Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Supervisió i Inspecció Educativa

Codi: 101643 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Pedagogia OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Empar Garcia López
Correu electrònic:
empar.garcia@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

L’assignatura Supervisió i Inspecció Educativa, com a matèria optativa de quart curs del pla d’estudis del grau de Pedagogia, pertany a la menció de Gestió de la Formació i d’Institucions Socioeducatives. Té com a referents les assignatures Educació i Contextos Educatius, L’Organització i els Grups i Desenvolupament Organitzacional d'Institucions Educatives, impartides a primer, segon i tercer. Això significa que, per poder desenvolupar adequadament l’assignatura, calen uns mínims de suficiència en relació amb les assignatures esmentades. És aconsellable tenir competències en avaluació de centres, programes i projectes.

 

 


Objectius

Es tracta d’una assignatura de quart curs, que pretén completar la formació dels professionals per actuar en dos grans àmbits de forma complementaria: formació en les organitzacions i direcció i gestió de institucions educatives.

En aquest sentit respon als objectius general del Perfil del Grau de Pedagogia, com són: avaluar institucions, promoure el desenvolupament organització, gestionar el recursos i el personal, realitzar planificacions estratègiques, elaborar i desenvolupar activitats formatives

Parteix de fonaments educatius que es treballen als curs anteriors, i té com referències prèvies el mòduls de continguts relatius a Educació i Contextos Educatius, l’Organització i els grups, Disseny, seguiment i avaluació de plans i programes,  Innovació Educativa, Desenvolupament organitzacional d’institucions educatives.

Aquesta assignatura forma part del curriculum de la menció de "Gestió de la formació i d'Institucions educatives".

  • Comprendre i analitzar els aspectes que configuren realitats educatives i institucionals en contextos d’educació formal i no formal.
  • Dissenyar, desenvolupar i avaluar processos, projectes, programes i activitats per intervenir en contextos educatius i formatius.
  • Informar i assessorar persones, institucions i organitzacions sobre aspectes educatius i formatius, pel canvi i la millora.
  • Orientar a les institucions per aconseguir la millora dels processos i els elements de l'organització.
  • Conèixer diferents realitats de la supervisió i l'assessorament als centres educatius a Europa.

Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord als principis deontològics de la professió.
  • Aplicar estratègies i tècniques d'assessorament, orientació, consulta i mediació educativa en àmbits professionals i institucions i serveis educatius i de formació.
  • Avaluar polítiques, institucions i sistemes educatius.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Realitzar estudis prospectius i avaluatius sobre característiques, necessitats i demandes formatives i educatives.
  • Supervisar plans, programes, centres i professionals de l'educació i la formació.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  2. Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
  3. Aplicar els principis de l'ètica professional en la delimitació i desenvolupament d'activitats de supervisió i inspecció educativa.
  4. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  5. Dissenyar plans d'ordenació educativa territorial.
  6. Elaborar un pla d'actuació de la Inspecció educativa per a un àmbit territorial concret.
  7. Elaborar un pla de supervisió per a un centre educatiu.
  8. Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
  9. Idenfiticar àmbits d'analisi d'interès per a la supervisió i inspecció educativa.
  10. Identificar i aplicar l'estratègia de supervisió i inspecció més adequada a les diferents realitats territorials i de centres educatius.
  11. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  12. Proposar formes d'avaluació dels projectes i accions de millora de la sostenibilitat.
  13. Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
  14. Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  15. Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
  16. Realitzar informes sobre situacions educatives territorials o de centres de formació.
  17. Seleccionar i aplicar models, estratègies i instruments de supervisió educativa.
  18. Utilitzar les tècniques de supervisió habituals.
  19. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

BLOC I. Naturalesa i sentit de la supervisió educativa

1. Aproximació conceptual al significat i sentit de supervisió a l’àmbit educatiu.

2. Organització i finalitats. 

3. Funcions i atribucions de la inspecció educativa; eines per desenvolupar-les. 

BLOC II. La supervisió i inspecció educativa per a el canvi i la millora dels centres.

4. Supervisió i avaluació dels centres i els serveis educatius, en un marc de l’autonomia de centre.

5. Assessorament  a centres i serveis educatius  en els processos de gestió i de transformació educativa.

6. Assessorament en l'exercici de la funció docent i de la funció directiva. 

7. Desenvolupament de processos avaluadors en els centres i serveis educatius.

BLOC III. La supervisió educativa a Europa: sistemes educatius i models d’inspecció educativa. Estudi comparat. 

7. Organització i finalitats.

8. Funcions i atribucions. 

9. Sistemes descentralitzats, centralitzats i amb dependència de les Autoritats locals.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Presencial de gran grup 42,5 1,7 9, 17
Tipus: Supervisades      
Projecte de supervisió, practiques. 33 1,32 5, 6, 7, 10, 16
Tipus: Autònomes      
Lectures i estudi 74,5 2,98 3, 10, 18

El plantejament metodològic, seguint el principi de la multivarietat d’estratègies metodològiques, ha de facilitar la participació activa de l’alumne i la construcció del procés d’aprenentatge pel mateix alumne.

El docent, en aquest plantejament metodològic, dóna suport constant a l’alumne, facilitant-li els mitjans i els recursos necessaris per al procés d’aprenentatge. Les tutories en aquest context esdevenen una part fonamental de la metodologia de treball.

La metodologia que s’utilitza en les activitats presencials de gran grup consisteix a fer classes expositives en què el docent assumeix un rol actiu, implicant la participació de l’alumnat en el procés. La finalitat d’aquestes activitats és presentar els continguts i donar instruccions per a activitats individuals o de grup. Així, a més de proporcionar informació rellevant, el docent ajuda l’alumne en el seu procés de construcció del coneixement.

En les sessions de gran grup s’organitzen, també, sessions pràctiques, que es dediquen a exercicis a l’aula, individuals i en equips de quatre alumnes de caràcter estable per a tot el curs, en què, mitjançant l’anàlisi de documents, la resolució de casos o les activitats pràctiques, s’aprofundeix en els continguts i les temàtiques treballats, per tal que l’alumne pugui combinar el treball autònom amb el de grup.

 Les pràctiques es lliuren al professor, el qual les retorna revisades i anotades. Cada estudiant, si cal, les refà o les millora individualment i les presenta en una carpeta d’aprenentatge a final de curs. La carpeta ha de recollir totes les activitats, elaboracions i pràctiques que fal’estudiant durant el curs. Al final de la carpeta, l’alumne ha de recollir una reflexió sobre el seu procés d’aprenentatge en la matèria.

 La combinació de les metodologies i el seguiment del docent han de permetre a l’alumne desenvolupar estratègies analítiques i crítiques; en definitiva, aprendre a aprendre.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència, participació i implicació en les sessions presencials (activitats individuals i en grup). 10% 0 0 3, 4, 5, 9, 14
Carpeta d'aprenentatge. Individual. 10% 0 0 1, 2, 3, 4, 8, 9, 10, 12, 14, 15, 17, 19
Disseny i presentació del projecte de Supervisió i Inspecció (activitat individual i en grup) 30% 0 0 3, 5, 6, 7, 9, 10, 17
Prova final de síntesi. Individual 50% 0 0 3, 4, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18

El sistema d’avaluació plantejat en aquesta assignatura té dos moments.

D’una banda, es fa una avaluació continuada amb la finalitat formativa de fer un seguiment del procés d’aprenentatge de l’estudiant, per tal de guiar-lo i orientar-lo. A més, ens permet prendre decisions sobre el ritme de desenvolupament de l’assignatura.

D’altra banda, es fa una avaluació sumatòria, per tal de verificar el nivell d’aprenentatge assolit, tenint com a referència les competències i els objectius plantejats.

En el sistema d’avaluació, tenim bàsicament dos tipus d’evidències:

  • La realització d’activitats pràctiques (anàlisi de documents, resolució de casos...), que es van desenvolupant al llarg de l’assignatura i es concreten en la presentació d’una carpeta d’aprenentatge el dia 12 de gener de 2026.
  • La superació amb èxit d’una prova escrita el dia 26 de gener de 2026
  • Disseny i presentació d'un projecte de Supervisió d'un centre educatiu. Presentació el 24 de novembre de 2025. 

La prova escrita es realitzarà el dia 26 de gener de 2026 i la recuperació de la prova es farà el dia 2 de febrer del 2026. Per tal de poder recuperar la prova escrita cal haver tret una puntuació no inferior a 3,5.

La realització de totes les activitats pràctiques és indispensable per a superar l’assignatura. En cas que quedin activitats práctiques pendents es podran  lliurar abans del dia 15 de desembre de 2025. En cap cas, es podrà recuperar quan no s'ha superat cap activitat pràctica al llarg de semestre.

L’assistència és obligatòria. En cap cas podrà ser inferior al 80% de les sessions. Els justificants només serviran per explicar l’absència; no són un eximent de l’assistència. 

El feed-back de qualsevol activitat avaluativa es donarà com màxim en dues setmanes. 

Les qualificacions obtingudes en cadascuna de les activitats avaluatives es lliuraran a l’estudiant mitjançant publicació dels resultats al moodle o a l’aula. Un cop lliurades les qualificacions l’estudiant podrà fer la revisió de la nota en les hores que el professorat té destinades a tutories.

En el supòsit que l’estudiant no es presenti a la prova final individual escrita, ni lliuri el Projecte de Supervisió d’un centre educatiu, es considerarà que no aporta suficients evidències per a l’avaluació, i es qualificarà l’assignatura com a no avaluable, tal i com s'estableix en el punt 9 de l'article 266 de la Normativa Académica de la UAB. https://www.uab.cat/doc/oci_normativa_academica_enllac

En totes les activitats es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació .L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professorat considera que no compleix aquests requisits

La copia o plagi, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que pot representar suspendre l’assignatura:

  • Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part del treball d'un/a altre/a company/a. 
  • Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paperoen format digital. (més informació sobre plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_0 1.html).

Es recomana seguir la normativa APA(2019, 7ª versió). Podeu consultar: https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2016/145881/citrefapa_a2016.pdf       

Avaluació única. L'estudiant ha de lliurar i fer la prova escrita  el 26 de gener de 2025, i la recuperació de la prova es farà el dia 2 de febrer del 2026:

  • Activitats pràctiques ( anàlisi de documents, resolució de casos..) que s'han de recollir  en una carpeta d'aprenentatge, amb un pes del 20%
  • Disseny i presentació d'un projecte de Supervisió d'un centre educatiu, amb un pes del 30%
  • Superació d'una prova escrita per tal d'acreditar i garantir la consecució dels objectius i els resultats d'aprenentatge, amb un pes del 50%

S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l'avaluació continuada. La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l'avaluació continuada. 

Intel.ligència artificial. 

En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

A partir de la 2º matrícula, l’alumnat que repeteix aquesta assignatura pot sol·licitar al començament de curs realitzar només una prova de síntesi final.

Per obtenir més informació sobre els criteris i pautes generals d’avaluació de la Facultat de Ciències de l’Educació es pot consultar el següent enllaç: https://www.uab.cat/doc/oci_normativa_academica_enllac

Cada situació individual que no s’ajusti al que està escrit haurà de comunicar-se al professor de l’assignatura per tal d’habilitar, si és pertinent, les avaluacionscomplementàries sense perdre de vista la filosofia d’avaluació considerada.


Bibliografia

Administration et Éducation (2005). Número monográfico: L'inspection en questions, Núm. 4 (108).

Aguerrondo, I. (2022). El rol de la supervisió educativa en la gestió de les polítiques públiques. Educar (Bellaterra, Spain), 49(1), 13-27.

https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_csuc_raco_oai_raco_cat_article_406817

Alcalá, M.L. (2016) ¿Debe ser la inspección impulsora de la innovación en los centros educativos?. Avances en Supervisión Educativa, nº 26, diciembre 2016.

Álvarez, E., Pérez, R. (2010). Radiografías de la Inspección Educativa en el Comunidad Autónoma de Asturias. Revisión crítica con intención de mejora, Bordón 62 (1). Págs. 9 - 28

Antúnez, S. (2009). La Inspección educativa y la evaluación de la formación permanente de los profesionales de la educación escolar, Avances en Supervisión Educativa. Revista electrónica. Núm. 10. Mayo. Disponible a:  http://www.adide.org/revista/images/stories/pdf_10/ase10_art08.pdf

Antúnez, S., Silva, P., (2013). La Inspección educativa. Educar 49.1 UAB.

Arnijar, J., (2022). El Supervisor educatiu : una figura per a la millora professional del docent. UAB. Disponible a: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010692575706709

Bruggen, J. C. van (2010) Inspectorates of Education in Europe; some comparative remarks about their tasks and work. Standing International Conference of Inspectorates (sici). Abril,2010. Bruselas

Carnicero, P. (IP.), Antúnez, S., López, J. J. y Silva, P. (2010). Formación de los Supervisores de Educación Primaria en México: Análisis de Necesidades. Investigación. AECID Referencia de la concesión: REF. A/019899/08Duración: desde 2009 hasta 2010.

Campuzano, M. E. P. (2023). Efectos de la supervisión escolar sobre la calidad educativa en primaria y secundaria: una revisión sistemática. REDIE: Revista Electrónica de Investigación Educativa, (25), 1-14.

Carron, G. y de Grauwe, A. (2003). Cuestiones de actualidad en supervisión: una revisión de la literatura. París, UNESCO- International Institute for Educational Planning.

Casanova M. (2014). Control un aval de calidad. Cuadernos de Pedagogía, 441, 67-69.

Colom, M. (2011). El paper de la inspecció en el marc del nou Decret d’Autonomia. Fòrum. Revista d’organització i gestió educativa, 25, 13-14.

de Grauwe, A. (2006) L'État et l'inspection scolaire. Analyse des relations et modèles d'action. Tesis Doctoral. Institut d'Études Politiques de Paris.

del Pozo, A. (2016). El sistema educatiu del segle xxi en un món líquid. Lliçó inaugural del postgrau “Expert universitari en Gestió i Direcció d’Organitzacions Educatives (GEDIOE) (p.15). Lleida.

Esteban Frades, S. (2019). La supervisión educativa como función principal de la Inspección. Características y propósitos. Aula, 25, 27–58. https://doi.org/10.14201/aula2019252758

Femenía Millet, O. (2015). Inspección, supervisión, evaluación y calidad en un centro educativo de enseñanza secundaria obligatoria. Madrid: Ediciones Diaz de Santos. 

Galicia Mangas, F. (2019). La inspección de educación en la Unión Europea. Aula 25, 129-146.

Gardezi, S., McNamara, G., Brown, M., & O’Hara, J. (2023). AUGE Y CONVERGENCIA DE LOS SISTEMAS DE INSPECCIÓN ESCOLARES. Supervisión 21, 68(68)

García, J. M., & Rosa Sensat. (2024). Nosaltres, els inspectors / Josep M. Garcia i Balda (ed.) (Primera edició). Associació de Mestres Rosa Sensat. Disponible a: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/99bmqe/alma991061121750406706

Gerver, R (2016) Conferencia. En el XIV Congreso nacional de Inspectores de Educación: innovar en educación. Valladolid. 19, 20 y 21 de octubre de 2016. Adide-Federación.

González, M. (2011). La inspecció educativa: una professió clau per a la millora del sistema. La revista de l’AIEC, 29-30. Disponible a: http://ecoledoctorale.sciencespo.fr/theses/theses_en_ligne/degrauwe_socio_2006/degrauwe_socio_2006.pdf

Hodgins, D. W. (2006) "The Principalas Instructional Leader: A Handbook for Supervisors", Journal of Educational Administration, Vol. 44 Iss: 5, pp.528 - 531. Publisher: Emerald Group Publishing Limited.

IIPE- UNESCO (2007). Reforming school supervision for quality improvement. Disponible en (7 módulos) Disponiblea: http://www.iiep.unesco.org/es/desarrollo-capacidades/training/training-materials/school-supervision.html

Jardon, E. (2023). La inspección francesa de la clase al sistema educativo. Supervisión 21, 70(70).

Jiménez, J. (2014). Una nueva i vieja inspección. Cuadernos de Pedagogia, 441, 58-62.

Leiva, M.V. (Ed). (2014). Asesoramiento educativo. ¿ Qué necesitan nuestras escuelas?. Viña del Mar: Altazor. 

Lera, J. L. E. (2023). Análisis normativo sobre evaluación de centros en España en relación con las funciones de la inspección educativa. Avances En Supervisión Educativa, (39).

Nieto, J. M. (2021). Supervisión e inspección educativas : Evolución, funciones y estrategias / Jesús María Nieto Gil. Pirámide.

https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/99bmqe/alma991060722545306706

Pavon, A. (2010). La supervisión educativa para la Sociedad del Conocimiento. Madrid: La Muralla.

Rul, J. (2002)."Inspección de educación profesionalización versus politización, Organización y Gestión Educativa, Revista del Fórum Europeo de Administradores de la Educación, n. 3, mayo-junio; págs. 50-53

Serentill,J. (2023). La evaluación de centros y planes de mejora: Actuaciones de la inspección educativa en Cataluña. Avances en Supervisión Educativa, (40).

Silva, P. (2008b) La Inspección Escolar en Cataluña. Un Estudio de Casos. En Avances en Supervisión Educativa. Octubre. Núm. 9. Disponible a: http://adide.org/revista/index.php?option=com_content&task=view&id=279&Itemid=62

Soler, E. (2002) La Inspección en las distintas concepciones y sistemas pedagógicos: características y funciones. TesisDoctoral. Disponible a: http://eprints.ucm.es/tesis/19911996/S/5/S5006701.pdf

Soler, E. (2002a). El ego de los inspectores, Organización y Gestión Educativa, revista del Forum Europeo de Administradores de la Educación. Vol. 10, núm. 1. Págs. 16-20.

Soler, E. (2002b). La visita de inspección: encuentro con la realidad educativa. Madrid: La Muralla.  

Spillane, J. (2006). Distributed ledership. San Francisco: Jossey-Bass.

Standaert, R. (2001) Inspectorates of Education in Europe. A critical analysis. Leuven (Bélgica): http://www.sici-inspectorates.eu/Members/Inspection-Profiles. Ed. Academische Coöperatieve Vennootschap cvba (acco).

Terigi, F. (2010) Los sistemas nacionales de inspección y/o supervisión escolar. Revisión de literatura y análisis de casos. Paris: IIEP/UNESCO. Disponible en: http://www.iipe-buenosaires.org.ar

Torres Vizcaya, M. (2021). Deontología de la inspección educativa : vademécum de normas de proximidad / Manuel Torres Vizcaya. La Muralla. Disponible a: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/99bmqe/alma991061011115506706

Uruñuela, P. (2008). Los Retos profesionales de la Inspección Educativa para la Aplicación de la LOE, en Avances en Supervisión Educativa. Mayo. nº 8. Disponible en http://www.adide.org/revista/index

Vera, J. (2014). Supervisión e inspección, a través deltiempo. Cuadernos de Pedagogia, 441, 63-66.

Viñao, A. (1999) La inspección educativa: análisis socio-histórico de una profesión.Bordón, vol. 51, 3, p.251-264

 En negrita, bibliografía más relevante.


Programari

No s'utilitza un programari especific. 


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 4 Català primer quadrimestre matí-mixt