equilibri entre les seves funcions com a orientador, facilitador i promotor de la dinàmica socioeducativa.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Mantenir una actitud de respecte al medi (natural, social i cultural) per fomentar valors, comportaments i pràctiques que atenguin a la igualtat de gènere, equitat i respecte als drets humans.
Resultats d'aprenentatge
- Adquirir els coneixements procedimentals per realitzar un programa d'intervenció en àmbits educatius de justícia.
- Adquirir les competències educatives d'intervenció amb població en fase d'acompliment de mesures judicials.
- Adquirir valors i actituds de respecte cap als diversos mitjans socials i culturals que són propis de les nostres societats contemporànies.
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
- Analitzar els aspectes deontològics de l'educació social en el treball amb persones en risc d'exclusió.
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Analitzar l'evolució socio-històrica de les diferents formes de marginació i exclusió social.
- Clarificar els dilemes i debats ètics que planteja el treball amb població immigrada en una situació de desigualtat social com l'actual.
- Comprendre les característiques i condicionaments que conformen les propostes educatives en contextos de diversitat.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Conèixer els fonaments teòrics i metodològics de l'educació per a la salut.
- Conèixer les principals línies d'intervenció de l'educació per a la salut.
- Dissenyar i executar accions educatives de prevenció d'actituds i actuacions de discriminació.
- Dissenyar plans i programes per a col·lectius en situació de risc d'exclusió.
- Dissenyar programes d'orientació per a la inserció sociolaboral.
- Identificar i valorar la multiplicitat de referents històrics, socials, polítics i legals propis de l'educació inclusiva.
- Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
- Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
- Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
- Planificar i desenvolupar intervencions educatives amb persones i col·lectius diversos.
- Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
- Reconèixer la naturalesa assimiladora, segregadora, integradora o inclusiva de les propostes d'acció socioeducativa dirigides a treballar amb població immigrada.
- Saber atendre en l'àmbit educatiu pertanyent a les institucions de justícia la seva població interna d'acord amb les seves necessitats específiques.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
Continguts
BLOC 1. Reeducació i reinserció
1.1. Definició i comprensió dels conceptes.
1.2. Diferències amb nocions afins.
1.3. Marc conceptual i normatiu.
1.4. Aproximació a les teories de la funció de la pena.
1.5. La justícia restaurativa.
BLOC 2. Justícia Juvenil
2.1. Concepte i marc normatiu de la justícia juvenil.
2.2. Principis rectors i finalitat socioeducativa de les mesures.
2.3. Mesures judicials en medi obert: tipologia i funcions.
2.4. Mesures judicials privatives de llibertat: règims i intervencions.
2.5. El paper dels equips tècnics i la territorialitat en la intervenció.
2.6. Coordinació interinstitucional i comunitària.
2.7. Justícia juvenil i reinserció: programes específics i acció educativa.
BLOC 3. Serveis penitenciaris
3.1. Els Centres penitenciaris: tipus i característiques.
3.2. Aproximació a la normativa bàsica.
3.3. Organització dels Centres penitenciaris; professionals i funcions genèriques que desenvolupen.
3.4. Efectes de la privació de llibertat en els interns i internes.
BLOC 4. El tractament penitenciari
4.1. Tractament penitenciari i programes de rehabilitació.
4.2. Funcions dels educadors i educadores socials en els Centres penitenciaris.
4.3. Competències dels educadors i educadores socials en l'àmbit penitenciari.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Es realitza amb tot el grup classe i permet l'exposició dels principals continguts a través d'una participació oberta i activa per part dels estudiants. | 45 | 1,8 | 5, 8, 19, 21 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Treball no presencial dirigit a partir de pautes proporcionades del professorat- | 30 | 1,2 | 5, 8, 19, 21 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball propi per adquirir les competències de manera autoregulada. | 75 | 3 | 4, 5, 6, 8, 10, 17, 18, 19, 21, 24 |
Presentacions del professorat i de l'alumnat; treball participatiu i debat sobre articles o aspectes de l’actualitat professional relacionats amb l’assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen individual dels continguts més rellevants. | 50% | 0 | 0 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 24 |
| Participació a classe i treballs individuals de caràcter pràctic que es proposaran a classe i s'aniran resolent al llarg de l'assignatura. | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 5, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 20, 22, 23 |
| Treball grupal que es va elaborant en relació a una temàtica concreta a escollir entre diverses que presenta el professor | 25% | 0 | 0 | 2, 5, 7, 8, 9, 11, 13, 16, 22, 23 |
Avaluació contínua
L' avaluació contínua constarà de tres categories:
- La primera categoria és un examen escrit individual que cobrirà tot el contingut tractat en l' assignatura, incloent explicacions teòriques del professorat, visualització de documents gràfics, lectures i conclusions de treballs en grup. Això constituirà el 50% de la qualificació final. L'examen es realitzarà el 17 de desembre de 2025.
- La segona activitat avaluativa serà un treball grupal final de curs relacionat amb el desenvolupament d' un programa de rehabilitació. El contingut del treball serà consensuat amb el professorat de l' assignatura. Aquest treball representarà el 25% de la qualificació final. La data límit per al lliurament del treball grupal serà l' 1 de desembre de 2025.
- Finalment, el 25% de la qualificació final serà la nota o notes resultants de les presentacions, participacions i temes monogràfics de caràcter individual proposats pel professorat.
La recuperació serà el 28 de gener de 2026 i serà una prova similar a la prova ordinària. Per participar en la recuperació, l' alumnat ha d' haver assistit a les proves anteriors.
Avaluació única
L' avaluació única constarà de tres elements:
- Un examen escrit de desenvolupament i argumentació sobre el contingut de l' assignatura, que representarà el 40% de la nota final. La data de l'examen serà el 17 de desembre de 2025.
- Un treball individual sobre el desenvolupament d' un programa de rehabilitació, que representarà el 30% de la nota final i que es lliurarà a l' inici de la prova escrita. Aquest treball es defensarà oralment davant de dues persones expertes en la matèria. La defensa oral del treball es realitzarà després de l' examen escrit seguint l' ordre establert pel professorat, segons l' organització.
- Un treball individual realitzat a l' aula el dia de l' avaluació, on s' haurà de dissenyar un programa de reeducació o rehabilitació, segons els criteris indicats a la prova. Aquesta provarepresentarà el 30% de la nota final.
La recuperació serà el 28 de gener de 2026 mitjançant proves similars a l'avaluació ordinària. Per a l'alumnat que ho sol·licite, la data i hora de revisió s'acordarà amb el professorat (aproximadament entre 3 i 4 dies posteriors al'examen escrit individual). Per participar en la recuperació, l' alumnat ha d' haver realitzat les avaluacions anteriors.
Dades d' interès per a ambdues modalitats d' avaluació
Sempre que sigui possible, s'organitzarà una visita a la Presó Model de Barcelona. La data es determinarà amb almenys un mes d' antelació i es durà a terme entre octubre i novembre. La visita es realitzarà un dimecres de 8:30 a 9:30. L'entrada serà gratuïta, i l'única despesa serà el transport. En cas de no poder assistir-hi, s' oferiran altres dies alternatius.
L’assignatura és essencialment professionalitzadora i orientada a la participació activa de l’estudiantat tant en les sessionsteòriques com en les pràctiques. Per aquest motiu, la presencialitat és obligatòria en ambdues modalitats d’avaluació: contínua i única.
Per superar l’assignatura, cal:
- Presentar totes les evidències d’avaluació.
- Obtenir una qualificació mínima de 5 en cadascuna de les activitats.
La qualificació final es calcularà únicament si es compleixen aquests requisits. Si no es compleixen es considerarà no avaluable.
L’estudiantat ha d’assistir a un mínim del 80% de les activitats docents. En cas contrari, l’alumnat haurà de presentar-se directament a recuperació. Només es consideraran justificades les absències degudament documentades per malaltia o altres situacions sobrevingudes deforça major.
Aquesta assignatura no és adequada per a estudiants que, de manera habitual, necessitin sortir abans de finalitzar la sessió. Les classes comencen puntualment i no es permet ni l'entrada un cop iniciada la sessió ni la sortida abans del final.
La còpia o plagi, implica la qualificació de suspens en tota l’assignatura. Els treballs passen pel sistema de detecció antiplagi URKUND.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
La metodologia docent i el sistema d’avaluació poden modificar-se en funció de les restriccions sanitàries o de programació.
Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competènciacomunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.
Aquesta assignatura no preveu una prova de síntesi per a l'estudiantat que es matriculi per segona vegada.
Comunicació de qualificacions i tutories
- Les qualificacions es comunicaran a l’estudiantat en els següents 20 dies desprès de l’avaluació, sempre garantint un marge mínim de 48 hores abans dequalsevol recuperació, si escau.
- L’estudiantat podrà sol·licitar revisió de les qualificacions dins l’horari de tutories assignat, prèvia sol·licitud mitjançant correu electrònic al professorat.
- Les tutories es dedicaran prioritàriament a la resolució de dubtes concrets, no al desenvolupament de continguts de classe.
Altres consideracions
La comunicació amb el professorat s’ha de fer únicament via correu electrònic, no a través del campus virtual.
No s’acceptarà cap entrega de treballs o activitats fora de la data i hora establerta.
Les modificacions d’horaris, si calen, es comunicaran amb antelaciói es faran sempre que l’organització ho permeti.
Bibliografia
Ayo Fernández, M. (2004), Las garantías del menor infractor (Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, sobre Responsabilidad Penal de los Menores y sus modificaciones posteriores), RdPP monografía, núm. 12, Navarra: Thomson-Aranzadi.Institucions de justícia i reeducació 2015 – 2016.
Burgos‑Jiménez, R., García‑Tardón, B., Martín‑Solbes, V. M., & Pozuelo Rubio, F. (2021). El enfoque de género en la intervención socioeducativa con mujeres: un estudio en el medio penitenciario español. Psychology, Society & Education, 13(1), 73–83. https://doi.org/10.25115/psye.v10i1.3474
Canterero Bandrés, R. (2002), Delincuencia juvenil. ¿Asistencia terapéutica versus justicia penal?, Logroño: Universidad de la Rioja.
Castro Martínez, A. M. (2020). Educación inclusiva en centros penitenciarios. En tiempos de vulnerabilidad: reflexión desde los derechos humanos. Bioética para pensar., 155-162.
Centre d'Iniciatives per la Reinserció CIRE (2004): Centre Iniciatives per la Reinserció CIRE Presentació; Barcelona.
Corpodean, A. D., Burgos-Jiménez, R. J., Moles-López, E., & Añaños, F. T. (2024). Delitos sexuales en España: análisis de los programas e intervención socioeducativa penitenciaria. Diálogos sobre educación, (29). https://doi.org/10.32870/dse.v0i29.1439
Cortés, C. A. C., Fernández, C. C., & Rodríguez, J. A. R. (2020). Menores con medidad judiciales en España. La figura del educador social. Perspectivas españolas en la Educación: mejores prácticas para el siglo XXI, 97.
Coyle, A.(2002): La administración penitenciaria en el contexto de los derechos humanos; Centro Internacional de Estudios Penitenciarios; Londres.
De la Cruz-Campos, J. C., Pérez López, M., & Fernández Cerero, J. (2023). Funciones del educador social en la institución penitenciaria. Investigar en educación hoy: la transversalidad como horizonte.-(Educación), 23-32.
Encalada, A. N. D., & Ortega, S. D. M. (2023). La valoración de los elementos de aplicación de la prisión preventiva y la afectación al principio de inocencia. Ciencia Latina Revista Científica Multidisciplinar, 7(2), 9298-9315.
Facal Fondo, T. (2002): La reinserción social en el medio penitenciario 2002; Tesis Doctoral; A Coruña.
Gobierno de España. (2022, 13 de abril). Real Decreto 268/2022, de 12 de abril, por el que se modifica el Real Decreto 190/1996, de 9 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento Penitenciario (BOE núm. 88, pp. 51435–51439). Boletín Oficial del Estado. Recuperado de https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2022-6046
Jefatura del Estado. (1979, 5 de octubre). Ley Orgánica 1/1979, de 26 de septiembre, General Penitenciaria (núm. 239). Boletín Oficial del Estado. Entrada en vigor: 25 de octubre de 1979. Recuperado de https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1979-23708
Larrauri, E., Rovira, M., Sales, A. (2017): Qualitat de vida als centres penitenciaris i programes d'intervenció; Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Generalitat de Catalunya.
Llop, J. E., Garcia, M. J. M., Fres, N. F., & Serra, M. G. (2020). Centros Penitenciarios como espacio educativo: La necesaria acción pedagógica en el proceso de reinserción social. In Justicia social, género e intervención socioeducativa (pp. 515-524). Ediciones Pirámide.
López, S. et al. (2018): Gènere i presó; Programa de perspeciva i equitat de gènere en l'àmbit penitenciari; Programa compartim; Edició Generalitat de Catalunya.
López, R. V. (2022). El lugar de la educación social en los Centros Penitenciarios catalanes. RES: Revista de Educación Social, (35), 47.
Machado Maliza, M. E., Hernández Gaibor, E. M., Inga Jaramillo, M. S., & TixiTorres, D. F. (2020). Rehabilitacions y reinserción social, una quimera para los privados de libertad. Debate Jurídico Ecuador, 3(2), 165–17.
Manzanos Bilbao, C., Elias A., et al. (2000): Cárcel, drogas y sida. Trabajo Social Frente al Sistema Penal; Salhaketa; Vitoria-Gasteiz.
Narezo, M. R., Gruber, R. S., & del Castillo, R. A. (2022). La educación social y los centros penitenciarios: nuevos horizontes. Zerbitzuan: Gizarte zerbitzuetarako aldizkaria= Revista de servicios sociales, (76), 87-97.
Pintado Alcázar, A. (2022). La evolución del sistema penitenciario español desde sus orígenes hasta la actualidad. Perspectivas, (6). Recuperado de https://revistas.ucalp.edu.ar/index.php/Perspectivas/article/view/230
Ponce de León Romero, L., López Armijos, G., & Camacho Rojas, R. (2021). Programas de formación universitaria en centros penitenciarios. Andamios, 18(45), 487-509. https://doi.org/10.29092/uacm.v18i45.827
Redondo, S.,(2000) Psicología aplicada: Los programas de rehabilitación en Europa. Barcelona.
Riveiro Lema, M.ª Dolores. 2024. La red penitenciaria española en el siglo XXI: programas de intervención terapéutica y educativa. Bajo Palabra. Revista de Filosofía, 37, 125-142. https://doi.org/10.15366/bp2024.37.008
Romans, M., Petrus, A. y Trilla, J. (2000): De profesión, educador(a) social. Papeles de Pedagogía; Editorial Paidós; Barcelona.
Sainz, M & Gonzéz, S. (2004). "El Vis a Vis como un espacio psicoterapéutico para la reestructuración familiar dentro de la prisión". Comunicación del II Congreso la Familia en la sociedad del siglo XXI Fundación de Ayuda contra la Drogadicción.
Torrero, O. M., & Garlito, P. C. (2020). Ser mujer en prisión: Privación ocupacional en la vida diaria de mujeres internas en un centro penitenciario en España. Revista Chilena de Terapia Ocupacional, 20(2), 269-277.
Programari
L'assignatura no empra programari específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 4 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |