Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Ciència política i gestió pública | OT | 3 |
Ciència política i gestió pública | OT | 4 |
Relacions Internacionals | OB | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha prerequisits acadèmics.
Cal estar en condicions de llegir regularment anglès i d'assistir a classe de forma continuada.
Cal disposar de l'habilitat i del costum de llegir, veure, escoltar i consultar diversos mitjans de comunicació d'informació general, així com seguir particularment les notícies relacionades amb l'agenda i la conflictivitat internacional i els processos de pau
L'assignatura, optativa, té com a principal objectiu familiaritzar l'alumnat amb l'evolució, els conceptes, l'instrumental teòric i l'aplicació pràctica de diverses subàrees de les Relacions Internacionals, en un sentit ampli, així com amb els seus principals biaixos o enfocaments específics per analitzar i intervenir en els conflictes amb ànim de gestionar-los, resoldre'ls o transformar-los.
Concretament, els objectius específics són:
1. Situar l'estudi dels conflictes internacionals i de la manera d'intervenir-hi en el marc general de les ciències socials, i també en perspectiva històrica i evolutiva.
2. Estudiar la noció de conflicte, els seus tipus i la seva lògica i dinàmica a la política internacional.
3. Disposar de marcs conceptuals i analítics per emmarcar els conflictes socials i internacionals, així com la seva naturalesa, la recurrència i la ubicació, en particular amb lògiques regionals i subregionals. Concretament, aprehendre una pauta d'anàlisi aplicable a diferents conflictes internacionals, en particular a conflictes armats, o susceptibles d'esdevenir fàcilment conflictes d'aquest tipus.
4. Aplicar la pauta a diversos conflictes dels darrers cinquanta anys
5. Conèixer de forma succinta els diversos instruments per a la prevenció, gestió, resolució i transformació de conflictes.
Bloc I. El marc sistèmic i conceputal
1. Conceptes essencials per entendre la violència política
2. Guerra i poder al segle XX i XXI: l'evolució dels conflictes armats, la guerra, la seguretat i la pau
3. Les ciències socials i els conflictes armats: per què lluitem?
4. Feminisme i anàlisi de conflictes
Bloc II. Eines per a l’anàlisi dels conflictes
5. Com abordar l’estudi dels conflictes
6. Tipologies de conflictes
7. Tipologies de combatents
8. Eines per a l’anàlisi de gènere
Bloc III - L’acció de la societat internacional: la contenció dels conflictes violents i l’establiment de la pau
9. Els estudis i la pràctica d'anàlisi, resolució i transformació de conflictes
10. Instruments internacionals: Nacions Unides i la seguretat internacional
11. La contenció de conflictes violents, el manteniment i l'establiment de la pau
Bloc IV - Resolució i transformació de conflictes: construcció de la pau
12. La preparació per a la pau: processos i acords de pau
13. La reconstrucció postbèl·lica
14. La construcció de la pau
15. La reconciliació i la resolució de les causes profundes
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Debats i conferències | 7 | 0,28 | |
Pràctiques | 4 | 0,16 | |
Seminaris a l'aula: 2 sessions | 6 | 0,24 | |
Sessions magistrals amb ús de les TIC i debats : 20 sessions | 40 | 1,6 | |
Tipus: Supervisades | |||
Treballs i lectures | 25 | 1 | |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi autònom | 60 | 2,4 |
Metodologia docent i activitat formatives
La dedicació a l’assignatura es divideix en diversos tipus d’activitats, que, en coherència, es materialitzen en diverses exigències i metodologies diferenciades. Es tracta d’una assignatura de 6 ECTS, per tant a 150 hores.
Aquestes 150 hores es reparteixen en activitats articulades de la forma següent:
a) Presencials o dirigides (50 hores, 33,3 %)
Sessions magistrals amb ús de les TIC i debats : 20 sessions (40 hrs)
Seminaris a l’aula: 2 sessions (6 hrs)
Pràctiques a l’aula avaluables: 2 sessions (4 hrs)
b) Activitats supervisades: controls de lectura, treballs en grup, tutories pels treballs, etc: 25 hrs (16,7%)
c) Avaluació: Bloc examen, treball final avaluació, i avaluació de recuperació: 7,5 hrs (5%)
d) Treball autònom de l'alumne (estudi i treball a casa i/o biblioteca): 67,5 hrs (45%)
2. Instruccions pràctiques per al material del campus virtual i l’activitat a l’aula
Cada lliçó teòrica comptarà amb:
a) un esquema específic per guiar les sessions presencials/dirigides i les altres activitats relacionades;
b) una o dues lectures obligatòries; i
c) algunes referències addicionals
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen 1 | 35% | 2 | 0,08 | 2, 6, 9, 14, 15, 16, 20, 24, 26, 27, 31 |
Examen 2 | 35% | 2 | 0,08 | 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30 |
Recerca en Grup | 20% | 4 | 0,16 | 1, 3, 4, 6, 8, 9, 13, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 24, 26, 28, 30, 31, 32 |
L'avaluació d'aquesta assignatura es compon de les parts següents:
1. Un examen parcial dels dos primers blocs del programa, que constitueix el 35% de la nota final
2. Un examen parcial de la resta del temari, el 35% de la nota final, que es realitzarà el darrer dia de classe
3. Una pràctica, amb un valor del 20% de la nota final. La pràctica tindrà vàries parts entre les que podrà constar l’elaboració d’un treball escrit (l’aplicació de la pauta d’anàlisi a un conflicte armat), una exposició oral, l’elaboració de material de suport visual i/o un debat.
4. Avaluació continuada: participació a classe i debats, comentaris de text, i altres activitats programades pel professorat, el 10% de la nota final. Cal participar activament a classe.
Requisits per a aprovar l'assignatura:
Per aprovar l'assignatura cal obtenir una nota mitjana final (una vegada ponderats tots els elements) de 5/10.
Per a aprovar l'assignatura cal tenir una NOTA MÍNIMA de 5/10 en cadascun dels dos exàmens. Es podran recuperar els exàmens en els quals no s'obtingui la nota mínima de 5/10, al final del curs en la data de l'avaluació compensatòria indicada per la Facultat. La informació detallada sobre aquesta data es proporcionarà durant del curs.
Es podrà aprovar el curs amb un dels dos exàmens suspès, sempre que la nota d'aquest examen sigui igual o superior a 4/10 i que la mitjana dels quatre exàmens sigui 5/10.
La pràctica es farà en grups i inclouran més d'una activitat o evidència. En l'avaluació es valorarà tant el treball individual com grupal.
Important: la pràctica no és recuperable. En el cas que l'avaluació inclogui una pregunta o exercici individual, per a tenir dret a la nota d'aquesta activitat serà imprescindible haver fet el treball en grup. És a dir, no es podrà presentar a l'activitat individual la persona que prèviament no hagi participat en el treball grupal.
Les dates dels dos Exàmens i dels exercicis vinculats amb la pràctica i de qualsevol altra activitat, s'especificaran en el marc de la programació de l'assignatura (consulteu el Campus Virtual).
Avaluació única:
L’alumnat que així ho hagi demanat en temps i forma, podrà acollir-se a una avaluació única que consistirà en un exercici compost per un examen (70% de la nota) i una activitat pràctica (30%).
L’activitat pràctica (30%) és obligatòria per ser avaluat/da.
Com en el cas de l'avaluació contínua els exercicis de pràctiques no es poden recuperar.
Aquest exercici tindrà lloc el darrer dia de classe al final del quadrimestre. En cas de no superar aquesta prova amb una puntuació de 5 punts sobre 10, l’exercici podrà recuperar-se en la data fixada per la Facultat per a l’avaluació ordinària (NO la compensatòria) i es farà públic amb antelació suficient.
La bibliografia obligatòria s’especificarà al campus virtual a l’inici del curs.
Berdal, Mats, and David Malone, eds. 2000. Greed and Grievance: Economic Agendas in Civil Wars. Boulder: Lynne Rienner.
Brown, Seyom. 1994. The Causes and Prevention of War. New York: St. Martin's Press.
Calvo Rufanges, Jordi, and Alejandro Pozo Marín, eds. 2015. Diccionario de La Guerra, La Paz y El Desarme. Antrazyt 431. Barcelona: Icaria.
Calvo Rufanges, Jordi, ed. 2016. Mentes Militarizadas. Más Madera. Barcelona: Icaria.
Carter Hallward, M., J. E. Kim, C. Mouly, T. Seidel, and Z. Wai. The Sage Handbook of Peace and Conflict Studies. 1st ed. London: SAGE Publications, Limited, 2025.
Cohn, Carol, ed. 2013. Women and Wars. Cambridge, UK ; Malden, MA: Polity Press.
Duffield, Mark. 2004. Las nuevas guerras en el mundo global: La convergencia entre desarrollo y seguridad. Madrid: La Catarata. Originally published 2001.
Fisas, Vicenç. 2004. Procesos de paz y negociación en conflictos armados. Barcelona: Paidós.
Galtung, Johan. 1996. Peace by Peaceful Means: Peace and Conflict, Development and Civilization. London: Sage.
Gentry, Caron E., and Laura Sjoberg. 2015. Beyond Mothers, Monsters, Whores: Thinking about Women’s Violence in Global Politics. London: Zed Books.
Hampson, Fen Osler, Alpaslan Özerdem, and Jonathan Kent, eds. Routledge Handbook of Peace, Security, and Development. 1st ed. London: Routledge, 2020.
Jeong, Ho-Won. 2010. Conflict Management and Resolution: An Introduction. London: Routledge.
Job, Brian, ed. 1992. The Insecurity Dilemma: National Security of Third World States. Boulder, CO: Lynne Rienner.
Kagan, Donald. 2003. Sobre las causas de la guerra y la preservación de la paz. Madrid: Turner; Mexico City: FCE. Originally published 1995.
Kaldor, Mary. 2001. Las nuevas guerras. Barcelona: Tusquets.
Kriesberg, Louis; William; Dayton, Bruce W., Constructive conflicts: from escalation to resolution, [Malmö], Produced by Swedish Agency for Accessible Media, 2022.
Loewenstein, Antony. 2023. The Palestine Laboratory: How Israel Exports the Technology of Occupation around the World. London New York: Verso.
Miall, Hugh, Oliver Ramsbotham, and Tom Woodhouse. 2005. Contemporary Conflict Resolution: The Prevention, Management and Transformation of Deadly Conflicts. 2nd ed. London: Polity Press. Spanish edition: ICIP/Bellatera, October 2011.
Mishra, Pankaj. 2025. The World after Gaza. London: Fern Press.
Pruitt, Dean G., and Sung Hee Kim. 2004. Social Conflict: Escalation, Stalemate and Settlement. New York: McGraw-Hill.
Romeva i Rueda, Raül. 2003. Guerra, posguerra y paz: Pautas para el análisis y la intervención en contextos posbélicos o postacuerdo. Barcelona: Icaria.
Te Maihāroa, Kayla, Mele Ligaliga, and Heather Devere. Decolonising Peace and Conflict Studies through Indigenous Research. 1st ed. Singapore: Springer Singapore, 2022. https://doi.org/10.1007/978-981-16-6779-4.
Wallensteen, Peter. Understanding Conflict Resolution. 4th ed. London: SAGE, 2023.
Wanis-St. John, Anthony, and Roger Mac Ginty, eds. Contemporary Peacemaking: Peace Processes, Peacebuilding and Conflict. 3rd ed. Cham: Springer International Publishing, 2022. https://doi.org/10.1007/978-3-030-82962-9.
Instituts i centres de recerca especialitzats / Institutes and Research Centres / Institutos y centros de investigación
Ús prohibit: En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat. Això és degut als efectes en els aspectes cognitius d'aprenentatge, i per raons mediambientals i ètiques.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |