Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Antropologia Social i Cultural | OT | 3 |
Antropologia Social i Cultural | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha cap prerequisit per a aquesta assignatura, però es recomana haver cursat Antropologia dels Sistemes de Sexe / Gènere
La finalitat de l’assignatura és analitzar les conceptualitzacions sobre salut i malaltia i, en directa relació amb aquestes, les de començament i final de la vida (naixement i mort) i la seva vinculació amb les construccions socioculturals de persona i cos i les variacions que introdueix el sistema de sexe / gènere.
Els objectius generals del curs són:
BLOC I: Persona
BLOC II: Cos
BLOC III: Salut
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Lectura, anàlisi de documents i estudi individual | 15 | 0,6 | 2, 5, 9, 10, 12, 13, 14, 17 |
Participació activa a classe | 5 | 0,2 | 3, 4, 5, 9, 10, 12 |
Sessions teòriques i pràctiques en grup gran | 30 | 1,2 | 2, 3, 4, 5, 9, 10, 12, 13, 17 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories individuals i/o grupals (presencials i/o virtuals) | 25 | 1 | 2, 9, 10 |
Tipus: Autònomes | |||
Preparació de treballs, individual i en grups | 50 | 2 | 2, 4, 5, 9, 10, 12, 13 |
Aquesta Guia Docent conté tota la informació relacionada amb l'assignatura, per tant, és l'únic document a consultar davant qualsevol dubte relacionat amb l'assignatura i la seva avaluació.
El/la protagonista del procés de ensenyament-aprenentatge és l'estudiant i sota aquesta premissa s'ha planificat una metodologia basada en el treball continuat.
Sobre les sessions:
Treball autònom:
Tutories:
Sobre la comunicació:
Sobre els treballs escrits:
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Actividad 2: assaig individual | 40% | 5 | 0,2 | 3, 10, 11, 12, 13, 15, 17, 19 |
Activitat 1: lectures obligatories | 10% | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
Activitat 3: debats / taules rodones | 30% | 10 | 0,4 | 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 17, 18, 19 |
Activitat 4: Reflexió escrita sobre els 3 debats | 20% | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 17 |
ACTIVITAT 1: Qüestionaris sobre cada lectura obligatòria (10%)
Aquesta activitat individual té com a objectiu fomentar la lectura dels textos obligatoris i extreure’n els conceptes clau, i té un pes del 10% de la nota final de l’assignatura.
A través de l’eina de qüestionaris del campus virtual es dissenyen 9 tests en què l’alumnat ha de respondre entre vuit i deu preguntes sobre cada lectura. Els qüestionaris es respondran durant les hores de treball autònom de l’estudiant, i les respostes es comentaran a l’inici de la sessió dedicada a cada lectura, on s’aprofundirà en l’anàlisi del text.Les lectures obligatòries es troben a l’apartat de Bibliografia d’aquesta guia docent.
Per poder obtenir el percentatge corresponent a l’Avaluació 1, cal haver completat com a mínim 6 dels 9 tests disponibles dins del termini establert.
Les dates de realització dels tests són:
17 de febrer, 26 de febrer, 12 de març, 24 de març, 7 d’abril, 16 d’abril, 5 de maig, 12 de maig i 21 de maig.
ACTIVITAT 2: Assaig individual (40%)
Es tracta d’una activitat individual que té com a objectiu aprendre a reconèixer i relacionar tres conceptes clau sorgits de tres lectures obligatòries, a través d’un assaig prèviament preparat que es realitzarà a l’aula, a partir d’un article de premsa o una publicació a les xarxes socials sobre les temàtiques del bloc en desenvolupament en aquell moment. L’alumnat té la possibilitat de portar els materials que consideri necessaris per a la realització de l’assaig. Té un pes del 40% de la nota final de l’assignatura.
Les instruccions detallades d’aquesta activitat, aixícom la seva rúbrica d’avaluació, es penjaran al campus virtual a l’inici del curs.
La data de realització d’aquesta activitat és el 28 d’abril.
ACTIVITAT 3: Taula rodona / debat (30%)
Aquesta activitat té com a objectiu reflexionar i debatre sobre els reptes que s’enfronten les persones i els col·lectius socials en relació amb problemàtiques de salut en el món contemporani, aprofundint en les dimensions socioculturals, d’edat i de gènere. Es tracta d’una activitat en grup (màxim tres persones) en què les estudiantes hauran de preparar una taula rodona - debat sobre un dels tres temes proposats. Hauran de plantejar i debatre conceptes clau d’una lectura obligatòria, una lectura acadèmica escollida de la bibliografia proposada i una altra que hauran d’aportar pel seu compte. Aquestes lectures s’hauran de relacionar amb situacions i notícies de premsa.
És obligatori realitzar una tutoria per poder escollir la lectura optativa proporcionada en aquesta guia, i s’ha de fer abans del dia 7 de maig.
Cada dia de debat es realitzaran tres taules rodones de 30 minuts cadascuna. En cada taula rodona s’hauran d’exposar i debatre els conceptes i arguments de les autores de les lectures, amb la moderació del professorat de l’assignatura. Així, en el conjunt de les tres taules hi participaran un total de sis grups per dia.
S’avaluarà la capacitat d’utilitzar els conceptes teòrics de les lectures en relació amb notícies d’actualitat.
Dates de realització dels debats:
Per garantir l’equitat en l’avaluació, els debats es gravaran amb una gravadora de veu.
L’assistència a tots els debats és obligatòria.
Les instruccions detallades d’aquesta activitat, així com la seva rúbrica d’avaluació, es penjaran al campus virtual a l’inici del curs.
ACTIVITAT 4: Reflexió escrita sobre els 3 debats (20%)
Prova escrita individual en què cada estudiant farà una breu reflexió sobre els conceptes teòrics que s’han utilitzat en els tres debats i quins han estat els principals arguments que s’hi han tractat.
Aquesta activitat es realitzarà el dia 4 de juny.
Les instruccions detallades d’aquesta activitat, així com la seva rúbrica d’avaluació, es penjaran al campus virtual a l’inici del curs.
Avaluació única
L’avaluació única consistirà en una prova sincrònica de tres parts el dia i hora establert per la facultat:
- Activitat 1: un qüestionari de 25 preguntes en 20 minuts totes les preguntes obligatòries (20%)
- Activitat 2: el comentari d’una nota de premsa fent servir tres conceptes claus de tres lectures obligatòries diferents (40%)
- Activitat 3: quatre preguntes sobre el contingut de l’assignatura (40%)
Recuperació
Per a l’alumnat que hagi suspès l’assignatura, és a dir, amb una nota mitjana inferior a 5 en el conjunt de les activitats avaluatives, s’organitzarà una sessió de recuperació dins elperíode establert per la normativa de la UAB (del 22 de juny al 3 de juliol). No obstant això, l’alumnat que no hagi assolit una nota mínima de 3,5 no serà considerat reevaluable.
No avaluable
En cas que l’alumnat no hagi realitzat el 50% de les activitats avaluatives, és a dir, almenys 2 de les 4 activitats programades, la seva qualificació constarà com a no avaluable. Igualment, l’alumnat que no participi en cap dels tres debats previstos (ACTIVITAT 3) també serà considerat no avaluable, excepte en cas que presenti un justificant vàlid que acrediti la seva absència.
Lectures obligtòries
Lectures optatives per les taules rodones / debats
Persona
Cos
Salut
Bibliografia general de consulta
Ariès, Pierre ([1975]. 2011). Historia de la muerte en Occidente: De la Edad Media hasta nuestros días. El Acantilado.
Benjamin, Walter (1967). Sobre la facultad mimética. En Ensayos escogidos (pp. 105–107). Ed. Sur.
Blanes, Ruy & Espírito Santo, Diana. (Eds.). (2014). The social life of spirits. University of Nebraska Press.
Bloch, Maurice & Parry, Jonathan. (1982). Death and the regeneration of life. Cambridge University Press.
Butler, Judith ([1993]2002). Los cuerpos que importan. En Cuerpos que importan: Sobre los límites materiales y discursivos del “sexo” (pp. 53–94). Paidós.
Carrithers, Michael; Collins, Steven & Lukes, Steveb. (Eds.). The category of the person: Anthropology, philosophy, history. Cambridge University Press.
Carsten, Janet. (2007). How do we know who we are? En R. Astuti, J. Parry, & C. Stafford (Eds.), Questions of anthropology (pp. 22–54). Berghahn Books.
Cerruti, Marcela. (Coord.). (2011). Salud y migración internacional: Mujeres bolivianas en la Argentina. Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD), Centro de Estudios de Población (CENEP), Fondo de Población de las Naciones Unidas (UNFPA).
De Certeau, Michel (2007). Walking the city. En M. Lock & J. Farquhar (Eds.), Beyond the body proper: Reading the anthropology of material life (pp. 249–258). Duke University Press.
Degnen, Cathrine. (2018). Cross-cultural perspectives on personhood and the life course. Palgrave Macmillan.
Delaplace, Grégory. (2011). Enterrer, submerger, oublier: Invention et subversion du souvenir des morts en Mongolie. Raisons Politiques, 41, 87–103.
Deleuze, Giles & Guattari, Felix (2007). We always make love with worlds. En M. Lock & J. Farquhar (Eds.), Beyond the body proper: Reading the anthropology of material life (pp. 428–433). Duke University Press.
Douglas, Mary (1970). Natural symbols: Explorations in cosmology. The Cresset Press.
Ferrándiz, Francisco. (2018). Death on the move: Pantheons and reburials in the Spanish Civil War exhumations. En A. Robben (Ed.), A companion to the anthropology of death (pp. 189–204). Wiley-Blackwell.
Foucault, Michel (2000). Clase del 15 de enero de 1975. En Los anormales (pp. 39–59). Fondo de Cultura Económica.
Ginsburg, Faye & Rapp, Rayna (1991). The politics of reproduction. Annual Review of Anthropology, 20, 311–343.
Goffman, Ervin (2001). Estigma: La identidad deteriorada (Obra original publicada en 1963). Amorrortu.
Good, Byron (2003). Medicina, racionalidad y experiencia. Una perspectiva antropológica. Bellaterra.
Kaufert, Patricia & O’Neil, John. (1993). Analysis of a dialogue on risks in childbirth : clinicians, epidemiologists, and Inuit women. Knowledge, Power, and Practice : The Anthropology of Medicine and Everyday Life.
Landecker, Hannah. (2011). Food as exposure: Nutritional epigenetics and the new metabolism. BioSocieties, 6(2), 167–194.
Lock, Margaret (2002). Twice dead: Organ transplants and the reinvention of death. University of California Press.
Lock, Margaret (2007). Alienation of body parts and the biopolitics of immortalized cells. En M. Lock & J. Farquhar (Eds.), Beyond the body proper: Reading the anthropology of material life (pp. 567–586). Duke University Press.
Lock, Margaret & Farquhar, Judith (2007). Beyond the body proper: Reading the anthropology of material life. Duke University Press.
Martínez, Angel (2008). Antropología médica: Teorías sobre la cultura, el poder y la enfermedad. Anthropos.
McIntyre, Matthew H., & Edwards, Caroline Pope. P. (2009). The early development of gender differences. Annual Review of Anthropology, 38(1), 83–97.
Menéndez, Eduardo. (1982). El modelo médico hegemónico: Transacciones y alternativas hacia una fundamentación del modelo de autoatención en salud. Arxiu d’Etnografia de Catalunya, 3, 83–120.
Menéndez, Eduardo (1990) Antropología médica. Orientaciones, desigualdades y transacciones. México, Cuadernos de la Casa Chata.
Morgan, Lynn (1989). When does life begin? A cross-cultural perspective on the personhood of fetuses and young children. En E. Doerr & J. Prescott (Eds.), Abortion and fetal "personhood" (pp. 97–114). Centerline Press.
Morgan, Lynn (2011). Fetal bodies, undone. En F. Mascia-Lees (Ed.), A companion to the anthropology of the body and embodiment (pp. 320–337). Wiley-Blackwell.
Münster, Daniel & Broz, Ludek. (2015). The anthropology of suicide: Ethnography and the tension of agency. En L. Broz & D. Münster (Eds.), Suicide and agency: Anthropological perspectives on self-destruction, personhood, and power (pp. 3–22). Ashgate.
Plonowska, Ewa. (2012). Bare life. En Henry Sussman (Ed.), Impasses of the post-global: Theory in the era of climate change (pp. 194–201). Open Humanities Press.
Rapp, Rayna (2007). Real time fetus: The role of the sonogramin the age of monitored reproduction. En M. Lock & J. Farquhar (Eds.), Beyond the body proper: Reading the anthropology of material life (pp. 608–622). Duke University Press.
Remorini, Carolina (2010). Crecer en movimiento: Abordaje etnográfico de la crianza y el desarrollo infantil en comunidades Mbya (Misiones, Argentina). Revista Latinoamericana de Ciencias Sociales sobre Niñez y Juventud, 8(2), 961–980.
Robben, Antonious. (2018). A companion to the anthropology of death. Wiley-Blackwell.
Rose, Nicolas (2007). Biopolitics in the twenty-first century. En The politics of life itself: Biomedicine, power, and subjectivity in the twenty-first century (pp. 9–40). Princeton University Press.
Rosenhan, David. (1990). Acerca del estar sano en un medio enfermo. En P. Watzlawick (Ed.), La realidad inventada (pp. 99-119). Gedisa.
Sargent, Carolyn & Johnson, Thomas. (Eds.). (1996). Medical anthropology: Contemporary theory and method. Praeger.
Scheper-Hughes, Nancy (2005). El comercio infame: Capitalismo milenarista, valores humanos y justicia global en el tráfico de órganos. Revista de Antropología Social, 14, 195–236.
Singer, Merrill & Baer, Hans. (1995). Critical medical anthropology. Baywood Publishing Company.
Stewart, Michael. (2007). How does genocide happen? En R. Astuti, J. Parry, & C. Stafford (Eds.), Questions of anthropology (pp. 249–280). Berghahn Books.
Taussig, Michel. (1995). Un gigante en convulsiones: El mundo humano como sistema nervioso en emergencia permanente. Gedisa.
Els programes informàtics necessaris per a l'assignatura són els habituals del grau. No hi ha programes específics.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |