Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Estratègies de Mediació

Codi: 101637 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Educació social OT 3
Educació social OT 4
Pedagogia OT 4
Educació Infantil OT 4
Educació Primària OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
José Ramón Tello Sánchez
Correu electrònic:
jose.tello@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

  • La docència de l'assignatura s'impartirà tenint en compte la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. 

Objectius

Els objectius formatius a destacar són:

  1. Comprendre els conceptes de conflicte i de mediació. Aproximacions teòriques i models de pràctica professional.
  2. Conèixer el procés mediador, les seves tècniques i activitats per a la prevenció del conflicte.
  3. Analitzar el conflicte i la mediació en l'àmbit de les relacions de gènere, les interculturals i les socials des de metodologies de recerca acadèmica.
  4. Dominar el context normatiu sobre mediació a Catalunya i conèixer les funcions del mediador.

Competències

    Educació social
  • Acompanyar les persones en els seus processos de creixement i emancipació.
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics. 
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere. 
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental. 
  • Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord als principis deontològics de la professió.
  • Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals (en termes de fortaleses, potencialitats i debilitats) per desenvolupar aquelles que siguin necessàries en el desenvolupament professional.
  • Contextualitzar l'acció socioeducativa en funció dels diferents paradigmes teòrics que han elaborat les ciències de l'educació i en funció del context socio-històric dels individus, grups i institucions.
  • Dissenyar de manera articulada plans, programes, projectes, activitats i tasques en diversos contextos socioeducatius.
  • Dissenyar i desenvolupar processos de participació ciutadana i acció socio-comunitària.
  • Dissenyar plans i processos d'avaluació segons les diferents finalitats, tècniques i instruments, moments i perspectives de l'avaluació educativa.
  • Dominar els coneixements teòrics i aplicats de les diferents Ciències de l'Educació que li permetin desenvolupar la capacitat d'anàlisi i observació de la realitat social i educativa.
  • Fomentar l'autonomia dels participants i buscar un equilibri entre les seves funcions com a orientador, facilitador i promotor de la dinàmica socioeducativa.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat. 
  • Mantenir una actitud de respecte al medi (natural, social i cultural) per fomentar valors, comportaments i pràctiques que atenguin a la igualtat de gènere, equitat i respecte als drets humans.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).
  • Utilitzar informació i coneixement de les diferents fonts i contextos (informes, articles, etc.) propis de les ciències socials.
    Pedagogia
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord als principis deontològics de la professió.
  • Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals (en termes de fortaleses, potencialitats i debilitats) per desenvolupar aquelles que siguin necessàries en el seu exercici i desenvolupament professional.
  • Aplicar estratègies i tècniques d'assessorament, orientació, consulta i mediació educativa en àmbits professionals i institucions i serveis educatius i de formació.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
    Educació Infantil
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord als principis deontològics de la professió.
  • Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals (en termes de fortaleses, potencialitats i debilitats) per desenvolupar aquelles que siguin necessàries en el desenvolupament professional.
  • Conèixer la dimensió pedagògica de la interacció amb els iguals i els adults i saber promoure la participació en activitats col·lectives, el treball cooperatiu i l'esforç individual.
  • Crear i mantenir llaços de comunicació amb les famílies per incidir eficaçment en el procés educatiu.
  • Fomentar la convivència a l'aula i fora d'ella i abordar la resolució pacífica de conflictes.
    Educació Primària
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord amb els principis deontològics de la professió.
  • Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals (en termes de fortaleses, potencialitats i debilitats), per desenvolupar aquelles que siguin necessàries en el desenvolupament professional.
  • Fomentar la convivència a l'aula i fora d'ella, resoldre problemes de disciplina i contribuïr a la resolució pacífica de conflictes.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  2. Analitzar diferents tipus de comunitats i les principals característiques que les defineixen i configuren.
  3. Analitzar experiències i projectes d'animació sociocultural i desenvolupament comunitari des de la perspectiva de diferents paradigmes teòrics.
  4. Analitzar i aplicar el raonament crític a la comprensió de la Democràcia representativa versus participativa. Poder, govern i governabilitat.
  5. Analitzar i aplicar les aportacions de la història, la geografia i les ciències socials a l'ensenyament dels drets humans.
  6. Aplicar el pensament sistèmic en l'anàlisi de problemes i temàtiques ambientals.
  7. Aplicar tècniques de participació: investigació acció participativa (IAP), al diagnòstic comunitari.
  8. Avaluar les polítiques i programes derivats de les mateixes relatius a l'educació per al desenvolupament.
  9. Comprendre els marcs teòrics que possibiliten el desenvolupament d'accions responsables i sostenibles per valorar la responsabilitat individual i col·lectiva en la consecució d'un futur sostenible.
  10. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  11. Conèixer els factors que incideixen en les drogodependències i els programes preventius i de reducció de danys.
  12. Conèixer els fonaments teòrics i metodològics de l'educació per a la salut.
  13. Conèixer la conceptualització bàsica i les principals metodologies i tècniques de l'animació sociocultural i el desenvolupament comunitari.
  14. Conèixer la dimensió pedagògica de la interacció amb els iguals i els adults i saber promoure la participació en activitats col·lectives, el treball cooperatiu i l'esforç individual mostrant una actitud ètica front als processos de mediació en diferents contextos i circumstàncies.
  15. Conèixer la investigació existent sobre animació sociocultural i desenvolupament comunitari.
  16. Conèixer la legislació bàsica que emmarca l'educació sociocomunitària.
  17. Conèixer les característiques principals de les malalties mentals.
  18. Conèixer les principals línies d'intervenció de l'educació per a la salut.
  19. Desenvolupar funcions professionals adaptades a les diferents situacions sociocomunitàries de manera que estimulin l'empoderament de les persones participants.
  20. Dissenyar accions per implementar l'educació per al desenvolupament.
  21. Dissenyar activitats, programes i projectes d'animació sociocultural i desenvolupament comunitari.
  22. Dissenyar i desenvolupar processos participatius d'educació sociocomunitària.
  23. Dissenyar programes d'educació per a la salut.
  24. Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
  25. Fomentar la convivència, resoldre problemes de disciplina i contribuir a la resolució pacífica de conflictes.
  26. Fomentar l'educació democràtica de la ciutadania i la pràctica del pensament social crític fomentant la col·laboració amb les famílies, organismes i institucions amb incidència en la formació ciutadana.
  27. Identificar, descriure i analitzar models didàctics, estratègies i materials curriculars sobre la cultura política i la cultura cívica.
  28. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
  29. Incorporar a les seves anàlisis els referents contextuals necessaris vinculats a problemes i propostes concretes sobre l'educació per al desenvolupament.
  30. Mantenir una actitud de respecte, pràctiques i comportaments que atenguin a l'equitat i inclusió.
  31. Proposar estratègies adaptades a diferents situacions i necessitats de mediació, desenvolupar adequadament estratègies per a la mediació entre persones o grups en situacions simulades i mostrar habilitats socials per entendre les famílies i fer-se entendre per elles.
  32. Proposar estratègies d'exercitació, compensació o minimització de les debilitats relacionades amb les competències socioemocionals
  33. Proposar estratègies d'exercitació, compensació o minimització de les debilitats relacionades amb les competències socioemocionals.
  34. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  35. Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  36. Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
  37. Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
  38. Reconèixer els diferents models de sostenibilitat en les propostes educatives.
  39. Reflexionar, valorar i aplicar els canvis necessaris en la pràctica educativa sobre el concepte de participació. Participació com a finalitat i com a mitjà per al canvi.
  40. Reflexionar, valorar i aplicar els canvis necessaris en la pràctica educativa sobre la participació ciutadana des de l'administració: models i dispositius.
  41. Reflexionar, valorar i aplicar els canvis necessaris en la pràctica educativa sobre la participació social des dels actors socials: moviments socials i associacions.
  42. Ser capaç d'establir vincles entre coneixement i accions ambientals i de consum sostenibles.
  43. Treballar en equips multidisciplinars desenvolupant processos d'educació sociocomunitària.
  44. Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
  45. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

Bloc I: ELEMENTS DE CONTEXT

- Conflicte: definicions, tipus, origen, fases, estructura, posicions, anàlisi (necessitats i interessos).

- Conflicte i violència, tipus de violència.

- Conflicte i relacions socials.

- Conflictes intergrupals. Definició i tipologies.

- Enfocament transformatiu dels conflictes (Galtung, Lederach i Vinyamata).

- Obstacles per a la superació dels conflictes.

- El context jurídic.

Bloc II: ÀMBITS D’ANÀLISI

- Context de diversitat sociocultural: el conflicte intercultural.

1. Mediació intercultural: concepte, principis i context d’intervenció.

2. Accions de mediació intercultural.

3. Anàlisi de casos.

- El conflicte des d’una perspectiva de gènere.

1. Causes estructurals i impacte local.

2. Formes d’intervenció.

- Convivència als centres educatius:

1. Rol del/a mediador/a.

2. Mediació i resolució de conflictes.

3. Programes de mediacióescolar: exemples segons etapes educatives.

- Conflicte a les organitzacions:

1. Elements d’anàlisi.

- El conflicte des d’una perspectiva familiar:

      . Eines pe a la mediació familiar.

Bloc III: ELEMENTS PRÀCTICS

- El procés mediador: orígens, concepte, objectius, dimensions, principis, funcions i fases.

- Principals models de mediació: Harvard, circular – narratiu, transformatiu.

- Elements bàsics per una comunicació efectiva i no violenta: assertivitat, confiança, comunicació sana, cooperació, escolta activa i creativitat.

- Competències professionals i tècniques de mediació.

- Processos grupals per a la gestió dels conflictes: cooperació, presa de decisions i negociació.

- Deontologia professional.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Activitat presencial 45 1,8 1, 14, 25, 31, 34, 35, 36, 44, 45
Tipus: Supervisades      
Actividad Supervisada 30 1,2 14, 25, 31, 32
Tipus: Autònomes      
Activitat autònoma 75 3 1, 14, 24, 25

 - El procés d'ensenyament-aprenentatge es desenvoluparà a l'aula, contant en tot moment amb l'aportació i implicació de l'alumnat.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
A1 - Treball escrit grupal, amb qualificació individual 35% 0 0 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45
A2 - Presentació oral grupal: defensa de la proposta de mediació (qualificacions individuals). 25% 0 0 1, 14, 24, 25, 31, 32, 35, 37, 43, 44, 45
A3 - Prova pràctica dels continguts més rellevants (individual i escrit) 40% 0 0 5, 6, 9, 14, 15, 19, 24, 25, 26, 30, 31, 32, 33, 43

Criteris generals d’avaluació contínua i única

L’assignatura és essencialment professionalitzadora i orientada a la participació activa de l’estudiantat tant en les sessions teòriques com en les pràctiques. Per aquest motiu, la presencialitat és obligatòria en ambdues modalitats d’avaluació: contínua i única.

Per superar l’assignatura, cal:

  • Presentar totes les evidències d’avaluació.
  • Obtenir una qualificació mínima de 5 en cadascuna de les activitats.

La qualificació final es calcularà únicament si es compleixen aquests requisits. Si no es compleixen es considerarà no avaluable.

L’estudiantat ha d’assistir a un mínim del 80% de les activitats docents. En cas contrari, l’alumnat haurà de presentar-se directament a recuperació. Només es consideraran justificades les absències degudament documentades per malaltia o altres situacions sobrevingudes de força major.

Aquesta assignatura no és adequada per a estudiants que, de manera habitual, necessitin sortir abans de finalitzar la sessió. Les classes comencen puntualment i no es permet ni l'entrada un cop iniciada la sessió ni la sortida abans del final.

La còpia o plagi, implica la qualificació de suspens en tota l’assignatura. Els treballs passen pel sistema de detecció antiplagi URKUND.

En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

La metodologia docent i el sistema d’avaluació poden modificar-se en funció de les restriccions sanitàries o de programació.

Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.

Aquesta assignatura no preveu una prova de síntesi per a l'estudiantat que es matriculi per segona vegada.

Avaluació Contínua

L’avaluació es realitzarà al llarg del curs mitjançant les activitats següents:

ACTIVITATS (NOTES INDIVIDUALS) PES EN L'AVALUACIÓ NOTA MÍNIMA PER FER MITJA
Evidència 3: PROVA DE CONTINGUTS 40% 5
Evidència 2: PRESENTACIÓ ORAL 25% 5
Evidència 1:TREBALL GRUPAL 35% 5

 

 

 

 

  • Tant la presentació oral com el treball grupal poden tenir qualificacions diferents per a cada integrant del grup, en funció de la participació, l'auto-avaluació, la coavaluació entre iguals i l’avaluació del professorat.

  • La presencialitat és obligatòria per a totes les persones integrants del grup en el moment de la presentació.

  • Les defenses orals es distribuiran al’inici del curs per sorteig. No començaran abans del segon bloc i l’horaris’ajustarà en funció de les necessitats organitzatives i del volum d’alumnat.

  • El treball escrit s’haurà de lliurar com a màxim dos dies després de la defensa oral. Per exemple, si una defensa es fa el 02 de desembre de 2025, el termini màxim serà el 04 de desembre de 2025.

  • La prova de continguts es durà a terme el 9 de desembre de 2025, si l’organització del volum d'alumnat ho permet. L’horari es procurarà mantenir dins del de la matèria, ajustant-se sota el mateix criteri d'organització.

Re-avaluació

  • La re-avaluació de l’Evidència 1 serà el 16 de desembre de 2025, i podria no implicar a tot el grup.

  • La re-avaluació de les Evidències 3 i 2 serà el 27 de gener de 2026.

  • En el cas que algun membre del grup no superi l’Evidència 2, haurà de fer una re-avaluació individual i completa.

  • Només podrà presentar-se a la re-avaluació qui hagi realitzat prèviament l’activitatavaluable corresponent.

La re-avaluació no servirà per pujar nota, i en cap cas es podrà obtenirmés d’un 5.

Avaluació Única

L’estudiantat que opti per l’avaluació única realitzarà totes les proves en una sola jornada:

ACTIVITATS INDIVIDUALS PES EN L'AVALUACIÓ NOTA MÍNIMA PER FER MITJA
PROVA ESCRITA 30% 5
PROVA ORAL 35% 5
DISSENY D'UN PROGRAMA DE MEDIACIÓ  20% 5
REVISIÓ D'ARTICLE ACADÈMIC /SUPÒSIT PRÀCTIC 15% 5

 

 

 

 

 

  • Les proves tindran lloc el 9 de desembre de 2025, sempre que el volum d’alumnat ho permeti. L’horari s’ajustarà a qüestions d'organització amb el mateix criteri que l'anterior.
  • Només podrà presentar-se a la re-avaluació qui hagi realitzat totes les activitats avaluables.
  • La re-avaluació no servirà per pujar nota, i en cap cas espodrà obtenir més d’un 5.
  • La re-avaluació de les tres evidències es duràa terme el 27 de gener de 2026, amb horari pendent de confirmar segons les necessitats organitzatives.

Comunicació de qualificacions i tutories

  • Les qualificacions es comunicaran a l’estudiantat en els següents 20 dies desprès de l’avaluació, sempre garantint un marge mínim de 48 hores abans de qualsevol recuperació, si escau.

  • L’estudiantat podrà sol·licitar revisió de les qualificacions dins l’horari de tutories assignat, prèvia sol·licitud mitjançant correu electrònic al professorat.

  • Les tutories es dedicaran prioritàriament a la resolució de dubtes concrets, no al desenvolupament de continguts de classe.

Altres consideracions
La comunicació amb el professorat s’ha de fer únicament via correu electrònic, no a través del campus virtual.

No s’acceptarà cap entrega de treballs o activitats fora de la data i hora establerta.

Les modificacions d’horaris, si calen, es comunicaran amb antelació i es faran sempre que l’organització ho permeti.


Bibliografia

Alzate, F., & Castañeda, J. (2020). Mediación pedagógica. Revista Electrónica Educare, 24(1).

Armadans, I. (2023). Mediació, conflictes i salut: el paper del llenguatge i la comunicació. Llengua, Societat i Comunicació. https://doi.org/10.1344/lsc-2023.21.7

Arrizabalaga Crespo, C., Aierbe Barandiaran, A., & Medrano Samaniego, C. (2024). Usos de Internet y mediación parental en adolescentes hiperactivos. Revista Latina de Comunicación Social, 65. https://doi.org/10.4185/rlcs-2010-1077

Ayora, L., & Casado, C. (2017). La mediació penal a Catalunya en l’àmbit d’adults i de menors: anàlisi de la situació i propostes de millora. Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

Bisquerra, R. (2008). Educación para la ciudadanía y convivencia: El enfoque de la educación emocional. Wolters Kluwer.

Blanco, S. Y., Contreras, A. M., Contreras, H. T., Fajardo, E., & Céspedes, N. E. (2020). La mediación escolar rural y su potencial en el fomento de la mediación policial. Revista Boletín Redipe, 9(10). https://doi.org/10.36260/rbr.v9i10.1090

Boqué, M. C. (2003). Cultura de mediación y cambio social. Gedisa.

Boueri, S., & Salazar, M. (2004). Aportaciones teóricas para el abordaje del conflicto y los medios alternativos de resolución con especial énfasis en la mediación. Cenipec, 23, 159–191.

Casado Casado, L. (2023). L’oportunitat de la mediació com a mecanisme d’obertura i flexibilitat del procediment administratiu en el context d’unaAdministració pública relacional. Revista Catalana de Dret Públic, 67. https://doi.org/10.58992/rcdp.i67.2023.4117

CEFJE. (2012). La reincidència en el programa de mediació i reparació de menors. Butlletí Justícia, 52.

Chávez, H., Torres, J., & Cadenillas, V. (2021). La mediación en el acompañamiento de estudiantes y padres de familia en un contexto digital. Revista Innova Educación, 3(2). https://doi.org/10.35622/j.rie.2021.02.003

Conforti, F. (2010). Comentando el libro Transformación de conflictos. Pequeño manual de uso de John Paul Lederach. [Versión digital].

Díaz-Jiménez, R. M., Yerga-Míguez, M. D., & Serrato-Calero, M. M. (2021). Mediation, disability and social work: A systematized review. Alternativas, 28(2). https://doi.org/10.14198/ALTERN2021.28.2.07

Ferrari Rebull, A., & Panchón Iglesias, C. (2006). La mediació en problemes de convivència familiar. Temps d’Educació, 31, 67–84. http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126446/176901

Figueras, C. (2023). Emocions i empatia en la mediació. Llengua, Societat i Comunicació. https://doi.org/10.1344/lsc-2023.21.5

Galtung, J. (1998). Tras la violencia, 3R: Reconstrucción, reconciliación, resolución. Bakeaz.

Godoy Gálvez, M. H., Cortes Veliz, J., Espinoza Vásquez, R., & Rengifo Oyarce, M. (2021). Diez reflexiones sobre mediaciónpedagógica. Revista Infancia, Educación y Aprendizaje, 7(2). https://doi.org/10.22370/ieya.2021.7.2.2886

Huang, C. C., Tu, B., Zhang, H., & Huang, J. (2022). Mindfulness practice and job performance in social workers: Mediation effect of work engagement. International Journal of Environmental Research and Public Health, 19(17). https://doi.org/10.3390/ijerph191710739

Jiménez Suárez, B. A. (2020). Mediación y trabajo social: Dos conceptos que van de la mano. Trabajo Social Hoy, 89. https://doi.org/10.12960/tsh.2020.0002

Lederach, J. P. (1996). El proceso de mediar en conflicto. Aula de Innovación Educativa, 63, 79–80.

Martínez Seijas, D. M. (2020). La mediación como estrategia de resolución de conflictos pacífica en el ámbito escolar. Revista EDUCARE - UPEL-IPB - Segunda Nueva Etapa, 24(1). https://doi.org/10.46498/reduipb.v24i1.1276

Martínez, O., Steffens, E. J., Ojeda, D. C., & Hernández, H. G. (2018). Estrategias pedagógicas aplicadas a la educación con mediación virtual para la generación del conocimiento global. Formación Universitaria, 11(5). https://doi.org/10.4067/s0718-50062018000500011

Mayer, B. S. (2008). Más allá de la neutralidad: Cómo superar la crisis de la resolución de conflictos. Gedisa.

Merino, M. T. (2021). La mediación escolar: Alternativa para la resolución de conflictos. Revista Cognosis, 6(2). https://doi.org/10.33936/cognosis.v6i2.2669

Moreira, M. A. (2017). Aprendizaje significativo como un referente para la organización de la enseñanza. Archivos de Ciencias de la Educación, 11(12). https://doi.org/10.24215/23468866e029

Munné, M., et al. (2006). Els 10 principis de la cultura de mediació. Ed. Graó.

Orbegoso, L. A., & Ledesma Pérez, F. E. (2023). Saberes previos, mediación pedagógica y aprendizaje en la gestión de la educación universitaria. Regunt, 2(1). https://doi.org/10.18050/regunt.v2i1.02

Ordelin, J. L. (2021). El uso de la inteligencia artificial en la mediación: ¿Quimera o realidad? Revista IUS, 15(48). https://doi.org/10.35487/rius.v15i48.2021.707

Pérez-Sánchez, R., & Brenes-Peralta, C. (2022). Efectos de la mediación parental, habilidades digitales, género y condición socioeconómica en el uso de internet en niñas, niños y adolescentes. Revista Electrónica Educare, 26(1). https://doi.org/10.15359/ree.26-1.1

Rebollo, S. (2022). Provención, prevención y solución del conflicto humano desde las prácticas restaurativas. Familia. Revista de Ciencia y Orientación Familiar, 60. https://doi.org/10.36576/2660-9525.60.89

Rubio, L., & Nogués, M. (2017). Interpretació o mediació intercultural? El cas dels usuaris magribins dels serveis públics de salut. Quaderns, 24.

Soto Carrillo, J. A., & Navia Antezana, C. S. (2022). Tallerde reflexión narrativa para desarrollar herramientas ante conflictos y violencias escolares. Journal de Comunicación Social, 15. https://doi.org/10.35319/jcomsoc.2023151269

Torrego, J. C. (Coord.). (2000). Mediación de conflictos en instituciones educativas: Manual para la formación de mediadores. Narcea.

Ury, W. L. (2005). Alcanzar la paz: Resolución de conflictos y mediación en la familia, el trabajo y el mundo. Paidós.

Verge, I. (2023). Espai Avan: Un model de mediació situada en contextos rurals i perifèrics. Kult-ur, 10(20). https://doi.org/10.6035/kult-ur.7162

Villanueva, L., Usó, I., & Adrián, J. E. (2023). Los programas de mediación entre iguales: Una herramienta eficaz para la convivencia escolar. Apuntes de Psicología, 31(2). https://doi.org/10.55414/ap.v31i2.319

Vinyamata, E. (2001). Conflictología: Curso de resolución de conflictos. Ariel.

Vinyamata, E. (Coord.). (2004). Guerra y paz en el trabajo. Tirant lo Blanch.

Viola Demestre, I. (2023). La mediació dels conflictes en l’habitatge: De l’accés i les relacions de veïnatge a la seva sostenibilitat. Llengua, Societat i Comunicació. https://doi.org/10.1344/lsc-2023.21.8

Wagner, B., & Koob, C. (2022). The relationship between leader-member exchange and work engagement in social work: A mediation analysis of job resources. Heliyon, 8(1). https://doi.org/10.1016/j.heliyon.2022.e08793


Programari

  • Aquesta assignatura no requereix de programari específic.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 4 Català primer quadrimestre matí-mixt