Logo UAB

Persona, Cos, Salut i Gènere

Codi: 101244 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Antropologia Social i Cultural OT 3
Antropologia Social i Cultural OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Maria Bruna Alvarez Mora
Correu electrònic:
bruna.alvarez@uab.cat

Equip docent

Carolina Remorini

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

 No hi ha cap prerequisit per a aquesta assignatura, però es recomana haver cursat Antropologia dels Sistemes de Sexe / Gènere


Objectius

La finalitat de l’assignatura és analitzar les conceptualitzacions sobre salut i malaltia i, en directa relació amb aquestes, les de començament i final de la vida (naixement i mort) i la seva vinculació amb les construccions socioculturals de persona i cos i les variacions que introdueix el sistema de sexe / gènere.
Els objectius generals del curs són:

  1. conèixer les principals perspectives socioantropològiques sobre salut i malaltia, inici i final de la vida com a categories socioculturals i històriques
  2. examinar teòricament la construcció cultural del cos individual i social i la relació entre cos, persona i sistemes de sexe / gènere
  3. examinar críticament què és considerat ‘natural’ i ‘normal’ en relació amb la salut, la malaltia, l’inici i el final de la vida
  4. considerar el rol de la cultura en el paper assignat al cos i la persona en la construcció de les nocions de salut i malaltia
  5. analitzar i reflexionar críticament sobre els processos salut-malaltia-atenció (PSEA) com una construcció social complexa de múltiples dimensions des d’una perspectiva interseccional
  6. identificar i analitzar els itineraris terapèutics i la presa de decisions en salut, considerant els múltiples factors que els travessen en el món global

Competències

    Antropologia Social i Cultural
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Aprehendre la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar críticament els materials etnogràfics com a coneixement de contextos locals i com a proposta de models teòrics.
  • Demostrar habilitats per treballar de manera autònoma o en equip per tal d'assolir els objectius planificats, en aquest cas en contextos multiculturals i interdisciplinaris.
  • Demostrar que es coneix i es comprèn la història de la teoria antropològica i la gènesi dels seus conceptes bàsics.
  • Fer servir les eines digitals i interpretar fonts documentals específiques de manera crítica.
  • Fer treballs escrits o presentacions orals efectius i adaptats al registre adequat en diferents llengües.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  2. Analitzar teòricament exemples etnogràfics de diversitat cultural en els àmbits de l'educació, el gènere i els sistemes d'inclusió-exclusió.
  3. Analitzar un fet d'actualitat des de la perspectiva antropològica.
  4. Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d’'aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.
  5. Avaluar críticament els models teòrics explícits i implícits als materials etnogràfics.
  6. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  7. Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
  8. Expressar les idees amb un vocabulari específic adequat a la disciplina.
  9. Identificar els desenvolupaments disciplinaris recents i la vinculació de la teoria antropològica amb les disciplines socials afins en el seu desenvolupament històric i en les tendències interdisciplinàries actuals.
  10. Identificar la variabilitat sociocultural en contextos etnogràfics específics.
  11. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
  12. Identificar les tendències interdisciplinàries actuals compartides per l'antropologia i les disciplines socials afins en el camp respectiu.
  13. Integrar enfocaments interdisciplinaris en els àmbits de l'educació, els sistemes de sexe-gènere i els sistemes d'inclusió-exclusió social.
  14. Interpretar la diversitat cultural a través de l'etnografia.
  15. Planificar la feina de manera efectiva individualment o en grup per a la consecució dels objectius plantejats.
  16. Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
  17. Sintetitzar els coneixements adquirits sobre la relació entre naturalesa, cultura i societat.
  18. Valorar la fiabilitat de les fonts, seleccionar dades rellevants i contrastar la informació.
  19. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

BLOC I: Persona

  1. Categoria de persona en antropologia. La influència de la categoria sexe / gènere.
  2. Com s’arriba a ser persona? Començament i final de la vida, vincles, reproducció. Casos d’estudi: gestació, pèrdua reproductiva, avortament voluntari, naixement i mort
  3. Necropolítica, cossos que (no) importen i la categoria de persona en no-humans: intel·ligència artificial i animals domèstics

BLOC II: Cos

  1. Què és un cos? La producció cultural de la diversitat corporal. Concepte de “biologies locals”: crítica als models reduccionistes i mecanicistes del cos. El nou reduccionisme del “neuro”: debats des de l’antropologia social i cultural
  2. Cossos i entorns: intercanvis, transaccions, fronteres. Impacte del canvi climàtic i la crisi ambiental sobre els cossos: toxicitat, nutrició, reproducció, malalties i transicions epidemiològiques i epidèmies
  3. Els cossos al llarg del cicle vital: models culturals, “normalitat” i estigma; Governança dels cossos.
  4. Diversitat corporal i “normalitat”, Raça i ètnia. Els biaixos del “minority world” i l’evidència etnogràfica. Disciplines, models i instruments. Implicacions subjectives, socials i polítiques.

BLOC III: Salut

  1. La salut com a procés social i cultural. L’aportació de l’antropologia i la medicina social a l’estudi dels processos de salut-malaltia-atenció-cura. Sistemes i models d’atenció. Illness, disease i sickness. Enfocament interdisciplinari de la salut i crítica a l’epidemiologia tradicional.
  2. El cos com a vehicle del contagi i locus de patiment: endèmies i epidèmies a escala local, regional i global. Cas d’estudi: la sindemia de la Covid19
  3. Malaltia, desviació, risc i estigma. Biopolítica i governança de la salut i la reproducció. El ‘naixement de la clínica’, medicalització i biomedicina. La ‘biomedicalització’ de la vida quotidiana. Metges i parametges
  4. Itineraris terapèutics en el món global: presa de decisions i mobilitats reproductives. Salut, migració i moviments transnacionals. Inequitats en salut

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Lectura, anàlisi de documents i estudi individual 15 0,6 2, 5, 9, 10, 12, 13, 14, 17
Participació activa a classe 5 0,2 3, 4, 5, 9, 10, 12
Sessions teòriques i pràctiques en grup gran 30 1,2 2, 3, 4, 5, 9, 10, 12, 13, 17
Tipus: Supervisades      
Tutories individuals i/o grupals (presencials i/o virtuals) 25 1 2, 9, 10
Tipus: Autònomes      
Preparació de treballs, individual i en grups 50 2 2, 4, 5, 9, 10, 12, 13

Aquesta Guia Docent conté tota la informació relacionada amb l'assignatura, per tant, és l'únic document a consultar davant qualsevol dubte relacionat amb l'assignatura i la seva avaluació.

El/la protagonista del procés de ensenyament-aprenentatge és l'estudiant i sota aquesta premissa s'ha planificat una metodologia basada en el treball continuat.

Sobre les sessions:

  • L'assignatura es desenvoluparà a través de sessions presencials dirigides, supervisades i de treball autònom.
  • Les sessions presencials es realitzaran sempre amb tot el grup classe i es dedicaran a la presentació dels continguts de l'assignatura per part del professorat i professionals convidats, segons el calendari que es penjarà al Campus Virtual a l'inici de curs.
  • A les sessions presencials es valorarà la participació activa del grup d'estudiants en l'anàlisi i discussió dels temes proposats pel professorat.

Treball autònom:

  • El treball autònom inclou activitats com la lectura i l'estudi comprensiu i analític de textos i el visionat comprensiu i analític de materials audiovisuals, la recerca de referències bibliogràfiques, la recerca d' informació, l'observació i l'escriptura, entre d'altres.

Tutories:

  • Les sessions supervisades seran presencials o virtuals (amb cita prèvia) especialment orientades a contribuir al seguiment de l'assignatura i realitzar les activitats d'avaluació. Es recomana fer un mínim d'una tutoria al llarg del curs per fer un seguiment adequat de l'assignatura.

Sobre la comunicació:

  • La comunicació es realitzarà a través del Campus Virtual.

Sobre els treballs escrits:

  • Els treballsescrits es realitzaran a l’aula:
    • Hauran d’estar identificats amb el NIU;
    • Es podran fer en català, castellà o anglès;
    • Sense errors ortogràfics i/o gramaticals;
    • Amb cites, notes, referències i bibliografia en format APA 7;
  • Criteris de correcció:
    • Qualitat de la presentació, format, redacció i referències bibliogràfiques en APA 7;
    • Comprensió, amplitud i profunditat de l'anàlisi de la bibliografia, presentacions i visionats;
    • treballats i la seva relació amb els conceptes de l'assignatura;
    • Presentació d'un text articulat a través d'una argumentació coherent i fonamentada acadèmicament;
    • Vinculació de les presentacions, bibliografies i/o visionats amb exemples etnogràfics provinents de la premsa, la pròpia experiència o l'observació etnogràfica;
  • Escala de qualificació: Fins a quin punt s'han aconseguit els objectius assenyalats en els criteris de qualificació?
    • 0: lliurament fora de termini sense justificació degudament acreditada;
    • 1-4,9: lliurament no basat en els materials d'anàlisi requerits en cada cas o basat només en una descripció o resum dels materials proposats;
    • 5-6,9: lliurament d'un text acadèmic articulat basat en els materials proposats;
    • 7-8,9: lliurament basat en els materials proposats incorporant materials addicionals o exemples etnogràfics, experiència, premsa, observació;
    • 9-10: lliurament basat en els materials proposats incorporant materials addicionals i exemples etnogràfics, experiència, premsa, observació;
  • Es reservaran 15minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
  • Ús de la IA: Ús restringit: Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport com la correcció de textos, traduccions o altres situacions específiques que s’haurien de pactar amb el professorat a través d’una tutoria. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en les activitats avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
  • En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Actividad 2: assaig individual 40% 5 0,2 3, 10, 11, 12, 13, 15, 17, 19
Activitat 1: lectures obligatories 10% 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19
Activitat 3: debats / taules rodones 30% 10 0,4 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 17, 18, 19
Activitat 4: Reflexió escrita sobre els 3 debats 20% 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 17

ACTIVITAT 1: Qüestionaris sobre cada lectura obligatòria (10%)

Aquesta activitat individual té com a objectiu fomentar la lectura dels textos obligatoris i extreure’n els conceptes clau, i té un pes del 10% de la nota final de l’assignatura.
A través de l’eina de qüestionaris del campus virtual es dissenyen 9 tests en què l’alumnat ha de respondre entre vuit i deu preguntes sobre cada lectura. Els qüestionaris es respondran durant les hores de treball autònom de l’estudiant, i les respostes es comentaran a l’inici de la sessió dedicada a cada lectura, on s’aprofundirà en l’anàlisi del text.Les lectures obligatòries es troben a l’apartat de Bibliografia d’aquesta guia docent.
Per poder obtenir el percentatge corresponent a l’Avaluació 1, cal haver completat com a mínim 6 dels 9 tests disponibles dins del termini establert.
Les dates de realització dels tests són:

17 de febrer, 26 de febrer, 12 de març, 24 de març, 7 d’abril, 16 d’abril, 5 de maig, 12 de maig i 21 de maig.

ACTIVITAT 2: Assaig individual (40%)

Es tracta d’una activitat individual que té com a objectiu aprendre a reconèixer i relacionar tres conceptes clau sorgits de tres lectures obligatòries, a través d’un assaig prèviament preparat que es realitzarà a l’aula, a partir d’un article de premsa o una publicació a les xarxes socials sobre les temàtiques del bloc en desenvolupament en aquell moment. L’alumnat té la possibilitat de portar els materials que consideri necessaris per a la realització de l’assaig. Té un pes del 40% de la nota final de l’assignatura.
Les instruccions detallades d’aquesta activitat, aixícom la seva rúbrica d’avaluació, es penjaran al campus virtual a l’inici del curs.
La data de realització d’aquesta activitat és el 28 d’abril.

ACTIVITAT 3: Taula rodona / debat (30%)

Aquesta activitat té com a objectiu reflexionar i debatre sobre els reptes que s’enfronten les persones i els col·lectius socials en relació amb problemàtiques de salut en el món contemporani, aprofundint en les dimensions socioculturals, d’edat i de gènere. Es tracta d’una activitat en grup (màxim tres persones) en què les estudiantes hauran de preparar una taula rodona - debat sobre un dels tres temes proposats. Hauran de plantejar i debatre conceptes clau d’una lectura obligatòria, una lectura acadèmica escollida de la bibliografia proposada i una altra que hauran d’aportar pel seu compte. Aquestes lectures s’hauran de relacionar amb situacions i notícies de premsa.

És obligatori realitzar una tutoria per poder escollir la lectura optativa proporcionada en aquesta guia, i s’ha de fer abans del dia 7 de maig.

Cada dia de debat es realitzaran tres taules rodones de 30 minuts cadascuna. En cada taula rodona s’hauran d’exposar i debatre els conceptes i arguments de les autores de les lectures, amb la moderació del professorat de l’assignatura. Així, en el conjunt de les tres taules hi participaran un total de sis grups per dia.
S’avaluarà la capacitat d’utilitzar els conceptes teòrics de les lectures en relació amb notícies d’actualitat.

Dates de realització dels debats:

  • 26 de maig de 2025: La diversitat del concepte de persona
  • 28 de maig de 2025: Cossos: diferències i desigualtats
  • 2 de juny de 2025: La salut en moviment: mónglobal i etnografia dels sistemes de salut

Per garantir l’equitat en l’avaluació, els debats es gravaran amb una gravadora de veu.
L’assistència a tots els debats és obligatòria.

Les instruccions detallades d’aquesta activitat, així com la seva rúbrica d’avaluació, es penjaran al campus virtual a l’inici del curs.

ACTIVITAT 4: Reflexió escrita sobre els 3 debats (20%)

Prova escrita individual en què cada estudiant farà una breu reflexió sobre els conceptes teòrics que s’han utilitzat en els tres debats i quins han estat els principals arguments que s’hi han tractat.

Aquesta activitat es realitzarà el dia 4 de juny.

Les instruccions detallades d’aquesta activitat, així com la seva rúbrica d’avaluació, es penjaran al campus virtual a l’inici del curs.

Avaluació única

L’avaluació única consistirà en una prova sincrònica de tres parts el dia i hora establert per la facultat:

-          Activitat 1: un qüestionari de 25 preguntes en 20 minuts totes les preguntes obligatòries (20%)

-          Activitat 2: el comentari d’una nota de premsa fent servir tres conceptes claus de tres lectures obligatòries diferents (40%)

-          Activitat 3: quatre preguntes sobre el contingut de l’assignatura (40%)

Recuperació

Per a l’alumnat que hagi suspès l’assignatura, és a dir, amb una nota mitjana inferior a 5 en el conjunt de les activitats avaluatives, s’organitzarà una sessió de recuperació dins elperíode establert per la normativa de la UAB (del 22 de juny al 3 de juliol). No obstant això, l’alumnat que no hagi assolit una nota mínima de 3,5 no serà considerat reevaluable.

No avaluable

En cas que l’alumnat no hagi realitzat el 50% de les activitats avaluatives, és a dir, almenys 2 de les 4 activitats programades, la seva qualificació constarà com a no avaluable. Igualment, l’alumnat que no participi en cap dels tres debats previstos (ACTIVITAT 3) també serà considerat no avaluable, excepte en cas que presenti un justificant vàlid que acrediti la seva absència.


Bibliografia

Lectures obligtòries

  1. Mauss, Marcel (1959). Sobre el concepto de persona: Mauss, M. [1936] (1959). Sobre una categoría del espíritu humano: la noción de persona y la noción del 'yo'. En Sociología y Antropología (pp. 337-358). Tecnos.
  2. Kaufman, Sharon. & Morgan, Lynn (2005). Anthropology of the begining and end of life. Anual Review of Anthropology, 34, 317-341.
  3. Mbembe, Achille. [2006] 2011. Necropolítica (pp. 17-77).Melusina.
  4. Graves, Joseph L. Jr. (2021). Human biological variation and the “normal”. American Journal of Human Biology, 33(5), e23658. 
  5. Bergueria, Arantza & Zafra-Aparici, Eva. (2019). Corporalidades permeables: Intersecciones entre medio ambiente y salud. Introducción al monográfico. AIBR. Revista de Antropología Iberoamericana, 14(1), 11 – 27.
  6. Foucault, Michel [1965] (2001). La antigüedad de la clínica. En El nacimiento de la clínica. Una arqueología de la mirada médica (pp. 84-96). Siglo XXI.
  7. Desy, Alexandra & Marre, Diana (2024). The reproductive journeys of French women over 40 seeking assisted reproductive technology treatments in Spain. Social Science and Medicine.
  8. Eguiluz, Itzel., Block, Ellen., Mitchinson, Lucy., Núñez-Carrasco, Lorema &. S-Rivera, Alexia. (2022). Even Death Has Changed: End-of-Life, Burials, and Bereavement During the COVID-19 Pandemic. En Cecilia Vindrola-Padros & Ginger A. Johnson (Eds). Caring on the Frontline during COVID-19 (pp. 229-252). Palgrave MacMillan.

Lectures optatives per les taules rodones / debats

Persona

  1. Conklin, Beth. A., & Morgan, Lynn. (1996). Babies, bodies, and the production of personhood in North America and a Native Amazonian society. Ethos, 24(4), 657–694.
  2. Foucault, Michel (2008). Tecnologías del yo. En L. H. Martin, H. Gutman, & P. H. Hutton (Eds.), Tecnologías del yo y otros textos afines (pp. 45–95). Paidós.
  3. Goffman, Ervin (1997). Introducción. En La presentación de la persona en la vida cotidiana (pp. 13–28). Amorrortu.
  4. Strathern, Marilyn (2004). The whole person and its artifacts. Annual Review of Anthropology, 33, 1–19.
  5. Surrallés, Alexandre (2003). De la percepción en antropología: Algunas reflexiones sobre la noción de persona desde los estudios amazónicos. Indiana, 19/20, 59–72.
  6. Tola, Florencia. (2005). Personas corporizadas, multiplicidades y extensiones: Un acercamiento a las nociones de cuerpo y persona entre los tobas (qom) del Chaco argentino. Revista Colombiana de Antropología, 41, 107–134.

Cos

  1. Crivos, Marta.; Martínez, María Rosa; Remorini, Carolina & Sy, Anahi. (2012). Some considerations regarding the origin and functions of parasites among two Mbya communities in Misiones, Argentina. En B. Gardenour & M. Tadd (Eds.). Parasites, worms, and the human body in religion and culture (pp. 95–121). Peter Lang Publishing.
  2. Davis, Lennard. J. (2006). Constructing normalcy: The bell curve, the novel, and the invention of the disabled body in the nineteenth century. En L. J. Davis (Ed.). The disability studies reader (pp. 3–16). Routledge.
  3. Ginsburg, Faye & Rapp, Rayna (2013). Disability worlds. Annual Review of Anthropology, 42, 53–68.
  4. Gremillion,Helen (2005). The cultural politics of body size. Annual Review of Anthropology, 34, 13–32.
  5. Mauss, Marcel (1979). Técnicas y movimientos corporales. En Sociología y antropología (pp. 337–358). (
  6. Vitzthum, Virginia. J.; Thornburg, Jonathan; Spielvogel, Hilde & Deschner, Tobias. (2021). Recognizing normal reproductive biology: A comparative analysis of variability in menstrual cycle biomarkers in German and Bolivian women. American Journal of Human Biology, 33(5), e23663.

Salut

  1. Good, Byron & Del Vecchio Good, Mary Jo. (1993). Learning medicine: The constructing of medical knowledge at Harvard Medical School. En S. Lindenbaum & M. Lock (Eds.), Knowledge, power, and practice: The anthropology of medicine and everyday life (pp. 81-107). University of California Press.
  2. Duarte Gómez, María Beatriz; Brachet-Márquez, Viviane; Campos-Navarro, Roberto & Nigenda, Gustavo. (2004). Políticas nacionales de salud y decisiones locales en México: El caso del Hospital Mixto de Cuetzalan, Puebla. Salud Pública de México, 46(5), 388–398.
  3. Remorini, Carolina; Teves, Laura; Pasarín, Lorena & Palermo, María Laura. (2020). Etnografía y salud rural: Trayectorias de investigación en los Valles Calchaquíes, Argentina. Anthropologica. 38(44), 267–296.
  4. Campos Navarro, Roberto. (2001). Resistencias a la incorporación planificada de hamacas en un hospital de la península de Yucatán. En Actas del IV Congreso Chileno de Antropología (Tomo I). Colegio de Antropólogos de Chile.
  5. Nureña, César. (2009). Incorporación del enfoque intercultural en el sistema de salud peruano: La atención del parto vertical. Revista Panamericana de Salud Pública, 26(4).
  6. Ramírez Hita, Susana. (2010). ¿De qué hablamos cuando hablamos de salud intercultural? En Calidad de atención en salud: Prácticas y representaciones sociales en las poblaciones quechua y aymara del altiplano boliviano (pp. 61-72). OPS/OMS.

Bibliografia general de consulta

Ariès, Pierre ([1975]. 2011). Historia de la muerte en Occidente: De la Edad Media hasta nuestros días. El Acantilado.

Benjamin, Walter (1967). Sobre la facultad mimética. En Ensayos escogidos (pp. 105–107). Ed. Sur.

Blanes, Ruy & Espírito Santo, Diana. (Eds.). (2014). The social life of spirits. University of Nebraska Press.

Bloch, Maurice & Parry, Jonathan. (1982). Death and the regeneration of life. Cambridge University Press.

Butler, Judith ([1993]2002). Los cuerpos que importan. En Cuerpos que importan: Sobre los límites materiales y discursivos del “sexo” (pp. 53–94). Paidós.

Carrithers, Michael; Collins, Steven & Lukes, Steveb. (Eds.). The category of the person: Anthropology, philosophy, history. Cambridge University Press.

Carsten, Janet. (2007). How do we know who we are? En R. Astuti, J. Parry, & C. Stafford (Eds.), Questions of anthropology (pp. 22–54). Berghahn Books.

Cerruti, Marcela. (Coord.). (2011). Salud y migración internacional: Mujeres bolivianas en la Argentina. Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD), Centro de Estudios de Población (CENEP), Fondo de Población de las Naciones Unidas (UNFPA).

De Certeau, Michel (2007). Walking the city. En M. Lock & J. Farquhar (Eds.), Beyond the body proper: Reading the anthropology of material life (pp. 249–258). Duke University Press.

Degnen, Cathrine. (2018). Cross-cultural perspectives on personhood and the life course. Palgrave Macmillan.

Delaplace, Grégory. (2011). Enterrer, submerger, oublier: Invention et subversion du souvenir des morts en Mongolie. Raisons Politiques, 41, 87–103.

Deleuze, Giles & Guattari, Felix (2007). We always make love with worlds. En M. Lock & J. Farquhar (Eds.), Beyond the body proper: Reading the anthropology of material life (pp. 428–433). Duke University Press.

Douglas, Mary (1970). Natural symbols: Explorations in cosmology. The Cresset Press.

Ferrándiz, Francisco. (2018). Death on the move: Pantheons and reburials in the Spanish Civil War exhumations. En A. Robben (Ed.), A companion to the anthropology of death (pp. 189–204). Wiley-Blackwell.

Foucault, Michel (2000). Clase del 15 de enero de 1975. En Los anormales (pp. 39–59). Fondo de Cultura Económica.

Ginsburg, Faye & Rapp, Rayna (1991). The politics of reproduction. Annual Review of Anthropology, 20, 311–343.

Goffman, Ervin (2001). Estigma: La identidad deteriorada (Obra original publicada en 1963). Amorrortu.

Good, Byron (2003). Medicina, racionalidad y experiencia. Una perspectiva antropológica. Bellaterra.

Kaufert, Patricia & O’Neil, John. (1993). Analysis of a dialogue on risks in childbirth : clinicians, epidemiologists, and Inuit women. Knowledge, Power, and Practice : The Anthropology of Medicine and Everyday Life.

Landecker, Hannah. (2011). Food as exposure: Nutritional epigenetics and the new metabolism. BioSocieties, 6(2), 167–194.

Lock, Margaret (2002). Twice dead: Organ transplants and the reinvention of death. University of California Press.

Lock, Margaret (2007). Alienation of body parts and the biopolitics of immortalized cells. En M. Lock & J. Farquhar (Eds.), Beyond the body proper: Reading the anthropology of material life (pp. 567–586). Duke University Press.

Lock, Margaret & Farquhar, Judith (2007). Beyond the body proper: Reading the anthropology of material life. Duke University Press.

Martínez, Angel (2008). Antropología médica: Teorías sobre la cultura, el poder y la enfermedad. Anthropos.

McIntyre, Matthew H., & Edwards, Caroline Pope. P. (2009). The early development of gender differences. Annual Review of Anthropology, 38(1), 83–97.

Menéndez, Eduardo. (1982). El modelo médico hegemónico: Transacciones y alternativas hacia una fundamentación del modelo de autoatención en salud. Arxiu d’Etnografia de Catalunya, 3, 83–120.

Menéndez, Eduardo (1990) Antropología médica. Orientaciones, desigualdades y transacciones. México, Cuadernos de la Casa Chata.   

Morgan, Lynn (1989). When does life begin? A cross-cultural perspective on the personhood of fetuses and young children. En E. Doerr & J. Prescott (Eds.), Abortion and fetal "personhood" (pp. 97–114). Centerline Press.

Morgan, Lynn (2011). Fetal bodies, undone. En F. Mascia-Lees (Ed.), A companion to the anthropology of the body and embodiment (pp. 320–337). Wiley-Blackwell.

Münster, Daniel & Broz, Ludek. (2015). The anthropology of suicide: Ethnography and the tension of agency. En L. Broz & D. Münster (Eds.), Suicide and agency: Anthropological perspectives on self-destruction, personhood, and power (pp. 3–22). Ashgate.

Plonowska, Ewa. (2012). Bare life. En Henry Sussman (Ed.), Impasses of the post-global: Theory in the era of climate change (pp. 194–201). Open Humanities Press.

Rapp, Rayna (2007). Real time fetus: The role of the sonogramin the age of monitored reproduction. En M. Lock & J. Farquhar (Eds.), Beyond the body proper: Reading the anthropology of material life (pp. 608–622). Duke University Press.

Remorini, Carolina (2010). Crecer en movimiento: Abordaje etnográfico de la crianza y el desarrollo infantil en comunidades Mbya (Misiones, Argentina). Revista Latinoamericana de Ciencias Sociales sobre Niñez y Juventud, 8(2), 961–980.

Robben, Antonious. (2018). A companion to the anthropology of death. Wiley-Blackwell.

Rose, Nicolas (2007). Biopolitics in the twenty-first century. En The politics of life itself: Biomedicine, power, and subjectivity in the twenty-first century (pp. 9–40). Princeton University Press.

Rosenhan, David. (1990). Acerca del estar sano en un medio enfermo. En P. Watzlawick (Ed.), La realidad inventada (pp. 99-119). Gedisa.

Sargent, Carolyn & Johnson, Thomas. (Eds.). (1996). Medical anthropology: Contemporary theory and method. Praeger.

Scheper-Hughes, Nancy (2005). El comercio infame: Capitalismo milenarista, valores humanos y justicia global en el tráfico de órganos. Revista de Antropología Social, 14, 195–236.

Singer, Merrill & Baer, Hans. (1995). Critical medical anthropology. Baywood Publishing Company.

Stewart, Michael. (2007). How does genocide happen? En R. Astuti, J. Parry, & C. Stafford (Eds.), Questions of anthropology (pp. 249–280). Berghahn Books.

Taussig, Michel. (1995). Un gigante en convulsiones: El mundo humano como sistema nervioso en emergencia permanente. Gedisa.


Programari

Els programes informàtics necessaris per a l'assignatura són els habituals del grau. No hi ha programes específics.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català/Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català/Espanyol primer quadrimestre matí-mixt