Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Sociologia | OB | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Estudis en Ciències Socials
L’assignatura pretén afavorir el coneixement i la reflexió crítica al voltant del treball, entès en un sentit ampli, en el marc de les societats desenvolupades contemporànies. S’entén el treball com una relació social que defineix situacions i processos de desigualtat. Interessa, doncs, posar de manifest les distintes dimensions socio-organitzatives que emmarquen el treball i l’activitat laboral, els grups i actors socials que hi participen i les seves estratègies. Finalment, el domini de les eines i fonts estadístiques i documentals bàsiques sobre la matèria, també constitueix un objectiu central de l’assignatura. Aquests objectius lligats al contingut específic de la matèria, es complementen amb la finalitat de promoure la capacitat d’aprenentatge autònom i cooperatiu de l’alumnat.
Perspectives i enfocaments. Un diàleg interdisciplinari. Sociologia del Treball. Sociologia Industrial i de l’Empresa. Sociologia de les Relacions Industrials. Sociologia Econòmica.
L'objecte de la Sociologia del Treball. La pluralitat de significats del treball. La construcció social del treball: el treball en les diferents cultures. La centrañlitat del treball en la modernitat occidental. Treball i ocupació: models històrics. La reconceptualització del treball avui.
Marc conceptual: Definició de treball, ocupació i professió. Definicions i mesures estadístiques de l'ocupació (EPA, INEM i d’altres fonts).
Divisió tècnica del treball. Racionalització del treball en el capitalisme. Divisió tècnica: tesi del control versus tesi de la productivitat. La disisió del treball en els clàssics: Marx (alienació), Durkheim (anomia) i Weber (racionalització). Els principis del taylorisme i del fordisme. El model socio-productiu fordista o de capitalisme reformat. Implicacions socials, sindicals i laborals del taylorisme-fordisme: norma d’ocupació, drets ciutadania social i cohesió social.
Divisió sexual del treball. Treball productiu i treball reproductiu. Gènere i desigualtat en el mercat de treball. Producció i reproducció com àmbits interdependents. Models de reproducció en el capitalisme avançat.
Divisió Internacional del Treball. Asimetries centre i perifèria. Globalització i efectes sobre l'ocupació i les relacions laborals.
Innovacions tecnològiques i ocupació
Crisi del treball-ocupació i transformacions del model socio-productiu fordista. Les transformacions de l'ocupació. La precarització de l'ocupació. Les reformes en el sistema de negociació col·lectiva.
L’objecte de la Sociologia de l’ocupació. Un diàleg entre sociologia i economia. El diàleg entre economia i sociologia en relació al mercat de treball. Definició del mercat de treball en la teoria econòmica clàssica i neoclàssica. Els límits de la teoria neoclàssica. Teories institucionalistes i marxistes del mercat de treball. Les bases teòriques de la segmentació.
Les relacions laborals. Definició. Els actors socials: sindicats, empresaris i Estat. El conflicte a les relacions laborals. La negociació col·lectiva com generadorade normes. Les relacions laborals a l'Estat espanyol.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
ACTIVITATS DIRIGIDES I INTERACTIVES | 86 | 3,44 | 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 15 |
Debat lectures obligatòries | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 13, 15 |
Pràctiques a classe, comentari de taules, estudi de cas | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 15 |
Tipus: Supervisades | |||
Preparació dels textos que seràn objecte de control a classe | 16 | 0,64 | 1, 2, 3, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 15 |
Redacció del treball de curs | 16 | 0,64 | 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15 |
Tutories i comentaris d'examens | 2 | 0,08 | 1, 10, 11, 12, 15 |
L'assignatura inclou tres tipus d'activitats:
a) Activitats dirigides.
b) Activitats supervisades.
c) Activitats autònomes.
La metodologia docent s'adequa a aquesta tipologia. Combina sessions magistrals amb treball supervisat i autònom individual i grupal per part de l'alumnat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen (prova individual) | 50% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
Seminari "cinema i treball" | 20% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16 |
Seminaris de lectures | 30% | 9 | 0,36 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16 |
L’assignatura té dues modalitats d'avaluació. La recomanada és l'avaluació continuada. I l'excepcional per a casos motivats és l'avaluació única.
I. L'avaluació continuada
L’avaluació continuada, inclou tres tipus d'evidències:
1) Seminaris de lectures (30%, en grup)
2) Seminaris de "cinema i treball" (20%, en grup)
3) Examen (50%, individual)
a)L'Avaluació de Grup
L'avaluació de grup pretén copsar la capacitat de treballar en equip, d'entendre i aplicar conceptes teòrics, així com la capacitat de síntesi i d'expressió oral i escrita. Els grups de treball seran de 3 a 5 persones, segons indiqui el professor/a a l'inici de curs.
L'avaluació en grup inclou els dos tipus de tasques puntuables següents:
La primera és el treball desenvolupat i lliurat en els seminaris de lectures (25% nota). En cada sessió de seminari es discutirà una o dues lectures. Cada grup de treball haurà de presentar oralment, en uns 10 minuts, la tesi i arguments claus de la lectura que se li hagi assignat i lliurar el ppt o material de presentació que s'hagi utilitzat.
La segona tasca és el treball desenvolupat i lliurat en els seminaris de "cinema i treball" (15% nota). En aqueste sessions caldrà haver visionat les pel.lícules obligatòries del curs, vincular el seu contingut amb les temàtiques tractades al llarg del curs, respondre i lliurar individualment les preguntes formulades pel professor a l'inici de cada sessió i participar en la posterior discussió.
L'assistència i participació als seminaris és obligatòria i compta un 10% de la nota.
No s'acceptarantreballs fora de termini.
B) Avaluació individual
L'avaluació individual consistirà en un examen (50% nota). En aquest s’avaluen els coneixements conceptuals i teòrics de la matèria assolits per l’alumne, així com la seva capacitat d’anàlisi i de raonament crític. S'ha de treure una nota mínima de 4 per a poder fer mitja amb la resta de notes del curs.
Es considerarà no presentat i, per tant, NO AVALUABLE aquells estudiants que no hagin lliurat cap element de l'avaluació, sigui en la seva modalitat individual o en grup
RE-AVALUACIÓ.
Les persones que hagin tret una nota inferior a 5 en l'examen tenen dret a la seva re-avaluació, que serà en la data fixada oficialment per la facultat. Les activitats de seminaris i treballs en grup no seran objecte de re-avaluació.
Per favor, tingueu present les normes acadèmiques bàsiques sobre com citar i evitar el plagi (https://www.uab.cat/doc/GuiaCitesiPlagiEstudiants)
II. Avaluació única
L'avaluació única, inclou tres tipus d'evidències:
1) Exercici de lectures i pel.lícules dels seminaris (35%)
2) Vídeo "cinema i treball" (15%)
3) Examen (50%, individual)
La persona que faci l'avaluació única, el dia de oficialment d'examen de la facultat haurà de front a les tres evidències esmentades. En primer lloc, haurà de fer l'examen individual de l'assignatura. En segon lloc, després de l'examen, haurà de fer un exercici escrit sobre les lectures i les pel.ícules. Aquest consistirà enrespondre per escrit, presencialment i de forma individual a les qüestions que se li plantegin sobre una o dues de les lectures i una o dues pel.lícules dels seminaris del curs. Finalment, haurà de lliurar un vídeo d'uns 5 minuts en el què es connecti el contingut d'una de les pel·lícules (prèviament pactada amb el professor) amb les temàtiques tractades al llarg del curs. És responsabilitat de l'estudiant posar-se en contacte amb el professor per pactar la pel·lícula sobre la qual ha de fer el vídeo.
S'ha de treure una nota mínima de 4 per a poder fer mitja amb la resta de notes del curs.
Ús IA
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Per favor, tingueu present les normes acadèmiques bàsiques sobre comcitar i evitar el plagi (https://www.uab.cat/doc/GuiaCitesiPlagiEstudiants)
NOTA: el llistat de bibliografia dels seminaris de lectures estarà disponible al campus virtual
Manual de referència
Köhler-H.D., Martín Artiles, A.. (2021) Manual de la sociología del trabajo y de las relaciones laborales, Madrid: Delta Ediciones. 4ta. Eddición.
Lectures de referència
Beechey, V (1994) "Replanteamiento de la definición de trabajo". A Borderías C, Carrasco C y Alemany C (eds) Las mujeres y el trabajo. Rupturas conceptuales. Barcelona: Icaria
Grimshaw S, Colette F, Hebson G i Tavora I (2017) A new labour market segmentation approach for analysing inequalities and overview. A Grimshaw S, Colette F, Hebson G i Tavora I (eds.) Making work more equal. A new labour market segmentation approach. Manchester: Manchester University Press
Marx K (1968 [1867]) “La fàbrica” (pp.345-353) i "La producción progresiva de una superpoblación relativa o ejército industrial de reserva" (pp.532-542), a El Capital. LLIBRE PRIMER. Ciutat de Mèxic: Fondo de Cultura Económica.
Miguélez F y Prieto C (2001) Crisis del empleo y cohesión social. Cuadernos de Relaciones Laborales, 19: 223-240
Robinson CJ (2019 [1983]) "La trata de esclavos en el Atlántico y la mano de obra africana" a El Marxismo Negro. La formación de la tradición radical negra. Madrid: Traficantes de Sueños.
Sennet R (2000 [1998]) "Prólogo" (pp.9-12) i "A la Deriva" a La corrosión del carácter. Las consecuencias personales del trabajo en el nuevo capitalismo. Barcelona: Anagrama
Barranco O (2025) “Navegando en la crisis permanente. Apuntes sobre laacción sindical en el Estado español. A P Ibarra, R Gomà i A Sribman (eds.) Movimientos sociales y cambio de época: la acción colectiva en transición. Barcelona: Edicions Bellaterra
Bibliografia general de suport
Alonso, L.E. (2000). Trabajo y postmodernidad: el empleo débil. Madrid: Ed. Fundamentos.
Agulló, Esteban (2001). “Entre la precariedad laboral y la exclusión social: los otros trabajos, los otros trabajadores.”[En Agullo, E. (coord): Trabajo, individuo y sociedad. Madrid: Pirámide.
Bauman, Z. (2000). Trabajo, consumismo y nuevos pobres. Barcelona: Gedisa.
Barranco O, Alós R y Molina O (2022) Innovar para representar: trabajadores con dificultades de representación colectiva y estrategias sindicales en España. Cuadernos de Relaciones Laborales, 40(1), 115-137
Beaud, S. i Pialoux, M. (2015). Repensar la condición obrera. Investigación en las fábricas de Peugeot de Sochaux-Monbéliard. Buenos Aires: Antropofagia. [edición original francesa: (1999). Retour sur la condition ouvière. Paris: Fayard] https://lostrabajadoresenargentina.files.wordpress.com/2013/09/beaud-y-pialoux-2015-repensar-la-condicic3b3n-obrera.pdf
Beck, U. (2000): Un nuevo mundo feliz. Barcelona: Paidós.
Boltanski, L. Chiapello, E. (2002). El nuevo espíritu del capitalismo. Madrid: Akal.
Borderías, C.; Carrasco, C.; Alemany, C. (comp.1994) Las mujeres y el trabajo. Rupturas conceptuales. Madrid-Barcelona: Icaria-FUHEM
Bourdieu, Pierre. 1999. La Precarietat, Avui,És a Tot Arreu. Barcelona: Edicions 62.
Cachón, Lorenzo. 2009. La España Inmigrante: Marco Institucional, Mercado de Trabajo y Políticas de Integración. Barcelona: Anthropos.
Carrasco, Cristina, ed. 2007. Estadístiques Sota Sospita: Proposta de Nous Indicadors Des de l’experiència Femenina. Generalitat de Catalunya, Institut Català de les Dones.
Carrasco, Cristina, Cristina Borderías & Teresa Torns. 2011. El Trabajo de Cuidados: Historia, Teoría y Políticas. Barcelona: Catarata.
Castel, R.(1995). La metamorfosis de lacuestión social.Barcelona: Paidós.
Castells, M. (1996). La era de la información. Madrid: Alianza Editorial.
Castillo Mendoza, C.A. (coord.1999). Economía, organización y trabajo. Un enfoque sociológico. Madrid: Pirámide.
Carnoy, M. (2000). El trabajo flexible. Madrid: Alianza Editorial.
Coriat, B. (1981). El taller y el cronómetro. Madrid: Siglo XXI.
Cortina, Adela (2001). Ciudadanos del mundo. Madrid: Alianza Editorial.
Dickinson; J.; Emler, N. (1987). “Los nuevos conceptos de trabajo.” [En Hartley, J.F. (coord.): Relaciones Laborales. La psicología de la influencia y del control en el trabajo. Madrid: MTSS]
Fernández Steinko, A. (2002). Experiencias participativas en economía y empresa. Madrid: siglo XXI.
Garcia Calavia, Miguel Angel. 2011. Sociologia de Les Relacions Laborals. Valencia: Universitat de València.
Gorz, A. (1995). La metamorfosis del trabajo. Madrid: Sistema.
Grimshaw, Damian, Colette Fagan, Gail Hebson & Isabel Tavora. 2017. “A New Labour Market Segmentation Approach for Analysing Inequalities: Introduction and Overview.” Making WorkMore Equal. Manchester University Press. 1–32.
Handy, C. (1986). El futuro del trabajo. Barcelona: Ariel.
Hyman, R. (2000). Understanding unions. London: Sage.
Kern, M. Schumann, M. (1988). El fin de la división del trabajo: Madrid: Ariel.
Maruani, M.; Rogerat, Ch., Torns, T. (dirs.) (2000) Las nuevas fronteras de la desigualdad. Hombres y mujeres en el mercado de trabajo. Barcelona: Icaria.
Meda, D. (1998). El trabajo. Un valor en peligro de extinción. Barcelona: Gedisa.
Muñoz Bustillo, R. (ed.2000). El estado de bienestar en el cambio de siglo. Madrid: Alianza Editorial.
O´Brien, Gordon E. (1987). “La evolución del sentido del trabajo.” [En Hartley, J.F.(coord.): op. cit.]
Offe, C. (1992). La sociedad del trabajo. Madrid. Alianza Editorial.
Perdiguero, T.G.(2003). La responsabilidad social de la empresa en un mundo global. Barcelona: Anagrama.
Pérez-Orozco, Amaia. 2014. Subversión Feminista de La Economía. Aportes Para Un Debate Sobre El Conflicto Capital-Vida. Madrid: Traficantes de Sueños.
Polanyi, K. (1989). La gran transformación. Madrid: La Piqueta.
Pollert, A. (1993). ¿Adiós a la flexibilidad?. Madrid: MTSS.
Rifkin, J. (1997).. El fin del trabajo Barcelona: Paidós.
Ritzer, G. (1995). La McDonalización de la sociedad. Barcelona: Ariel.
Recio, A. (1997). Trabajo, personas y mercados. Barcelona- Madrid: FUHEM-ICARIA.
Rodriguez; Jorge (2001). Capitalismo flexible y Estado del Bienestar. Granada: Comares.
Santamaría, Elsa & Amparo Serrano. 2016. Precarización e Individualización Del Trabajo: Claves Para Entender y Transformar La Realidad Laboral. Barcelona: Editorial UOC.
Sennett, Richard. (2000). La corrosión del carácter. Barcelona: Anagrama.
Sennet, Richard. 2018. La Cultura Del Nuevo Capitalismo (Vol. 349). Barcelona: Anagrama.
Serrano, Amparo y otros (2001). “La experiencia subjetiva del trabajo en una sociedad en transformación.” [En Agulló, Esteban (coord.): Trabajo, individuo y sociedad. Madrid: Pirámide.]
Torns, Teresa. 2008. “El Trabajo y El Cuidado: Cuestiones Teórico-Metodológicas Desde La Perspectiva de Género.” EMPIRIA. Revista de Metodología de Ciencias Sociales 15:53–73.
Cap d'específic.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEM) Seminaris | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 51 | Català | segon quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 51 | Català | segon quadrimestre | tarda |