Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Educació social | OT | 3 |
Educació social | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
És recomanable que els estudiants hagin assolit els dos cursos anteriors del grau d’Educació Social.
Aquesta assignatura optativa forma part de la matèria Educació Socio-comunitària del grau d’Educació Social. El seu principal objectiu és abordar la reconceptualització, la reflexió crítica i la intervenció en l’àmbit del Desenvolupament Cultural Comunitari.
L’assignatura es planteja reconstruir històricament les bases del Desenvolupament Cultural Comunitari per a posar-ho en relació amb el present i les perspectives tant locals com internacionals. Aquesta assignatura focalitza en l’estudi de les polítiques culturals en relació amb l’educació social i reinterpreta els vincles entre art, govern local i comunitat. Tanmateix, vol fer partícep a l’estudiant de projectes de Desenvolupament Cultural Comunitari.
Bloc 1. Els fonaments teòrics i històrics del Desenvolupament Cultural Comunitari
1.1. Polítiques culturals: art, govern local i comunitat
Què és el "Desenvolupament Cultural Comunitari". Cultura popular, cultura de classes. Cultura i identitat.
Teories i pràctiques actuals de Desenvolupament Cultural Comunitari.
Desenvolupament Cultural Comunitari i gènere
Desenvolupament Cultural Comunitari i valors. Humanisme.
1.2. Art, activisme i canvi social
Pràctiques artístiques, socials i comunitàries. contracultura.
Pedagogies crítiques i feministes.
Art i resilència.
Bloc 2. Dimensió pràctica: educació performativa i projectes de Desenvolupament Cultural Comunitari
2.1. Comunitats de pràctica: experiències a través de l’art i la cultura
Les pràctiques de l’art contemporani i el treball amb comunitats: art, estètica i política; crítica al capitalisme i mitjans de comunicació; gènere, cos i diferència (performance).
Estratègies d’interpretació, crítica, creació i producció en arts visuals, arts escèniques, música, cinema i disseny.
Pensament contemporani, pràctica cultural i acció política.
Pedagogies culturals, identitats, comunitats.
2.2. Propostes educatives en espais artístics i centres culturals
Participació i Desenvolupament Cultural Comunitari: construcció d’agència i empoderament de les comunitats a través de l’art i la cultura.
Processos i pràctiques dialògiques en els projectes de Desenvolupament Cultural Comunitari.
Narratives, llocs i comunitats: museus i centres culturals, barris, associacions, hospitals, presons, xarxes...
Documentació, exposició i difusió de projectes de Desenvolupament Cultural Comunitari.
El paper de l’avaluació en la millora i la transformació social.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitat dirigida (treball del gran grup més els grups petits o seminaris) | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 20, 21 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories i seguiment de l'estudiant | 30 | 1,2 | 2, 7, 10, 17, 18 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball en tasques autònomes, com poden ser: preparació de proves escrites o orals, lectura de textos o treballs en grup o individuals, etc. | 75 | 3 | 1, 2, 4, 7, 8, 9, 12, 16, 17, 19, 20, 21 |
Desenvolupament seqüencial del curs:
Primer es farà el Bloc 1 (magistrals i seminaris). Després el Bloc 2 (magistrals i seminaris).
D'una forma o altra, els continguts d'aquest curs connecten amb l'assignatura "Fonaments de l'educació sociocomunitària", i s'ha de tenir en compte pels estudiants que vulguin especialitzar-se en el aspectes sociocomunitaris.
Les sessions del Bloc 2 d'aquesta assignatura es basen en un treball de recerca i experimentació amb materials per part dels estudiants, que requereix d'una investigació basada en la documentació amb imatges i en el reciclatge de materials per a l'educació cultural i a través de les arts. A més a més, la metodologia adoptada requereix pel seu bon desenvolupament que l'estudiant porti a l'aula materials especialitzats per a la realització de les activitats artístiques i cultural. El professorat recomanarà el material més adient per a les activitats programades, que tindrà un cost sostenible i podrà ser compartit entre els estudiants. Es cercaran mecanismes per poder garantir que l'estudiant pugui tenir-lo al seu abast en el cas de que no es disposi dels recursos necessaris.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries en relació amb la COVID-19.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova de coneixements (Bloc 1. Els fonaments teòrics i històrics del DCC) | 30 % | 0 | 0 | 1, 2, 7, 8, 9, 16, 17, 19 |
Treball de grup (Bloc 1. anàlisi d'un projecte DCC- Fase 1) | 15 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 7, 8, 12, 13, 17, 18, 19, 20, 21 |
Treball de grup (Bloc 2. Dimensió pràctica: educació performativa i projectes de DCC- Fase 2) | 30 % | 0 | 0 | 2, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 21 |
Treball individual (Bloc 2. Dimensió pràctica: educació performativa i projectes de DCC) | 25 % | 0 | 0 | 1, 2, 4, 7, 8, 9, 15, 16 |
Avaluació continua
Bloc 1. Els fonaments teòrics i històrics del Desenvolupament Cultural Comunitari
Bloc 2: Dimensió pràctica: educació performativa i projectes d'Arts comunitàries.
Avaluació única
La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l'avaluació continuada. El lliurament de les tasques d'avaluació de l'assignatura i la prova escrita es faran el dimarts 16 de juny 2026.
A les dues modalitats d'avaluació:
Per tenir dret a recuperació l'estudiant ha d'haver realitzat dos terços de les activitats d'avaluació de l'assignatura. El treball en grup no és recuperable perquè la metodologia no ho permet. Si una o totes les tasques individuals se suspenen (prova escrita i tasca individual del bloc II), s'ha d'haver obtingut una nota superior a un 3,5/10 per poder tenir dret a la recuperació de la o les tasques d'avaluació.
Un no-presentat equival a un 0/10 i es considera una activitat no realitzada.
Tenint en compte les metodologies docents utilitzades en aquesta assignatura, basades en processos reflexius i creatius, l'assistència a classe és important. En aquesta assignatura es valora la participació activa de l'estudiant com un factor important a l'avaluació final.
Un dels criteris necessaris per superar aquesta assignatura consistirà a demostrar, al llarg del curs, que l'estudiant té desenvolupades unes competències personals i socials imprescindibles per ser educador/a social: participació activa a les classes, responsabilitat i rigor a la feina autònom, no jutjar, argumentar, ús adequat dels dispositius electrònics (mòbil, ordinador, etc.), pensament crític i conductes que afavoreixin un entorn amable i positiu, democràtic i en què es respectin les diferències. El professorat de l'assignatura anirà observant, documentant les sessions i anotant evidències en relació amb aquestes habilitats personals i socials de les estudiants; i s'aniran avaluant al llarg de l'assignatura.
Cal també que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o llengües vehiculars que consten a la guia docent. L'avaluació també es fixarà en les competències per al treball cooperatiu i en equip i serà sensible al gènere.
Lacòpia o el plagi serà motiu de suspens de l'assignatura.
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta assignatura es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
El retorn de les diferents activitats d'avaluació es realitzarà com a màxim 20 dies hàbils després del lliurament.
La data de recuperació en les dues modalitats d'avaluacióes realitzarà el 30 de juny 2026.
Atès que l'assignatura té una dimensió pràctica (treballs en grup i altres activitats d'aula), els estudiants que es matriculin per segona vegada (segons el punt 2 de l'article 267 de la Normativa Acadèmica de la UAB) no podran fer una prova de síntesi.
Anderson, T., Gussak, D., Hallmark, K.K. i Paul, A.(Eds.) (2010). Art Education for Social Justice. NAEA.
Aragay, J. M. (2017). Les Arts Comunitàries des de l’Educació Social. L’experiència Basket Beat. Neret Edicions.
Augé, M. (2010). La comunidad ilusoria. Gedisa.
Aragay Borràs, J. M. (2023). La comunitat de la mort. El camí impossible cap als marges. Neret Edicions.
Baraúna, T. i Motos, T. (2009). De Freire a Boal. Pedagogía del Oprimido. Teatro del Oprimido. Ñaque Editora.
Boal, A. (2002). Juegos para actores y no actores : teatro del oprimido. Alba Editorial.
Butler, J. (2007). El género en disputa, El feminismo y la subversión de la identidad. Ediciones Paidós Ibérica.
Casacuberta, D. Rubio, N. i Serra, L. (Eds.). (2011). Acción cultural y desarrollo comunitario. Graó.
Cabedo Mas, A. (Ed.). (2023). La música crea comunidad: Experiencias y reflexiones desde proyectos sociales educativos. Editorial Graó.
Centro José granados. (2010). Transductores 1. Pedagogías colectivas y políticas espaciales. Diputación Provincial de Granada. URL: https://transductores.info/properties/transductores-1-pedagogias-colectivas-y-politicas-espaciales/
Freire. P. (1970). Pedagogía del oprimido. Siglo XXI.
Greene, M. (2005). Liberar la imaginación. Ensayos sobre educación, arte y cambio social. Graó.
Giroux, H.A. (1997). Cruzando límites. Trabajadores culturales y políticas educativas. Paidós.
Hernández, F. (2007). Espigador@s de la cultura visual: Otra narrativa para la educación de las artes visuales. Octaedro.
hooks, b. (2021). Enseñar a transgredir. Capitan Swing.
Mayugo, C., Pérez, X. i Ricart, M. (Eds.) (2004). Joves, creació i comunitat. Fundació Jaume Bofill, Finestra Oberta, 41.
Miller, T. i Yudice, G. (2004). Política cultural. Gedisa.
Moreno, A. (2016). La mediación artística. Arte para la transformación social, la inclusión social y el dessarrollo comunitario. Edición Octaedro.
Pié Balaguer, A. (2009). Educació social i teoria queer. De l'alteritat o les dissidències pedagògiques. UOC.
Pié Balaguer, A. (2019). La insurrección de la vulnerabilidad, Para una pedagogía de los cuidados y la resistencia. Pedagogies UB.
Solé Blanch, J. i Pié Balaguer, A. (2018). Políticas del sufrimiento y la vulnerabilidad. Icaria editorial.
Buden, B., Butler, J., De Nicola, A., Holmes, B., Kastner, J., Lazzarato, M., Lorey, I., Nowotny, S., Raunig, G. , Roggero, G., Sánchez Cedillo, R., Steyerl, H., transform, Vecchi, B. i von Osten, M. (2008). Producción cultural y prácticas instituyentes. Líneas de ruptura en la crítica institucional. Traficantes de sueños.
No s'utilitza programari específic en aquesta assignatura.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TE) Teoria | 3 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |